divendres, 31 de desembre del 2010

2 images de mon jardin en Île-de-France



Et là, 2 images de mon jardin:
- mon bouleau que j'ai planté il y a longtemps, bien bien longtemps, c'était une brindille ! et j'adore les dessins de cette portion de son tronc !
- des roses tardives, en tout cas, des roses s'étant attardées...
Un Noël blanc, comme on dit ! Quelle chance pour moi !

Y también 2 imágenes de mi jardín:
- mi abedul, lo planté hace años, décadas vamos ! era... una brizna de hierba ! Adoro los dibujos en esta porción de su tronco !
- unas rosas tardías... o tardonas, las pilló la nieve...
Una Navidad blanca como dice la canción, una suerte para mí !



À bientôt, à 2011 ! Et je t'embrasse très fort Cathie, ces roses sont pour ta Maman, de tout coeur !

Hasta pronto, hasta el 2011, Muriel
.

Images de la Forêt de Sénart le jour de Noël


.

.
Et j'ai revu les chênes, les bouleaux, les châtaigniers de la forêt que j'aime tant... Et j'ai suivi des yeux les traces des animaux, sangliers, biches, oiseaux... Et j'ai ressenti du bonheur...
.
Y volví a ver los robles, los abedules, los castaños de siempre..."mi" bosque... Y observé las huellas de los animales, jabalíes, ciervos, pájaros... Y me sentí feliz...
.
Voilà, je vous souhaite beaucoup de petits bonheurs vifs et simples tout au long de cette nouvelle année qui arrive, là, dans quelques heures !
.
Pues, eso: os deseo muchos momentos de felicidad sencilla durante todo el 2011, que sólo faltan unas horas !
.
Hasta pronto, à bientôt ! Muriel.

dijous, 23 de desembre del 2010

Bones Festes; Joyeux Noël; Feliz Navidad...



Hola a tots i totes ! Bien le bonjour à toutes et à tous !
.
Us reenvio aquesta imatge nadalenca que m'han fet arribar, la trobo molt maca ! Us desitjo salut, pau i amor ! Apa, fins aviat !
.
Voici une image de Noël que l'on m'a envoyée, je la trouve jolie comme tout et vous la renvoie ! Meilleurs voeux de santé et de bonheur ! Et une pensée affectueuse pour les gens que j'aime et qui sont dans la peine. À bientôt !
.
Muriel

divendres, 26 de novembre del 2010

I una altra mà (main, feuillage et bête à Bon Dieu)


Encore une photo de main: c'était un jour d'un beau mois de mai 2005, dans une forêt que j'aime beaucoup (j'y ai grandi tout près, à l'orée), c'est la main de ma mère, c'est une coccinelle, c'est le feuillage vert tendre et cru du printemps !  

Una altre foto amb una mà: aquí, la de la meva mare al mes de maig; estem a la "forêt de Sénart" (el bosc de la meva infantesa), el verd tendre i cru de les fulles primaverenques i una marieta: em sento feliç d'haver fet aquesta foto... de tenir-la !
.
À la prochaine, fins aviat, Muriel
.
.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Big Mama & Víctor Puertas al Walden-7



Quin privilegi de concert el de divendres ! Quina bona entrada de cap de setmana ! La Big Mama, és a dir la Big Mama Montse, la nostra, va estar tocant per a nosaltres ! a la petita sala de cultura del Walden-7, en companya d'en Víctor Puertas, un dels Suitcase Brothers ! Una passada de concert en petit comité ! una joia de moment ! Quins músics tenim aquí ! Quin blues ! i ho diu bé la Big Mama -ben dit i ben cantat: "el blues anirà bé pel teu cor !" Perquè si tens el blues posat a l'ànima, doncs un remei excel·lent pot ser... escoltar blues, una peça com The blues will do your heart good, és així ! Escolteu això a veure que en penseu:
http://bigmamamontsevideos.blogspot.com/2008/02/big-mama-blues-will-do-your-heart-good.html
(no segueix portant el seu blog des de principis del 2008 però val la pena visitar-lo igualment: hi va penjar en el seu moment un munt de vídeos, "blueseros" of course !)

I aquí teniu una mostra de la Big Mama al Festival de Jazz de Terrassa, al març 2009, amb en Víctor Puertas a les harmòniques, Manolo Germán al contrabaix i Dídac Ruíz a la bateria :
http://www.youtube.com/watch?v=zo8i77qDuWk

La pàgina de la Big Mama és:
http://www.bigmamamontse.com/
i per no perdre'ls la pista als Suitcase Brothers, Pere i Víctor :
http://www.myspace.com/thesuitcasebrothers
(en aquest mateix blog meu hi vaig penjar un entrada la tardor passada: http://books-carabistouilles.blogspot.com/2009/11/suitcase-brothers.html

A les biblioteques:

.
- Cds de la Big Mama amb signatura [CD 110 BIG]
- Cds dels Suitcase Brothers [CD 110 SUI]
- de manera general: molts enregistraments de blues !
.
i un llibre que va entrar fa poc "Disfruta de mí si te atreves, las grandes mujeres que marcaron la historia del blues" de Buzzy Jackson, amb signatura [785 Jac]
.
.
Bé doncs, fins una altra ! Passeu bé, Muriel (i una abraçada forta per a les "veïnes-amigues" de la Comissió d'activitats culturals del W7, en especial per a la Susana ! Gràcies !)
..

dijous, 18 de novembre del 2010

un blog per descubrir música

Us enllaço amb un blog de bibliotecaris apassionats de música ! Són els musictecaris i per visitar-los és: http://www.musictecaris.blogspot.com/

Apa, fins aviat i us desitjo feliços moments musicals ! Muriel
.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Lire et être heureux


Vilhelm Hammershøi, Intérieur avec femme qui lit

Traversant une époque de lectures enchaînées d'une part et entremêlées de nostalgie d'autre part (de ces moments-là de la vie !) je suis contente d'être retombée (on tombe par hasard, n'est-ce pas ?... mais est-ce bien par hasard qu'on retombe ?), sur cette pensée de Jules Renard:

"Quand je pense à tous les livres qu'il me reste à lire, j'ai la certitude d'être encore heureux."

Jules Renard, écrivain français (22 février 1864 /22 mai 1910 ).
Son chef-d'oeuvre: Poil de carotte (1894), grand moment de lecture sur l'enfance malheureuse, mal aimée, un très beau livre.
.
Tenez, relire Poil de carotte, pourquoi pas ?!

Ma lecture du moment: La Délicatesse, de David Foenkinos, déconcertant, amusant, je vous le recommande vivement !

Ma prochaine lecture: La Ragazza de Carlo Cassola, livre "obligé-mais-avec-plaisir" (pour le Club de Lecture en italien à la bibliothèque) que je ne lirai pas encore dans le texte malheureusement mais dans sa traduction en castillan... ça viendra...

Allez, à la prochaine ! et bonnes lectures toujours, Muriel
.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Biblioburro en Colombia

Hola a todos y todas,

Tal vez ya hayais visto este vídeoclip conmovedor, maravilloso en otra ocasión: una biblioteca que llega hasta las personas, pequeñas y grandes, más aisladas de Colombia... y llega montada en un burro, en 2 burros, magnífico !

BIBLIOBURRO: la biblioteca móvil de Luís Humberto Soriano
http://www.youtube.com/watch?v=tsHyN9zj8_o . Con sus 2 burros y la gran cantidad de libros que ha ido almacenando Luis Humberto ha creado su biblioburro, una biblioteca móvil que recorre algunas de las aldeas más apartadas del departamento del Magdalena en Colombia.

Por mi estrecho vínculo con las bibliotecas y el inmenso cariño que siento por Colombia donde viví un poco de más de 4 años, un país lindísimo de bellísima gente, acogedora, un país donde aprendí tanto -a vivir, vamos !- por estos dos grandes motivos comparto este vídeo con vosotros !





El Magdalena: al Norte del país,
en la costa caribeña, su capital es
Santa Marta (señalada en el mapa)

Hasta pronto (y gracias, Jordi, por enviarme el link !) Muriel
.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Feuilles d'automne

12. oct. 2010, promenade dans le vent d'automne, Muriel

Je reviens d'une promenade à pas vif dans un vent à décorner les boeufs, un ciel blanc gris plein de pluie et dans la tête la nostalgie de saison. Torno de fer una passejada a passos lleugers en un vent de mil dimonis i sota un cel blanc grisaci, al cap la malenconia pròpia de temporada. Deux feuilles tombent à mes pieds, quelle couleur ! Quel cadeau ! J'ai pas mon appareil photo sous la main, c'est rare... mais tiens, je pourrai toujours les scanner... et un air d'il y a longtemps chantonne tout seul... Dues fulles cauen just al davant meu, quin color ! quin regal ! per un cop que em deixo la càmera ! les escanejaré ! Una cançó de fa molt de temps, de tota la vida, m'omple el cap, canto en el vent :

Les feuilles d'automne emportées par le vent,
En ronde monotone tombent en tourbillonnant...

Colchiques dans les prés, fleurissent, fleurissent,

Colchiques dans les prés c'est la fin de l'été...

La teniu al You Tube, la comptine de toujours, la cançó de sempre: Colchiques dans les prés ou Feuilles d'automne: http://www.youtube.com/watch?v=TC72axh86eg
.
À bientôt, fins aviat, Muriel
.

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Moments de lectura

Fa uns mesos llegia per 1er cop Herta Müller, acabava de ser guardonada Premi Nobel de literatura i com jo mai n'havia sentit a parlar -les coses com són- vaig agafar en préstec, en castellà -era en aquell moment l'únic llibre disponible a meva la biblioteca d'aquesta escriptora-La Bestia del corazón. Vaig descubrir una escriptora que em va agradar i impressionar molt, aquest llibre m'ha marcat per molt de temps crec ! Ara, i aprofitant que les biblioteques s'han posat al dia amb aquesta escriptora, acabo de llegir, en català, L'Home és un gran faisà en el món, també un molt bon moment de lectura i de poesia - és una prosa molt poètica, tot el llibre. La traducció, d'en Ramon Monton, m'ha semblat molt curada, molt bonica. No puc llegir en alemany (sino, no hauria agafat el llibre en català) però quants llibres resulten il·legibles -siguin traduïts d'un idioma original o d'un altre- simplement perquè la traducció no funciona, no és bona... En fi, en aquest cas, un plaer... i d'aquesta lectura veig que em continuen rondant pel cap 2 frases que he tornat a buscar expressament per copiar-les aquí; potser separades del seu context no impressionen tant. A mi em van agradar molt:

* La dona es va girar de cara a la paret i es va posar a plorar sorollosament. Va plorar molta estona amb la veu de quan era jove. Va plorar una mica i en veu baixa amb la veu de la seva edat. Va gemegar tres cops amb la veu d’una altra dona. Després, es va quedar callada.

*
Davant seu [ l'home] hi ha una taula buida. Damunt de la taula hi ha la por. La por s’ha ficat entre [les seves] costelles. Sent el pes de la por que li penja com una pedra a la butxaca de la jaqueta.

L’home és un gran faisà en el món i La Bèstia del cor de Herta Müller, traducció de Ramon Monton. També estan disponibles en castellà (traduïts per Juan José del Solar i Bettina Blanch Tyroller respectivament).

A les biblioteques: amb la signatura [ N Mul ] i en V.O. : [ ND Mul ]


Apa, fins la propera, Muriel


dilluns, 4 d’octubre del 2010

Una cadira entre els músics a dalt de l'escenari al Palau de la Música !!!

Hola ! Vinc a explicar-vos el vespre de felicitat i música que vaig viure aquest dissabte.

Va ser al Palau de la Música, un concert de l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), un programa tot de Beethoven en un homenatge al geni i l'esperit de llibertat del fantàstic compositor... i jo seia al mateix escenari, a dalt, entre els músics ! veient tot el Palau amb tota la profusió que el caracteritza, la seva imponent làmpada, en fi, el Palau... i jo seia entre els músics, envoltada de violes (al davant meu), clarinets (a l'esquerra), timpani ( a la dreta) i al darrere meu les trompes i trompetes (i juro que aquestes es sentien, a mig metre de les orelles, a la Simfonia nº5 !!! la teniu present la Cinquena ? si no piqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=W2qW6fOtAMY ... i imagineu-me amb les trompetes ben a prop !).

la làmpada del Palau de la Música

El programa d'aquest concert del 02-10-10

No sé si vosaltres feu col·lecció de moments excepcionals -"les moments absolus" m'agradava dir quan era adolescent -, m'imagino que sí ! què menys ?! en tot cas, jo sí i aquest concert ja forma part de la meva col·lecció particular! una experiència molt gran: el Palau, la proximitat dels músics sentir-los de tan a prop i presenciar com s'escoltaven entre ells, com escoltaven el piano i en gaudien, veure-los tocar, i... Beethoven que sempre m'ha agradat molt, des de sempre un dels meus preferits... i el director de l'orquestra, no d'esquena, de cara (amb cara de felicitat en molts moments !), el pianista solista ! bo, molt ! pura pell de gallina... i la càlida rebuda per part dels membres de l'Orquestra... en fi... crec que heu captat la idea de sobres, no ?!
.
I jo que esperava una ocasió bonica per estrenar la bellíssima estola de seda que les meves amigues em van regalar pel meu aniversari ! doncs de seguida es va presentar ! "mission accomplie !"
.
I com és, us preguntareu, que vaig poder assistir a aquest concert en condicions tan privilegiades ? Escoltant Catalunya Música, la "meva" ràdio ! (quanta música he après -i quant català !- escoltant Catalunya Música ). Com que sempre sortegen CDs, entrades, en fi, moments musicals, si es presta participo... i em va tocar una de "Les Cadires" de la Simfònica del Vallès. Entreu a la web de l'OSV per saber-ne més d'aquestes cadires ! Jo, de moment, us adjunto el programa d'aquest concert únic per a mi així com la programació per aquesta temporada 2010-2011 que té com a fil conductor el tema de la llibertat. També penjo una de les fotos que m'han fet i que he enviat a la OSV juntament amb unes paraules d'agraïment i felicitació...


Una de les fotos "de famille"
.
La programació per aquesta temporada

Resum:
. Aneu al Palau de la Música (sempre fabulós, per 1ª, 10ª 0 158è vegada !)
. Assisteu als concerts de l'OSV, una gran orquestra !
. Escolteu Catalunya Música !

Moralitat (ara i sempre !): Visca la MÚSICA !!!

i "pour la route", un trosset de la Fantasia en Do menor, OP. 80 per a piano, cor i orquestra de Ludwig van Beethoven : http://www.youtube.com/watch?v=hMTOHSkihLo

Us deixo aquí, fins molt aviat, una abraçada per a les meves amigas de l'estola preciosa i salutacions molt especials per a la Pilar (OSV) i l'Olga (Catalunya Música) ! Muriel
.
PS: OSV www.osvalles.com & Catalunya Música www.catmusica.cat
PS2: molta música de Beethoven disponible a les biblioteques de la xarxa (per consultar l'Aladí, el catàleg virtual: http://sinera.diba.cat)
PS3: lo dicho, hasta pronto !
.

diumenge, 26 de setembre del 2010

La mano de Maria

Las manos, unos seres casi propios ! las manos son fascinantes, entrañables, habladoras, sensuales, hermosas, curativas ( y también todo lo contrario.. como los seres propios!)

La mano, tan pequeña, tan pequeña de Maria ¡ un mes de vida ! y la mía tan grande (mis manos son grandes de verdad)... Tener a Maria en brazos fue delicioso... y cuando con su mano agarró tan suave y decididamente la mía fue pura felicidad:


Las manos, esculturas portátiles decía Chillida. ¡ Qué gran momento pasé, hace unos años en Zaragoza, entre dibujos y grabados de manos de Eduardo Chillida !



Y más Welcoming hands de Louise Bourgeois :



Y las manos de Agnès Varda, espigadora filmando a los espigadores de sus 2 películas (la 1a y la siguiente "2 años después"):



Y el poema que os recité una vez, el de Montserrat Abelló, que empieza así:
Envejo els ocells perquè tenem ales y acaba diciendo Vull mans i no vull ales !

Y el poema de Miguel Hernández, Las Manos, duro... y hermoso. Comienza así:

Dos especies de manos se enfrentan en la vida,
brotan del corazón, irrumpen por los brazos,
saltan, y desembocan sobre la luz herida
a golpes, a zarpazos.

La mano es la herramienta del alma, su mensaje,
y el cuerpo tiene en ella su rama combatiente.
Alzad, moved las manos en un gran oleaje,
hombres de mi simiente.

Ante la aurora veo surgir las manos puras
de los trabajadores terrestres y marinos,
como una primavera de alegres dentaduras,
de dedos matutinos. [...]


Y el poema de Louis Aragon, Les Mains d'Elsa, de su libro Le Fou d'Elsa, la última estrofa dice:

Donne-moi tes mains que mon coeur s'y forme
S'y taise le monde au moins un moment
Donne-moi tes mains que mon âme y dorme
Que mon âme y dorme éternellement.


Y las manos de Alicia de Larrocha, la pianista "de las manos pequeñas", hace justo un año que dejaron para siempre de tocar, y las manos de todos los pianistas ! todos los músicos, todos los artistas, todas las manos de la gente amiga !

Y las de mi hija, de mi madre, de mi padre (¡ como me acuerdo de sus manos, rugosas, estropeadas por tanto trabajo tan duro y bellas !), de mi gente amiga... Pienso en todos y puedo ver sus manos desfilar, formidable carrusel !

Y vuelvo a las diminutas manos de Maria ¡ ábrelas bien grandes, cariño, que el mundo es tuyo !

Ah ! y en las bibliotecas encontraréis la película de Agnès Varda (Los espigadores y la espigadora), libros sobre Chillida, algunas cosas sobre Louise Bourgeois (pocas por eso... a ver si hago una sugerencia de compra... ¡ o vosotros !), muchas grabaciones de Alicia de Larrocha, los poemas de Miguel Hernández, Louis Aragon y Montserrat Abelló así como varios libros (de distintos campos) sobre... las manos !



Por ejemplo éste: Mains (o Hands) de Basil Pao, signatura [ 77 (Pao) Pao ]. ¡ Es... una joya !

À demain ! Hasta pronto, un abrazo y... un buen apretón de manos ! Muriel

dimecres, 22 de setembre del 2010

Louise Bourgeois



Elle nous a laissés le 31 du mois de mai dernier... Tout un été déjà sans Louise Bourgeois... Je n'ai pas appris la mort tout de suite d'une de mes artistes préférées, une sculptrice qui m'a tant touchée. Je ne sais pas pourquoi je ne l'ai pas su, un sérieux lapsus, et je regrette de ne pas l'avoir alors accompagnée en pensée, de ne pas m'être recueillie, quand c'était le moment. Les artistes meurent-ils ? 1911-2010, de toute façon une trajectoire terrestre impressionnante !
J'irai lui rendre hommage auprès de l'une de ses araignées, "Maman" s'appellent-elles... oh ! les araignées de Louise Bourgeois ! Ottawa, Tokyo, Séoul, Saint-Pétersbourg, La Havane, Paris et Bilbao... Quel très grand moment de bonheur ai-je ressenti auprès de l'araignée de Bilbao, carrément dessous même, un jour de brume, lors d'une visite au Guggenheim... J'y retournerai ou bien j'irai auprès de celle de Paris... (j'adorerais me rendre dans les 5 autres villes, croyez-moi ! ce n'est que partie remise...) Puis les Maternités ! Vive émotion ! Il y en a une, en bois et terre cuite, que j'avais vue, il y a quelques temps et qui m'avait tellement plu... Impossible de la retrouver ni parmi mes photos, ni dans le beau livre que j'ai sur Louise Bourgeois, ni sur Internet... Mission à suivre... Puis il y a les "Welcoming hands", les mains qui accueillent, belles, un autre très très beau moment dans le Jardin des Tuileries ! Sur la photo, là, il y a en plus, la main de ma mère...



Bilbao, 2005


Welcoming hands, Jardin des Tuileries, 2006


Madrid, Salon Arco, 2006


Louise Bourgeois, Editions Flammarion, 2006
Collection Flammarion Contemporary

Et pour la route, ces 3 phrases d'elle, simples, claires:

"L'art est la meilleure des garanties mentales"
"La souffrance est le sujet qui m'occupe. Donner un sens à la souffrance."
"Le jour où je n'aurai plus rien à exorciser, je n'aurai plus qu'à me taire."
( prises sur le site www.cluster1.be/textes_et_citations.html )

Allez, à la prochaine ! Muriel

dilluns, 20 de setembre del 2010

José Villa, José Martí, Arthur Rimbaud, formas, vocales y colores

¡ Cuánto tiempo sin abrir mi blog, sin contar ninguna "carabistouille", sin saludaros ! Cosas del verano... y de la vida... Y a propósito, ¿ qué tal el verano ? quedan 3 días y hoy precisamente la luz y el cielo son muy otoñales... "avance de temporada" en escala de grises... y eso que vengo aquí a hablar de colores !
La semana pasada visité la exposición del escultor cubano (Santiago, 1950) José Villa, Immutabilitas, en el IVAM (Institut Valencià d'Art Modern; http://www.ivam.es/exposiciones/2536-jos-villa ) y me gustaron mucho sus 13 piezas de acero, conceptuales y poéticas. Ésta, la encontré hermosa:



José Villa, Torso

También me gustaron los pasajes de la obra del poeta compatriota suyo José Martí que acompañan las piezas y él que os cito a continuación desencadenó esta entrada para mi blog:

"Entre los colores y los sonidos hay una gran relación. El cornetín de pistón produce sonidos amarillos; la flauta suele tener sonidos azules y anaranjados; el fagot y el violín dan sonidos de color de castaña y azul de Prusia y el silencio, que es la ausencia de sonidos, el color negro. El blanco lo produce el oboe."

Y es que siempre me ha fascinado la relación entre los sonidos y los colores (en este orden pues no la he experimentado en el sentido color-sonido, sólo sonido-color). Vivo con esto desde el primer aprendizaje de la lectura y la escritura, creo (si viene de más lejos, no lo sé): conocer el alfabeto me gustó con locura, los sonidos y las formas de las letras, claro, pero más agudo y compartido con menos personas, la relación entre los sonidos y los colores de las letras, de las vocales sobre todo. Después descubrí que había quien no percebía colores al oír las vocales y que también había quien percebía colores distintos de los míos.


Tenía 11 o 12 años (primer año de Insti) cuando me presentaron a Rimbaud y su Soneto de la Vocales:

A negra, E blanca, I roja, U verde, O azul: vocales,
algún día diré vuestro origen secreto;
A, negro corsé velludo de moscas relucientes
que se agitan en torno de fetideces crueles, golfos de sombra;
E, candor de nieblas y de tiendas, lanzas de glaciar fiero,
reyes blancos, escalofríos de umbelas;
I, púrpura, sangre, esputo, reír de labios bellos
en cóleras terribles o embriagueces sensuales;
U, ciclos, vibraciones divinas de los mares verduzcos,
paz de campo sembrado de animales,
paz de arrugas que la alquimia imprimió en las frentes profundas;

O supremo clarín de estridencias extrañas, silencio
atravesado de Angeles y de Mundos;
O, la Omega, el reflejo violeta de sus Ojos!


Para mis compañeros era una cosa descabellada y para mí una cosa confusa: sí, sí, las vocales son de colores ! pero no, la A no puede ser negra, imposible, es roja, de un rojo vivo, tomate, amapola ! la U, sí, sí ! la E y la O, casi, sí, depende... ¡ Y los paisajes evocados ! Qué agitación sentí entonces ! Juro que me acuerdo ! y que todavía me pasa si surgen comentarios sobre las vocales y sus colores (o no colores) !

Más tarde supe que se trata de un fenómeno estudiado y que lleva el nombre de sinestesia (en neurología: la mezcla de varios sentidos diferentes)

Los nombres propios tienen los colores de sus vocales (algunas consonantes dan colores también, diría que más formas que colores). Las palabras en general tienen para mí forma y algo que ver con un paisaje o un elemento arquitectónico y, cómo no, color: las consonantes como estructura y las vocales como color... No siempre es una cosa delimitada, nítida pero a veces, a menudo, sí... Esta particular sensibilidad (si se puede llamar así) me ha tenido que facilitar el trabajo de aprender las lenguas que conozco: una palabra con su sonido, su "geometría" y sobre todo su color (sus colores, según como) para tal objeto, tal concepto... un mundo de correspondencias... Ay! no sé ! y no sé si me explico...

A ver qué me contais vosotros, qué sentís, qué pensais ! Y volviendo a Rimbaud, su poema me emociona porque expresa lo que se siente cuando se siente esta relación. Las vocales para mí son de estos colores: la A, roja; la E, gris muy muy claro; la I, amarilla (toda la paleta, del limón acidulado al polluelo tierno); la O desprende un color que visualizo pero no hay palabra, es oscura, tiene reflejos azul noche, es negra con luz violeta, nunca he dado con la palabra en ningún idioma pero la veo, la podría pintar; la U es verde, definitivamente y la Y (que en francés es una vocal) es de un amarillo muy claro... ¿Cómo lo véis ?

Voyelles, de Arthur Rimbaud, en V.O (¡ que es así como me inicié !) va así:

A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles,
Je dirai quelque jour vos naissances latentes :
A, noir corset velu des mouches éclatantes
Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,

Golfes d'ombre ; E, candeur des vapeurs et des tentes,
Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles ;
I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
Dans la colère ou les ivresses pénitentes ;

U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux ;

O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
Silence traversés des Mondes et des Anges :
- O l'Oméga, rayon violet de Ses Yeux ! -


Bueno... os dejo aquí de momento, un abrazo, hasta pronto ! Muriel

diumenge, 12 de setembre del 2010

Raïm, raïm !!! Ha tornat el temps del raïm !!!

Setembre
 
Raïm daurat i sucós,
raïmet atapeït,
madures emmorenit
pel bes de la solellada.
Tens el gra tan dolç i ros
que sembla d'aigua emmelada-
Degotall de poemes
 
Joana Raspall

Alexander Coosemans (pintor flamenc, segle XVII)
Natura morta amb fruita

Fins aviat ! Muriel

dilluns, 9 d’agost del 2010

Herbes folles en Provence


.


Herbes folles, ni à lier ni à délier ! Quel bonheur !

À bientôt ! Fins ara ! Muriel.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Imperativos impertinentes

Estoy al préstamo con una pila de ejemplares de la revista Psicología y las portadas de repente me parecen demasiado imperativas e impertinentes... o... no sé si es el calificativo adecuado, invasivas ? e imagino que hasta improductivas o contraproducentes. Una muestra del despliegue de órdenes que recibo en un minuto y medio sería:

Logra la vida que deseas ! Logra tus metas ! Renueva tu vida ! Sé feliz porque sí ! Vive sin ansiedad ! (Esto último complicado después de tanta presión, no?)

¿Cómo se pueden ordenar cosas así ? Como aquel día que unos usuarios me devolvieron unos Cuerpomente, Cocina ligera y no me acuerdo qué de Belleza con portadas chillando órdenes insolentes de perder kilos y ganar una silueta 10 a base de dietas sin sin sin y sin (azúcar, grasa, calorías, etc. en fín, todo lo realmente bueno )... A mí, esto me atabala y me abruma, me cansa de antemano... Querer sentirse feliz y bien en su cuerpo no me parece disparatado, no, no es eso, pero los imperativos nunca me han convencido ! Como mucho obedezco pero en materia de felicidad lo veo complicado, insólito, antitético e... impertinente de verdad o sea no pertinente, vaya ni pizca de pertinente...

Ah ! y esta otra frase de... Carla Bruni (también en una de las portadas) : “Quiero vivir con intensidad porque la vida es muy corta”. Se ve que lo dijo en una entrevista... ¡ Interesante !

Al final me quedo con una pobre pregunta : ¿en qué mundo vivo ? Y la confirmación de que las fórmulas imperativas generan sobre todo formas interrogativas... ¿Por qué será ?

Hasta pronto ! Muriel

divendres, 16 de juliol del 2010

Tants llibres per llegir... mentre vivim !!!

Estic a la biblio, col•locant llibres als corresponents prestatges. N’hi ha un de gruixut, com pesa ! que porta un títol d’aquests que m'inviten a fullejar el llibre i alhora em produeix rebuig : 1001 libros que hay que leer antes de morir. No sé si m'explico : això de “abans de morir” no m’incita a llegir més ni a visitar més ciutats, ni a passar caps de setmana a més llocs insòlits o en fi... inevitablement penso “i un cop morta què ?”. Ja ho sé prou bé que he de fer unes quantes coses abans de morir, essencialment en relació amb la meva gent (i també amb el meu entorn, ho sé, ho sé !), i com diem sempre per aquí “estoy en ello”, (en castellà, això sí, sempre dit en castellà, per què? no ho sé !). Doncs això, que procuro fer les coses per passar-m’ho bé, viure -VIURE !- més feliç, donar més sentit a la meva VIDA...

I també: per què 1001 llibres ? Tant pocs ? Tants ? M’agrada molt la frase d'en Eduardo Mendoza que hi ha a la contraportada: “Si tuviera que llevarme un solo libro a una isla desierta, prefiriría ahogarme en el naufragio.” Obro el “totxo” i faig una fullejada a tota pastilla : uns quants llibres els he llegit i molts, però molts, NO els he llegit (com en principi no moro demà suposo que no passa res!), molts em sonen molt, molts els conec d’alguna pàgina, d’algun paràgraf, d’alguna ressenya, de nom, de vista... en fi... És un petit moment de distracció, 3 minuts “robats” a la tasca de "col·locar" com diem entre nosaltres...

Continuo col•locant amb aquests títols apercebuts que ara em ballen al cap: Jacques le fataliste (ah ! Diderot, l’Insti, le “bahut” com dèiem, on són els meus 17 anys ?!), Walden (Thoreau, la Uni, “civilització i literatura nord-americana”, Walden or life in the woods ! un títol tan especial que m'hi he instal·lat, per dir-ho d'alguna manera...), Bel-Ami (Maupassant... i jo era profe de francès en una escola francesa i aquest títol formava part del programa, em va agradar haver-lo de llegir), La bestia humana (Zola, La bête humaine ! tot Zola, molts records i “le Bac”, és a dir aquí: la Sele, també Jean Gabin a la pel•li de Renoir), El gatopardo (tant sols he vist la pel•li), La feria de las vanidades (el tinc a casa, pendent de llegir des de fa molts anys, tot arribarà, tot es farà !), La biblia de barro (ens la demanen molt a la biblio), Moby Dick (el voldria haver llegit, no m’agrada no haver-lo llegit)... Stop... Ara toca tornar al taulell de préstec! Fins després !

Ara mateix estic llegint un llibre "potser prescindible, potser imprescindible ?! abans de morir" però us el recomano, és curiós, enganxa, es titula La inutilidad de un beso (així, amb inutilidad en itàlic), és el segon llibre d'una trilogia de Javier Puebla (no he llegit el 1er), és una novel·la que a més a més ret homenatge als contes de fades de tota la vida, a Kafka, a molts escriptors... és interessant !


Tots aquests llibres, por supuesto, els tenim a les biblioteques ! per consultar L'Aladí, és a dir el catàleg de la Xarxa de Biblioteques, i saber si estan disponibles i on es troben, entreu a:
http://sinera.diba.cat/ !
* 1001 libros que hay que leer antes de morir : relatos e historias de todos los tiempos; edición dirigida por Peter Boxall ; adaptación española dirigida por José-Carlos Mainer
Barcelona : Grijalbo, cop. 2006; signatura [ 028 100 ]

*
.....
en català o castellà a les biblios, Signatura [ 92(Tho) Tho ]

Apa, fins després ! Muriel
.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Globe terrestre de Vincenzo Maria Coronelli & Museo Virtuale Galileo

Ayant recherché sur la toile le globe terrestre qui m'avait tant plu à la Bibliothèque nationale de Rome, je l'ai retrouvé et en ai profité pour faire une 1ère visite, fort agréable, du Museo Virtuale Galileo: http://catalogo.museogalileo.it/.

Pour les globes terrestres et autres objets fascinants, cliquez sur Oggetti, au G, les globes -célestes, terrestres- mais il y a à toutes les lettres des objets merveilleux (horloges solaires polyédriques, par exemple: http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/OrologioSolarePoliedrico_n06.html ; flacons de chimie, celui-ci : http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/BottigliaCannelloRicurvo.html; bref, à vous de jouer !

Ah! et le globe terrestre de Vincenzo Maria Coronelli de 1688: http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/GloboTerrestre_n06.html

(en passant la souris sur le nom des objets, on en a la photo; en cliquant sur le nom on débouche sur la présentation, courte et avec photo en plus grand et en cliquant sur la photo, on l'a en grand, rien que la photo: l'Objet !)

Je ne comprends rien au fonctionnement de ces appareils (ayant à peine surmonté le test de la boussole... les horloges solaires, ça va, enfin certaines!) mais ils sont tellement beaux et nous emmènent carrément en voyage... Vous ne trouvez pas ?

Us ve de gust fer una passejada entre objectes meravellosos com a rellotges solars, globus terraquis, flascons de química, etc, etc: aneu corrents al Museo Virtuale Galileo !!! i de pas, a la lletra G, trobareu el globus terraqui d'en Vincenzo Maria Coronelli del 1688 que tant em va agradar a la Biblioteca nacional de Roma ! El Museo: http://catalogo.museogalileo.it/ i aquest globus en concret: http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/GloboTerrestre_n06.html (n'hi han més però aquest és el que vaig tenir el plaer de veure !)

Bé doncs, fins aviat ! à bientôt ! Muriel
... et voici une boussole (Museo Galileo) pour la route, aquesta brúixola per si de cas:
.
.

diumenge, 4 de juliol del 2010

La Biblioteca Nazionale Centrale di Roma

¡ Qué privilegio poder visitar la Biblioteca Nazionale Centrale di Roma ! ¡Qué emoción, qué calma, qué belleza ! ¡Qué buen momento ! Vraiment, quel privilège, quel bonheur d'avoir pu visiter la Grande Bibliothèque Nationale de Rome ! Un très beau moment !

Os invito de todo corazón a emprender la visita virtual, si une petite visite virtuelle vous fait envie: http://www.bncrm.librari.beniculturali.it/ !!!

Quelques chiffres (impressionnants, vous en conviendrez !): 6 millions de volumes, 8000 manuscrits, 2000 incunables, 25000 édtions du XVIème siècle, 120000 autographes, 20000 cartes géographiques, etc, etc... et il est bien précisé : è un patrimonio in continuo incremento !!!

Une salle qui m'a particulièrement plu: celle de Géographie! des globes terrestres merveilleux, entre autres (peut-être une réplique) celui de Vincenzo Maria Coronelli, de 1688, quelle beauté ! La sala de geografía me impresionó con unos mapas y unos globos terráqueos magníficos.... El viaje dentro del viaje dentro del viaje... En fín...

Y como una le tiene cariño a su biblio-bolsa y con el deseo que sintió de vincular, salieron estas fotos:


1) delante de la cafeteria o... bibliocaffè

y 2) fuera, delante de la biblioteca, con también el biblio-abanico... hacía un caldo incredibile, tremendo !

.
Les Bibliothèques du réseau Barcelone offrent à leurs usagers, à l'occasion de certains événements, un sac sympa comme tout à porter en bandoulière et chaque été avec l'arrivée des grosses chaleurs, un éventail, sympa aussi et... efficace, j'ai testé !
.
Allez, à bientôt, hasta pronto, fins ben aviat ! Muriel
.
Ah ! Una abraçada ben forta per a la meva amiga i companya Rosa, autora del bellíssim bloc Libraries of the world [http://librariesoftheworld.blogspot.com] : aquestes fotos meves són "un clin d'oeil", ma belle !
.

dijous, 1 de juliol del 2010

Camminare e camminare a Roma... fascination pour les mosaïques !

Pues esto: ho camminato a Roma, molto, moltissimo... fascination absolue pour les mosaïques... à part ça: la tête pleine, moltissimo, troppo... cal deixar reposar les imatges i les impressions... pair-les... leur donner le temps de se remettre... de surgir du chaos... il tempo !!!
.

.
Bonheur du pied sur les mosaïques du sol de Santa Maria Maggiore !
.
À bientôt ! Fins aviat ! Ciao ! Muriel
.

dimarts, 22 de juny del 2010

Bientôt, aviat, pronto, presto in Roma !!!

Une perspective absolument délicieuse: des vacances (courtes mais d'ores et déjà intensives) à Rome ! Je vous retrouverai à mon retour, d'accord ?

Pues eso: pronto me voy a Roma, qué ganas tengo ! poquitos días pero pinta bien, muy bien ! Os digo algo a la vuelta, vale ?

Vacanze romane, Roman holidays, Vacances romaines, Vacaciones en Roma... No sóc l'Audrey Hepburn i no vaig amb en Gregory Peck... però dóna igual ! Me lo voy a pasar de película !
.



La peli está disponible en las biblios con la signatura [DVD Vac], es una película dirigida por William Wyler, ganó tres Oscars -a la mejor actriz principal, cómo no :Audrey Hepburn, a la mejor narración para el cine y al mejor vestuario.

Arrivederci !!! Baci di sole !!! Muriel
.

dissabte, 12 de juny del 2010

Olivia Ruiz, La femme chocolat / La chica chocolate

Un "divertimento", un moment en chanson, un momento ligero y alegre: La femme chocolat, c'est Olivia Ruiz, sympathique, amusante, je trouve, non? Tenemos el CD a la biblio et ç'a été un plaisir de la découvrir plus à fond. Au fait, vous aimez le chocolat ? Beaucoup beaucoup ? Trop ? A propósito, ¿os gusta el chocolate ? ¿mucho? ¿demasiado? Alors, voici:

http://www.youtube.com/watch?v=MUBwXuWeR_s&feature=related (en français)

http://www.youtube.com/watch?v=XdFvwo4df58&feature=related (en castellano)

Olivia Ruiz es francesa de padres españoles de Jaen
. Para visitar su pàgina web, pour son site oficiel cliquez là : http://www.olivia-ruiz.com

et voici les paroles de La femme chocolat

Taille-moi les hanches à la hache

J'ai trop mangé de chocolat
Croque moi la peau, s'il-te-plaît
Croque moi les os, s'il le faut


C'est le temps des grandes métamorphoses

Au bout de mes tout petits seins

S'insinuent, pointues et dodues

Deux noisettes, crac! Tu les manges

C'est le temps des grandes métamorphoses
Au bout de mes lèvres entrouvertes
Pousse un framboisier rouge argenté
Pourrais-tu m'embrasser pour me le couper...

Pétris-moi les hanches de baisers
Je deviens la femme chocolat

Laisse fondre mes hanches Nutella

Le sang qui coule en moi c'est du chocolat chaud...


Un jour je vais m'envoler

A travers le ciel à force de gonfler...

Et je baillerai des éclairs

Une comète plantée entre les dents


Mais sur terre, en attendant

Je me transformerai en la femme chocolat...
Taille-moi les hanches à la hache

J'ai trop mangé de chocolat...

CD La femme chocolat & CD La chica chocolate Ruiz, Olivia con signatura [CD 2 Rui], OK ?

Voilà, hasta la próxima, Muriel... et tiens... je mangerais bien un peu de chocolat !!!

divendres, 28 de maig del 2010

Ostras secas con algas peludas, Huîtres sèches et algues velues

Estoy al servicio de préstamo. Me devuelven un libro de cocina china. Lo hojeo por encima. Hay recetas realmente exóticas (no es de mis palabras favoritas pero hoy haré una excepción), otras divertidas y qué decir de ésta: Ostras secas con algas peludas ? ¡ A ver qué adjectivo se os ocurre ! En todo caso es la receta que más me ha llamado la atención... tanto por el nombre como por... las fotos. ¿ Qué dónde está la foto ? ¡ Pues os dejo imaginarla !

Y encontraréis libros de cocina china aquí, a la biblioteca, con la signatura 641, OK ?!

Service du prêt. On me rend un livre de cuisine chinoise. Je le feuillette vite fait. Des noms de recettes pour le moins exotiques (et je n’affectionne pas particulièrement ce mot!) me sautent au yeux, d’autres amusants, et que dire de celui-ci: Huîtres sèches et algues velues ? Je vous laisse me suggérer des qualificatifs ! En tout cas, c’est, dirons-nous, LA recette qui m’a “interpellée”, comme on dit ! L’été dernier, je feuilletais un magazine féminin, bourré, donc, de recettes de beauté et de cuisine -et/ou de cuisine (parfois ce n’est pas évident de savoir exactement où on en est)- et parsemé des expressions les plus «tendance», un exemple: Recettes autour du veau. Autour!? cet emploi-là du mot me laisse perplexe… Et si j’avais directement vu Recettes autour des huîtres et des algues velues, j’aurais halluciné fort fort !

À la prochaine, hasta pronto (et pensées autour du Québec et de la petite eau-de-vie de verveine!), Muriel

divendres, 21 de maig del 2010

J'étais à Paris...

Hola, Bonjour ! 5 jours radieux à Paris (et région parisienne), le beau temps, le jardin de mon enfance plein de pâquerettes, violettes, muguet, lilas, pivoines et j'en passe ! Les cafés entre amis au Sarah Bernhardt, au Fumoir, aux Éditeurs ! 2 expos photos superbes, l'une à la Monnaie de Paris: Willy Ronis "une poétique de l'engagement"- quel plaisir ! et comme je suis heureuse de m'être offert son livre "Ce jour-là" où il raconte le contexte de certaines photos émouvantes comme tout ! - , l'autre à l'Hôtel de Ville, Gérard Uféras, Paris d'amour, la joie photografiée à Paris des jours de mariage, et si le sujet ne me disait rien de prime abord, les photos m'ont emballée, amusée, je me suis régalée: cliquez et entrez: http://www.gerarduferas.com/news.php?lang=fr !!!

Doncs això, 5 dies fantàstics a París (i voltants), bon temps, el jardí de la meva família ple, tot ple de flors, margarites silvestres, violetes, lila, peònies, "muguet"... Els cafés de sempre, amb sabor a amistat i a "París-París", 2 exposicions de foto magnífiques: Willy Ronis & Gérard Uféras: us adjunto fotos i "link" (paràgraf anterior) per donar-vos una idea ! Sempre sempre em quedarà París i aquest pensament em provoca alegria !

[ Willy Ronis: 1910-2009; Gérad Uféras (ami & disciple de Willy Ronis) :1963 ; 2 photographes à la personnalité fort sympathique; Willy Ronis était en train de préparer l'exposition de son centenaire nous a quittés avant son inauguration, belles photos à lui où qu'il soit !, quant à Gérard Uféras, bonne continuation !]


Poster de l'expo Willy Ronis, La Monnaie de Paris & Le Jeu de Paume
Ce jour-là, Willy Ronis, Ed. Folio

Gérard Uféras, Paris d'amour

Allez, à bientôt ! Fins ara ! Muriel
.