dimecres, 31 de juliol de 2019

Del piano de Nina Simone a las Docas de Lisboa...


Nina Simone al piano (formidable, maravilloso): You'll never walk alone


Nina Simone tenía la versión instrumental...
Richard Rodgers y Oscar Hammerstein II le pusieron esta letra, que, no se puede negar, es simpática... hace buena compañía... me gusta especialmente la "sweet silver song of a lark", la dulce canción de plata de una alondra...)

You'll never walk alone
When you walk through a storm
Hold your head up high
And don't be afraid of the dark
At the end of the storm
Is a golden sky
And the sweet silver song of a lark

Walk on through the wind
Walk on through the rain
Tho' your dreams be tossed and blown
Walk on, walk on
With hope in your heart
And you'll never walk alone
You'll never walk alone


Un café... pas loin du pont ? Às docas... 

Isabel, pienso en ti ! me regalaste muchos objetos, me doy cuenta
y me los encuentro al azar en la vida diaria... y
las palabras portuguesas que se te deslizaban en el castellano
de nuestras conversaciones: ainda, então, agora... que achas ?
y los viajes que se convertían en unas viagens (con sonido de jota)
igual que la bagagen... y tu mirada atlántica...

Bueno, hasta pronto ! Muriel

Y... mejor si no hay que hacer el camino sola... aunque la verdad no necesitaba, no necesito, vaya, tantos ángeles de la guardia. Será eso, el camino... ¿ aprender a perder lo que no ha sido dado, lo que hemos ganado ?

(Estoy leyendo la novela Disset piano, de Ramon Solsona, y Mei, la protagonista, que convoca canciones para todos los momentos, una noche convoca ésta: You'll never walk alone... Es así cómo hace unos días estoy con el piano de mi querida Nina Simone...)


diumenge, 14 de juliol de 2019

Estada a Montserrat i visita a la biblioteca...

Dijous passat, aprofitant l'estada a Montserrat per al curs d'estiu, vaig tenir el plaer i privilegi de visitar la biblioteca dels monjos ! No està oberta al públic, va ser un favor, un regal per ser jo bibliotecària. Els estic agraïda als dos "companys" (de fet una companya i un company) que ens van atendre.

La biblioteca és bellíssima i impressiona de debò. M'ha fet sentir-me com al cor d'un temple. Què dic ?! És un temple ! Veure els pergamins - pergamí de veritat - fa respecte.

Adjunto aquestes 3 fotos, dos de generals i l'altra d'un detall de les taules, a mode de pinzellada:





Presideix la Moreneta... i també presideixen el pas del temps i el de la llum...

I perquè us pot interessar, adjunto aquest link:
www.bibliotecademontserrat.net/cat/

i aquest altre: www.montserratvisita.com/ca/cultura

Una estada a Montserrat dóna força, a la força ! El monestir ocupa un lloc molt important, vital, a l'història de Catalunya i al cor dels catalans... i si no el monestir, la muntanya. La Muntanya !!! El massís... És tot plegat una gran experiència estar allà, al cor mateix !



des del balcó de l'aula de la Façana, pausa amb té i coca de Montserrat
(deliciosa... adoro la coca i aqueta, boníssima)
mirava jo els cims de les roques i de sobte les campanes van començar a repicar,
eren les 12 en punt... i jo al bell mig... i, Arnaud, estaves tan present,
tanta il·lusió que t'hauria fet conèixer això !



Creu de Sant Miquel ! No va ser tan complicat com ens pensàvem, arribar-hi !

Sota l'ala de l'àngel
 (interior de la basílica)

L'Anna, de Jaume Plensa
(amb la llum del vespre-nit, genial !)




Moltes gràcies a la Núria, bibliotecària i al David, bibliotecari !

Companyes d'aquest curs d'estiu*, Montse, Laura, Camil·la, Lola i Glòria: fantàstic haver viscut i compartit això !

museudemontserrat.curs-estiu-art-abstracte-espiritualitat.pdf

Fins aviat, "Déu vos guard" ;-)  Muriel

dilluns, 24 de juny de 2019

Dia de Sant Joan... Jour de la Saint-Jean

Comme un dimanche qui s'ajoute à celui d'hier (en Catalogne, c'est férié, la Saint-Jean, après le Réveillon pour fêter le Solstice d'Été, on ne rit pas avec ces choses-là !), la journée invite à... une promenade, une balade du côté de Collserola. Il fait chaud, una chaleur adoucie par la brise, il fait chapeau de paille et gourde d'eau fraîche. C'est une magie, les oiseaux qui chantent, les bourdons qui bourdonnent, les liserons qui liseronnent et accrochent leur bleu pâle au jaune vif d'autres fleurs sauvages, le tout dans l'odeur de la résine de pin. Ici, une grande libéllule, très grande, là un bourdon affairé sur une fleur de chardon, puis un épervier qui fait du vol plané...

Com un diumenge més després d'ahir diumenge, el dia d'avui s'ofereix per a... un passeig, una caminada per Collserola. Fa calor i també fa brisa, fa barret de palla i cantimplora. És una màgia, el cant dels ocells, el bzzzz dels insectes, l'olor a resina de pi, la varietat de flors silvestres. Ara veig una libel·lula, gran, molt gran, ara veig un borinot tot afanyat en una flor de card, ara un esparver plana, suspès a l'aire, flors enredades d'un blau tendre, altres vestides de groc viu...

borinot i flor de card, Collserola, Muriel

Era la petita crònica d'un moment feliç... 

À bientôt, Muriel (en pensée avec Diane, bon anniversaire !)

diumenge, 23 de juny de 2019

Diumenge de revetlla, calor d'estiu amb brisa i batut de síndria

Sobre fons sonor de petards, una tarda tranquil·la, descansada. Fa caloreta, no molta, i la brisa bressola les plantes. Tot plegat, un moment ideal per a un batut de síndria !

100% síndria ben fresca + una mica de iogurt +
unes fulles de menta fresca: pura delícia refrescant
W7, 23 de juny '19, Muriel

Salut i pau, salut i bé ! Muriel

dimarts, 18 de juny de 2019

Joie d'une fleur de cactus

Ma famille de cactus se porte bien, les petits comme les grands (et même les très grands). Plusieurs ont fleuri durant le mois de mai, ou fleurissent maintenant. Mon Echinopsis pachanoi, non, il n'a encore jamais fleuri, on verra, à lui de voir, pour moi, ce sera tout simplement une fête si cela arrive / quand cela arrivera... Parmi les plus petits, il y en a un qui ne paye vraiment pas de mine, c'est peut-être le plus insignifiant de tous pendant le gros de l'année... Oui, mais, les jours où il fleurit - et c'est la 3ème année consécutive, il nous ravit, il nous prend le coeur, un si petit bout de plante qui nous fait une grosse fleur comme ça, perchée sur une tige et qui dure plusieurs jours (déjà 4 jours, aujourd'hui)... et qui s'ouvre et se ferme suivant la course du soleil. Ce spectacle me remplit tout simplement de joie...

Le voici 😍, Walden, juin '19

Ravissant, ou non ?!

Et dire que je ne connais même pas son petit nom, triste... Je vais chercher ça !

À la prochaine ! Muriel (Tant qu'il y aura des fleurs... et bises à José qui aime aussi beaucoup les cactus !)

dilluns, 17 de juny de 2019

Inteligencia floral y agapantos...

"Tomen, al borde de un camino, una ramita de cualquier hierba, y sorprenderán en su trabajo a una pequeña inteligencia independiente, incansable, imprevista." *

"Se podría decir con seguridad, que las ideas acuden a las flores del mismo modo que se nos ocurren a nosotros" *

"La flor da al hombre un ejemplo prodigioso de insumisión, valor, perseverancia e ingeniosidad"*

La inteligencia de las flores, Maurice Maeterlinck (L'intelligence des fleurs, 1907)

Hoy, en la biblioteca, nos han llamado para reservar este libro. Ha sido como una pequeña pausa oportuna en la rutina de un lunes un poco atabalado ! Ese libro es... un pequeño tesoro !

Maurice Maeterlinck, (poeta, dramaturgo, novelista, filósofo, Gante 1862- Niza 1949, Premio Nobel de Literatura 1911) era defensor d'una conciencia extensa, universal, y sus ideas se adelantaron a movimientos intelectuales y sociales que surgieron después.


Agapantos, parque de Torreblanca, ayer, Muriel

Que vaya bien ! Muriel

dimarts, 11 de juny de 2019

coquelicots, amapolas, roselles, poppies...

¿ Qué tendrán las amapolas que nuestro corazón es suyo, siempre suyo ?

Roselles, com no havien d'inspirar la Joana Raspall ?! Meravelloses poesies !

Roselles
No floriu totes a l’hora,
roselles del camp de blat!
Sou tan i tan lluminoses
que em deixeu enlluernada.
Jo vull veure si a la cresta
d’aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.
Joana Raspall


 À tout moment de la journée, en tout point de l'horizon, des coquelicots: j'en voulais, j'en ai eu !!! Voyez un peu, comme ils étaient là en ce lieu-dit au beau milieu des champs, dans ce coin d'amitié de Charente Maritime:


toutes les photos: alentours de Moulin Ballot, entre le 30 mai et le 3 juin '19, Muriel







Et pour Katia:  маки

Et pour les Divins ;-) : coquelicots d'un jour, coquelicots toujours... coquelicots d'amour ! 

En bref, nous voulons des coquelicots: "plus de coquelicots, moins de pesticides", j'adhère totalement au mouvement des coquelicots: 
https://nousvoulonsdescoquelicots.org/

¡ Flower power en vez de pesticidas !  Los pesticidas matan a las amapolas... y nos matan a nosotr@s !
ecoticias.com/sostenibilidad-Reducir-uso-pesticidas-deber-obligacion

i uns versos més:

"Muntanyes que produïu moltes plantes, 
moltes herbes  i altres flors: 
la rosella és la més bella  de les flors

(poema popular català, recollit per Joan Amades)

Fins aviat, hasta pronto !!! Muriel (salut donc à tous les papaveri, papoulas, Mohnblumen, mitxoletak... et à tous leurs innombrables semblables dans toutes la multitude des autres langues 😄😉 !)

Pour ce qui est des poupées-coquelicots, voir books-carabistouilles./2010/05/gentil-coquelicot