domingo, 27 de septiembre de 2015

L'Edifici Walden-7 fa 40 anys !

Cartell amb programa festivitats

Aquest cap de setmana, l'Edifici Walden-7 (Sant Just Desvern, Barcelona, Catalunya, Europa) fa 40 anys ! El Walden-7 és un edifici signat Bofill. A banda d'en Ricard, cal destacar i homenatjar la seva germana Anna, arquitecta també i, a més a més, compositora (l'Anna farà una trobada-xerrada aquest proper dimarts a la Sala d'Actes a les 19h)

Edific Walden-7, 2015, Muriel
Us enllaço amb el portal web de l'edifici: http://www.walden7.com/

Penjo aquí una de les poesies que formen part de l'obra Taller de Arquitectura (1975-1976), de José Agustín Goytisolo i que, de fet, integren les fundacions del mateix edifici. No és comú que la poesia figuri com un component fundacional d'un projecte arquitectònic ! La utopia es va arrelar a la realitat, la poesia forma part de l'obra (ja no un projecte) i sosté, juntament amb altres materials més sòlids, aquest edifici tan singular:

WALDEN
I
Quisieron construir
un lugar muy diverso de los ya conocidos
un refugio en el aire
contra la indiferencia y la vulgaridad.

Allí soñaron un espacio libre
como una partitura abierta a mil sonidos
como una iglesia desbordando incienso
por ventanas y claustros y jardines.

Igual que en cueva o en castillo mágico
todo iba a cambiar en aquel sitio
todo iba a cambiar porque en el sueño
las cosas imposibles ocurren fácilmente.

II
Ah como se impusieron al deseo
las fuerzas más oscuras:
las ordenanzas y la tinta roja
mutilaron los planos y borraron la luz.

Todo en su sitio de una vez por siempre
quiten esos jardines y numeren las casas
vendan a metros cúbicos el aire
y acójanse a las normas más estrictas.
Y así quedé aquel sueño
reducido a unas pocas variaciones
mientras que la utopía se alejaba
perdiéndose en el cielo como un águila altiva.

III
Si un deseo es hermoso
cambia la realidad aun cuando falle
y así se puede contemplar lo hecho
como algo inhabitual y sorpresivo.

Allí se mezclan modos de vida diferentes
hay cierta intimidad en la colmena
se ven sitios de encuentro y de reposo
desafiando al aire desde su forma ambigua.

De lo ocurrido con aquel proyecto
el tiempo dejará señales en los muros.
Si el sueño fracasó fue porque todo
estaba preparado para que así ocurriera.




Sí, fruit d'una utopia ! El Walden-7 és una utopia, en part, lograda. Del tot, no, perquè això és el que passa amb les utopies. Bastant ! Als Waldenites, els agrada molt el seu edifici per com és i per com s'hi viu !

Aquí va el link per llegir online l'article Estratégias sociais criativas em Barcelona. O caso do Walden-7, del 2010, (Isabel Margariga André i Muriel Rousselle), encarregat i publicat per la revista Finisterra, Revista Portuguesa de Geografia. S'hi aborda el Walden com una utopia feta, en part, realitat:
http://www.ceg.ul.pt/finisterra/numeros/2010-90/90_04.pdf {en portuguès}

Remontant cap als origens de l'edifici, utopia i nom, ens trobem amb el Walden de H.D. Thoreau, Walden or life in the woods (Walden, o la vida als boscos), un clàssic de la literatura nord-americana del segle XIX (1854), una reflexió sobre els vincles entre l'ésser humà i el seu entorn i sobre el magisteri que exerceix la naturalesa sobre els humans quan estan disposats a rebre'l.

Aquí va el link per al text de Thoreau en pdf + introducció de Leandro Wolfson:
http://consumoetico.webs.uvigo.es/textos/walden.pdf {en castellà}



També cal fer referència a Walden Two, o Walden Dos, la novela de ciència ficció publicada pel psicòleg nord-americà B.F. Skinner, l'any1948, on aquest explora en el terreny del conductisme.

Aquí va el link per al text de Skinner en pdf:
http://www.conductitlan.net/b_f_skinner/b_f_skinner_walden_dos.pdf {en castellà}

Avui a l'Edifici Walden-7 s'ha fet una lectura compartida, en veu alta, d'uns passatges escollits de Walden Dos (una abraçada gran gran per a la Montse R., bona feina !)



Bé doncs, a pels 50 !!! Felicitats per la part que els toca a tots i cadascú dels veïns i veïnes del Walden-7 !

Ara a descansar després d'un cap de setmana sencer de xerrades, concerts de rock-nostalgia amb Vintage Band i de jazz-soul amb la Beth Trollan i el grup que té a Sant Just, el pase del documental Waldenites, el sopar de germanor...

I a mi, el que m'agrada quan me'n vaig és que em quedo amb el Walden al meu retrovisor ;-)


Amb el Walden al meu retrovisor, 2015, Muriel
Fins aviat, Muriel

2 comentarios:

  1. Fantàstic! Faré un link al web del walden! Tenim molta sort! Vivim en un edifici únic!
    Marta Nebot

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies ! Sí, singular i... s'hi viu bé ! :-)

      Eliminar