sábado, 12 de mayo de 2018

Nota vegetal en si menor... mayor !


Hoja de higuera sobre fondo Walden-7
11de mayo '18, Muriel

No perdamos de vista la nota vegetal ! Levantemos la mirada y demos con ella !

11 de mayo '18

Es cierto que la ciudad nos priva en gran medida de la nota vegetal pero igualmente está entre nosotr@s... a condición de estar / ser en el momento presente, atent@s.

Hace ya un tiempo, había dedicado un post al "fabuloso" descubrimiento del shinrin-yoku por parte de coreanos, japoneses y demás "comarcas" orientales... y dadas a la práctica zen. El descubrimiento, en su momento me pareció tal cual el descubrimiento del agua tibia o, como dicen los franceses, del hilo de cortar la mantequilla pues, quien se ha paseado toda su vida en los bosques y ha mirado los árboles y les ha tocado y les ha contado secretos lleva practicando shinrin-yoku desde siempre. Debe de ser más complejo (o no ?!) pues ayer fui a comprar un libro y me encontré, entre las muchas novedades", con estos dos "tratados" de shinrin-yoku:

2 libros sobre shinrin-yoku entre las novedades de mayo
- de Annette Lavrijsen: Shinrin-yoku (http://linceediciones./shinrin-yoku)
- del Dr Qing Li: El poder del bosque (http://rocalibros.com/DrQing-Li/Shinrin-Yoku)

Cuando lleguen a la biblioteca, me los llevaré prestados, a ver cómo va la cosa ! Mientras tanto seguiré paseando por bosques, parques y ciudades mirando (y según cómo) acariciando los árboles que me encuentre en los caminos...

Hasta pronto ! Muriel

link post marzo 2016:
https://books-carabistouilles.blogspot.com/2016/03/matinee-tranquille-la-bibli-entre-les.html

jueves, 10 de mayo de 2018

La casa "molt gran", un poema signat Arbre

La  casa  “molt  gran”


Un piset petit
Amb llit per fer “cosetes”
Som joves estem pletòrics
Satisfets de la vida.

Ens carreguem de “trastos”
Any darrere d’un altre
Llibres, ceràmiques, andròmines...
Roba, mobles, plats...

L’habitació de les filles
No s’hi pot entrar
Joguines llibretes, records
Marxen els fills

Molt per netejar
El nostre cos
Ple d’anys
La casa “molt gran”.


Arbre Agulló i Guerra
(9 de maig de 2018,
47 anys de NO ÉS NO A LA GUERRA A LA MILITARITZACIÓ)



Moltes gràcies amic Arbre per fer-me arribar aquest poema (acabat de sortir del forn, un privilegi) ! Quanta veritat ! M'hi sento retratada, com no ! i simpatitzo 100% amb aquesta lluita teva contínua ! No a la guerra, no a la militarització, sí a la vida !

Cuida't, una abraçada ! Sí a la poesia sempre !!! Muriel

viernes, 4 de mayo de 2018

Ode à la vie... ou la vie, animale, végétale, tout simplement

C'est irresistible, ça fait sourire dans tout le corps de les voir comme ça, glisser sur le bassin, la tendresse et la constatation heureuse que la vie continue, la vie "comme avant", la vie des contes de notre enfance, la vie au plus simple, la vie délicate et si fragile, la vie qui, pour peu qu'on commence sérieusement à s'y appliquer, durera encore si longtemps ! Prière pour qu'elle dure !


Parc de Torreblanca, 4 mai 2018, Muriel
photo-pensée vive pour Helena (qui attend un bébé imminent)


Il y a la multitude des familles de canards colverts sur le bassin, il y a aussi la profusion de roses, car la roseraie donne en ce moment dans l'éclat des couleurs, dans la merveilleuse beauté, fascinante, des roses, le joli mois de mai au coeur du printemps !


gouttes de pluie de la dernière ondée sur pétales de rose,
"cela" peut-il être plus beau ?
photo Pilar, Torreblanca, 3 mai 2018
(gràcies per l'Amistat)

3, un chiffre que j'aimerais toujours, "nous trois", indestructiblement,
pensée vive, Arnaud in absència, pour notre mère qui adore les roses !
Torreblanca, 4 mai 2018, Muriel


Et les herbres sauvages, et les fleurs sauvages par milliers et les chants des oiseaux et les huppes fasciées qui sont revenues, la vie qui va, qui continue, qui nous prend au coeur, par le coeur, et qui nous fredonne cette chanson qui nous calmait de toutes les peurs...


Herbes et fleurs sauvages...
Sauvages ? Qui sont les vrais sauvages ?
Parc de Torreblanca, 4 mai 2018, Muriel





À bientôt dans le moment present ! Muriel

martes, 1 de mayo de 2018

de la rose de Sant Jordi au brin de muguet du 1er Mai

de la rose du 23 avril, la Saint Georges, Diada de Sant Jordi, journée du livre et de la rose, une fête catalane parmi lesquelles on tient le plus ici, au traditionnel brin - ou bouquet - de muguet du 1er mai, bien français et qu'il fait bon recevoir enveloppé de ses voeux de bonheur !

et justement, je reçois à l'instant cette pensée amicale, fleurie et féline, en provenance du jardin d'une amie:

merci José, merci Nube ! 1er mai 2018 !

i de la rosa de Sant Jordi al bri de "muguet" (o lliri de la vall) de l'1 de maig: primavera i tradicions !!!

a través d'aquest post us desitjo felicitat i joia !

fins aviat, à bientôt, Muriel

Oh, je reçois encore celui-ci, du jardin que j'aime, à Quincy :

merci ma p'tite Maman ! 1er mai 2018

lunes, 23 de abril de 2018

i de bell nou... la Diada de Sant Jordi

Molt feliç Diada de Sant Jordi, una festivitat que m'agrada molt ! Llibres, roses i bon humor amb dracs (cada cop més desitjosos d'aprendre a llegir i fer amics), cavallers (cada cop més relaxats, no tant donats als rampells heroics), princeses (cada cop menys dòcils i capaces de decidir per elles mateixes que fan amb els dracs i... els cavallers i prínceps blaus) ! Quan la meteo va bé, és tan bonic ! Avui, precisament, fa un temps de primavera assolellat i acaronat per una dolça brisa ! Un plaer !

Aquest any, per això, mesclades amb les roses vermelles, unes roses grogues, i també llaços grocs... temps complicats doncs a més a més dels dracs, cavallers i princeses hi ha gent a la presó : enguany, la Diada té un sentit particular per a moltes, moltes persones aquí.

Cada 23 d'abril, m'agrada anar a treballar a la biblio amb una rosa a la solapa, sempre ho faig, o algun anell-rosa i per avui he tornat a la idea de fa 2 anys, afegint-hi una rosa groga:


el pin o fermall del dia
23-04-2018, Muriel

La setmana passada vam preparar una exposició a l'aparador "Llegir, escriure i cultivar el nostre roserar" i un company que cada any porta un ram de roses a la biblioteca en el dia assenyalat entre tots per celebrar els llibres i les roses ha portat aquest ram. Tot plegat, un aparador que fa goig !

L'aparador i el ram de roses, 23-04-2018, Muriel

També ens agrada sempre muntar alguna exposició de novetats (novel·les) a la biblio  per a la ocasió i per sort la setmana passada vam rebre la comanda:

Expo novetats novel·les a la biblio, 23-04-2018

Expo novetats novel·les a la biblio, 23-04-2018

I com cada 23 d'abril, avui he rebut - i enviat - missatges d'amistat, llibres i roses ! En rescato un que és un text de la Joana Raspall i em sembla molt bo, molt idoni, m'agrada (però no sé quin any el va escriure, ho buscaré !):

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!

I com l'altre dia, tot passejant, vaig trobar-me amb aquest drac, li vaig fer una foto pensant en l'entrada d'avui, la de la Diada, la penjo ara mateix:

Drac, tot passejant per Sant Joan Despí,
abril '18, Muriel

Apa, fins la propera i us vull imaginar lliures i entre llibres i roses ! Muriel

miércoles, 11 de abril de 2018

Un abril plujós...

A l'abril, pluges mil... no és nou... tampoc és sempre així per aquestes contrades mediterrànees. Són dies que m'agraden i agraden molt a les meves plantes, cactus a part, tot sigui dit ! El ficus que havia començat a secar-se i la clívia que tot just ha florit somriuen (m'ho imagino) !

3 gotes d'aigua, de vida, abril '18, Muriel

flor de clívia, fidel a l'abril, una joia,
11-04-18, Muriel

Aigua de bombolles, pluja  d'estones ! (M'encanta la paraula "estona" i m'encanten les estones !)

Fins aviat, Muriel

martes, 3 de abril de 2018

Bancos para sentarse y estar en el tiempo que pasa

Y de vez en cuando... un banco, un banco que nos invita a pensar y también a dejar de pensar, que nos invita a estar aquí, sencillamente, a ser por un momento, a formar parte del momento, a estar aquí sentada, a estar allá en la línea del horizonte. A volver por un instante a estar consigo mismo (consiga misma), en distintas épocas a la vez de nuestra vida, concéntricas, a estar con algunas personas, sin interferencias de vida y muerte, sin palabras. A sentir paz, a sentir la vida...

Colera, camino de ronda, 30 de marzo '18, Muriel

Llançà, camino de ronda, 30 de marzo '18, Muriel

Tuve en las manos el libro recién publicado de Hubert Reeves, astrofísico tan humano, tan presente en el momento (co-autor de La historia más bella del mundo y autor de varios libros, entre los cuales Paciencia en el azul del cielo Malicorne, reflexiones de un observador de la naturaleza...), un libro que en francés, me parece que todavía no está traducido al castellano, lleva el bonito título Le banc du temps qui passe, subtítulo Méditations cosmiques (El banco del tiempo que pasa, Meditaciones cósmicas). Era a finales de octubre, un amigo se lo acababa de traer a mi hermano Arnaud que pocos días después pasaría a sentarse en un banco, allá, por el otro lado de la vida, el banco del tiempo eterno. No lo he leído, sólo hojeado, lo remediaré antes de final del verano, cuando el libro vuelva a pasar por mis manos (otro ejemplar,  por ejemplo él de la pequeña biblioteca Saint-Exupéry de la cual os hablo de tanto en tanto)...

Una real  invitación a sentarse y leer,
photo oct. '17, Muriel

... y la contraportada, oct. '17, Muriel, Tulle

En los bancos de Colera y Llançà que miran el Mediterráneo, estuve sin pensar con Arnaud, con Isabel, con Marie-Annick... y conmigo misma, en el tiempo que pasa... en un homenaje de corazón.

Hasta pronto, à bientôt, até logo... Muriel