dijous, 23 d’agost del 2012

Qui avisa no és traïdor - Warning !

Sé que segurament ja us he presentat aquest poema, que a mi em van presentar l'any dels meus 17 anys, i és que hi torno sempre ! Ara que ha passat una pila d'anys, amb més raó, i més divertida i... convençuda !

Warning... doncs, "qui avisa no és traïdor" !  En aquest video, Jenny Joseph llegeix el seu poema més famós i un dels poemes anglesos més famosos de la post-guerra. El va publicar per primer cop l'any 1961.



Us el dono en anglès i improvitzo una traducció al català, què us sembla ?


Warning

When I am an old woman I shall wear purple
With a red hat which doesn't go, and doesn't suit me.
And I shall spend my pension on brandy and summer gloves
And satin sandals, and say we've no money for butter.
I shall sit down on the pavement when I'm tired
And gobble up samples in shops and press alarm bells
And run my stick along the public railings
And make up for the sobriety of my youth.
I shall go out in my slippers in the rain
And pick flowers in other people's gardens
And learn to spit.

You can wear terrible shirts and grow more fat

And eat three pounds of sausages at a go
Or only bread and pickle for a week
And hoard pens and pencils and beermats and things in boxes.

But now we must have clothes that keep us dry

And pay our rent and not swear in the street
And set a good example for the children.
We must have friends to dinner and read the papers.

But maybe I ought to practice a little now?

So people who know me are not too shocked and surprised
When suddenly I am old, and start to wear purple. 


Advertència 

Quan sigui vella em vestiré de color porpra
Amb un barret vermell que no combini i no em quedi bé.
I em gastaré els diners de la pensió en brandi i guants d’estiu
I sandàlies de setí, i diré que no queda res per comprar mantega.
I seuré a la vorera quan em senti cansada
I engoliré les mostres de degustació a les botigues i premeré les alarmes
I faré córrer el meu bastó a les baranes públiques
I compensaré la sobrietat de la meva joventut.
Sortiré amb sabatilles quan plogui
I colliré flors als jardins de la gent
I aprendré a escopir.

Es pot portar camises horroroses i engreixar

I menjar un quilo i mig de salsitxes de cop
O tan sols pa i cogombrets en vinagre tota la setmana
I acumular plomes i llapissos i posagots i coses en capses.

Però de moment hem de portar roba que ens mantingui secs

I pagar el lloguer i no dir paraulotes al carrer
I ser un bon exemple per als nens.
Hem de convidar amics a sopar i llegir els diaris.

Però potser hauria de practicar una mica ara ?

Perquè la gent que em coneix no s’estranyi ni es sorprengui
Quan de sobte sigui vella i comenci a vestir-me de color porpra.

 Bé doncs, espero que us hagi agradat ! Jo, ja he començat a practicar !

Jenny Joseph (Anglaterra, 1932- )

                              
 Fins la propera ! Muriel

http://books-carabistouilles.blogspot.com.es/2012/08/qui-avisa-no-es-traidor-warning.html#links


diumenge, 19 d’agost del 2012

Un peu de lecture dans la chaleur...hallucinante

Je viens de terminer la lectura de Sunset Park, de Paul Auster, une lecture en non-stop, qui m'a plu pour la beauté de l'ecriture, qui m'a touchée - les personnages, le "vaisseau à la dérive"-.
Sur http://www.babelio.com/livres/Auster-Sunset-park/278159/critiques , il y a plusieurs critiques intéressantes, il y en a une dont la phrase finale exprime ce que je ressens : Je me sens un peu plus triste et un peu plus riche après l'avoir fini. 
C'est une lecture que je vous recommande.

Je vais maintenant me plonger dans Le Père Goriot, de Balzac, une dette envers son auteur, une dette envers moi-même !

À bientôt et bonnes lectures toujours ! Muriel

Sunset park, Paul Auster, 2010
Le Père Goriot, Honoré de Balzac, 1834/1835

divendres, 17 d’agost del 2012

Contracturas y canciones con sabor a magdalena

Regalo musical con sabor a magdalena ! 

Esta mañana he acudido, como muchas mañanas desde hace unas semanas, a mi sesión de fisioterapia pues la vida bibliotecaria no es sólo leer y saborear el silencio, es decir, no es nunca esto que acabo de mencionar y menos cuando nos toca estar al mostrador de préstamo. "Préstamo" es una posición que por una parte me gusta porque estamos en contacto directo con los usuarios y porque permite ver qué documentos salen, en fin, el día a día de la biblioteca... Pero una posición generadora de contracturas y otras dolencias en cervicales y hombros así que, a parte de reclamar mostradores más ergonómicos, y mientras no los conseguimos, toca pedir hora con el traumatólogo y hacer sesiones de fisio.

Acudo a un centro muy agradable: el personal y... el hilo musical ! La radio, no sé cual (si estuviéramos en Francia, diría que Radio Nostalgie combinada con otra de más actual), el lunes lo averiguo. Esta manaña, han pasado 3 canciones seguidas que por un motivo u otro, oía mucho en una época de mi vida... un viaje en el tiempo-no-necesariamente-perdido, un sabor divertido a magdalena !
   
      * Wonderful Life, Black (album Wonderful Life, 1987)   
           Black - Wonderful Life

      * I just called to say I love you, Stevie Wonder (1984, inmortal) 
           Stevie Wonder - I just called to say I love you

    * Have you ever seen the rain ? Creedence Clearwater Revival  
          (1970, Tom Fogerty con Pendulum y después Creedence Clearwater 
          Revival, otros tantos temas inmortales !) 
          CCR-Have you ever seen the rain ?  

Hasta la próxima ! Feliz música siempre ! Muriel  

dijous, 16 d’agost del 2012

Mini llibres amb història (amb mini historietes)


Dimarts a l'hora de buidar la bústia de retorn de documents em vaig trobar un llibre que no era de la biblioteca, un llibre petitó, una joya: Las Rimas de Gustavo Adolfo Bécquer, en miniatura i amb una dedicatòria bonica: 



p. 106, Rima LVIII:

¿Quieres que de ese néctar delicioso
no te amargue la hez?
Pues aspírale, acércale a tus labios
y déjale después.

¿Quieres que conservemos una dulce
memoria de este amor?
Pues amémonos hoy mucho, y mañana
digámonos ¡Adiós!

És una donació inservible per a la biblioteca, entenc, llavors, que m'ha arribat a mi. Me'l quedaré i el posaré junts amb altres llibres en miniatura que tinc a la meva biblioteca particular: 

Els meus mini-llibres, Muriel

De dalt a baix i d'esquerra a dreta, us presento:

** Amours, de Ronsard amb dibuixos de Matisse, un regal de la meva mare:


p. 16, mitologia de la conquesta amorosa, aquest poema dels Amors de Cassandra:

Je voudroy bien richement jaunissantEn pluye d’or goute à goute descendreDans le giron de ma belle Cassandre,Lors qu’en ses yeux le somme va glissant.

** Burns' poems, un mini llibre de poesies de Robert Burns, poeta nacional escocès, que em vaig comprar, years and years ago, durant l'any que vaig passar a Glasgow. 

p. 99,  To a louse, un poema que el poeta li va dedicar a.. un poll, On seeing one on a lady's bonnet at church, un dia que, a l'esglèsia, en va veure sobre... el barret de una dama !

Ha! Whare ye gaun, ye crowlin ferlie?
Your impudence protects you sairly,
I canna say but ye strut rarely
Owre gauze and lace,
Tho' faith! I fear ye dine but sparely
On sic a place.

** Barbara, chansons, un regal de la meva tieta Odette (petite Ode), també fa una pila d'anys... És que Barbara, fa temps que m'acompanya al camí de la vida !

p. 83,  Le mal de vivre (et la joie de vivre !)

Ça ne prévient pas quand ça arrive
Ça vient de loin
Ça c´est promené de rive en rive
La gueule en coin
Et puis un matin, au réveil
C´est presque rien
Mais c´est là, ça vous ensommeille
Au creux des reins
[...]
Et puis un matin, au réveil
C´est presque rien
Mais c´est là, ça vous émerveille
Au creux des reins
La joie de vivre

Per escoltar-la: Barbara - Le mal de vivre

** El Cancionero, de Petrarca, me l'havia comprat amb la intenció de  portar-lo al Mont Ventoux; un día, ho faré. 

p. 15, la chanson III: 

Fue el día en que del sol
palidecieron 
los rayos, de su autor compadecido, 
cuando, hallándome yo desprevenido, 
vuestros ojos, señora, me prendieron.

** English Usage, un "essencial" de butxaca, per a, com diu la portada, everyone whose business is good English, la veritat, un bon company d'estudis, adquirit fa "anys i panys". 

** La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen, el més petit, minúscul, un regal de la meva mare, l'any 1989, pel 200è aniversari d'aquest text, encara revolucionari, malauradament, o és que els humans ja tenen tots els mateixos drets sota el sol !?



Ja està, i no és que sigui col·leccionista, és just una coincidència, una trobada de 6, ara 7 !, llibres en miniatura, al meus prestatges !

Fins aviat i bones lectures sempre !  Muriel
 

divendres, 10 d’agost del 2012

3 bragas = 1 libro !

Más ideas para promover la lectura de libros ?

La foto no es mía, es de un correo que circula por (el ciber-)ahí... Sabrosos mercadillos !


Yo, desde la biblio y dentro del abanico de iniciativas personales permitidas, pongo "hormigamente", mi grano de arena, incluso, como decimos en francés, mi grano de sal (que significa intervenir haciéndose la imprescindible !)... una es un poco terca, en fin, tiene sus convicciones - leer es bueno - y cada día cuando llego, relleno un "chirimbolo" (un expositor redondo con ruedecillas que nos hace compañía cerca del mostrador de préstamo) de recomendaciones, sólo novelas, y me siento contenta porque sé que algunas van a salir, se van a ventilar y aunque sea sólo por la contraportada, alguién se va a interesar... Las pongo de todos tipos pues no se trata de ningún curso de literatura universal clásica y comparada, no... Cien años de soledad, El gran Gatsby, El extranjero, Mrs Dalloway, si estoy a préstamo y me las devuelven - pasaron por mis manos estos días - las coloco a la vista, con gran placer ! con otras novelas más nuevas, más desconocidas, más tímidas, más de moda, más light, más azucaradas, más frescas, más bochornosas... ¿ no se hallaba el placer en la diversidad ?!

Comparado con la iniciativa del mercadillo, 3 bragas, 1 libro, ya lo veo, lo mío es pobre, pobre ! 

Hasta pronto, felices lecturas siempre ! Muriel

PD1 : Cien años de soledad, García Márquez, Gabriel [N Gar]; El gran Gastby, Fitzgerald, Francis Scott [N Fit]; Las uvas de la ira, Steinbeck, John [N Ste]; El extranjero, Camus, Marcel [N Cam]; Mrs Dalloway, Woolf, Virginia [N Woo]

PD2 : para las otras novelas del chirimbolo, pasaros por la biblio ! si no estan unas, estarán otras !

PD3: ídem para las muchísimas más novelas que estan en la salita... de las novelas



dimarts, 7 d’agost del 2012

Grappes de raisins...

Août mûrit, septembre vendange, 
en ces deux mois, tout bien s'arrange, 
nous dit le refrain populaire... 
Pour ma part, j'ai mangé sans attendre le mois de septembre
ma première grappe de raisins
 ce weekend, quel plaisir !
à point à tous égards, 
le goût, la couleur, la fermeté du grain... 
une grappe de Red Globe...


Clin d'oeil à Sylvaine: Grappes de raisins, chanson de Marie-Paule Belle ! (et merci à la vie qui ne nous a pas désunies, et ma foi, n'a trop pas égaré notre refrain !) 
À vingt ans
Les amis se ressemblent
Quand nous nous retrouvions
Dans la chambre ensemble
Grappe de raisins grains d'épi
Nous étions amis
Mais la vie nous a désunis
Grappe de raisins
Nous étions copains
Mais la vie toujours
Fait son pain
Comme des épis nous étions unis
Serrés tout autour
De la table
Détestable
Était le vin

À vingt ans
On aime la musique
Nous avions des instruments
Antiques magiques
Grappe de raisin grains de blé
Nous étions liés
La vie nous a désaccordés
Grappe de raisins
Nous étions copains
Mais la vie toujours
Fait son pain
Comme des épis nous étions unis
Serrés autour
D'une guitare
Il s'égare
Notre refrain


Grappes de raisins (clic, pour l'écouter, la ré-écouter, les images n'ayant ceci dit absolument aucun rapport, le jardin Bonaparte à Saint-Raphaël !)

Bon été, bons fruits, à bientôt, Muriel
 

dilluns, 6 d’agost del 2012

Le plaisir de marcher

Heureuse d'avoir repris la marche, heureuse aussi de pouvoir partager les balades (il y a toujours quelqu'un dans mon entourage "qui irait bien marcher un peu", chic ! assez de "rêveries d'une promeneuse solitaire" à mon actif). Hier matin, une balade dans le massif de Collserola que je fais de temps en temps, le sanctuaire, laid ma foi, de Santa Maria de Collserola, mais qui offre une possibilité de repos à l'ombre, l'antenne, pas bien jolie non plus, de Sant Pere Màrtir, mais c'est comme ça, et puis il y a, tout le temps, toute la ville de Barcelone à nos pieds, pas de la roupie de sansonnet, tout de même, et la mer au loin, fondue dans le ciel el les brumes de chaleur (ou de pollution, et oui, la vie et ses bémols partout !), les vues aussi sur les montagnes, sur les petites villes à l'entour... et tout le long,  la connivence des pins méditerranéens mariés aux figuiers de barbarie... Une balade que j'aime bien faire et que j'aime faire découvrir... 

Là, plongée dans la lecture de Journal d'un corps*, de Daniel Pennac, je tombe sur ça:

51 ans, 1 mois, 12 jours                     Vendredi 22 novembre 1974

Je traverserais trois fois Paris à pied après certaines journées de travail ! Ravi par ma démarche si bien graissée, chevilles souples, genoux stables, mollets fermes, hanches solides, pourquoi rentrer ? Marchons encore, jouissons de ce corps en marche. C’est le bonheur du corps qui fait la beauté du paysage. Les poumons ventilés, le cerveau accueillant, le rythme de la marche entraînant celui des mots, qui se rassemblent en petites phrases contentes. 


Collserola, camí de les Aïgues, Muriel, ag.'12

Voilà... À la prochaine, bel été, bonnes lectures, Muriel

* Le journal d'un corps, Daniel Pennac, NRF, Gallimard, 2012