miércoles, 24 de octubre de 2018

Et la vie a continué... de banc en banc sous l'aile de l'ange

La vie a bel et bien continué sur cette rive-ci...
Et je me suis assise sur bien des "bancs du temps qui passe" depuis cette journée du 24 octobre dernier...
Une année, comme tu l'avais sereinement prédit, avec des moments faciles et d'autres difficiles, avec des pleurs dont les rires ont pris le relai...

Je n'ai toujours pas lu le livre d'Hubert Reeves, vois-tu, ce livre qui venait de paraître alors que toi, tu t'apprêtais à disparaître sur l'autre rive... J'avais parlé de ce livre sur ce blog, au mois d'avril dernier, au retour d'une si belle escapade tout "en haut" de la Costa Brava (Colera, Port-Bou, Llançà) et qui m'avait donné de belles occasions de m'asseoir sur des bancs... des bancs du temps qui passe

books-carabistouilles.2018/04/bancos-para-sentarse-mientras-pasa-el-tiempo

En effet, au fil des jours et des endroits, j'en ai "rencontré", des bancs de ce genre-là. La vie a même été généreuse avec moi à cet égard, elle m'a conduite à des endroits de privilège où il y en avait de bien beaux, là, dans le temps qui passait. C'est à présent un rituel, un banc dans un bel endroit, face à la mer, en pleine forêt, dans un parc, et je m'asseois et je reste un instant dans le présent et je te retrouve, Arnaud, et je vous retrouve, les bien aimés qui êtes assis sur le banc de l'éternité.


à Quincy, chez nous, où j'adorerai toujours retourner
au parc de la Borne Blanche, à Combs, une routine agréable quand je suis à Quincy

puis à Bolquère, dans les Pyrénées, fin avril, une découverte
j'ai tellement aimé ce banc au printemps encore gelé
toujours à Bolquère, on était 4 bonnes copines... l'amitié toujours
puis à Lisbonne, en mai, pour Isabel, et sur ce banc, un poème, Evasão *, d'Anrique Paço d'Arcos
Lisbonne toujours, un banc, des azuleijos et, plus haut, le vertige de la lecture

coule la River Ness à Inverness...
au bout du monde... Ullapool
encore plus au bout du monde, à Cromarty, avec des amies de toujours... de jeunesse
dans les mêmes parages, en souvenir d'une personne aimant les chats et le violon ("fiddle" puisque c'est le Nord de l'Ecosse)

Voilà, mon Arnaud, quelques-uns de ces bancs où je me suis assise dernièrement (celui de Lisbonne sous les azuleijos, en esprit seulement)... sans compter les bancs de bon nombre d'églises que j'ai visitées au passage. J'aime bien rentrer dans les églises, m'y recueillir, des endroits pensés pour ça dans le fond, des lieux où penser la mort apaise, même quand "on ne croit pas"... mais ne croit-on pas forcément à quelque chose ? Des bancs d'églises écossaises aux bancs d'églises romaines... car je reviens de Rome où les églises ne manquent pas, fresques, mosaïques, anges... Sous l'aile de l'ange... Quel bon moment en ta compagnie, mon Naud, à Santa Maria degli Angelli ! des anges de marbre, un ange de lumière et mon ange gardien ! Merci la vie pour ce qu'elle m'a donné et même pour ce qu'elle m'a repris, tu vois... avoir eu, c'est déjà beaucoup parfois.

en la Basilique de Santa Maria degli Angelli à Rome
Angello della luce, oeuvre d'Ernesto Lamagna, 2000, même basilique

À toujours, mon p'tit frère et aussi à un de ces jours ! Merci de tout coeur ! Bises à toi et à toute ma famille, ta famille 😊, Muriel, ta Sister Mu

 *
un livre: Le banc du temps qui passe, d'Hubert Reeves, Ed. SEUIL (5 de octubre de 2017)
un poème: Evasão, d'Anrique Paço de Arcos
une sculpture: Angello della luce, d'Ernesto Lamagna

*
une musique ? tiens, ce matin j'ai entendu quelque chose qui allait si bien avec ce qui se passait dans ma tête, ou dans mon coeur, une Sonate pour piano et violon d'Ernest Bloch, je ne sais pas laquelle exactement, en voici une: https://youtu.be/1OIAR0i-kFQ

*
un sentiment: la gratitude ou la reconnaissance, comme on veut...

*
et je reçois à l'instant cette pensée musicale-hommage, merci Jean-Michel:


martes, 12 de junio de 2018

cafè amb gel i panet a " La Grapadora" diumenge

Moment (auto-)regalat
Parenthèse
Inspir
Pensament buit

Una cosa sencilla
Un bien fou

Diumenge passat, Grapadora,
BCN, Muriel

Fins ara, tout simplement, Muriel

jueves, 31 de mayo de 2018

Espai de Lliure Creació Carme Malaret: nova proposta, nou repte !

A l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret un nou projecte s'està gestant:




És un projecte participatiu dels que veuen la llum un cop l'any i als quals m'agrada participar (l'any passat el tema n'era la "cadira" - la cadira essent el símbol de l'Espai -, l'any anterior havia girat al voltant dels "llocs íntims de cadascú vinculats amb els contes infantils de sempre"...). La convocatòria diu així:

I'Museu és el nom d'una nova acció participativa per celebrar el cinquè aniversari de l'ESPAI.

Amb el concepte de Jo sóc museu volem explorar la capacitat de ser comissaris de les nostres imatges, aquelles que les recordem pel seu impacte emocional.

Volem construir el Museu de L'ESPAI a partir de la suma de les individualitats de 
I' Museum.

En l'escrit, que estableix el marc conceptual de l'acció que us proposem, reflexionem sobre el paper del receptor, el visionament de les obres i el paper que juga el contenidor museu en el segle XXI.


http://carmemalaret.blogspot.com (etiqueta I'Museum)


Per alguna raó enguany me n'he assabentat a última hora i he fet una tria ben a corre-cuita, amb il·lusió i emoció però sí, amb molta pressa, s'acabava el plaç i sort de la meva capsa de les postals (una capsa ja "vintage sense haver-ho volgut", d'aquestes metàl·liques de galetes).

He aplegat unes de les postals que representen unes obres ben lligades a la meva biografia (una horeta justa amb les reflexions i les emocions activades) i sí, evidentment, a la tria li falten unes pintures, escultures, fotografies, etc. I és que les biografies queden incompletes a la força i qualsevol selecció per a una "autobiografia", en aquest cas, canviaria d'un dia per l'altre, massa subjectiva i més si està feta amb pressa. Uns pocs elements d'aquests meus triats sempre formarien part d'aquesta selecció, per això.

Total que al final, la meva participació tindrà la següent textura:
  • Van Gogh i els seus Gira-sols: quin impacte ! dels primers impactes-pintura de la meva vida
  • Jean-François Millet i les seves Espigolaires (Des glaneuses)! Són, els seus, quadres pintats a la Brie, la meva regió nativa. I aquest en particular, és potser un dels primers que crec haver vist amb la consciència de veure una "obra d'art".
  • J.M.W. Turner i el seu quadre Pluja, Vapor i Velocitat (Rain, steam and speed), un pintor que em va agafar de la maneta per a dur-me fins a les portes de l’abstracció, un enamorament.
  • Claude Monet, quina meravella el seu Impressió, sol puixant (Impression, soleil levant)! Impressió, això mateix
  • J.B.C. Corot que evoca la França dolça a la que sempre m’agrada tornar. Aquesta obra titulada  Lectora a la riba boscosa (La liseuse sur la rive boisée) m’agrada molt i representa un paisatge de la meva infantesa (riu Yerres i bosc de Sénart)
  • Toulouse-Lautrec, els seus cartells són un món de colors, d’ombres, representen un món dur i tendre
  • Eugène Delacroix, La Llibertat guiant el poble (La liberté guidant le peuple), el títol ho diu tot ! Emblemàtic ! Quina emoció descobrir-lo al Louvre de ben joveneta !
  • Francisco Goya va retratar una Espanya colpidora, estremidora. El 3 de maig a Madrid (El 3 de mayo en Madrid) una força, una llum, un dramatisme impressionant. Una obra que m’ha marcat molt (així com tot el conjunt de l’obra de Goya)
  • Imatges del món flotant (Images du Monde Flottant), una exposició que vaig veure a París de pintures i estampes que il·lustren el “viure el moment, contemplar la lluna, la neu, els cirerers en flors”. Un món i una exposició molt interessant
  • Fernando Botero, m’encanten les seves dones, per exemple Una gran ballarina (Una gran bailarina). Em desperten sempre un somriure;  també sóc molt amiga del seu gat que viu a la Rambla del Raval. La tercera ciutat de la meva vida és Bogotá
  • Antoni Tàpies, el vaig descobrir al arribar a Barcelona, la seva ciutat, fa ja més de mitja vida, un artista molt de la meva biografia. M’agrada molt la seva Porta metàl·lica i violí per exemple. La seva retrospectiva l'any 2004 al Macba em va marcar molt.
  • Aurora Bengoechea, artista basca, i la seva Vida pintada on retrata dones fent les feines de cada dia, aquí, una dona servint un plat de sopa.
  • PARISBARCELONA 1888-1937, una expo del 2002 al Museu Picasso, París i Barcelona, les meves 2 ciutats i els forts vincles històrics recents que les uneixen
  • Jean-Paul Gaultier, la seva exposició Pan Alta Costura (Pain Haute Couture), a la Fondation Cartier el 2004 va ser esplèndida. Aquesta foto representa la Suzanne à la boulangerie (al forn). La Fondation Cartier és extraordinària i em fascinen la moda i el pa (el pa !!! amb raó dels dies pesats se'n diu "llargs com un dia sense pa")
  • Patricia Waller reinterpreta en crochet, amb els seus entranyables “delícies d'art"(arts delights) els gestos i creacions quotidians de les dones, aquí veiem un pastís Charlotte de cireres. Els gestos diaris de les dones són els que fan la humanitat ! 
    Post-Data: aquesta selecció es queda incompleta doncs qualsevol selecció d’aquesta mena és a la força incompleta. No tinc a l’abast de manera immediata cap reproducció de La gran Onada de Kanagawa, de Katsushika Hokusai, ni tampoc d’alguna escultura d’Eduardo Chillida, com ara el seu Homenatge a Pilar (alabastre), una de les seves Abraçades (reconciliació amb Oteiza) o, per descomptat, El peine del viento ! M’hauria agradat afegir també una escultura de Louise Bourgeois, una de les seves aranyes, Mamà, o les seves Mans acollidores - les del jardí de les Tuileries a París- (Welcoming hands). No formen part de la selecció però sí, i tant, de la meva biografia, així com més, moltes més obres.


Liseuse sur la rive boisée, Corot
Porta metàl·lica i violí, Antoni Tàpies, 1956

Welcoming hands, Louise Bourgeois (et la main de ma mère),
photo París 2006, Muriel
Tinc molta curiositat per veure quines obres seran finalment reunides a L'Espai ! Un conjunt que de ben segur farà molt i molt de goig i ens parlarà de biografies entrellaçades ! La inauguració serà dissabte 9 de juny. 

Gràcies Carme i Laura per aquestes renovades iniciatives, sort pel muntatge ! Felicitats a L'Espai pels seus 5 anys !


Fins ara, Muriel

sábado, 12 de mayo de 2018

Nota vegetal en si menor... mayor !


Hoja de higuera sobre fondo Walden-7
11de mayo '18, Muriel

No perdamos de vista la nota vegetal ! Levantemos la mirada y demos con ella !

11 de mayo '18

Es cierto que la ciudad nos priva en gran medida de la nota vegetal pero igualmente está entre nosotr@s... a condición de estar / ser en el momento presente, atent@s.

Hace ya un tiempo, había dedicado un post al "fabuloso" descubrimiento del shinrin-yoku por parte de coreanos, japoneses y demás "comarcas" orientales... y dadas a la práctica zen. El descubrimiento, en su momento me pareció tal cual el descubrimiento del agua tibia o, como dicen los franceses, del hilo de cortar la mantequilla pues, quien se ha paseado toda su vida en los bosques y ha mirado los árboles y les ha tocado y les ha contado secretos lleva practicando shinrin-yoku desde siempre. Debe de ser más complejo (o no ?!) pues ayer fui a comprar un libro y me encontré, entre las muchas novedades", con estos dos "tratados" de shinrin-yoku:

2 libros sobre shinrin-yoku entre las novedades de mayo
- de Annette Lavrijsen: Shinrin-yoku (http://linceediciones./shinrin-yoku)
- del Dr Qing Li: El poder del bosque (http://rocalibros.com/DrQing-Li/Shinrin-Yoku)

Cuando lleguen a la biblioteca, me los llevaré prestados, a ver cómo va la cosa ! Mientras tanto seguiré paseando por bosques, parques y ciudades mirando (y según cómo) acariciando los árboles que me encuentre en los caminos...

Hasta pronto ! Muriel

link post marzo 2016:
https://books-carabistouilles.blogspot.com/2016/03/matinee-tranquille-la-bibli-entre-les.html

jueves, 10 de mayo de 2018

La casa "molt gran", un poema signat Arbre

La  casa  “molt  gran”


Un piset petit
Amb llit per fer “cosetes”
Som joves estem pletòrics
Satisfets de la vida.

Ens carreguem de “trastos”
Any darrere d’un altre
Llibres, ceràmiques, andròmines...
Roba, mobles, plats...

L’habitació de les filles
No s’hi pot entrar
Joguines llibretes, records
Marxen els fills

Molt per netejar
El nostre cos
Ple d’anys
La casa “molt gran”.


Arbre Agulló i Guerra
(9 de maig de 2018,
47 anys de NO ÉS NO A LA GUERRA A LA MILITARITZACIÓ)



Moltes gràcies amic Arbre per fer-me arribar aquest poema (acabat de sortir del forn, un privilegi) ! Quanta veritat ! M'hi sento retratada, com no ! i simpatitzo 100% amb aquesta lluita teva contínua ! No a la guerra, no a la militarització, sí a la vida !

Cuida't, una abraçada ! Sí a la poesia sempre !!! Muriel

viernes, 4 de mayo de 2018

Ode à la vie... ou la vie, animale, végétale, tout simplement

C'est irresistible, ça fait sourire dans tout le corps de les voir comme ça, glisser sur le bassin, la tendresse et la constatation heureuse que la vie continue, la vie "comme avant", la vie des contes de notre enfance, la vie au plus simple, la vie délicate et si fragile, la vie qui, pour peu qu'on commence sérieusement à s'y appliquer, durera encore si longtemps ! Prière pour qu'elle dure !


Parc de Torreblanca, 4 mai 2018, Muriel
photo-pensée vive pour Helena (qui attend un bébé imminent)


Il y a la multitude des familles de canards colverts sur le bassin, il y a aussi la profusion de roses, car la roseraie donne en ce moment dans l'éclat des couleurs, dans la merveilleuse beauté, fascinante, des roses, le joli mois de mai au coeur du printemps !


gouttes de pluie de la dernière ondée sur pétales de rose,
"cela" peut-il être plus beau ?
photo Pilar, Torreblanca, 3 mai 2018
(gràcies per l'Amistat)

3, un chiffre que j'aimerais toujours, "nous trois", indestructiblement,
pensée vive, Arnaud in absència, pour notre mère qui adore les roses !
Torreblanca, 4 mai 2018, Muriel


Et les herbres sauvages, et les fleurs sauvages par milliers et les chants des oiseaux et les huppes fasciées qui sont revenues, la vie qui va, qui continue, qui nous prend au coeur, par le coeur, et qui nous fredonne cette chanson qui nous calmait de toutes les peurs...


Herbes et fleurs sauvages...
Sauvages ? Qui sont les vrais sauvages ?
Parc de Torreblanca, 4 mai 2018, Muriel





À bientôt dans le moment present ! Muriel

martes, 1 de mayo de 2018

de la rose de Sant Jordi au brin de muguet du 1er Mai

de la rose du 23 avril, la Saint Georges, Diada de Sant Jordi, journée du livre et de la rose, une fête catalane parmi lesquelles on tient le plus ici, au traditionnel brin - ou bouquet - de muguet du 1er mai, bien français et qu'il fait bon recevoir enveloppé de ses voeux de bonheur !

et justement, je reçois à l'instant cette pensée amicale, fleurie et féline, en provenance du jardin d'une amie:

merci José, merci Nube ! 1er mai 2018 !

i de la rosa de Sant Jordi al bri de "muguet" (o lliri de la vall) de l'1 de maig: primavera i tradicions !!!

a través d'aquest post us desitjo felicitat i joia !

fins aviat, à bientôt, Muriel

Oh, je reçois encore celui-ci, du jardin que j'aime, à Quincy :

merci ma p'tite Maman ! 1er mai 2018