diumenge, 24 de setembre de 2017

Mercè 2017: el pregó de Marina Garcés


cartell de Javier Mariscal

La Mercè 2017: p. web en català-castellano-français-italiano-english (descripció, programa):

irbarcelona.cat/festes-tradicions-/la-merce-festa-major-barcelona/

El pregó* d'aquesta Mercè 2017 m'agrada molt. Com ho va dir la pròpia Marina Garcés**, filòsofa, encarregada de fer aquest pregó, no era una tasca fàcil, gens... No obstant això, divendres, al Saló de Cent, ens va lliurar, trobo, un text i unes reflexions valuosíssims sobre Barcelona bàsicament i sobre els nostres temps, la paraula i el pensament lliures i més coses o... temes. Em va arribar molt fort.

M'agrada la idea de tenir aquest moment de la lectura d'aquest pregó a l'abast en aquest blog: copio el link de Betevé*** per poder reescoltar-lo, compartir-lo:

beteve.cat/prego-integre-merce-2017-Marina-Garces (text integral)

I aquí, penjo aquesta pàgina de El Periódico de Catalunya amb el text integral escrit:

el-periodico.cat/text-integre-del-prego-merce-2017-marina-garces

Comença així:
"Amics, amigues, 'our guests from Iceland', barcelonins residents, barcelonines de pas, nouvinguts, migrants amb papers i sense papers, joves i no tan joves de Barcelona que heu marxat; treballadors públics que feu funcionar aquesta casa, sigueu polítics, funcionaris, becaris o precaris; gent estimada, parents, amics i coneguts i, sobretot, tots els que no em coneixeu ni sabeu per què estic fent el pregó de la Mercè, bona festa major..."

Bé doncs... A passar-lo bé i fins aviat ! Muriel

3 précisions en français:

* pregó: discours d'ouverture (d'un événement, comme ici la grande fête de la ville)

** Marina Garcés: philosophe et auteure de plusieurs essais, catalane, professeur de philosophie à l'Université de Saragosse, moteur du projet collectif Espai en Blanc (pour la pensée critique et expérimentale), un des concepts clés de sa pensée est "lo común, ce qui nous est commun" (pour le développement d'alternatives face aux crises actuelles), elle défend « la philosophie comme forme de vie, un art qui naît dans la rue et qui continue sans interruption dans les espaces intimes et invisibles » (Marina Garcés, La filosofía nace como arte callejero) (réf. Wikipedia)

*** Betevé: Barcelona TV, la chaîne de télévision de la ville de Barcelone 

**** our guests from Iceland: le pays invité, cette année, pour la grande fête de Barcelone, c'est l'Islande (spectacles, concerts, feux d'artifice...)


À bientôt ! Muriel

dissabte, 23 de setembre de 2017

Septembre, les coings, le soleil plus serein...

Je reçois à l'instant ces photos d'un arbre que j'aime: fin septembre, il regorge de fruits qui doreront au soleil plus tranquille de l'automne qui commence...


"Il n'a jamais été aussi beau", Moulin Ballot,
23 sept. '17, photo Sylvaine



Et par ici, au soleil serein, enfin apaisé, deux tortues "se dorent la pilule" en pleine conscience, j'ai adoré les regarder un moment:

Parc de Torreblanca, 23 sept.'17, Muriel

Entre autres lectures du moment: Thich Nhat Hahn, différents écrits (la pleine conscience, la respiration, l'enfant intérieur...)

Bel automne à vous, à bientôt ! Muriel

dimarts, 12 de setembre de 2017

Els arbres que m'esperaven...

Efectivament, m'esperaven més arbres ! M'esperaven ? Esperaven ? Estaven allà, senzillament o... serenament, naturalment. Ni això ho sé, no sé res d'aquells arbres sinó aquella sensació bona de senzillesa, serenor i naturaleza (naturalitat) que em van transmetre, una sensació realment benèfica per a mi... per a ells, no crec o potser sí, ja que els arbres senten les mans a la seva escorça i potser les paraules que els són dirigides. 

Aquella tarda de dissabte va ploure a Moià i després, per això, va tornar a sortir el sol... amb la qual cosa els colors del camp, del cel, es veien frescos, molt lluminosos: una invitació a passejar i respirar.

Després de la pluja, paratges de Moià, set.'17, Muriel

Paratges de Moià, capvespre després d'una tarda plujosa, set.'17, Muriel

L'endemà va fer un temps de finals d'estiu mediterrani, i també va ser una incitació a caminar entre aquells paisatges sempre inclinats a prodigar horitzó.

L'Estany, paratges de Moià, a la llunyania, Montserrat, set.'17, Muriel

L'Estany, paratges de Moià, camí cap a una ermita en ruïna, set. '17, Muriel

Ermita, a mig camí entre Santa Maria i Sant Joan d'Oló, set '17, Muriel

De tornada a Moià, vaig tenir el plaer de llegir una Pregària de l'Arbre, així com un homenatge a l'Arbre Fruiter que, tot proclamant la Verge del Rosari patrona dels arbres fruiters i Alcaldessa Honorària Perpètua de la Vila de Moià (quina gràcia !), honora tots els arbres (acte saludat pel polític Francesc Cambó,1876-1947) i també aquests versos del poeta Joan Maragall (1860-1911). M'agraden molt aquestes mostres de respecte i agraïment als arbres, de lloança ! M'hi afegeixo de tot cor ! 








Mentrestant, els rellotges de sol marcaven eternament l'hora del Moment Present !

Rellotge de sol de Santa Maria de l'Estany, set. '17, Muriel

Abans d'acomiadar-me, us proposo aquesta Musica dels Arbres, Musique des Arbres, de Pierre-Jean Beaudoin, arranjament de Fur Alina, d'Arvo Pärt:


Fins aviat, fins ara mateix ! Muriel (una abraçada per a la Ghislaine qui em va fer descobrir aquesta contrada molt seva !)