Muguet porte-bonheur...

Després de les roses de la Diada de Sant Jordi i dels clavells del 25 d'abril portuguès, arriba el muguet, el lliri de les valls, símbol de l'1 de maig a França, portador d'amistat, missatger de la bona sort ! Tot plegat i tanta flor reunida, és, per a mi, com la tornada d'una cançó al cor de moltes primaveres catalano-franceses tocades per Portugal a la meva vida. Desitjo compartir !

Fins aviat, à bientôt, Muriel

Oeillets rouges et portugais à souhait !

Sympathie vive et admiration pour le peuple portugais. Aujourd'hui c'est le jour des oeillets partout, là-bas ! "Cravos em todos os lugares, nas caixas de correio, nas cercas, em todas as janelas...", il paraît ! Mémoire de la Révolution du 25 avril (1974), la fameuse Revolução dos Cravos ! Bien envie d'y être, non seulement en pensée mais en chair et en os, un prochain 25 avril, le plus prochain possible, tiens !

J'ai envoyé mes saudades et j'ai reçu...

... ça ! un cravo 💓

Até logo, à bientôt... C'est pas les Révolutions qui manquent à faire... et là on est tout même muselés mais il va falloir nous y mettre sans trop tarder... parce que du mode déconfiné on va rapido presto passer au mode déconfit. Confit, comme je disais l'autre jour, ça reste amusant mais déconfit... beaucoup moins !

Les roses de la Sant Jordi, les oeillets du Portugal et bientôt le muguet porte-bonheur du 1er mai, en France, toutes des fleurs de célébration de la Vie... et en bouquet confiné ! Nous sera-t-il donné de retrousser nos manches et de trouver une fleur pour ce qui va suivre, une fleur sans peur !?

Muriel

Una mica de cava i desfogament...

... amb les degudes distàncies i etc etc... però la copa de cava no podia faltar... i havia de ser compartida. Ahir ho havíem dit: demà una copa ! I a les 20:00, els veïns que cada dia ens veiem hem sortit amb, tots, un somriure i una copa, una veïna amb també una cistella plena de roses de meringue que havia confeccionat per a l'ocasió, una servidora amb una ampolla de cava, fresca, fresquíssima... i ens ha sentat bé, tan bé !

Un moment 100% lograt 😀 ! Seguim !
Cuidem-nos i a respiraaaaar ! Muriel

Una Diada confinada...però Diada

La celebració s'ajorna fins al 23 de juliol
doncs avui impera el confinament.

Els companys i companyes de la biblio hem preparat,
cadascú, cadascuna

una mini instal·lació per a celebrar
 des de casa i compartir,
entre nosaltres i a la web de la biblio. 

Aquesta és la meva: 

Això, Feliç Diada ! Us agrada el meu raconet ?
Us el dedico ! Cuideu-vos i llegiu molt !
Apa, fins aviat !

Oeufs de Pâques

Confinement ou pas, c'est Pâques et entre la tradition qui oblige, les bons souvenirs des fois passées et l'humour qui ne manque pas, on fête ça comme ça, cette année:

Gràcies Néstor ! 

Merci Sylvaine ! Els 4 Gats au Moulin Ballot !

L'humour qui innonde whatsapp

Menu de ce midi: les oeufs mimosa, bien sûr ! Les poules, les lapins, les cloches et... les oeufs en chocolat cachés dans les jardins ou les recoins de la maison,.. attendront l'année prochaine, si tout va bien !

Allez, restons heureux et en bonne santé ! À bien vite, Muriel

une coupe de cava ? un bol de kava ??

oui ! j'ai envie de dire oui ! car j'ai appris hier* que la coupe de cava que j'affectionne dans les moments où la vie invite à la célébrer, à "marquer le coup", a son alter ego à l'autre bout du monde, à Wallis et Futuna, rien que ça, c'est... le kava:

fr.wikipedia.org/wiki/Kava

Wallis-et-Futuna.gouv.fr/Culture-et-patrimoine

le kava (ou kawa) aurait des "vertus extrêmement bienfaisantes", "effet relaxant, anxiolytique", c'est un "euphorisant", une "boisson rituelle"... on s'y retrouve, n'est-ce pas ?

petit arbuste dont on prend le rhizome versus petit arbuste dont on prend les fruits...

Piper methysticum ou kava

raisins blancs 

peinture de John La Farge (1835-110),
Young girls preparing kava outside of the hut 

et le cava, me direz-vous ? le champagne catalan ! voyez cette présentation:

equinoxmagazine.fr/2019/03/12/les-5-differences-entre-le-cava-et-le-champagne/
(belle photo où l'on aperçoit sur la ligne d'horizon la chaîne montagneuse de Montserrat)

* c'est en regardant "îles éparses", avec Sylvain Tesson, qu'en 2ème partie, j'ai été transportée à Wallis et Futuna avec l'expédition Tara

à plus, à la bonne vôtre, à la bonne nôtre ! Muriel

salade Résilience* de pissenlits aux oeufs durs

c'est pas l'envie de verdure qui manque ! en tout cas, voilà une formidable salade:

salade Résilience de pissenlits aux oeufs durs, Quincy, aujourd'hui

j'ai 2 grands maîtres de la résilience auxquels recourir en cas de necessité, vers lesquels j'aime me tourner, même sans nécessité: le neuropsychiatre Boris Cyrulnik, "père du concept de résilience" et un humain simple et tellement humain et puis... ma mère !

ma mère a pratiqué cette discipline vitale toute sa vie et c'est une résiliente de 1er ordre, admirable, c'est si souvent que j'ai l'occasion de le constater et quelle joie cela me donne ! une survivor !

déjà, jeudi dernier, en plein confinement donc, lors de notre coup de fil matinal, et comme je lui demande "ce qu'elle fait de beau"... et bien, "de la pâte à crêpes, c'est la Mi-Carême, il n'y  a pas de raison, je m'en ferai pour mon dessert et pour 4 heures".

la Mi-Carême, je reconnais que je n'y étais plus ! et pourtant, j'aime bien les dates, les retrouver au calendrier et les fêter en respectant (de près ou de loin) les coutumes... et les crêpes, c'est sacré: Chandeleur et Mi-Carême ! L'observation des rituels, l'attachement à ces traditions...

je raccroche et me mets doncs a préparer moi aussi de la pâte à crêpes, avec bonheur ! et bien vite, c'est une "activité partagée" entre Quincy, le Moulin Ballot et le Walden ! formidable, non ?

revenons, sinon à nos moutons, à la salade de pissenlits: coup de fil, cematin, en fin de matinée:

"ça va ? tu fais bien attention ? tu as tout ce qu'il faut pour manger ?
- oui, ça va, il me faudra bientôt un peu de fruits et légumes mais ça va quand même, j'ai ramassé un bon saladier de pissenlits dans le jardin et je vais me préparer ça avec des oeufs durs.
- mais c'est génial ! on en mangeait quand on étaient petits, non ? je m'en rappelle
- ben oui, c'est maintenant qu'ils sont bons et il y en a beaucoup, ça faisait longtemps que je n'en ramassais pas, c'est du boulot et puis les laver aussi, c'est du boulot, mais c'est drôlement bon, j'en ai beaucoup mangé petite, pendant la guerre... et après. Ça me fait plaisir, je vais me régaler."

je suis prise de tendresse et d'admiration, beaucoup de tendresse et une admiration absolue

je me dis aussi que ça fait plusieurs fois, et ça n'est pas du tout dans son habitude, que ma mère fait mention de la guerre, qu'elle la revit pendant ce confinement... moi, c'est certain, je n'ai rien vécu de comparable...

allez à plus, Muriel et... bises à ma mère, à qui ce post est dédié et Namasté-Moulin Ballot !
à demain !

et une recommandation de lecture du côté de chez Cyrulnik:

Un merveilleux malheur
 Les vilains petits canards
  Le murmure des fantômes

on bien le temps de les manger par la racine, les pissenlits !!!

* et puis, oui, le mot résilience s'applique après le trauma mais il s'agit aussi d'une aptitude, d'une attitude et au fil des traumas, on devient résilient, on vit sa vie en résilient-e ... ou non, bien entendu, et on se fait éventuellement une petite salade Résilience des familles !

Fleurs d'amandiers et petites chandeleurs dans le coeur...

C'est la Chandeleur, aujourd'hui, la fête des Chandelles, dans la tradition chrétienne (petit renseignement étymologique), mais aussi Imbolc, chez les Celtes, bien avant, et j'imagine que partout et depuis toujours, sous des noms divers et même sans nom, on célèbre la lumière qui revient, la renaissance - re(con)naissance- juste au mitan de l'hiver... A partir de février, la saison froide et sombre tend vers le printemps...

Bien entendu, la pâte à crêpes est préparée, et si ça fait plaisir d'en manger quand il fait bien froid, avec du miel, de la confiture, du sucre (sucre de coco + jus de citron, hummm), ça ne fait pas vraiment de mal d'en manger dans la lumière et le soleil et une chaleur presque printanières ! Rondes et dorées comme le soleil lui-même, elles sont savoureuses !

Avant d'en faire une bonne pile et pendant que la pâte repose, j'ai envie d'une petite promenade auprès de la nature, et je la trouve, en effet, renée ou renaissante, vibrante. En pays méditerranéen, à ce moment de l'année, la lumière, plus que petite est souvent pleine et vive. Et les amandiers éclairent les alentours, leurs fleurs comme des joies, des miracles, des merveilles... c'est à dire, des fleurs.

Sur le chemin du parc...

Les fleurs des amandiers... 

Champêtres au possible, tellement jolies...

Les citronniers chargés de leurs fruits lumineux...

Encore les amandiers...

De toute façon, j'aime bien l'hiver, et je n'ai pas eu mon compte pour le moment... mais la saison n'a pas dit son dernier mot. Dilemne, ce serait triste pour les arbres réveillés.. à moins qu'ils ne soient d'accord avec moi, qu'un hiver qui dure tout un hiver les satisfasse aussi ! Les nouvelles au sujet de la planète et du climat ne sont pas réjouissantes. Se recueillir et vénérer les petites fleurs un jour de Chandeleur n'apporte rien de mal, n'est-ce pas ?

À bientôt, Muriel

muguet du 1er mai, petit lys des vallées...

Muguet porte-bonheur, 1er mai 2019, photo José Camus

"ce matin, à la fraîche", ce sont les mots qui accompagne ce brin de Muguet que je reçois dans ma boîte mail ce matin, merci mon amie !

mais  d'où vient la tradition ?

https://www.francetvinfo.fr/culture/patrimoine/histoire/d-ou-vient-la-tradition-du-1er-mai-d-offrir-du-Muguet_3423815.html


à la prochaine et Joyeux 1er mai ! Muriel

el pin d'avui, Diada de Sant Jordi...

el pin, avui, és aquest:

pin de Sant Jordi 2019

el porto al jersei però en lloc de fer un selfie, tot tornant d'un passeig entre llibres per la Diagonal, he pensat, "i perquè no aprofitar que ara passaré a prop d'un arbre amic ?!"

de moment, les roses grogues segueixen vigents, el seu símbol vull dir, la rosa-llaç...

apa, Bona Diada i fins aviat ! Muriel

Huevos de Pascua a la valaisiana

Días de Pascua, mi amiga Claudine, barcelonesa de Suiza, me manda, cómo cada año, una felicitación con huevos pintados "según una tradición familiar del cantón de Valais", los encuentro tan bonitos !

huevos de Pascua a la moda suiza - foto Claudine R.

huevos de Pascua, a la moda suiza, foto Claudine R.

Las fotos son de ella, pero es que los huevos son también obra de ella !

Hasta pronto ! Et, merci vivement Claudine !

Or, encens i mirra...

pessebre d'enguany a casa meva... minimalista,
amb imatge de Josep Obiols, 1933,  Sagrada Família - felicitació del monestir de Montserrat- i figurines de fusta

de massapà i fruites confitades, plaer de Reis... i Reines !
si et toca la fava pagaràs el tortell
i si et toca la figurina, seràs rei o reina per un moment !

Desitjos d'or, d'encens i de mirra per a vosaltres !!!

Fins ben aviat ! Muriel

2019 !

(photos de la Vall d'en Bas, en pleine campagne, aux alentours de Girone, una escapada nadalenca, paisajes realmente bonitos, ala, lo dicho, bon any nou !) 

de la rose de Sant Jordi au brin de muguet du 1er Mai

de la rose du 23 avril, la Saint Georges, Diada de Sant Jordi, journée du livre et de la rose, une fête catalane parmi lesquelles on tient le plus ici, au traditionnel brin - ou bouquet - de muguet du 1er mai, bien français et qu'il fait bon recevoir enveloppé de ses voeux de bonheur !

et justement, je reçois à l'instant cette pensée amicale, fleurie et féline, en provenance du jardin d'une amie:

merci José, merci Nube ! 1er mai 2018 !

i de la rosa de Sant Jordi al bri de "muguet" (o lliri de la vall) de l'1 de maig: primavera i tradicions !!!

a través d'aquest post us desitjo felicitat i joia !

fins aviat, à bientôt, Muriel

Oh, je reçois encore celui-ci, du jardin que j'aime, à Quincy :

merci ma p'tite Maman ! 1er mai 2018

i de bell nou... la Diada de Sant Jordi

Molt feliç Diada de Sant Jordi, una festivitat que m'agrada molt ! Llibres, roses i bon humor amb dracs (cada cop més desitjosos d'aprendre a llegir i fer amics), cavallers (cada cop més relaxats, no tant donats als rampells heroics), princeses (cada cop menys dòcils i capaces de decidir per elles mateixes que fan amb els dracs i... els cavallers i prínceps blaus) ! Quan la meteo va bé, és tan bonic ! Avui, precisament, fa un temps de primavera assolellat i acaronat per una dolça brisa ! Un plaer !

Aquest any, per això, mesclades amb les roses vermelles, unes roses grogues, i també llaços grocs... temps complicats doncs a més a més dels dracs, cavallers i princeses hi ha gent a la presó : enguany, la Diada té un sentit particular per a moltes, moltes persones aquí.

Cada 23 d'abril, m'agrada anar a treballar a la biblio amb una rosa a la solapa, sempre ho faig, o algun anell-rosa i per avui he tornat a la idea de fa 2 anys, afegint-hi una rosa groga:

el pin o fermall del dia
23-04-2018, Muriel

La setmana passada vam preparar una exposició a l'aparador "Llegir, escriure i cultivar el nostre roserar" i un company que cada any porta un ram de roses a la biblioteca en el dia assenyalat entre tots per celebrar els llibres i les roses ha portat aquest ram. Tot plegat, un aparador que fa goig !

L'aparador i el ram de roses, 23-04-2018, Muriel

També ens agrada sempre muntar alguna exposició de novetats (novel·les) a la biblio  per a la ocasió i per sort la setmana passada vam rebre la comanda:

Expo novetats novel·les a la biblio, 23-04-2018

Expo novetats novel·les a la biblio, 23-04-2018

I com cada 23 d'abril, avui he rebut - i enviat - missatges d'amistat, llibres i roses ! En rescato un que és un text de la Joana Raspall i em sembla molt bo, molt idoni, m'agrada (però no sé quin any el va escriure, ho buscaré !):

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar!

I com l'altre dia, tot passejant, vaig trobar-me amb aquest drac, li vaig fer una foto pensant en l'entrada d'avui, la de la Diada, la penjo ara mateix:

Drac, tot passejant per Sant Joan Despí,
abril '18, Muriel

Apa, fins la propera i us vull imaginar lliures i entre llibres i roses ! Muriel

She wore a yellow ribbon....

Tie a yellow ribbon round the ole oak tree (Ata una cinta amarilla alrededor del viejo roble) es una canción escrita por Irwin Levine y L. Russell Brown (e interpretada por muchos cantantes) durante y desde los años 70. La cinta amarilla es la señal conforme el prisionero liberado es esperado y bienvenido a casa. Dice la canción "si desde el bus veo la cinta, bajaré y si no la veo pasaré de largo".

Tiene origen en una canción (o poema) She wore a yellow ribbon (Llevaba una cinta amarilla) antigua de más de 4 siglos y que ha ido reapareciendo, con formas diferentes en varios momentos y por distintos motivos. El tema, clásico donde los haya es él de la mujer sometida a la prueba de la espera (y fidelidad) mientras su marido está lejos por razones no escogidas por él. Sin embargo, desde los años 70 se ha convertido en un símbolo internacional de la vida civil (que no amorosa).

En Catalunya, desde el pasado mes de noviembre, los lazos amarillos están en muchas solapas (y balcones, grafitis, árboles...). Los diputados catalanes elegidos democráticamente pero seguidamente encarcelados o obligados a exiliarse tienen que volver "a casa" ya ! El primer uso, por aquí, de lazos y medallones amarillos remonta al principio del siglo XVIII...  Se ve que, por alguna razón, Catalunya ha tenido siempre amenazados a sus gobernantes o dirigentes.

https://www.curiositats.cat/es-fa-servir-el-llac-groc-internacionalment/

Si así se expresan el desacuerdo y la tristeza frente a la situación política en nuestro país... el pin del día es:

llaç groc, cinta amarilla: el pin de
hace demasiados días !
Muriel, 27 de marzo del 2018

She wore a yellow ribbon

Round her neck she wore a yellow ribbon
She wore it in the winter
And the merry month of May
When I asked her: Why the yellow ribbon?
She said: It's for my lover who is far far away...

Tie a yellow ribbon 'round the ole oak tree

I'm comin' home, I've done my time
Now I've got to know what is and isn't mine
If you received my letter telling you I'd soon be free
Then you'll know just what to do
If you still want me, if you still want me

Whoa, tie a yellow ribbon 'round the ole oak tree...

https://youtu.be/tie-a-yellow-ribbon-old-oak-tree

Hasta pronto, fins ara ! Muriel

Mercè 2017: el pregó de Marina Garcés

cartell de Javier Mariscal

La Mercè 2017: p. web en català-castellano-français-italiano-english (descripció, programa):

irbarcelona.cat/festes-tradicions-/la-merce-festa-major-barcelona/

El pregó* d'aquesta Mercè 2017 m'agrada molt. Com ho va dir la pròpia Marina Garcés**, filòsofa, encarregada de fer aquest pregó, no era una tasca fàcil, gens... No obstant això, divendres, al Saló de Cent, ens va lliurar, trobo, un text i unes reflexions valuosíssims sobre Barcelona bàsicament i sobre els nostres temps, la paraula i el pensament lliures i més coses o... temes. Em va arribar molt fort.

M'agrada la idea de tenir aquest moment de la lectura d'aquest pregó a l'abast en aquest blog: copio el link de Betevé*** per poder reescoltar-lo, compartir-lo:

beteve.cat/prego-integre-merce-2017-Marina-Garces (text integral)

I aquí, penjo aquesta pàgina de El Periódico de Catalunya amb el text integral escrit:

el-periodico.cat/text-integre-del-prego-merce-2017-marina-garces

Comença així:

"Amics, amigues, 'our guests from Iceland', barcelonins residents, barcelonines de pas, nouvinguts, migrants amb papers i sense papers, joves i no tan joves de Barcelona que heu marxat; treballadors públics que feu funcionar aquesta casa, sigueu polítics, funcionaris, becaris o precaris; gent estimada, parents, amics i coneguts i, sobretot, tots els que no em coneixeu ni sabeu per què estic fent el pregó de la Mercè, bona festa major..."

Bé doncs... A passar-lo bé i fins aviat ! Muriel

3 précisions en français:

* pregó: discours d'ouverture (d'un événement, comme ici la grande fête de la ville)

** Marina Garcés: philosophe et auteure de plusieurs essais, catalane, professeur de philosophie à l'Université de Saragosse, moteur du projet collectif Espai en Blanc (pour la pensée critique et expérimentale), un des concepts clés de sa pensée est "lo común, ce qui nous est commun" (pour le développement d'alternatives face aux crises actuelles), elle défend « la philosophie comme forme de vie, un art qui naît dans la rue et qui continue sans interruption dans les espaces intimes et invisibles » (Marina Garcés, La filosofía nace como arte callejero) (réf. Wikipedia)

*** Betevé: Barcelona TV, la chaîne de télévision de la ville de Barcelone 

**** our guests from Iceland: le pays invité, cette année, pour la grande fête de Barcelone, c'est l'Islande (spectacles, concerts, feux d'artifice...)

À bientôt ! Muriel

Diada de Sant Jordi 2016



llapis Sant Jordi 2016- ESTIMIA

             

Aquesta Diada de Sant Jordi, feliç en general, ha sigut encara més feliç amb aquests llapis. Són molt bonics, porten escrites les paraules de la llegenda de Sant Jordi a més a més de les emblemàtiques roses i són fets a mà per persones amb discapacitat intel·lectual del centre ocupacional de la Fundació ESTIMIA Barcelona (Acompanyem la vida tal com és):

http://www.fundacioestimia.org/

Gràcies, moltes gràcies Pepita :-)

També he rebut aquestes altres roses d'aquarel·la i de carinyo, molt boniques ! lluminoses !

Aquarel·la i cintes per a regal, obra de la Pilar V., Sant Jordi 2016

Gràcies Pilar :-)

A més a més, la Diagonal, en el tram de les "paradetes" ha ofert l'espectacle d'aquests cors sobre fons de fulles i retalls de cel:

Avinguda Diagonal, Barcelona, Diada de Sant Jordi 2016

I què dir de la Casa Batlló: enlluernadora !

Casa Batlló, Barcelona, Sant Jordi 2016

I, és clar, llibres, llibres i llibres a tot arreu amb la seva invitació a la lectura !

Sí, tot plegat un Sant Jordi feliç ! Amb roses i paraules escrites i per llegir :-)
Fins aviat ! Muriel

i per tornar a escoltar l'àvia com explica la llegenda: aquest enllaç :-)
https://youtu.be/-avia-com-explica-sant-jordi-amb-musica

Tres recomanacions de Sant Jordi a partir d'algunes últimes lectures meves...

Aviat tornarà a ser la festa del llibre i la rosa, la Diada de Sant Jordi i jo, des de la biblioteca, i perquè m'han agradat, us recomano aquests tres llibres, dos en català, de memòries i pensaments: l'autobiografia d'una poeta catalana i les reflexions d'un capellà francès a cavall entre els segles XVII i XVIII sobre la religió i, en castellà (de moment no disposem de la versió catalana) un llibre del que a mode de presentació us diré que està catalogat a les biblioteques sota les matèries Animals, hàbits i conducta i Psicologia comparada.

*  El miracle és viure, és un recull de vivències de la poeta i traductora Montserrat Abelló i Soler (Tarragona 1918, Barcelona 2014), catalana, republicana, feminista. El seu llibre, publicat just després de la seva mort (el mateix matí hi estava treballant) és un testimoni entranyable de tot un segle, un segle ben agitat.

Afegeixo el vincle d'una pàgina de Catorze.cat, on recorden la Montserrat Abelló en 14 pensaments:
http://www.catorze.cat/montserrat/abello/miracle/viure, a és a més, inclou uns vides on la poeta recita versos seus, magnífic i emotiu !

Què bonica que es veu en aquesta foto la Montserrat Abelló ! M'encanta ! I... escolteu aquest poema:

M'aixecaré del llit

de l'insomni.

En obrir la porta,

rebré una bafarada

d'aire calent, mentre

els ulls es submergiran

en la frescor d'uns

pins llunyans. Després

prendré el càntir del racó,

i l'alçaré entre els meus 

braços i sentiré

el doll viu

de l'aigua que refresca

la gola seca de

paraules no dites.

(de Paraules no dites, 1981)

* Memòries d'un capellà que no creia en Déu, (2015, Viena Edicions, col·lecció Inquiets) de Jean Meslier, pròleg, selecció i traducció de Lluís-Anton Baulenas. El filòsof francès Michel Onfray diu: "Jean Meslier duu sota la sotana tota la dinamita del segle XVIII. La seva obra ? Un sol llibre, però quin llibre ! Un llibre maleït d'un autor maleït; un llibre genial d'un pensador genial."
La contraportada inclou aquest comentari: " Tres-cents anys després de la seva mort, l'obra de Meslier, aquest capellà revolucionari i ecologista molt abans que apareguessin aquests dos termes, sembla sorprenentment moderna."

   

El document a la dreta del llibre en la seva edició catalana prové dels arxius de la BNF (bib. nacional de França), és una pàgina de l'esborrany del cura Meslier.

* La elefanta que no sabia que era una elefanta, (2015, Indicios Editores) de Laurel Braitman, con prólogo de Boris Cyrulnik, y a modo de subtítulo, esta frase: Historias de psicología animal que dicen mucho de los humanos. El título original en inglés: Animal Madness y el subtítulo, How Anxious Dogs, Compulsive Parrots and Elefants in Recovery Help Us Understand Ourselves.

Laurel Braitman (1978, Estados Unidos) es bióloga e historiadora de la ciencia y como tal, "comenzó a investigar todo lo que se ha escrito sobre conducta animal en todo tipo de especies. Desde una elefanta criada por humanos que no se sentia elefanta hasta loros que se quitan las plumas por estrés pasando por delfines que preferían morir antes que vivir en una piscina" (jaqueta del libro).
Boris Cyrulnik (1937, neurólogo, psiquiatra,   psicoanalista y etólogo francès, con estudios luminosos sobre la felicidad y la resiliència) dice: "Este es un libro muy claro, muy documentado, y a menudo emotivo, que nos invita a un apasionante viaje filosófico y biológico para responder a estas preguntes: ¿ Qué hemos hecho para haver vuelto locos a los animales ? ¿ Qué podemos hacer para que recobren la salud psíquica ? ¿ Qué podemos aprender de los animales ?"

      

Em queda desitjar-vos una molt feliç i lectora Diada de Sant Jordi, ja molt a la vista ! Visca aquest dissabte ! Fins aviat, Muriel

PD: per descomptat, aquestes tres recomanacions meves estan disponibles a les biblioteques :-) No puc garantir que estiguin disponibles en aquest moment precís doncs potser estan prestades i llavors queda l'opció de reservar-les ! 

- El miracle és viure: signatura 92 (Abe) Abe

- Memòries d'un capellà que no creia en Déu: signatura 21 Mes

- La elefanta que no sabia que era una elefanta: signatura 59.15 Bra

 catàleg online: http://aladi.diba.cat/search*cat

Diálogo Miguel de Cervantes - William Shakespeare en el escaparate de la biblioteca !

Cervantes-Shakespeare, biblioteca Miquel Llongueras, BCN, abril '16, Muriel 

En la biblioteca montamos cada mes, mes y medio, alguna exposición en relación con el momento (día internacional de la mujer, dia de la poesía, el verano, Navidad, en fin, los motivos no son escasos !). Nos turnamos y este semana, hemos preparado algo sobre Cervantes y Shakespeare para commemorar el IV centenario de la muerte de estos dos gegantes ? pilares ? genios ? de  la literatura. Cervantes y Shakespeare murieron un  el 22 de abril 2016 en Madrid y el otro, el día siguiente, el 23, en Stratford-upon-Avon-. Es una coincidencia impresionante que ha dado lugar  - vaya, sempre da lugar - a celebraciones, como el día internacional del libro, y conmemoraciones. Desde la biblioteca, con mi colega Joan hemos querido muntar una exposición en forma de dialogo a partir de frases famosas extraídas de las obres de ambos escritores: Don Quijote, Las novelas ejemplares, Hamlet, Macbeth, El mercader de Venecia, Romeo y Julieta, El sueño de una noche de verano... Dialogan los escritores y dialogan sus obras y si de buenas a primeras parece un diálogo "de besugos", "complete nonsense", descubrimos, si nos prestamos al juego, un sentido divertido y nos sorprenden algunos de los comentarios por lo actual que suenan ! En fin, más que nada, un "divertimento"!

El diálogo acompaña una selección de documentos entre novelas, teatro, ensayos literarios, biografías, óperas en CDs o DVDs musicales y cuentos infantiles... Hay una profusión de material, lógicamente !

Cernates-Shakespeare, biblioteca Miquel Llongueras, BCN, abril '16, Muriel

Cervantes-Shakespeare, biblioteca Miquel Llongueras, BCN, abril '16, Muriel

El diálogo va así:

 " En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor."
- To be, or not to be: that is the question.
 - Al enemigo que huye, puente de plata.
 - A horse ! a horse ! my kingdom for a horse !
 - Mire vuestra merced –respondió Sancho– que aquellos que allí se parecen no son gigantes, sino molinos de viento.
 - But love is blind, and lovers cannot see.
-   Vivid vos y llévese el diablo cuantos gobiernos hay en el mundo.
- Something is rotten in the state of Denmark !
- Y entre buenos es fuero que valga más la virtud que el dinero.
- ...
- La senda de la virtud es muy estrecha, y el camino del vicio, ancho y espacioso.
- Fair is foul, and foul is fair.
- Si acaso doblares la vara de la justicia, no sea por el peso de la dádiva, sino con el de la misericordia.
- We have seen better days !
- ...
- Some rise by sin, and some by virtue fall...
-  Un buen arrepentimiento es la mejor medicina que tienen las enfermedades del alma.
- All the perfumes of Arabia will not sweeten this little hand.
- Sábete Sancho, que no es un hombre más que otro, si no hace más que otro.
- It is the east, and Juliet is the Sun.
- Por la calle del 'ya voy' se va a la casa del 'nunca' !
- It's Greek to me !!! "  

El 23 de abril es entonces el día internacional del libro y un día muy y muy especial en Cataluña, festivo, colorido, la Diada de Sant Jordi, el día del libro y la rosa, del Caballero, la princesa y el dragón ! 

Nos vemos :-)  Felices lectures siempre...  pues, tal y como formulabaShakespeare en As you like it (Como gustéis): "Can one desire too much of a good thing ?" Qué habría contestado Cervantes ? Quizás, y por la boca del hidalgo entre todos los hidalgos: "Él que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho !"

Hasta pronto, let's keep in touch ;-) Muriel