Una mica de cava i desfogament...

... amb les degudes distàncies i etc etc... però la copa de cava no podia faltar... i havia de ser compartida. Ahir ho havíem dit: demà una copa ! I a les 20:00, els veïns que cada dia ens veiem hem sortit amb, tots, un somriure i una copa, una veïna amb també una cistella plena de roses de meringue que havia confeccionat per a l'ocasió, una servidora amb una ampolla de cava, fresca, fresquíssima... i ens ha sentat bé, tan bé !

Un moment 100% lograt 😀 ! Seguim !
Cuidem-nos i a respiraaaaar ! Muriel

Més flora passada per aigua...

Gràcies Ioia ! Què bonica la flor d'Arum ! 

I una bonada ruixada per a la meva Sansevieria 

Fins ara, Muriel

Partitura per a un dia de pluja

un altre dia de pluja... en Sol minor, les gotes aliniades a mode de partitura,
Muriel, Walden-7

Fins aviat, cuideu-vos, Muriel

Nota vegetal en si menor... mayor !

Hoja de higuera sobre fondo Walden-7
11de mayo '18, Muriel

No perdamos de vista la nota vegetal ! Levantemos la mirada y demos con ella !

11 de mayo '18

Es cierto que la ciudad nos priva en gran medida de la nota vegetal pero igualmente está entre nosotr@s... a condición de estar / ser en el momento presente, atent@s.

Hace ya un tiempo, había dedicado un post al "fabuloso" descubrimiento del shinrin-yoku por parte de coreanos, japoneses y demás "comarcas" orientales... y dadas a la práctica zen. El descubrimiento, en su momento me pareció tal cual el descubrimiento del agua tibia o, como dicen los franceses, del hilo de cortar la mantequilla pues, quien se ha paseado toda su vida en los bosques y ha mirado los árboles y les ha tocado y les ha contado secretos lleva practicando shinrin-yoku desde siempre. Debe de ser más complejo (o no ?!) pues ayer fui a comprar un libro y me encontré, entre las muchas novedades", con estos dos "tratados" de shinrin-yoku:

2 libros sobre shinrin-yoku entre las novedades de mayo

- de Annette Lavrijsen: Shinrin-yoku (http://linceediciones./shinrin-yoku)
- del Dr Qing Li: El poder del bosque (http://rocalibros.com/DrQing-Li/Shinrin-Yoku)

Cuando lleguen a la biblioteca, me los llevaré prestados, a ver cómo va la cosa ! Mientras tanto seguiré paseando por bosques, parques y ciudades mirando (y según cómo) acariciando los árboles que me encuentre en los caminos...

Hasta pronto ! Muriel

link post marzo 2016:
https://books-carabistouilles.blogspot.com/2016/03/matinee-tranquille-la-bibli-entre-les.html

Toute une vie à faire du shinrin-yoku sans le savoir !

Matinée tranquille à la bibli, entre les vacances de Pâques (on est en pleine "Setmana Santa") et la belle journée qu'il fait aujourd'hui, ça n'est pas étonnant.
Je m'occupe, tranquillement donc, des magazines, les numéros d'avril arrivent en vrac.
Au hasard des pages - et celle-ci m'a happée, toute verte du vert des forêts, puis les gens en balade, souriant aux arbres - je découvre que ça fait une éternité que je pratique "une nouvelle discipline", éternité pour moi en tout cas, parce que c'est depuis la plus tendre adolescence, bon, l'adolescence presque adulte pour une pratique consciente, que je m'y adonne, que je ne peux imaginer ma vie sans cette pratique-là ! Comme quoi ! Le shinrin-yoku !
Comme Monsieur Jourdain "qui faisait de la prose sans le savoir", tel notre bon vieux Bourgeois Gentilhomme, donc, je fais du shinrin-yoku sans le savoir et depuis tout le temps et avec bonheur, avec passion, avec gratitude même (la gratitude, c'est vrai, est venue plus tard, avec la pleine conscience d'être la soeur des arbres, une petite soeur, toute petite et reconnaissante).
Mais, me direz-vous, qu'est-ce donc que le shrinrin-yoku ? Allez, abrège et prends ma vie !
Et bien, voilà, le shinrin-yoku, c'est, selon la définition qu'on en donne dans cet article, un bain de forêt ! Un bain-de-fo-rêt ! Et il s'agit d'une "discipline vivement recommendée par les médecins, dernièrement, au Japon et en Corée du Sud". "Le shinrin-yoku est une technique qui consiste à marcher dans la forêt en observant, en écoutant, en goûtant les odeurs, en respirant profondément, en suivant le rythme de la nature, lentement, paisiblement." La pratique du shinrin-yoku "fortifie le système immunologique, donne de la vigueur, diminue les niveaux d'anxiété, angoisse, dépression, fatigue et stress". C'est la "médecine des bois" qui a "pour vertu de combiner l'étude de la santé humaine et celle des arbres". Voilà !
Ah ! vous le saviez déjà ? Franchement, moi, je découvre. Ça me réjouit et d'autre part... ça me rend perplexe: est-ce vraiment une découverte, un truc nouveau ? Le gros de la troupe humaine (l'hémisphère Nord seulement, parce que sinon, c'est pas possible) a-t-il perdu ainsi la raison? le sens ? le chemin de la forêt ???

Et puis je me dis aussi qu'on est quand même pas mal de précurseurs ! Rien que dans mon cercle d'amitiés, on est plutôt shinrin-yoku. Personnellement, je suis à fond dedans, ma forêt de prédilection - et d'initiation, d'où la prédilection :-)  -  étant la forêt de Sénart ! Mais il y a bien d'autres forêts !

Pour ce qui est des précurseurs irréfutables, je citerai H.D. Thoreau (États-Unis, 1817-1862), parce que son Walden ou la vie dans les bois (1854, littérature, sociologie, psychologie), c'est quand même quelque chose, à ce sujet !

Sur ce, je vous laisse ! Et, tenez, pour la route, cette photo... de la forêt de Sénart, un beau jour de septembre 2012, où, tranquillement (sine qua non, c'est certain), je m'adonnais de mes cinq sens, et en toute innocence, à une séance de shinrin-yoku ;-) , forest medicine ou forest bathing de son petit nom en anglais...

Quincy-sous-Sénart, en bordure de l'Yerres, sept. '12, Muriel

À bientôt ! Pensée vive pour ma mère, Arnaud, Sylvaine et pensée profonde pour Marie-Annick (fans de shinrin-yoku !), Muriel

PS: Le magazine en question, c'est Salud Alternativa, nº 166, avril 2016

Una página en castellano: http://losarbolesinvisibles.com/shinrin-yoku-la-medicina-del-bosque/
i una altra en català: http://www.ara.cat/societat/bosc-shinrin-yoku

Pour une séance expresse de shinrin-yoku au bureau, à la maison par temps de gros orage, etc, voici un blog à consulter absolument: Áboles con alma http://arboles-con-alma.blogspot.com.es/ , très beau blog, c'est en castillan, oui, mais... quelles photos, quels arbres !

Finals feliços, novel·les epistolars i records d'Iowa

La llibreria dels finals feliços (en català a Edicions 62, 2014; títol original en suec Läsarna i Broken Wheel rekommenderar, 2013), és un dels últims llibres que acabo de llegir, atreta pel títol - doncs qui no vol finals feliços ?! -, pel resum a la contraportada - amistat, passió pel llibres, un viatge iniciàtic a Iowa, com jo fa molt anys, en fi, que em va passar per les mans al taulell de préstec a la biblio i... ho tenim tan fàcil, tan llaminer, els treballadors de les biblios :-)

És de Katarina Bivald, llibretera-escriptora sueca nascuda el 1983. Us remeto a la ressenya de Nosaltres llegim, blog de lectura (http://www.nosaltresllegim.cat/):

http://www.nosaltresllegim.cat/2014/la-llibreria-dels-finals-felicos-de-katarina-bivald/ (amb possibilitat de llegir els 1ers capítols en pdf)

La forma és la de lletres creuades entre l'Amy, dona gran de l'Iowa i la Sara, dona jove de Suècia, aquest gènere epistolar* que torna a florir des d'uns anys ençà...

Tot plegat per a mi, un bon divertiment i un retrobar-me amb Iowa molt i molt agradable. El blat de moro, mare meva, com me'n recordo. havia somniat amb Nova York, La Nueva Orleans, California i... m'envien a... Iowa, al bell mig de la "corn belt", i el lema, també me'n reocrdo: Iowa, a place to grow, amb el doble sentit de "un lloc per créixer" i "un lloc per fer créixer... el blat de moro" :-). Encara tinc un dibuix retallat d'un diari d'allà, de "way back then" que representa un granger "típic" de l'Iowa, amb el peto, la camisa de quadres i la eterna gorra. L'he de rescatar d'alguna carpeta... I tinc un viatge pendent a Iowa, després del viatge de la joventut, el de la... com dir.ho, d'un altre tipus de joventut ;-)

Doncs sí, és una lectura reconciliadora i fa passar un bon moment... És un plaer retrobar-nos amb títols de llibres llegits fa molt de temps com ara Little Women o Les aventures de Huckleberry Finn, també Walden or life in the woods... i la Sara aquesta aplica un sistema força particular de classificació:  "Atenció, final tràgic !" o "Per als vespres de divendres o els diumenges de fer el ronso"...

* més novel·les el gènere epistolar: el llibre que vaig llegir com es s'assaboreix un bombó, vaja, un marró glacé ;-) i us recomano sense bemoll és 84, Charing Cross Road, Helen Hanff  i un altre, força simpàtic, una mica com La llibreria dels finals feliços, és La societat literària de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, sense oblidar, impossible, Adreça desconeguda, Katherine Kressmann Taylor ! Aquí van ls fotos amb els títols originals:

        

Apa, fins aviat i... felices lectures sempre ! Muriel



L'Edifici Walden-7 fa 40 anys !

Cartell amb programa festivitats

Aquest cap de setmana, l'Edifici Walden-7 (Sant Just Desvern, Barcelona, Catalunya, Europa) fa 40 anys ! El Walden-7 és un edifici signat Bofill. A banda d'en Ricard, cal destacar i homenatjar la seva germana Anna, arquitecta també i, a més a més, compositora (l'Anna farà una trobada-xerrada aquest proper dimarts a la Sala d'Actes a les 19h)

Edific Walden-7, 2015, Muriel

Us enllaço amb el portal web de l'edifici: http://www.walden7.com/

Penjo aquí una de les poesies que formen part de l'obra Taller de Arquitectura (1975-1976), de José Agustín Goytisolo i que, de fet, integren les fundacions del mateix edifici. No és comú que la poesia figuri com un component fundacional d'un projecte arquitectònic ! La utopia es va arrelar a la realitat, la poesia forma part de l'obra (ja no un projecte) i sosté, juntament amb altres materials més sòlids, aquest edifici tan singular:

WALDEN

I

Quisieron construir

un lugar muy diverso de los ya conocidos

un refugio en el aire

contra la indiferencia y la vulgaridad.

Allí soñaron un espacio libre

como una partitura abierta a mil sonidos

como una iglesia desbordando incienso

por ventanas y claustros y jardines.

Igual que en cueva o en castillo mágico

todo iba a cambiar en aquel sitio

todo iba a cambiar porque en el sueño

las cosas imposibles ocurren fácilmente.

II

Ah como se impusieron al deseo

las fuerzas más oscuras:

las ordenanzas y la tinta roja

mutilaron los planos y borraron la luz.

Todo en su sitio de una vez por siempre

quiten esos jardines y numeren las casas

vendan a metros cúbicos el aire

y acójanse a las normas más estrictas.

Y así quedé aquel sueño

reducido a unas pocas variaciones

mientras que la utopía se alejaba

perdiéndose en el cielo como un águila altiva.

III

Si un deseo es hermoso

cambia la realidad aun cuando falle

y así se puede contemplar lo hecho

como algo inhabitual y sorpresivo.

Allí se mezclan modos de vida diferentes

hay cierta intimidad en la colmena

se ven sitios de encuentro y de reposo

desafiando al aire desde su forma ambigua.

De lo ocurrido con aquel proyecto

el tiempo dejará señales en los muros.

Si el sueño fracasó fue porque todo

estaba preparado para que así ocurriera.

Sí, fruit d'una utopia ! El Walden-7 és una utopia, en part, lograda. Del tot, no, perquè això és el que passa amb les utopies. Bastant ! Als Waldenites, els agrada molt el seu edifici per com és i per com s'hi viu !

Aquí va el link per llegir online l'article Estratégias sociais criativas em Barcelona. O caso do Walden-7, del 2010, (Isabel Margariga André i Muriel Rousselle), encarregat i publicat per la revista Finisterra, Revista Portuguesa de Geografia. S'hi aborda el Walden com una utopia feta, en part, realitat:
http://www.ceg.ul.pt/finisterra/numeros/2010-90/90_04.pdf {en portuguès}

Remontant cap als origens de l'edifici, utopia i nom, ens trobem amb el Walden de H.D. Thoreau, Walden or life in the woods (Walden, o la vida als boscos), un clàssic de la literatura nord-americana del segle XIX (1854), una reflexió sobre els vincles entre l'ésser humà i el seu entorn i sobre el magisteri que exerceix la naturalesa sobre els humans quan estan disposats a rebre'l.

Aquí va el link per al text de Thoreau en pdf + introducció de Leandro Wolfson:
http://consumoetico.webs.uvigo.es/textos/walden.pdf {en castellà}

També cal fer referència a Walden Two, o Walden Dos, la novela de ciència ficció publicada pel psicòleg nord-americà B.F. Skinner, l'any1948, on aquest explora en el terreny del conductisme.

Aquí va el link per al text de Skinner en pdf:
http://www.conductitlan.net/b_f_skinner/b_f_skinner_walden_dos.pdf {en castellà}

Avui a l'Edifici Walden-7 s'ha fet una lectura compartida, en veu alta, d'uns passatges escollits de Walden Dos (una abraçada gran gran per a la Montse R., bona feina !)

Bé doncs, a pels 50 !!! Felicitats per la part que els toca a tots i cadascú dels veïns i veïnes del Walden-7 !

Ara a descansar després d'un cap de setmana sencer de xerrades, concerts de rock-nostalgia amb Vintage Band i de jazz-soul amb la Beth Trollan i el grup que té a Sant Just, el pase del documental Waldenites, el sopar de germanor...

I a mi, el que m'agrada quan me'n vaig és que em quedo amb el Walden al meu retrovisor ;-)

Amb el Walden al meu retrovisor, 2015, Muriel

Fins aviat, Muriel

Big Mama & Víctor Puertas al Walden-7

Quin privilegi de concert el de divendres ! Quina bona entrada de cap de setmana ! La Big Mama, és a dir la Big Mama Montse, la nostra, va estar tocant per a nosaltres ! a la petita sala de cultura del Walden-7, en companya d'en Víctor Puertas, un dels Suitcase Brothers ! Una passada de concert en petit comité ! una joia de moment ! Quins músics tenim aquí ! Quin blues ! i ho diu bé la Big Mama -ben dit i ben cantat: "el blues anirà bé pel teu cor !" Perquè si tens el blues posat a l'ànima, doncs un remei excel·lent pot ser... escoltar blues, una peça com The blues will do your heart good, és així ! Escolteu això a veure que en penseu:
http://bigmamamontsevideos.blogspot.com/2008/02/big-mama-blues-will-do-your-heart-good.html
(no segueix portant el seu blog des de principis del 2008 però val la pena visitar-lo igualment: hi va penjar en el seu moment un munt de vídeos, "blueseros" of course !)

I aquí teniu una mostra de la Big Mama al Festival de Jazz de Terrassa, al març 2009, amb en Víctor Puertas a les harmòniques, Manolo Germán al contrabaix i Dídac Ruíz a la bateria : http://www.youtube.com/watch?v=zo8i77qDuWk

La pàgina de la Big Mama és: http://www.bigmamamontse.com/
i per no perdre'ls la pista als Suitcase Brothers, Pere i Víctor : http://www.myspace.com/thesuitcasebrothers

(en aquest mateix blog meu hi vaig penjar un entrada la tardor passada: http://books-carabistouilles.blogspot.com/2009/11/suitcase-brothers.html

A les biblioteques:

.

- Cds de la Big Mama amb signatura [CD 110 BIG]

- Cds dels Suitcase Brothers [CD 110 SUI]

- de manera general: molts enregistraments de blues !

.

i un llibre que va entrar fa poc "Disfruta de mí si te atreves, las grandes mujeres que marcaron la historia del blues" de Buzzy Jackson, amb signatura [785 Jac]

.

.

Bé doncs, fins una altra ! Passeu bé, Muriel (i una abraçada forta per a les "veïnes-amigues" de la Comissió d'activitats culturals del W7, en especial per a la Susana ! Gràcies !)

..

Tants llibres per llegir... mentre vivim !!!

Estic a la biblio, col•locant llibres als corresponents prestatges. N’hi ha un de gruixut, com pesa ! que porta un títol d’aquests que m'inviten a fullejar el llibre i alhora em produeix rebuig : 1001 libros que hay que leer antes de morir. No sé si m'explico : això de “abans de morir” no m’incita a llegir més ni a visitar més ciutats, ni a passar caps de setmana a més llocs insòlits o en fi... inevitablement penso “i un cop morta què ?”. Ja ho sé prou bé que he de fer unes quantes coses abans de morir, essencialment en relació amb la meva gent (i també amb el meu entorn, ho sé, ho sé !), i com diem sempre per aquí “estoy en ello”, (en castellà, això sí, sempre dit en castellà, per què? no ho sé !). Doncs això, que procuro fer les coses per passar-m’ho bé, viure -VIURE !- més feliç, donar més sentit a la meva VIDA...

I també: per què 1001 llibres ? Tant pocs ? Tants ? M’agrada molt la frase d'en Eduardo Mendoza que hi ha a la contraportada: “Si tuviera que llevarme un solo libro a una isla desierta, prefiriría ahogarme en el naufragio.” Obro el “totxo” i faig una fullejada a tota pastilla : uns quants llibres els he llegit i molts, però molts, NO els he llegit (com en principi no moro demà suposo que no passa res!), molts em sonen molt, molts els conec d’alguna pàgina, d’algun paràgraf, d’alguna ressenya, de nom, de vista... en fi... És un petit moment de distracció, 3 minuts “robats” a la tasca de "col·locar" com diem entre nosaltres...

Continuo col•locant amb aquests títols apercebuts que ara em ballen al cap: Jacques le fataliste (ah ! Diderot, l’Insti, le “bahut” com dèiem, on són els meus 17 anys ?!), Walden (Thoreau, la Uni, “civilització i literatura nord-americana”, Walden or life in the woods ! un títol tan especial que m'hi he instal·lat, per dir-ho d'alguna manera...), Bel-Ami (Maupassant... i jo era profe de francès en una escola francesa i aquest títol formava part del programa, em va agradar haver-lo de llegir), La bestia humana (Zola, La bête humaine ! tot Zola, molts records i “le Bac”, és a dir aquí: la Sele, també Jean Gabin a la pel•li de Renoir), El gatopardo (tant sols he vist la pel•li), La feria de las vanidades (el tinc a casa, pendent de llegir des de fa molts anys, tot arribarà, tot es farà !), La biblia de barro (ens la demanen molt a la biblio), Moby Dick (el voldria haver llegit, no m’agrada no haver-lo llegit)... Stop... Ara toca tornar al taulell de préstec! Fins després !

Ara mateix estic llegint un llibre "potser prescindible, potser imprescindible ?! abans de morir" però us el recomano, és curiós, enganxa, es titula La inutilidad de un beso (així, amb inutilidad en itàlic), és el segon llibre d'una trilogia de Javier Puebla (no he llegit el 1er), és una novel·la que a més a més ret homenatge als contes de fades de tota la vida, a Kafka, a molts escriptors... és interessant !

Tots aquests llibres, por supuesto, els tenim a les biblioteques ! per consultar L'Aladí, és a dir el catàleg de la Xarxa de Biblioteques, i saber si estan disponibles i on es troben, entreu a: http://sinera.diba.cat/ !
* 1001 libros que hay que leer antes de morir : relatos e historias de todos los tiempos; edición dirigida por Peter Boxall ; adaptación española dirigida por José-Carlos Mainer
Barcelona : Grijalbo, cop. 2006; signatura [ 028 100 ]

*
.....
en català o castellà a les biblios, Signatura [ 92(Tho) Tho ]

Apa, fins després ! Muriel
.