S'organiser... tout... les courses... le boulot... et le reste
Effectivement, télétravail ! c'est bien normal, on a de la chance, payés normalement mais... d'emblée pas évident de télétravailler en bibliothèques publiques... et ce n'est pas que notre journée de travail consite seulement à ranger les bouquins sur les étagères et à s'occuper des usagers qui cherche ceci ou cela, loin de là: il faut "gérer" la collection (préparer les commandes de nouveautés et documents à remplacer, expurger les rayons, etc.), dynamiser le fonds par des expos thématiques, faire des guides de lecture, préparer les clubs de lecture, assurer les visites scolaires, bon et j'en passe (nous ne sommes pas payer à bouquiner tranquillou ;-) Alors, revenons à nos moutons, loin de la bibliothèque et loin du public et sans le support technologique, ça semble peu évident... Pour aujourd'hui, nous avons la consigne de penser (penser à ce qu'on pourrait / pourra faire)
C'est pas "les lundis au soleil", non, dans mon cas précis c'est ni le bagne ni la misère et j'en suis reconnaissante... c'est évidemment le confinement et ça oppresse un peu. Quelques gentils plaisantins on repris Le printemps qui chante, de notre Cloclo national, Claude François en parodie Covid-19, ça fait sourire et ça ne fait de mal à personne:
en parodie Covid-19- Le printemps qui chante
Puis il y a la télégym aussi. Mon cours sacré du lundi midi ! La petite prof nous réunit (on est 4 assidues) sur une plateforme video, et après quelques cafouillements au démarrage, le cours est parti, c'est formidable ! Dans la semaine, dit-elle, elle nous enregistrera un vidéo-cours pour qu'on aille y puiser tous les jours un peu. Quel plaisir ! Jamais je n'avais été accrto à un cours de gym jusqu'à celui-ci, où je me suis inscrite il y a un an... Et là, je sens que je vais pour de bon en faire (au moins un peu) tous les jours !
Allez, à plus ! Et restons à la maison ! Muriel
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vie et Bibliothèques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vie et Bibliothèques. Mostrar tots els missatges
dilluns, 16 de març del 2020
diumenge, 14 de juliol del 2019
Estada a Montserrat i visita a la biblioteca...
Dijous passat, aprofitant l'estada a Montserrat per al curs d'estiu, vaig tenir el plaer i privilegi de visitar la biblioteca dels monjos ! No està oberta al públic, va ser un favor, un regal per ser jo bibliotecària. Els estic agraïda als dos "companys" (de fet una companya i un company) que ens van atendre.
La biblioteca és bellíssima i impressiona de debò. M'ha fet sentir-me com al cor d'un temple. Què dic ?! És un temple ! Veure els pergamins - pergamí de veritat - fa respecte.
Adjunto aquestes 3 fotos, dos de generals i l'altra d'un detall de les taules, a mode de pinzellada:
Presideix la Moreneta... i també presideixen el pas del temps i el de la llum...
I perquè us pot interessar, adjunto aquest link:
www.bibliotecademontserrat.net/cat/
i aquest altre: www.montserratvisita.com/ca/cultura
Una estada a Montserrat dóna força, a la força ! El monestir ocupa un lloc molt important, vital, a l'història de Catalunya i al cor dels catalans... i si no el monestir, la muntanya. La Muntanya !!! El massís... És tot plegat una gran experiència estar allà, al cor mateix !
Moltes gràcies a la Núria, bibliotecària i al David, bibliotecari !
Companyes d'aquest curs d'estiu*, Montse, Laura, Camil·la, Lola i Glòria: fantàstic haver viscut i compartit això !
* museudemontserrat.curs-estiu-art-abstracte-espiritualitat.pdf
Fins aviat, "Déu vos guard" ;-) Muriel
La biblioteca és bellíssima i impressiona de debò. M'ha fet sentir-me com al cor d'un temple. Què dic ?! És un temple ! Veure els pergamins - pergamí de veritat - fa respecte.
Adjunto aquestes 3 fotos, dos de generals i l'altra d'un detall de les taules, a mode de pinzellada:
Presideix la Moreneta... i també presideixen el pas del temps i el de la llum...
I perquè us pot interessar, adjunto aquest link:
www.bibliotecademontserrat.net/cat/
i aquest altre: www.montserratvisita.com/ca/cultura
Una estada a Montserrat dóna força, a la força ! El monestir ocupa un lloc molt important, vital, a l'història de Catalunya i al cor dels catalans... i si no el monestir, la muntanya. La Muntanya !!! El massís... És tot plegat una gran experiència estar allà, al cor mateix !
 |
| des del balcó de l'aula de la Façana, pausa amb té i coca de Montserrat (deliciosa... adoro la coca i aqueta, boníssima) mirava jo els cims de les roques i de sobte les campanes van començar a repicar, eren les 12 en punt... i jo al bell mig... i, Arnaud, estaves tan present, tanta il·lusió que t'hauria fet conèixer això ! |
 |
| Creu de Sant Miquel ! No va ser tan complicat com ens pensàvem, arribar-hi ! |
 |
| Sota l'ala de l'àngel (interior de la basílica) |
 |
| L'Anna, de Jaume Plensa (amb la llum del vespre-nit, genial !) |
Moltes gràcies a la Núria, bibliotecària i al David, bibliotecari !
Companyes d'aquest curs d'estiu*, Montse, Laura, Camil·la, Lola i Glòria: fantàstic haver viscut i compartit això !
* museudemontserrat.curs-estiu-art-abstracte-espiritualitat.pdf
Fins aviat, "Déu vos guard" ;-) Muriel
dijous, 14 de març del 2019
Arbres encore en "dormance"
Les arbres en hiver m'impressionnent toujours. La semaine dernière, mes arbres-amis de la forêt de Sénart étaient encore en "dormance"...
Je suis tombée sur un post de Sciences & Vie qui m'a passionnée (c'est de là que je tire le mot "dormance") ! Ils sont définitivement formidables, les arbres !
science-et-vie.com/mais-que-font-donc-les-arbres-en-hiver
Il était grand temps qu'on se mette à découvrir la sensibilité et l'intelligence des arbres ! `
À la bibliothèque, pas de livraison mensuelle de bouquins qui ne contienne un ou plusieurs ouvrages sur l'intelligence, la sensibilité des arbres et sur les bienfaits de la vie avec eux, parmi eux !
À la prochaine, Muriel (petite soeur des arbres, depuis bien longtemps)
 |
| forêt de Sénart, mars'19, Muriel |
 |
| forêt de Sénart, mars'19, Muriel |
Je suis tombée sur un post de Sciences & Vie qui m'a passionnée (c'est de là que je tire le mot "dormance") ! Ils sont définitivement formidables, les arbres !
science-et-vie.com/mais-que-font-donc-les-arbres-en-hiver
Il était grand temps qu'on se mette à découvrir la sensibilité et l'intelligence des arbres ! `
À la bibliothèque, pas de livraison mensuelle de bouquins qui ne contienne un ou plusieurs ouvrages sur l'intelligence, la sensibilité des arbres et sur les bienfaits de la vie avec eux, parmi eux !
À la prochaine, Muriel (petite soeur des arbres, depuis bien longtemps)
dimecres, 13 de març del 2019
Matices de gris y la vida va...
 | ||
| Cielo gris plomo con toque de azul y nube blanca, Quincy-sous-Sénart, marzo '19, Muriel |
Y este piropo*, que algunos son de antología: Qué poco azul llevas... para el cielo que eres !
El color gris es para mí un regalo y un refugio, los grises son amables y siempre se llevan bien entre ellos (y con un toque de azul y alguna nube blanca dan unos cielos muy bonitos) y con los demás colores. Por matices, definitivamente, el gris ! matiz en sí, contiene cantidad de matices: pizarra, plomo, plata, asfalto, elefante (elefante o... ratón ?! por el francés, "gris souris"), ceniza, platino, acero, etc. etc... Y gris París ? también ! algunas cartas de colores tienen un gris París !
 |
| Gris Sena... París, marzo '19, Muriel |
 |
| Gris lluvia... París, marzo '19, Muriel |
... gris Sena, gris lluvia... gris perla !
* y este otro piropo que me dijo ayer un usuario de entre los agradables que tenemos, un señor cubano afable y burlón, que al verme sentada al mostrador (que me tocaba él de la entrada) exclamó: "Buenos días, cuanto tiempo, me alegro de verla, usted es... un colirio, verla es ¡ verlo todo mejor !". Hacía tiempo que no me decían así algo divertido y sólo por el placer de saludar...
Buscando por la web más matices de gris, he descubierto la escala de Munsell:
Wikipedia-Sistema_de_color_de_Munsell
Y, para hacer camino, el genial Cantando bajo la lluvia, el fabuloso Gene Kelly:
youtu.be/Cantando-bajo-la-lluvia
dissabte, 2 de març del 2019
Bones esposes i altres feminismes...
Comenta l'escriptora Meg Wolitzer (Estats-Units, 1959-) que "no va ser gens fàcil trobar un home per a fer de "jerk" (imbècil) a la pel·licula The Wife" (La buena esposa), adaptada de la seva novel·la homònima. Es veu que no volen...
Acabo de llegir això i m'ha fet somriure.
L'esposa, la caracteritza la Glenn Close i, al final, el seu marit, ho fa el Jonathan Pryce.
Joan Castleman (Glenn Close) es una buena esposa, de belleza madura y natural, la mujer perfecta. Pero lo cierto es que lleva cuarenta años sacrificando sus sueños y ambiciones para mantener viva la llama de su matrimonio con su marido, Joe Castleman (Jonathan Pryce). Pero Joan ha llegado a su límite. En vísperas de la entrega del Premio Nobel de Literatura a Joe, Joan decide desvelar su secreto mejor guardado. (FILMAFFINITY)
La darrera novel·la de Meg Wolitzer és The female persuasion, La persuasión femenina (Ed. Alba, col. Contemporánea - encara no traduït al català)
Per part meva, i en previsió d'aquest 8 de març, he preparat una exposició de llibres sobre dones i feminismes, a l'entrada de la biblioteca. Seguim !
Les nostres lluites canvien la vida sencera !
Acabo de llegir això i m'ha fet somriure.
L'esposa, la caracteritza la Glenn Close i, al final, el seu marit, ho fa el Jonathan Pryce.
Joan Castleman (Glenn Close) es una buena esposa, de belleza madura y natural, la mujer perfecta. Pero lo cierto es que lleva cuarenta años sacrificando sus sueños y ambiciones para mantener viva la llama de su matrimonio con su marido, Joe Castleman (Jonathan Pryce). Pero Joan ha llegado a su límite. En vísperas de la entrega del Premio Nobel de Literatura a Joe, Joan decide desvelar su secreto mejor guardado. (FILMAFFINITY)
 |
| fotograma Sensacine |
La darrera novel·la de Meg Wolitzer és The female persuasion, La persuasión femenina (Ed. Alba, col. Contemporánea - encara no traduït al català)
Per part meva, i en previsió d'aquest 8 de març, he preparat una exposició de llibres sobre dones i feminismes, a l'entrada de la biblioteca. Seguim !
 | |
| una selecció, essencialment de la signatura 30.055.2, |
 |
| publicacions molt recents i també d'antologia |
Les nostres lluites canvien la vida sencera !
Fins aviat ! Muriel
dijous, 13 de desembre del 2018
... i ara amb la recepta de l'autèntica magdalena
Doncs sí, no fa mal fer-li un cop d'ull a la recepta de l'autèntica magdalena francesa, la de Commercy, la proustiana !
Hem re-arranjat l'expo de la Recerca i li hem afegit la recepta:
Les magdalenes franceses tenen el seu origen a Commercy, a la Lorena. Les va inventar, temps era temps, la Madeleine Paulmier, cuinera d’una casa aristòcrata. Amb el pas del temps, s’han anat elaborant a molts països amb formes i sabors diferents.
Les tradicionals magdalenes franceses, les de A la recerca del temps perdut, d'en Marcel Proust, es preparen de la següent manera:
Els ingredients:
3 ous ben frescos; 200 grams de farina; 50 cl. de llet sencera; 100 grams de mantega; 90 gr. de sucre; 25 grams de mel; 1 sobre doble de llevat, la pell ratllada d’una llimona
Sortiran unes 20 unitats
aproximadament
L'elaboració:
La mantega ha d’estar a temperatura ambient (tipus pomada), igual que els ous.
En un bol gran, mesclem els ous amb el sucre, la mel i la ratlladura de llimona.
A continuació afegim la farina i el sobre de llevat (o gasificant). Anem movent fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.
Incorporem la llet i la mantega·
Cobrim el bol amb un film i el guardem a la nevera durant una hora aproximadament.
Pre-escalfem el forn a 220º.
Untem el motlle (safata especial per a magdalenes) amb una mica de mantega fosa.
Omplim tost els forats amb la mescla i posem la safata al forn durant 7-8 minuts, o fins que les magdalenes comencin a pujar. A continuació baixem la temperatura a 180º i donem 5-6 minuts més de temps.
Per a treure-les fàcilment del motlle, és millor fer-ho quan encara estan tèbies.
Les deixem en una reixa i de seguida que estiguin fredes.
Es poden degustar amb una tassa de te, de cafè o de xocolata ben
calenta. Evidentment, A la Recerca del temps perdut és una lectura idònia per acompanyar
aquesta degustació !
"Et tout d'un coup le souvenir m'est apparu. Ce goût, c'était celui du petit morceau de madeleine que le dimanche matin à Combray (parce que ce jour-là je ne sortais pas avant l'heure de la messe), quand j'allais lui dire bonjour dans sa chambre, ma tante Léonie m'offrait après l'avoir trempé dans son infusion de thé ou de tilleul. La vue de la petite madeleine ne m'avait rien rappelé avant que je n'y eusse goûté ; peut-être parce que, en ayant souvent aperçu depuis, sans en manger, sur les tablettes des pâtissiers, leur image avait quitté ces jours de Combray pour se lier à d'autres plus récents ; peut-être parce que, de ces souvenirs abandonnés si longtemps hors de la mémoire, rien ne survivait, tout s'était désagrégé ; les formes — et celle aussi du petit coquillage de pâtisserie, si grassement sensuel sous son plissage sévère et dévot — s'étaient abolies, ou, ensommeillées, avaient perdu la force d'expansion qui leur eût permis de rejoindre la conscience. Mais, quand d'un passé ancien rien ne subsiste, après la mort des êtres, après la destruction des choses, seules, plus frêles mais plus vivaces, plus immatérielles, plus persistantes, plus fidèles, l'odeur et la saveur restent encore longtemps, comme des âmes, à se rappeler, à attendre, à espérer, sur la ruine de tout le reste, à porter sans fléchir, sur leur gouttelette presque impalpable, l'édifice immense du souvenir."
Du côté de chez Swann, À la recherche du temps perdu, Marcel Proust (Valentin Louis Georges Eugène Marcel, de son véritable "petit nom" !)
En català, i en la versió d'en Josep Maria Pinto* (aquest passatge és el paràgraf just anterior al citat en francès... i és que la magdalena dóna de si !):
"Va enviar a buscar una d’aquestes pastetes curtes i rodanxones anomenades magdalenes, que semblen haver estat emmotllades en la valva ratllada d’una petxina de pelegrina. I tot seguit, maquinalment, aclaparat per aquella jornada ensopida i la perspectiva d’un endemà trist, vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa. De cop i volta m’eren indiferents les vicissituds de la vida, inofensius els seus desastres, il·lusòria la seva brevetat, de la mateixa manera que opera l’amor, tot omplint-me d’una essència preciosa: o més ben dit, aquest essència no era a dins meu, era jo mateix. Havia deixat de sentir-me mediocre, contingent, mortal. D’on m’havia pogut venir aquella joia poderosa? Sentia que estava lligada al gust del te i de la magdalena, però que el superava infinitament, no devia ser de la mateixa naturalesa. D’on venia? Què significava? Com arribar a copsar-la? (...)
(...)I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la."
* Josep Maria Pinto és l'autor de la nova versió en català de La Recherche a l'Editorial Viena, Barcelona.
Fins aviat ! i... felices lectures per sempre mai !!! Muriel
Hem re-arranjat l'expo de la Recerca i li hem afegit la recepta:
 |
| a la nostra biblio, plaers de la vida ! 13 de des. de 2018, Muriel |
Les magdalenes franceses tenen el seu origen a Commercy, a la Lorena. Les va inventar, temps era temps, la Madeleine Paulmier, cuinera d’una casa aristòcrata. Amb el pas del temps, s’han anat elaborant a molts països amb formes i sabors diferents.
Les tradicionals magdalenes franceses, les de A la recerca del temps perdut, d'en Marcel Proust, es preparen de la següent manera:
Els ingredients:3 ous ben frescos; 200 grams de farina; 50 cl. de llet sencera; 100 grams de mantega; 90 gr. de sucre; 25 grams de mel; 1 sobre doble de llevat, la pell ratllada d’una llimona
Sortiran unes 20 unitats
aproximadament L'elaboració: La mantega ha d’estar a temperatura ambient (tipus pomada), igual que els ous.
En un bol gran, mesclem els ous amb el sucre, la mel i la ratlladura de llimona.
A continuació afegim la farina i el sobre de llevat (o gasificant). Anem movent fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.
Incorporem la llet i la mantega·
Cobrim el bol amb un film i el guardem a la nevera durant una hora aproximadament.
Pre-escalfem el forn a 220º.
Untem el motlle (safata especial per a magdalenes) amb una mica de mantega fosa.
Omplim tost els forats amb la mescla i posem la safata al forn durant 7-8 minuts, o fins que les magdalenes comencin a pujar. A continuació baixem la temperatura a 180º i donem 5-6 minuts més de temps.
Per a treure-les fàcilment del motlle, és millor fer-ho quan encara estan tèbies.
Les deixem en una reixa i de seguida que estiguin fredes.
Es poden degustar amb una tassa de te, de cafè o de xocolata ben
calenta. Evidentment, A la Recerca del temps perdut és una lectura idònia per acompanyar
aquesta degustació ! 
"Et tout d'un coup le souvenir m'est apparu. Ce goût, c'était celui du petit morceau de madeleine que le dimanche matin à Combray (parce que ce jour-là je ne sortais pas avant l'heure de la messe), quand j'allais lui dire bonjour dans sa chambre, ma tante Léonie m'offrait après l'avoir trempé dans son infusion de thé ou de tilleul. La vue de la petite madeleine ne m'avait rien rappelé avant que je n'y eusse goûté ; peut-être parce que, en ayant souvent aperçu depuis, sans en manger, sur les tablettes des pâtissiers, leur image avait quitté ces jours de Combray pour se lier à d'autres plus récents ; peut-être parce que, de ces souvenirs abandonnés si longtemps hors de la mémoire, rien ne survivait, tout s'était désagrégé ; les formes — et celle aussi du petit coquillage de pâtisserie, si grassement sensuel sous son plissage sévère et dévot — s'étaient abolies, ou, ensommeillées, avaient perdu la force d'expansion qui leur eût permis de rejoindre la conscience. Mais, quand d'un passé ancien rien ne subsiste, après la mort des êtres, après la destruction des choses, seules, plus frêles mais plus vivaces, plus immatérielles, plus persistantes, plus fidèles, l'odeur et la saveur restent encore longtemps, comme des âmes, à se rappeler, à attendre, à espérer, sur la ruine de tout le reste, à porter sans fléchir, sur leur gouttelette presque impalpable, l'édifice immense du souvenir."
Du côté de chez Swann, À la recherche du temps perdu, Marcel Proust (Valentin Louis Georges Eugène Marcel, de son véritable "petit nom" !)
En català, i en la versió d'en Josep Maria Pinto* (aquest passatge és el paràgraf just anterior al citat en francès... i és que la magdalena dóna de si !):
"Va enviar a buscar una d’aquestes pastetes curtes i rodanxones anomenades magdalenes, que semblen haver estat emmotllades en la valva ratllada d’una petxina de pelegrina. I tot seguit, maquinalment, aclaparat per aquella jornada ensopida i la perspectiva d’un endemà trist, vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa. De cop i volta m’eren indiferents les vicissituds de la vida, inofensius els seus desastres, il·lusòria la seva brevetat, de la mateixa manera que opera l’amor, tot omplint-me d’una essència preciosa: o més ben dit, aquest essència no era a dins meu, era jo mateix. Havia deixat de sentir-me mediocre, contingent, mortal. D’on m’havia pogut venir aquella joia poderosa? Sentia que estava lligada al gust del te i de la magdalena, però que el superava infinitament, no devia ser de la mateixa naturalesa. D’on venia? Què significava? Com arribar a copsar-la? (...)
(...)I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la."
* Josep Maria Pinto és l'autor de la nova versió en català de La Recherche a l'Editorial Viena, Barcelona.
Fins aviat ! i... felices lectures per sempre mai !!! Murieldimecres, 5 de desembre del 2018
Qui no se'n va a la recerca del temps perdut....
... és
perquè no vol ! Es fácil ir en busca del tiempo perdido... y encontrarlo... en la
Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras, mucho ! Vraiment, en quête du temps perdu et puis
retrouvé, c'est donné ! A la biblioteca ho tenim tot preparat, servit en una safata d'argent: el mes passat vam renovar tots els volums de la traducció en
castellà (obra, pel que fa als primers volums, de Pedro Salinas, paraules majors
!) i ara, acabem de rebre els de la traducció en català.
En busca del tiempo perdido de Marcel Proust en castellà
(Madrid, Alianza):
- Por el camino de Swann, traduc. Pedro Salinas
- A la sombra de las muchachas en flor, traduc. Pedro Salinas
- El mundo de Guermantes, traduc. Pedro Salinas & José María Quiroga Plà
- Sodoma y Gomorra, traduc. Consuelo Berges
- La prisionera, traduc. Consuelo Berges
- La fugitiva, traduc. Consuelo Berges
- El tiempo recobrado, traduc. Consuelo Berges
 |
un des volumes en castillan,
disponible à la bibli |
La traducció en català, aclamada, és de Josep Maria Pinto, editorial Viena, Barcelona.
La presentació, a més a més,
és molt bonica. Seran 10 llibres en total, el desè està "al
forn", com qui diu. Hem desencaixat els 9 primers: processats, folrats,
etiquetats com a "Novetat" i... disposats a ser prestats !
A la recerca del temps perdut en català, El Cercle de Viena
- Combray
- Un amor d'en Swann
- A l'ombra de les noies en flor, I
- A l'ombra de les noies en flor, II
- El cantó de Guermantes, I
- El cantó de Guermantes, II
- Sodoma i Gomorra I
- Sodoma i Gomorra II
- La presonera I
- (La presonera II, properament)
 |
| et un des volumes en catalan... |
Por eso digo que... quien no se va ahora mismo en busca del tiempo perdido, es que no quiere ;-) !
 | |
à la bibliothèque, les volumes sous l'effet des reflets
des néons, mince,
d'abord le "pavé" en français, puis les volumes en
castillan,
en dessous, les livres en catalan, déc. '18, Muriel
|
 |
idem !
|
Confessió: no me l'he llegit sencer... no sóc, diguem-ne, proustiana... m'estic apropant... ho aconseguiré doncs... pels bons propòsits, sempre estem a temps, en tot cas, el cercaré, el temps, i... amb una mica de sort, el trobaré !
Apa, fins molt aviat, à bientôt, hasta luego, felices lectures sempre !
(Cathy,
une pensée et une bise pour toi ! proustienne "donde las haya", merci
pour tes recommandations, toujours sympa, ciblées ! je te dois une longue longue
lettre !)
y atención: acabamos de renovar buena parte de nuestro fondo Gabriel García Márquez, los libros estaban hechos polvo (en la 2a foto de la biblioteca, se vislumbran, debajo de Proust, unos libros, nuevos, de García Márquez, un placer, palabra de lectora muy garciamarquiana :-)
Eso de la biblioteca, nunca se acaba !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
