Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de març del 2020

Paseando por el Raval: siempre una sonrisa en la calle d'en Xuclà



"El corte del cordón umbilical es un salto al vacío de 
consecuencias imprevisibles"* José Luís Cuerda.

(J.L. Cuerda, Madrid 1947-2020, cineasta: La lengua de las mariposas, El bosque animado, Amanece que no es poco, Así en el cielo como en la tierra...)

Esta mañana he estado paseando por el Raval, hacía tiempo que no me acercaba al centro-centro de Barcelona. Tenía que hacer un recado por las Ramblas y me ha apetecido amenizarlo con un paseo, aprovechando que a principios de marzo hay menos turistas y el corazón de la ciudad - aunque dramáticamente vendido a la causa del turismo (Barcelandia, o algo así) - se puede recorrer  tranquilamente.

El carrer d'en Xuclà es una de las callejuelas que siempre reservan alguna sorpresa, alguna sonrisa, en todo caso para mí. Hoy, he visto este cartel delante de la tienda Dada y he sonreído y he pensado cuan cierta era esa reflexión.

En el carrer d'en Xuclà está, pues, la tienda Dada, con joyas y bolsas de jóvenes diseñadores entre otras cosas, el Forn Boix, panadería de las antiguas con muy buena fama... y con buen pan ! hace años compré uno redondo de espinacas a la catalana (o sea de espinacas con uvas pasas y piñones), una locura de bueno, la Comercial Bolsera, donde se encuentran todas las bolsas de papel "habidas y por haber" así como papel de envolver regalos, tarjetas y cajitas. También hay en esta calle un mural de gatos, "Gats", que imagino será un homenaje a la importante población gatuna del barrio (la mayoría  en comunidades controladas). Me gusta verlo siempre que paso.

Carrer d'en Xuclà y... la Granja Viader, sitio entrañable de "toda la vida" para tomar una buena taza de chocolate espeso con melindros. Entrañable e histórico: fundado en 1870 y cuna del Cacaolat ! Entre los muchos Starbucks y otras cafeterías-franquicias, la Granja Viader destaca: estilo tradicional, solera, un sitio bonito, muy familiar actualmente llevado por la quinta generación. La novela Gust de cacau, (supongo que el título en castellano cuando se traduzca será Sabor a cacao) ) de Roger Torres i Graell, publicada el año pasado, relata la historia de esta Granja Viader i su inimitable bebida de leche con chocolate:



Granja Viader

Gust de cacau, Roger Torres, 2019,
Ed. Viena, barcelona

Me dejaba la herboristería Manantial de Salud, una de las mejores en Barcelona. Bajar el carrer d'en Xuclà es una experiencia sensorial, olfactiva sobre todo: primero los aromas del Forn Boix, luego los de la tienda de cafés y tés a granel, La Portorriqueña, y seguidamente, los de la herboristería, en conjunto, aromas que alimentan, hacen viajar y curan ! Y no me extenderé en otros olores muy desagradables que desafortunadamente también en sus momentos residen en el aire de la calle... ¿ para qué hacerles sitios en este post ?



He llegado al Mercat Sant Josep de la Boqueria y a la estación de metro Liceu y así se ha acabado el paseo... y la mañana.

Me pregunto quien era el Xuclà... un "personaje con personalidad", seguro, para que una calle lleve su nombre. Me informo y resulta que "xuclà" es una deformación fonética de joglar (juglar en catalán, de los juglares y los trovadores) que se pronuncia /ʒuˈɣɫa/ con acento tónico en la última sílaba (deformación de sonoro a sordo). La calle del Juglar... y ahora no sé porque no lo había buscado antes.

Hasta pronto ! Muriel

La coupure du cordon ombilical est un saut dans le vide aux conséquences imprévisibles


dimarts, 12 de juny del 2018

cafè amb gel i panet a " La Grapadora" diumenge

Moment (auto-)regalat
Parenthèse
Inspir
Pensament buit

Una cosa sencilla
Un bien fou

Diumenge passat, Grapadora,
BCN, Muriel

Fins ara, tout simplement, Muriel

dijous, 8 de març del 2018

8-M El feminisme guanya el carrer

8 de març de 2018


  • aquesta tarda /vespre a Barcelona (Diagonal-Passeig de Gràcia), una manifestació feminista sense precedent (la notícia que ha obert el TeleNotícies) i amb "tsunami" de juventut: 
link diari Ara:
ara.cat/especials/portada-diari-feminisme-guanya-carrer

  • a les 12h del matí, a Sant Just Desvern (al costat de l'Ajuntament, als graons que porten a l'esglèsia):
A Sant Just Desven, tranquil·let  (després anem cap a Barcelona !)

  • en Vinaròs (Castellón), des de dimarts passat l'associació feminista Femme Força Vinaròs converteix, amb una instal·lació impressionant, la platja del Fortí en un cementiri simulat per a les 739 víctimes de violències masclistes des del 2007 (mireu el vídeo vimeo):

canal56.com/2018/03/vinaros-l-associacio-feminista-femme-forca-vinaros-presenta-una-instal%C2%B7lacio-amb-motiu-del-dia-de-la-dona-06-03-2018/

Instal·lació a la platja del Fortí a Vinaròs, març 2018

  • i als aires, surcava un avió d'un vol internacional British Airways portat íntegrament per dones
independent.co.uk/travel/news-and-advice/international-womens-day-british-airways-all-female-crew-uk-2018-a8245326.html , mireu el vídeo ;-)

The Independent, article Naomi Ackerman (merci Ghislaine)

  • he rescatat el meu badge feminista de les meves primeres manifestacions (tot rovellat per sota... i és que no és d'ahir !) abans de sortir al carrer:
No d'ahir ni d'abans d'ahir...

  • l'aparador de la meva biblio s'ha vist així tot el dia (doncs, ahir, abans de plegar, vaig preparar a corre-cuita una petita exposició amb llibres i revistes per... donar un "toque", per fer bonic !):
La foto no és bona, els documents exposats, sí !
Mary Beard, Kate Millet, Chimamanda Ngozi Adichie,
Simone de Beauvoir, Stefan Bollman, Nuria Solsona i Pairò, etc. etc...
Apropeu-vos a la biblio ;-) 


Ha sigut un dia de vaga força bo, un dia de totes les dones ple de moviment, de pensament, d'homenatge, de recolliment, de reivindicació, de somriure, de reconeixement, ETC. 


Fins ara, una abraçada feminista ! Muriel 

dilluns, 4 de desembre del 2017

Nena llegint al bell mig de la plaça...

Una amiga està passejant pel centre de Barcelona i descobreix aquesta escultura. Fa aquestes fotos perquè li agrada, perquè pensa en mi (sóc la seva "bibliotecària de proximitat"). Es troba a la Plaça Blanquerna, data del 1998, s'anomena Homenatge a la Mútua Escolar Blanquerna, és obra de la escultora barcelonina Núria Tortras (1926-2013). No l'havia vista mai, aquesta escultura, ni jo tampoc... Llocs pels quals no caminen... Quedem que un dia anem a prendre una copa de cava ben a prop i que  parlarem de llibres, de la infantesa i de la vida.


Homenatge a la Mútua Escolar Blanquerna, Núria Tortras, Barcelona
totes les fotos: Montse S.,  04-12-17






M'agrada molt ! Buscant informació sobre aquesta "nena llegint" he cliquat a sobre d'un link que m'ha portat a aquest blog: ANDO BARCELONEANDO, un plaer !

http://andobarceloneando.blogspot.com.es

Proposa aquesta entrada sobre esculturas lectores:

http://andobarceloneando.blogspot.com.es/2014/04/esculturas-lectoras.html (1a part)
http://andobarceloneando.blogspot.com.es/2014/05/esculturas-lectoras-2-parte.html (2a part)

Doncs sí, Barcelona és una capsa de sorpreses, entre les quals moltes escultures boniques, tendres, divertides, sorprenents...

Fins aviat i felices lectures sempre ! Gràcies mil, Montse, per compartir ! Muriel

dijous, 12 d’octubre del 2017

Un bonjour de Catalogne et un coup de colère...

Voilà ce que je viens de poster sur mon facebook, que, par ailleurs, j'utilise très peu. Tellement en colère...

Un bonjour de Catalogne et un coup de colère, comme on dit:

Alors là, bravo, les Français ! Français, dans l’ensemble, centralistes indécrottables, parler pour parler, avoir un avis sur tout, même sur la détermination de pays, peuples, langues dont ils ne connaissent rien, auxquels ils ne se sont jamais intéressés, cédant aux pressions d’une Europe-économique-avant-tout qui ne s’occupe pas des gens et défend les pays "officiels" sans s’occuper des pays "naturels" et dénigre les régions, bref, le tout c’est de prendre la parole et même Charlie Hebdo s’y met ! Ben ça, alors, bravo encore !!! Quelle déception ! L’ignorance et la superbe arrivent effectivement à s’immiscer partout !!! La parole unique !!! Je suis française, catalane de cœur, une moitié de ma vie du côté sud des Pyrénées, une langue que j’ai adoptée tout de suite, qui m’a ouverte tellement de portes et un pays, un pays naturel que j’aime et où j’ai beaucoup d’amis ! Les Catalans ne sont pas espagnols, c’est comme ça, ça pourrait être facile à comprendre mais non… Les Catalans (de sol, de "sang", d’adoption, de conviction, de cœur), une grosse partie des Catalans, donc, est favorable à l’Indépendance. Bien sûr, il y a aussi en Catalogne beaucoup de gens qui ne sont pas catalans, qui sont venus de différents horizons, pour différents motifs, et qui, même si c’est sur plusieurs générations, ne se sont pas forcément mis à aimer leur nouveau pays, ils en font partie, ils le font même marcher, mais ne se sentent pas y appartenir, c’est comme ça, on peut comprendre aussi et eux, ils voteraient "non", ils étaient invités à voter, bien entendu, mais ne sont pas venus nombreux, il faut dire qu’y aller relevait de la militance pure et dure et qu’il y avait de quoi avoir peur. Il fallait vouloir voter "oui" pour se déplacer… Et justement, si l’attitude des Catalans face à l’extrême violence du 1er octobre, lors du référendum (décrété illégal par le gouvernement central de Madrid parce qu’il s’est fait sans leur accord, mais cela faisait 5 ans qu’on insistait, du côté du gouvernement de Catalogne pour de nouvelles rencontres, de nouveaux débats, une nouvelle entente : portes du gouvernement de Madrid fermées, c’était non ou le silence…), si cette attitude pacifique, patiente des Catalans qu’on empêche de débattre sur leur identité et leur futur ne vous a pas impressionnés ben… c’est peut-être qu’il faut changer de chaîne de télé, lire d’autres journaux, essayer de transposer, enfin… Et les manifestations massives du 3 octobre contre la violence policière, qui a quand même fait plus de 840 blessés (les hôpitaux et dispensaires ont les bons chiffres !), sont restées pacifiques… Enfin… Personnellement, j’ai trouvé la Déclaration d’Indépendance et son immédiate suspension, non pas "conne" mais ingénieuse, et ne suis pas la seule ici. Mais il faut peut-être pour ça, être impliqué, s’être informé, savoir ce que c’est que l’article 155 de la Constitution espagnole, qui priverait une région autonome de son autonomie justement et la renverrait à la place qu’elle avait sous le franquisme ! C’est du beau ! Parce qu’il faut aussi savoir que le franquisme n’est pas complètement mort en Espagne (la tyrannie que mentionne Charlie Hebdo ???). L’Espagne, un pays que j’aime aussi, a priori, il ne manquerait plus que ça !, un pays que je connais moins, c’est vrai, dont j’adore la langue… L’Espagne, un "pays frère", c’est simple ! La Catalogne n’est espagnole que depuis 1714, et elle l’est devenue par la force des armes, ni par intérêt économique de la part des Catalans, ni par plaisir… enfin, elle est "espagnole" suite à une défaite… Et depuis, à chaque fois qu’il y a un gouvernement central (Madrid) dur (et le PP n’est pas tendre !), la Catalogne souffre… J’ai aimé l’intervention, à ce sujet, de l’historien français Jean-Noël Jeanneney sur C Politique, il y a quelques jours. Pendant des décennies, on a essayé de travailler, du côté catalan, à une fédération (type la Suisse) mais, autour de moi, les personnes sont petit à petit devenues indépendantistes : pas de dialogue, c’est pas de fédération, il faut bien se rendre à l’évidence. Après le discours du roi des Espagnols, le 3 au soir, une blague circulait ici : "On ne sait pas qui va le plus vite : Rajoy à faire des indépendantistes ou le roi, à faire des républicains !"… Rire pour ne pas pleurer ! L’idée (un objectif ? une chimère ? on verra !) c’est en effet, un pays indépendant et républicain ! La monarchie n’a été restaurée en Espagne que pour assurer la transition après la mort du dictateur (40 ans au pouvoir tout de même ! et ses dernières volontés respectées !) mais la monarchie s’est incrustée et reste, reste… Puigdemont (à prononcer pout-ch-da-monn, le catalan n’est pas une langue phonétique) a voulu encore donner du temps à l’éventuel dialogue et aussi attirer l’attention internationale. On est seuls… enfin, son discours a déjà suscité des réactions… Mais dans le fond, j’ai peut-être mal lu, ou pas entièrement, l’article de Charlie Hebdo ??? Ou c’est un coup d'humour très noir ? Dites-moi ! J’y ai eu accès via web… et je n’arrive à concevoir un Charlie Hebdo apportant de l’eau au moulin du PP (Partido Popular, Rajoy and Cº), de l’Europe au gant de fer, de la parole bâillonnée… Et sinon, ben… Charlie Hebdo, Houh houh les cornes !!! Si je m’attendais à celle-là alors !!! C’est vrai que les temps changent et que « tout fout l’camp »… mais quand même… Bon, j’arrête là, au passage, tenez, salutations cordiales aux Corses !!! Non mais ! 
Fins ara, salut i pau ! Muriel, des de Catalunya, catalane ET française de coeur, l'un n'excluant en principe pas l'autre ! (Et quand je dis Français, au début de ce post, c'est pas les gens un par un, je sais que vous savez ! )

Pas envie de reproduire ici, vous le comprendrez, la 1ère page du Charlie Hebdo d'hier  "Les Catalans plus cons que les Corses" ! 

En tout cas, c'est dit, et, comme on le sait si bien, "ça va mieux en le disant" !


Allez, à la prochaine ! Mille millions de carabistouilles ! Muriel

*
Et là, c'est le lien pour repêcher le discours du Président Carles Puigdemont, de ce mardi 10 octobre (site du journal Ara, on peut cliquer pour l'avoir en anglais):



dissabte, 7 d’octubre del 2017

Déclaration d'Ada Colau, maire de Barcelone

C'est volontairement que je choisis, parmi tous les discours contre la violence d'état qui ont été prononcés en Catalogne depuis le 1er octobre, celui d'Ada Colau, maire de Barcelone, du parti En Comú (surgi du mouvement des Indignés), très modérée sur la question catalane et non indépendantiste. Elle l'a publié sur son facebook le 3 octobre à 20h30, jour de la grève générale contre la violence policière à l'égard de gens tranquilles et pacifiques. Le discours pré-enregistré du roi d'Espagne n'avait pas encore été diffusé sur les chaînes de télévision de toute l'Espagne (il l'a été à 21h et fera l'objet d'un autre commentaire):

Je l'ai traduit (traduc. littérale), le voici:

"Le Gouvernement du PP persiste dans son grand mensonge. Ils continuent à nier ce qui est évident pour la presse internationale et pour tous ceux qui ont vu les images de la police en train de charger contre la foule le 1er octobre en Catalogne : il y a eu de la violence, de la brutalité, de l’acharnement.
Il y a longtemps que la droite espagnole a créé une image fausse et déformée de ce qui se passe en Catalogne. Elle parle de totalitarisme, de cohésion sociale brisée, d’une population apeurée par de violents “séparatistes”. Même les mots qu’ils emploient ne sont pas neutres. “Séditieux”, “séparatistes” ne sont pas des termes descriptifs, ils sont chargés d’un imaginaire pervers. On commence à déshumaniser l’autre par les mots… et on finit par ordonner de frapper à coup de matraque les vieilles dames aux portes des écoles en appelant cela “professionnalisme”, “proportionnalité”, “défense de la démocratie”.
Quand il y a deux versions aussi différentes pour expliquer la réalité, le mieux c’est d’analyser les faits.
C’est un fait que le 1er octobre il y a eu 844 personnes blessées. L’une d’entre elles a reçu un impact fort dans un œil et risque de perdre la vue… proportionnalité ? Qu’y a-t-il de proportionnel à un œil? Qu’est-ce qui est proportionnel à pousser une femme dans les escaliers ? À tirer des personnes âgées par les cheveux ?  À la peur qu’ont eue et ont encore les enfants en voyant leurs écoles défoncées ?
Je ne suis pas indépendantiste, je ne suis pas d’accord avec la voie unilatérale. Je l’ai dit à plusieurs reprises et je le répète. Je suis très critique à l’égard du gouvernement de Puigdemont et je n’aime pas la façon dont se sont faites les choses. Mais il y a des choses qui sont supérieures à ce que l’on pense les uns ou les autres et qui devraient tous nous unir, tous ceux qui croyons aux droits, à la liberté et à la démocratie et les défendons: l’usage de la violence de l’état contre une population pacifique est inadmissible.
Aujourd’hui, le porte-parole du gouvernement a appelé “nazis” les Catalans et les Catalanes qui manifestent contre la répression policière. Une fois encore les mots… nazis? Est-il conscient, M. Hernando de ce qu’ont fait nazis? Les nazis ont-ils manifesté pacifiquement pendant des années pour réclamer le droit de vote ? Ont-ils protégé les écoles, les nazis, pendant que des centaines de policiers les matraquaient ? Sérieusement, sont-ce des “nazis”, ces milliers de personnes âgées, femmes, hommes, jeunes et enfants qui aujourd’hui remplissent les rues en chantant  “Nous sommes des gens de paix”? Employer le mot “nazi” avec cette frivolité est une insulte aux victimes du nazisme et il devrait avoir honte.
Si ce que j’écris parvient à passer au travers des barrières de l’information, si c’est lu par les gens qui hors de Catalogne veulent savoir ce qui se passe, je leur demanderais qu’ils essaient d’analyser le conflit sans préjugés, qu’ils osent remettre en question ce que nous disent les porte-paroles du gouvernement. Ce qu’ils nient ou pire, ce qu’ils justifient.
Nous nous retrouvons face à une crise d’état sans précédent et je suis inquiète du blocage total des relations entre les gouvernements catalan et espagnol. Mais ce qui serait réellement, ce serait que les liens de fraternité et d’affection qui nous unissent les gens par la base soient rompus. Nous ne pouvons pas nous le permettre.
On nous a frappé. On nous a fait mal. Ce ne sera pas facile à oublier. Nous avons besoin de  votre soutien. Ce qui s’est passé touche les droits et les libertés fondamentales de tout le monde : les Catalans, les Espagnols, les Européens... aujourd’hui, c’est la Catalogne, demain ça peut être n’importe où ailleurs si ce qui s’est passé devient normal et reste impuni. Si on justifie, on est perdu. Tout le monde y perd. La Démocratie perd.
Nos pères et mères, nos grands-pères et grands-mères, qui se sont battus ensemble à la conquête de cette démocratie, ne nous le pardonneraient pas.
Pour eux, unissons-nous pour la sauver, pour faire partir ceux qui ont ordonné ce non-sens et sont incapables de trouver une solution politique et pacifique. Qui a une responsabilité d’état se doit d’écouter, de respecter la population et de faire des propositions positives, d’offrir des alternatives. Jamais de réprimer une population sans défense."

Voici le link pour trouver son intervention, originellement en castillan (quand je l'ai vu, pour s'adresser au plus grand nombre de personnes. Là, j'ai beau cliquer er recliquer et chercher comment le retrouver en castillan, il n'apparaît qu'en anglais (je perds un peu les nerfs face à ce genre de phénomène, vous y arriverez sans doute mieux que moi !)


De toute façon, j'avais fait un copié-collé du texte en castillan hier ou avant-hier:

"El Gobierno del PP insiste en su gran mentira. Siguen negando lo que es evidente para la prensa internacional y para todo el que haya visto las imágenes de las cargas policiales del 1 de octubre en Catalunya: que hubo violencia, brutalidad, ensañamiento.
Hace mucho tiempo que la derecha española ha creado una imagen falsa y distorsionada de lo que pasa en Catalunya. Hablan de totalitarismo, de convivencia rota, de una población amedrentada por violentos “separatistas”. Ni siquiera las palabras que utilizan son neutras. “Sediciosos” ,“separatistas”, no son términos descriptivos sino cargados de un imaginario perverso. Se empieza deshumanizando al otro a través de las palabras… y se acaba ordenando que aporreen a ancianas en la puerta de las escuelas, y llamando a eso “profesionalidad”, “proporcionalidad”, “defensa de la democracia”.
Cuando hay dos versiones tan diferentes para explicar la realidad, lo mejor es analizar los hechos.
Es un hecho que el 1 de octubre hubo 844 personas heridas. Una de ellas ha recibido un fuerte impacto en el ojo y quizás pierda la visión… ¿proporcionalidad? ¿Qué es proporcional a un ojo? ¿Qué es proporcional a empujar a una mujer por las escaleras? ¿A agarrar a ancianas por los pelos? ¿Al miedo que sintieron y sienten los niños al ver sus escuelas destrozadas?
Yo no soy independentista, no comparto la vía unilateral. Lo he dicho muchas veces y lo repito. Soy muy crítica con el gobierno de Puigdemont y no me gusta cómo se han hecho las cosas. Pero hay algo que está por encima de lo que opinemos unos u otros y que debería unirnos a todos los que creemos y defendemos los derechos, las libertades y la democracia: el uso de la violencia de estado contra población pacífica es inadmisible.
Hoy el portavoz del gobierno llamaba “nazis” a los catalanes y catalanas que se manifiestan contra la represión policial. De nuevo las palabras… ¿nazi? ¿Es consciente el señor Hernando de lo que hicieron los nazis? ¿Se manifestaron los nazis pacíficamente durante años para reclamar el derecho a votar? ¿Defendieron las familias nazis las escuelas mientras cientos de policías los aporreaban? ¿En serio son “nazis” miles de ancianos, mujeres, hombres, jóvenes, niños y niñas que hoy llenan las calles cantando “Somos gente de paz”? Usar la palabra “nazi” con esa frivolidad es un insulto a las víctimas del nazismo y debería darle vergüenza.
Si esto que escribo consigue atravesar barreras informativas, si lo leen todas aquellas personas fuera de Catalunya que quieren saber qué pasa, os pediría, por favor, que intentéis analizar este conflicto sin prejuicios, que os atreváis a cuestionar lo que nos están diciendo los portavoces del gobierno. Lo que están negando o, aún peor, justificando.
Nos encontramos ante una crisis de estado sin precedentes y me preocupa el bloqueo total de las relaciones entre los gobiernos catalán y español. Pero lo realmente triste sería que se acabaran rompiendo los lazos de fraternidad y de cariño que nos unen por abajo, a las personas. No lo podemos permitir.
Nos han pegado. Nos han hecho daño. No será fácil olvidar eso. Necesitamos vuestro apoyo.
Lo que ha ocurrido vulnera derechos y libertades fundamentales de todos: catalanes, españoles, europeos... hoy es Catalunya, mañana puede ser en cualquier otro sitio si lo normalizamos y queda impune. Si lo justificamos, estamos perdidos. Perdemos todos. Pierde la Democracia.
Nuestros padres, madres, abuelos y abuelas que lucharon juntos por conquistarla, no nos lo perdonarían.
Por ellos y ellas, por su legado, juntémonos para salvar la democracia, para echar a quien ha ordenado este despropósito y es incapaz de encontrar una solución política y pacífica. Quien tiene responsabilidad de estado debe escuchar, respetar a la población, hacer propuestas en positivo y ofrecer alternativas. Jamás reprimir a población indefensa."

*****
* Le PP, c'est le Parti Populaire, celui de Mariano Rajoy, à la tête de l'Espagne
* Gobierno, c'est le gouvernement central, de l'Etat Espagnol (à Madrid)
* Carles Puigdemont (à prononcer, grosso modo, carlas-pout-ch-da-monn) est le président de la Generalitat (gouvernement - govern - de Catalogne)
* La femme qui a reçu un coup dans l'oeil a définitivement perdu son oeil.
* Le roi Felipe a en principe, comme fonction principale, celle de médiateur; il n'est normalement avec aucun parti et n'est pas plus en faveur des Galiciens que des Andalous que des Catalans ou que des Castillans (pour ne citer que ces régions autonomes) 

Voilà... à bientôt, Muriel (triste, inquiète, catalane de coeur, favorable à l'indépendance, avant tout pacifique et admirative de la force d'esprit des Catalans dont la consigne est invariablement "le calme, le sourire"...)

diumenge, 24 de setembre del 2017

Mercè 2017: el pregó de Marina Garcés


cartell de Javier Mariscal

La Mercè 2017: p. web en català-castellano-français-italiano-english (descripció, programa):

irbarcelona.cat/festes-tradicions-/la-merce-festa-major-barcelona/

El pregó* d'aquesta Mercè 2017 m'agrada molt. Com ho va dir la pròpia Marina Garcés**, filòsofa, encarregada de fer aquest pregó, no era una tasca fàcil, gens... No obstant això, divendres, al Saló de Cent, ens va lliurar, trobo, un text i unes reflexions valuosíssims sobre Barcelona bàsicament i sobre els nostres temps, la paraula i el pensament lliures i més coses o... temes. Em va arribar molt fort.

M'agrada la idea de tenir aquest moment de la lectura d'aquest pregó a l'abast en aquest blog: copio el link de Betevé*** per poder reescoltar-lo, compartir-lo:

beteve.cat/prego-integre-merce-2017-Marina-Garces (text integral)

I aquí, penjo aquesta pàgina de El Periódico de Catalunya amb el text integral escrit:

el-periodico.cat/text-integre-del-prego-merce-2017-marina-garces

Comença així:
"Amics, amigues, 'our guests from Iceland', barcelonins residents, barcelonines de pas, nouvinguts, migrants amb papers i sense papers, joves i no tan joves de Barcelona que heu marxat; treballadors públics que feu funcionar aquesta casa, sigueu polítics, funcionaris, becaris o precaris; gent estimada, parents, amics i coneguts i, sobretot, tots els que no em coneixeu ni sabeu per què estic fent el pregó de la Mercè, bona festa major..."

Bé doncs... A passar-lo bé i fins aviat ! Muriel

3 précisions en français:

* pregó: discours d'ouverture (d'un événement, comme ici la grande fête de la ville)

** Marina Garcés: philosophe et auteure de plusieurs essais, catalane, professeur de philosophie à l'Université de Saragosse, moteur du projet collectif Espai en Blanc (pour la pensée critique et expérimentale), un des concepts clés de sa pensée est "lo común, ce qui nous est commun" (pour le développement d'alternatives face aux crises actuelles), elle défend « la philosophie comme forme de vie, un art qui naît dans la rue et qui continue sans interruption dans les espaces intimes et invisibles » (Marina Garcés, La filosofía nace como arte callejero) (réf. Wikipedia)

*** Betevé: Barcelona TV, la chaîne de télévision de la ville de Barcelone 

**** our guests from Iceland: le pays invité, cette année, pour la grande fête de Barcelone, c'est l'Islande (spectacles, concerts, feux d'artifice...)


À bientôt ! Muriel

dilluns, 12 de juny del 2017

Fent temps mentre no començava l'obra...


Un te a l'Espai Brossa
[la Seca-Espai Brossa]
Juny '17, Muriel

Així de ben servida estava jo esperant que comencés la funció: El Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, obra revisitada, amb talent, per la companya Pirates Teatre:
http://www.laseca.cat/es/obra/183/somni-duna-nit-destiu-pirates-teatre

(Va valer la pena: el te en aquell raconet simpàtic, la representació, tot ;-) oi Aïna ?!)

Fins ben aviat, Muriel

dissabte, 18 de febrer del 2017

Volem acollir, la mani

Torno a casa després de la gran mani per als Refugiats, una marxa tranquil·la, fraternal i determinada des del centre de Barcelona (Plaça Urquinaona) fins al Mar, fins al Mediterrani, el Mare Nostrum, nosaltres aquí, del bon costat, els altres allà, del dolent (dolent de dolor és clar)...

"Cap ésser humà és il·legal", "La dignitat és el dret a tenir dret"...


Final de la marxa, el mar, la meva foto preferida entre les que he fet avui,
Barcelona, 18 de febrer de 2017, Muriel



La Barceloneta, el Mediterrani, la llum al final del dia
de la mani per als Refugiats, 18 de febrer de 2017, Muriel


  


Una marxa important i també, per a mi, un moment d'amistat...

I aquí, el link per a veure (o tornar a veure) el gran concert per als Refugiats, Palau Sant Jordi, Barcelona, 11 de febrer de 2017:
Concert-Volem.Acollir-BCN-febrer-2017

No tinc paraules originals, tinc les de tots els indignats i indignades...
"Cada ésser humà és com una cel·lula d'un cos únic, el que afecta una sola cel·lula, afecta tot el cos"

Fins ara, Muriel

dissabte, 23 d’abril del 2016

Diada de Sant Jordi 2016


llapis Sant Jordi 2016- ESTIMIA

             
Aquesta Diada de Sant Jordi, feliç en general, ha sigut encara més feliç amb aquests llapis. Són molt bonics, porten escrites les paraules de la llegenda de Sant Jordi a més a més de les emblemàtiques roses i són fets a mà per persones amb discapacitat intel·lectual del centre ocupacional de la Fundació ESTIMIA Barcelona (Acompanyem la vida tal com és):


Gràcies, moltes gràcies Pepita :-)

També he rebut aquestes altres roses d'aquarel·la i de carinyo, molt boniques ! lluminoses !

Aquarel·la i cintes per a regal, obra de la Pilar V., Sant Jordi 2016

Gràcies Pilar :-)

A més a més, la Diagonal, en el tram de les "paradetes" ha ofert l'espectacle d'aquests cors sobre fons de fulles i retalls de cel:

Avinguda Diagonal, Barcelona, Diada de Sant Jordi 2016

I què dir de la Casa Batlló: enlluernadora !


Casa Batlló, Barcelona, Sant Jordi 2016

I, és clar, llibres, llibres i llibres a tot arreu amb la seva invitació a la lectura !

Sí, tot plegat un Sant Jordi feliç ! Amb roses i paraules escrites i per llegir :-)
Fins aviat ! Muriel

i per tornar a escoltar l'àvia com explica la llegenda: aquest enllaç :-)
https://youtu.be/-avia-com-explica-sant-jordi-amb-musica


dijous, 7 d’abril del 2016

XIIa Passejada amb barret per la Rambla Catalunya



La Passejada és una trobada a la que m'agrada participar, si puc, no me la perdo ! Diumenge passat va ser, com sempre, divertida i glamourosa... i dic, què més volem ?!

Què és la Passejada ? Doncs, aquí teniu el portal web:
http://www.ambbarret.com/

I a continuació, algunes fotos meves d'aquesta edició d'enguany:

Petit Príncep
Sagrada Família
Tortuga !
Galió de la pirata
Petita Princesa 
Glamour, glamour
British amb rosa 
Gossos també !
Girafa coqueta i nena amb barret de sol

i us enllaço amb aquests posts per si us ve de gust fer un cop d'ull a dues edicions anteriors consignades aquí en aquest mateix blog:




Fins la propera ! Muriel (amb el barret a l'ànima ! i petons per a la Neus i la Caterina !)

dimecres, 23 de setembre del 2015

1er dia de otoño, de camino hacia la biblio

El eterno retorno - bajo nuestras latitudes - de les estaciones me gusta, me emociona y lo quiero celebrar, siempre. Hoy, primer día de otoño, hace un sol magnífico y me propongo salir con tiempo e ir a la biblio por un camino distinto de mi ruta habitual. Salgo del metro en Paral·lel con la idea de saludar el recinto de Sant Pau del Camp - iglesia + claustro -, de gran belleza y apartado de los multitudes turísticas. Es todo un placer, la verdad, saludarlo !

Sant Pau del Camp, sept. '15, Muriel

Sant Pau del Camp, sept.'15, Muriel

Al lado del monasterio hay una escuela primaria, pública, la escuela Castella, y, viva imagen del barrio, veo una multitud de niños y niños y madres (pocos padres), vestidos todos con prendas de países muy lejanos, tejidos muy coloridos y bonitos, esperando todos a que se abran las puertas para las clases de la tarde. Estamos un poco en Pakistán, en la India, en Bangladesh o en Filipinas, estamos en el Raval.

Reconozco una mujer, elegantísima, pakistaní, madre de 4 niños, los 5, usuarios de la biblioteca. Luchadora ella (se le ve de lejos) y amante de la cultura. Su historia ? un misterio... Está aquí sola con los niños (3 niños y una niña), el marido está en Inglaterra... Nos caemos bien desde el 1er día que vinieron a inscribirse, ella y los peques, a la biblio. Le doy un beso y le digo "Hasta luego ! Pasaréis, no ?" "Sí, sí", contesta riendo y ajustando el pañuelo suelto que lleva, muy coqueta, en la cabeza.

Más adelante, hay una plaza grande, Els Jardins dels Horts de Sant Pau. En medio se conserva una chimenea de. seguramente, una antigua fábrica textil o de algún horno industrial, no lo sé. Me encantan esas chimeneas, bellas obras de ingeniería:

Jardins dels Horts de Sant Pau, sept. '15, Muriel

Estoy muy contenta de haber tenido la oportunidad, por obras en mi biblioteca habitual, de pasar unos meses en el Raval. Es un barrio muy interesante, muy entrañable.

Sigo mi camino y llego a la Rambla del Raval, donde no tardo en ver a mi amigo el Gato, el Gato de Botero. Hace tantos años que le tengo simpatía a Fernando Botero por sus obras ! Y un buen día del 1992, cuando vi al Gato en el aeropuerto de Barcelona, en el hall de las llegadas, entre la gente en tránsito, me alegré mucho. No sé si fue porque al final era aburrido para el Gato pasarse allá todos los días (con sus respectivas noches !) pero fue trasladado a diferentes puestos hasta que en el 2003 fue colocado al final de la Rambla del Raval. Ahora en el aeropuerto está el Caballo, del mismo Botero. El Gato, por lo que parece, está muy a gusto en la calle, como es lógico para un gato... callejero ! Siempre que lo veo, me arranca una sonrisa ! Y tengo ganas de proporcionarle una buena caricia en el hombro !


El Gato de Botero, Rbla del Raval, sept. '15, Muriel

El Gato de Botero, Rbla del Raval, sept. '15, Muriel

Me enfilo por toda la Rambla. En los bancos, hay muchos hombres sentados, también de países lejanos, los mismos que los de los niños así como de la África negra, muchos también vestidos a la moda de los países que han dejado atrás. Entre ellos, distingo unos abuelos, catalanes, con su nieta, vestida tal cual una muñeca y con lazos rosas en el pelo. Ella intenta impresionarlos con lo segura que va montada en el patinete y ellos, tiernos, cómo no, se dejan impresionar.

Carrer Hospital o Carrer del Carme ? Carrer del Carme ! Cruzo y veo esta hoja que se ha caído... de un cuaderno, seguramente de algún alumno o alumna de la escuela Milà i Fontanals:

Cerca de la escuela Milà i Fontanals, El Raval, sept. '15, Muriel

Los más pequeños estarán trabajando sobre el tema del otoño. Esta hoja, por eso, está muy verde todavía. No ha cogido los tonos anaranjados tan propios de la estación que comienza... HOY !

A dos pasos, la biblioteca...

Feliz otoño ! Felices paseos por los recorridos cotidianos ! Hasta pronto, Muriel


I, para "ampliar información", como se dice:

- portal web monasterio de Sant Pau del Camp para una visita virtual:
 http://webs.ono.com/santpaudelcamp/

- población del Raval, Barcelona:
http://www.braval.org/es/p/punto_de_analisis_del_entorno_social/poblacion_del_raval

- el Gato de Botero:
http://www.barcelonacityblog.com/2014/04/21/el-gato-de-botero/

- Fernando Botero, artista colombiano:
http://www.biografiasyvidas.com/reportaje/fernando_botero/

- biblioteca Sant Pau i Santa Creu:
Biblioteques de Barcelona- Bib. Sant Pau i Santa Creu


dimarts, 28 d’abril del 2015

Vraiment la saison des glycines

En pleine ville comme à la campagne, c'est la saison des glycines:

C/ Numància, BCN, 04-15, Muriel

C/ Numància, BCN, 04-15, Muriel

Un bonheur, un sourire dans le coeur de les voir au détour d'une rue... et une pensée profonde pour M.A.

À bientôt ! Muriel

divendres, 24 d’abril del 2015

et le lendemain, encore des roses et des dragons de la Sant Jordi dans les vitrines :-)

Trop bien installés pour limiter leur séjour à la "Diada", les dragons et les roses siégeaient encore dans certaines vitrines le lendemain:

Dragons et pains de la Sant Jordi - Boulangerie Baltà- avr. '15, BCN, Muriel

Dragons et pains de la Sant Jordi - Boulangerie Baltà- avr. '15, BCN, Muriel

avr. '15, BCN, Muriel

et les roses...boutique Felgar, avr. '15, , BCN, Muriel

Dans les vitrines et à la maison:

Roses 2015, Muriel

Allez, à bientôt ! @-->--- Muriel