miércoles, 27 de enero de 2010

Estacions, Miquel Martí i Pol

L'altra tarda estava al taulell de préstec i vaig veure que hi havia pegada amb cel·lo a un costat de l'ordinador una poesia del poeta de Roda de Ter, el vaig llegir aquest poema, em va agradar i en vaig prendre nota. Diu així:

Estacions

L'estiu dispersa i abalteix
Són massa
llargs els dies, i tot és excessiu
i incita a la peresa.

Amb la tardor i l'hivern recobrarem
la intimitat perduda.
Altre cop el silenci
puntuarà discretament converses:
llegirem, escriurem, farem
projectes,
i jo et veuré en un lloc de privilegi
a totes les mirades.

Miquel Martí i Pol

Aquella tarda feia una tarda més que d'hivern, de tardor... M'agrada la tardor... i l'hivern. Sé que per aquestes contrades mediterrànies (també meves, ara) sembla curiós això de no preferir l'estiu... També he pogut comprovar que per Vic, el clima, el cel... no són ben bé mediterranis...

Apa, fins una altra, Muriel

lunes, 25 de enero de 2010

Marque-page à fleurs, punt de llibre de flors

Service du prêt, une pile de documents à magnétiser, tiens! un marque-page est resté dans un des livres, une jolie surprise, une douceur: des fleurs partout peintes aux feutres de couleurs. Il ne vient pas de la Xarxa Biblioteques de Barcelona mais de la Bibliothèque de l'Université Pompeu Fabra, les normes du prêt, droits et devoirs, ont disparu sous le champ des fleurs !
Taulell de préstec, una pila de documents per magnetitzar, mira, un punt s'ha quedat atrapat a les pàgines d'un llibre, una sorpresa bonica, fresca, dolça: flors per tot arreu, pintades amb rotuladors de colors. No és un punt de la nostra Xarxa de Biblioteques, és de la Biblioteca de la Pompeu Fabra, les normes de préstec, drets i deures, han desaparegut sota el camp de flors !

Cela complète ma rubrique du 12 octobre 2009 "Puntos de libro" sur les marque-pages !
Això completa la meva entrada del 12 d'octubre de 2009 sobre els punts de lectura !

http://books-carabistouilles.blogspot.com/2009/10/puntos-de-libro-marque-pages.html ]


.......

aquí : el recto i... el verso

À bientôt, fins la propera, Muriel

sábado, 23 de enero de 2010

Biblioteques, Gats, Iowa

* Biblioteques: la meva nova feina

* Gats: una gata ha irromput a la meva vida
* Iowa: vaig passar-hi un any – a long time ago ! - amb una beca d’estudis, no a la ciutat de Spencer sinó a Indianola. No hauria anat pel meu propi peu a Iowa... més aviat havia sol·licitat - com tothom !- Nova York, California, Louisiana, Chicago i Arizona – aquest últim estat arran d’unes lectures + treball sobre l’idioma dels indis Hopi i el seu sistema de representació del temps: fascinant... com tots els textos sagrats, la poesia dels indis nord-americans -. En fi, em van proposar destí a Iowa, en ple cor del "cinturón de blat de moro", i va ser una bona experiència. Iowa havia sigut un territori Sioux, el mateix nom Iowa és una paraula Sioux. El Museu Etnològic de la capital, Des Moines - llavors, no sé ara - era molt interessant pel que fa al patrimoni indi d'aquest estat. I com m'agradava circular per les carreteres rectíssimes en mig dels camps de blat de moro, els paisatges immensos, els cels ennuvolats més immensos encara, bellíssims ! Saludo de pas la meva amiga artista “iowana” Gaile, pintora d’uns “Iowascapes” molt bonics...

* Dewey, el gat de biblioteca que va conmoure el món, de Vicki Myron : és el llibre que m’acabo de llegir. Va arribar a la nostra biblioteca amb el lot de novetats d’aquest mes de gener i si bé no em sembla una gran peça de literatura, doncs és molt "ensucrat" i repetitiu, té el seu punt, és divertit, tendre.... La Vicki Myron, bibliotecària i autora del llibre, ens explica quelcom poc habitual i sens dubte, per a ella, pugnant... A mi, em parla de coses – de móns – que em són propers i la lectura m'ha resultat agradable.

Sinopsis: Un matí d’hivern congelat del 1988, la Vicki, directora de la biblioteca pública de la petita ciutat de Spencer - Iowa, Estats-Units - troba un gatet abandonat a la bústia de retorn de documents. Tot l’equip de treballadors –treballadores en aquest cas – decideixen adoptar-lo... i donar-li el nom de Dewey com a petit homenatge al famós bibliotecari Melvil Dewey. El gat Dewey resulta no ser un gat ordinari: ben al contrari, és un animal especial que transforma la vida de tots els que l’envolten, personal bibliotecari, usuaris de la biblioteca i tota la petita ciutat de Spencer. ... tot plegat una conjunció d’elements que he trobat divertida ! i l'ocasió perfecte per descansar de la meva ratxa dura-dura de lectures de la tardor passada !
.
A les biblioteques trobareu aquest llibre amb la signatura N Myr, d'acord ?

I res més de moment ! o... sí, aquests apunts:
* El nom sencer del gat Dewey [pronunciar du-i ] és Dewey Readmore Books o Dewey Llegeix Més Llibres
* Es tracta d’una història real, va passar de debó. Dewey va viure 18 ou 19 anys (fins al 2006)

* El títol original és: Dewey, the small town cat who touched the world, en castellà és Dewey Lee Más Libros & en Francès, Dewey a seques
* S’està preparant una pel·li amb la Meryl Streep com a directora de la biblioteca

* Melvil Dewey (1851-1931) era bibliotecari a l’Amherst College de Massachusetts i va posar en marxa, el 1876, el sistema de classificació decimal que encara impera a les biblioteques de molts països i del qual deriva directament el sistema que tenim per exemple aquí a Catalunya [Classificació Decimal de Dewey, CDD à Classificació Decimal Universal, CDU]. M'ha agradat molt descobrir -no fa tant de temps !- el món de la classificació dels documents, és a dir dels coneixements; mai m’havia parat a pensar-hi...
Ah ! i també aquest vincle que us poso ara us presenta 2 gats iowans que van esdevenir famosos: el Dewey, el gat de la biblioteca de Spencer & Tom, el gat d’una ferreteria de Conrad. M’ha fet gràcia veure els homes d’Iowa amb la seva imprescindible gorra (“souvenirs, souvenirs...”) : http://www.youtube.com/watch?v=YILcRoYGvQ4 (clic-clic) [vidéo YouTube de 6mn sur 2 personnalités félines de l'Iowa ]
i el vincle per entrar a la biblioteca pública de Spencer: http://spencerlibrary.com i per veure la galeria de fotos del gat Dewey, un cop heu entrat a la biblioteca, baixeu el cursor fins l'apartat Magazines on line i feu un clic a l'entrada Dewey at work in pictures ! [portail web de la Bibliothèque de Spencer] Résumé en français: "Dewey, the Small-town-library who touched the world", textuellement :"Dewey, le chat de la bibliothèque d'une petite ville qui a changé le monde", mais le titre en français est "Dewey" tout court.
Un chat abandonné prend une importance incroyable au sein d'une bibliothèque, d'une ville, d’un état. Nous sommes à Spencer, en Iowa et ça se passe sur 18 ans: 1988-2006. C’est l'histoire d'un chat, donc, abandonné dans la boîte de retour de la bibliothèque d'une petite ville, recueilli par le personnel de la bibli et qui devient le chat -et la mascotte- de la bibliothèque, des employés, des usagers, l'emblème de Spencer, petite ville de 10.000 habitants... Il marque les vies, les esprits, c'est une histoire vraie -extraordinaire ? rocambolesque? sympathique en tout cas !- bourrée d'anecdotes et c'est la directrice de la bibli, Vicki Myron, qui nous la raconte. On y voit comment Dewey s'entend avec les enfants handicapés et attendrit même les hommes d’affaires dépourvus de temps... et comment il devient la coqueluche des médias (des télés du monde entier viennent le filmer!)


Mapa de l'estat d'Iowa amb les ciutats de Spencer & Indianola indicades


Iowa Horizon, 1990-1991, Gaile Gallatin,
tècniques mixtes (carbó, llapissosde colors, tinta xinesa, acuarel·la...)

Fins aviat, à bientôt ! (une pensée pour Gaile, Laura, Mike, Gustavo & et les autres !)

domingo, 17 de enero de 2010

Nanas, berceuses, cançons de bressol

Bel après-midi hier au coeur de la Catalogne, de la Plana de Vic, paysages d'une terre nourricière, rougeâtre, brune, le blé - ou l'orge? - minuscules brindilles d'herbe vert cru, les petites touffes d'herbes si bien ordonnées que forcément on sait que ce ne sont pas les herbes folles qui batifollent, et les arbres, magnifiques, certains nus, leurs branches s'accrochant aux nuages lumineux, d'autres au feuillage perenne, une très belle balade, réconfortante...

Una tarda deliciosa al cor de la Plana de Vic, paisatges d'une terra nodridora, vermellosa, marró fosc i marró clar, blat tot arreu - o bé ordi ?- brins minúsculs d'herba verd cru, ben endreçadets, tant que no poden ser herbes salvatges, arbres majestuosos, alguns perennes, altres nus amb les branques als núvols -una tarda de núvols preciosos- un bon passeig, reconfortant...



Puis, le mas, rempli des odeurs de mets succulents, ça sent le romarin et quoi d'autre ? le feu dans la cheminée ! Une rencontre entre amis est prévue autour de la cheminée, de petits plats et d'un thème qui sied parfaitement à ce samedi de mi-janvier empreint d' espérance et de sérénité: les berceuses ! Au coeur de l'hiver on se laisse faire ! Deux amies qui chantent, une autre qui joue du piano, un délice de programme:

I la masía, plena d'olors de menjars succulents, perfum de romaní i de què més ? Foc, hi ha un foc encès a la ximeneia ! Una trobada d'amics està prevista: ximeneia, plats variats i un tema que convé a la perfecció a aquesta tarda de dissabte de mitjans de gener de color d'esperança i de serenitat : cançons de bressol ! Al bell mig de l'hivern, ens deixarem bressolar ! i tant que sí ! Dues amigues canten, una altra toca el piano, el programa va així:

* Berceuse, de Johannes Brahms, chantée en catalan (Bona nit, j'ignore le nom de l'auteur de cette version)

*La Vierge à la crèche, de César Franck, sur un texte d'Alphonse Daudet, chantée en catalan, traduction du poète Joan Maragall (La Verge bressolant)

*Nana (Berceuse) de Manuel de Falla (l'une des Sept chansons populaires espagnoles). Mais de qui est le texte ? est-ce simplement une chanson populaire qu'il a reprise?

*Cançó de bressol, d'Eduard Todrà, sur un texte du poète Tomàs Garcés

*Canción de cuna para dormir a un negrito, l'une des Canciones negras de Xavier Montsalvatge sur un texte d'Ildefonso Perera Valdés

*Au Clair de la Lune, sur CD, choeur d'enfants, chanson populaire anonyme, classique enfantine française par excellence... On dit que dans la version originale c'était "Prête-moi ta lume" au lieu de "Prête-moi ta plume", lume - lumière, ce qu'il faut pour écrire lorsque "la chandelle est morte"...

*Berceuse, de Schubert, tourne tourne la manivelle de la petite boîte à musique, que j'avais emportée avec moi (on peut toujours avoir besoin d'une boîte à musique, n'est-ce pas?)

*Summertime, de Gershwin, la berceuse de Porgy and Bess, sur CD, chantée par Ella Fitzgerald et Louis Armstrong, Summertime qui revient comme un refrain apaisant tout au long de ma vie... Le jour où je m'endormirai pour de bon, qu'on me mette, qu'on me joue, qu'on me chante Summertime !


Et voici "des petites miettes" de tot plegat:

* La Nana de Manuel de Falla chantée par Teresa Berganza: http://www.youtube.com/watch?v=SfHytaFzbrQ (clic-clic)


* Summertime, par Ella Fitzgerald et Louis Armstrong: http://www.youtube.com/watch?v=MIDOEsQL7lA (clic-clic)

* La partition d'Au clair de la lune:




*un coeur de boîte à musique !



* i uns agraïments especials per a la Marina, la Camil·la i la Montse !

À bientôt, fins aviat ! Muriel