lunes, 12 de junio de 2017

Fent temps mentre no començava l'obra...


Un te a l'Espai Brossa
[la Seca-Espai Brossa]
Juny '17, Muriel

Així de ben servida estava jo esperant que comencés la funció: El Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, obra revisitada, amb talent, per la companya Pirates Teatre:
http://www.laseca.cat/es/obra/183/somni-duna-nit-destiu-pirates-teatre

(Va valer la pena: el te en aquell raconet simpàtic, la representació, tot ;-) oi Aïna ?!)

Fins ben aviat, Muriel

domingo, 11 de junio de 2017

Coccinelle bio :-)

Je reviens de prendre un panier de légumes bio au petit marché du dimanche matin (des betteraves - je m'en ferai pour la semaine, râpées, avec des graines de toutes sortes et de la bonne bonne bonne huile d'olive-, une laitue - que j'accompagnerai de quelques feuilles de betteraves -, des courgettes, des blettes...) et voilà, je mets tout ça sur l'évier et, en un rien de temps, le coin se peuple de coccinelles, toute jaunes (avec des points noirs, bien entendu !), toute bio, toute mimi :-) Je les prends sur mes doigts et les invite à rejoindre ma menthe et mon basilic sur le balcon-jardin. J'aime bien les tout petits événements comme ça et les coccinelles, c'est tellement un bonheur venu de l'enfance !

Coccinelle bio, juny '17, Muriel

À bientôt ! Muriel et, pour la route, ce joli poème de Robert Desnos:


La Coccinelle

Dans une rose à Bagatelle
Naquit un jour la coccinelle.
Dans une rose de Provins
Elle compta jusqu'à cent-vingt.
Dans une rose à Mogador
Elle a vécu en thermidor.
Dans une rose à Jéricho
Elle évita le sirocco.
Dans une rose en Picardie
Elle a trouvé son Paradis:
Coccinelle à sept points,
Bête à bon Dieu, bête à bon-point.


Pensée pour ma mère qui adore aussi les coccinelles et qui naquit un jour de mai tout près de Provins !

viernes, 2 de junio de 2017

En un post del pasado mes de marzo prometía volver a dar noticias de mi Sanseveria Boncel y sus dos bebés:

http://books-carabistouilles.blogspot.com/2017/03/bebe-sansevieria-cylindrica-un.html

Pues... mirad esto:


Sanseveria cylindrica & familia, junio '17, Muriel


Van creciendo in crescendo, junio '17, Muriel


Tierno, o no ? Hasta otra... con más noticias :-) Muriel

lunes, 29 de mayo de 2017

Biblioteques (pública i universitària) de Freiburg, Alemanya

Les meves escapades es complementen, en general, amb una visita a la biblioteca local i no podia ser d'una altra manera quan vaig passar 4 dies de mini vacances a Freiburg a l'abril. Em va encantar la ciutat i em va agradar molt la biblioteca pública, la Stadtbibliothek, particularment la sala de documents musicals o sobre músics i música. L'edifici és molt bonic i situat al bell cor de la ciutat, un plaer ! La biblioteca universitària és una joia arquitectònica moderna i... refrescant (representa un cub de gel !). A part de visitar les biblioteques, en faig fotos que, és un ritual, faig arribar a la meva companya Rosa que té un blog de... biblioteques del món ! El post que va fer amb les fotos de Freiburg és aquest:

http://librariesoftheworld- biblioteques-i-Sant-Jordi-Freiburg-Alemanya

Petita precisió: la frase "La veritat us farà lliures" és a la façana de la Universitat, no de la biblioteca universitària.

Bé doncs, fins la propera... A reveure ! Muriel

PD: la meva última escapada em va portar cap a un bibliobus: a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, no hi ha biblioteca. Passa el bibliobús El Castellot ;-)
i per si teniu curiositat, us enllaço:
http://bibliotecavirtual.diba.cat/es/bibliobus-el-castellot


martes, 9 de mayo de 2017

Escapada a les terres de l'Alt Penedès


amb Montserrat a la llunyania, maig '17, Muriel
camp obert, vinyes (les del cava, entre d'altres vins)
 i Sant Martí Sarroca al fons, maig '17, Muriel
l'ermita Sant Joan de LLedó, un plaer descansar a la seva ombra, maig '17
la mateixa, tan bonica, rodejada d'oliveres,
envoltada del cant dels ocells, maig '17, Muriel
mirar el país des del balcó, literalment, als voltants del santuari 
de Santa Maria (Torrelles de Foix), maig '17, Muriel 
a Torrelles de Foix, jardí silvestre a dalt d'un mur, maig '17, Muriel
impressionant conjunt històric (medieval) de Sant Martí Sarroca,
maig '17, Muriel
a Sant Martí Sarroca ho saben: el conjunt medieval es formós
i dóna per presumir de skyline ! maig '17, Muriel

Fa un temps, quan es va inaugurar el mural de l'skyline de Sant Just Desvern, vaig fer una entrada sobre el tema en aquest mateix blog. M'agraden les (o els ? línia és femení, no ?!) skylines de les grans ciutats i... m'encanta que les petites - quan no petitones - poblacions (Sant Martí Sarroca) també en facin ostentació, ben orgulloses ! Aquest de Sant Martí és realment bonic, trobo !

Els anteriors, els trobareu a:
books-carabistouilles./2015/05/skylines-en-una-escala-de-major-menor-o.html

Apa, pau, serenitat i cants d'ocells al cap i els ulls plens d'horitzó.. Retrobar-se amb això és un gran plaer, una necessitat ! 

I penso que entraria bé, una copa de cava, ara... En el seu defecte, aquests versos de la Joanna Raspall:


D'una soca molt resseca
surt un pàmpol ufanós,
i després, com un miracle,
en penja un raïm sucós.

- Digues, cep, qui t'ha ensenyat
a treure suc del secà?
Si ens poguessis dir la trampa...
- Què, vindríeu a cavar?


 i aquesta darrera foto, prometedora de futures copes de cava:


camp obert i vinyes, al fons, el poble de Sant Martí Sarroca,
maig '17, Muriel

Fins aviat, Muriel


viernes, 28 de abril de 2017

Flora de finals d'abril i una cançó...




les glicines que m'esperaven :-)
abril '17, Muriel

Profusió de glicines (o wisteria), quina meravella ! 
A Friburg (Freiburg, Alemanya), quin goig que feien,
 una llum esplendorosa... i el perfum dolç, és clar !
 Les glicines fan molt per a l'abril ! 



i altres flors que no m'esperaven però que m'han sigut un regal a la vista !

A Friburg també, el mercat al voltant de la catedral, la Münsterplatz, 
tulipes, margarites, flors molts variades i, no podia faltar, el "muguet"
(que no acaba de tenir nom propi en català, 
en castellà, lirio del valle, és una flor de contrades més cap al Nord),
 una festa tot plegat ! 


i  també, les flors silvestres a alguns parterres, 
les que anomenem males herbes, 
perquè no ens fan servei o estimem que no decoren, 
 en fi, precioses, un cant a la primavera:

m'encanta aquest verd, pura vida i el groc de les flors de dent de lleó,
abril '17, Muriel

Des de Barcelona, passant per Friburg, 
Damunt de tu, només les flors
una cançó que trobo tan bonica,
un poema de Josep Janés, 
amb música de Frederic Monpou 

Damunt de tu, només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;

Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.

Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir,
a tu, perquè la meva vida

s’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit
que al teu costat fóra esvaïda.



Apa, fins una propera, que les flors us envoltin sempre, 
bisous pour Aïna, longue vie parmi les fleurs !
pensée pour Marie-Annick (les glycines !), Muriel

martes, 25 de abril de 2017

Ella Fitzgerald, née le 25 avril 1917...

Aujourd'hui Ella, la grande Ella, la formidable Lady Ella, The First Lady of Song, aurait 100 ans !

J'adore sa voix, par-dessus tout ! D'autres voix m'ont émue, accompagnée un bout de chemin, que je ne peux plus écouter ou que je n'ai plus envie d'écouter. Ella, si, toujours ! Un bonheur ! J'ai toujours envie de l'écouter chanter, fabuleuse Bess avec Louis (Armstrong fabuleux Porgy), The Cole Porter Songbook, Ella in Berlin, Ella in Rome... Bref, Ella partout !!!


Ella Fitzgerald-1
Ella Fitzgerald-2

Ella Fitzgerald-3

La formidable Ella Fitzgerald que, dans mes années de prime jeunesse, j'ai eu l'immense bonheur de voir (de mes yeux vue !) et d'écouter en direct, en présence, avec la Des Moines Symphony Orchestra (c'était dans l'Iowa, quite a long time ago). Il y a juste 4 ans, j'avais fait ce post sur ce même blog:

Et puis là, tout de suite, comme une gourmandise nostalgique, I love Paris:

et encore A Tisket a Tasket, Imagination, Lady be good:




On a une sacrée collection de CDs d'Ella Fitzgerald a la bibli,je vais certainement les rassembler autour d'une petite expo-hommage cet après-midi. 

Allez, à la prochaine ! Muriel (bises à Nadine qui a toujours un peu préféré Billie Holiday ;-), à Ghislaine, à Cathy, à Sylvaine et à Gaile ! 

martes, 18 de abril de 2017

Carte postale "nous, un jour" dans la galerie à Bruxelles

Cette carte postale, qu'on n'a jamais achetée, ni écrite, ni envoyée, qui était restée sur le présentoir, qu'on avait simplement regardée dans la galerie à Bruxelles, les Galeries Royales Saint-Hubert, c'était l'été 2012, cette carte postale dans laquelle je m'étais amusée à nous voir, toutes les trois "dans longtemps", un coup de vieux dans l'aile mais toujours "bon pied bon oeil" et en virée pour un nouvel anniversaire rond, ou pas si rond (il arrive un moment où des ronds, il n'y en plus tant que ça à l'horizon), tu vois, cette carte postale, ma Grande Camarade, me visite souvent l'esprit et je repense à ce moment. J'en avais fait une photo:

Carte postale "Mais ! C'est nous, un jour, dans...quelques années !!!"
Bruxelles, juillet 2012

On avait dit que, devant c'était Yona, toujours prompte et studieuse dans les expos, que derrière elle, forcément, comme c'est la plus grande, c'était moi et que toi, Marie-Annick, tu étais derrière moi, contente de l'expo mais surtout d'être avec nous et absolument ravie à l'idée d'aller bientôt faire un tour à la cafétéria du musée en question. On avait ri, j'adorais te taquiner et tu étais bonne joueuse.

Elle est géniale, cette photo, enfin cette carte postale. Toi, ça t'amusait quand même très moyennement de te projeter dans les années, de te voir en vieille dame... Et la vie, qui a plus d'un tour dans son sac, des marrants et d'autres pas du tout, nous en a joué un bien vilain, il y a trois ans déjà... Tu ne seras jamais une vieille dame...

Il fallait que je revois cette photo et que je nous entende rire... C'est fait...

À bientôt, à toujours même, ma Grande Camarade, parce que là, c'est certain, et si l'éternité existe, c'est bel et bien pour toujours ! Amitié ! Muriel (Yona et Pascal, je vous embrasse)

Et pour la route, pour toi qui aimais tellement Léo Ferré, comme moi,
Avec le tempsYouTube-Leo-Ferre-avec-le-temps

domingo, 16 de abril de 2017

I la vida va amb les coses mil de l'abril

En abril, aigües mil !
En abril, petits (grans) plaers de temporada a dojo !
El cant dels ocells, el vol de les orenetes, el cel canviant, la profusió de roselles entre el blat i les males herbes (bones per alguns éssers tan vius com jo), roselles i altres flors silvestres de colors vius...
La primavera ! I una escapada al camp esdevé un re-naixement !

La Riera de Gaià, abril '17, Muriel

La Riera de Gaià, abril '17, Muriel

La Riera de Gaià, abril '17, Muriel

Els arbres amb les fulles noves fan molt de goig...
Definitivament, passejar pel camp dóna vida.
Ahir em van presentar un alzina "al·lucinant" (paraula que van emprar), immensa, de tres troncs, si ens hi endinsem, és com estar dins d'una casa (em va recordar una maloca, lluny, molt lluny d'aquí, fa molt de temps), impressionant

L'Alzina Al·lucinant, Ardenya, abril '17, Muriel

L'Alzina Al·lucinant, Ardenya, abril '17, Muriel

A prop de l'Alzina Al·lucinant, hi havia una pedra-cor, gran, més qu'un cor de veritat, li vaig demanar permís per emportar-me-la. Ara la tinc a prop meu, em fascina... Energia mineral...

La pedra-cor o Pedra-Cor, abril '17, Muriel

Avui, és dia de Pascua i a la Pedra-Cor li han caigut uns ous de xocolata :-)

La Pedra-Cor i els ous de Pascua, abril '17, Muriel

Avui, és un dia serè després d'uns quants dies de tempesta amb les amigues que falten, la gent estimada que està lluny i unes velles "preguntes existencials" que de tant en tant piquen a la porta (és natural, ens coneixem, res greu, la vida va)... 

Per la finestra, veig aquestes flors que em van arribar al mig de la tempesta. Es tanquen del tot quan el sol es posa i l'endemà, quan està al seu zènit, tornen a obrir-se, són molt boniques

Flors d'amistat al cor de la tormenta, abril '17, Muriel

Avui, doncs, és un altre dia per agrair, com ahir, com abans d'ahir, com gairebé tots els dies... Val la pena posar alguns versos a tot plegat:

En un camp de blat,
amb galta vermella,
hi ha una rosella
gronxant i gronxant.
És el tou llebeig
qui al ball la porta,
qui li parla i conta
mil somnis daurats.
La rosella riu
i riu primavera
i el blat espera
un temps per granar.
[...]

J.J. Roca Labèrnia,
La Rosella (fragment)


Fins molt aviat, Muriel... però, abans, també aquests versos de la Joana Raspall, que fan molt per agrair uns dies bonics:

Quin color té l’alegria?
               Jo diria,
el de taronja madura,
el de ginesta florida,
el de rosella del blat…
amb olor fresca d’espígol,
d’aufàbrega i clavells dobles…
i gust, com de ceba tendra,
de raïm, de brot de menta
i rom amb sucre cremat.


Passejada pels camps un dia d'abril, La Riera de Gaià, 04-'17, Muriel

miércoles, 5 de abril de 2017

Souvenirs de Lisbonne, d'ailleurs et d'amitié

Depuis hier midi mes pensées partent vers Lisbonne et reviennent à moi en un manège constant...

Et je nous revois, par exemple, trois reines* heureuses dans la ville, três rainhas em Lisboa, un jour d'été chaud et venteux, c'était en 2003 ou peut-être en 2004...


 As três rainhas Isabel, Patricia e Muriel em Lisboa,
08/2003 ? 2004 ?

Tellement de souvenirs, Lisbonne, les Açores bien sûr ("au milieu de la vie, au milieu de l'océan"), Barcelone, forcément, et un jour, il y a bien longtemps, à la neige (était-ce à la Molina ? à Núria ?) et puis en Galice aussi, à Collioure... Des souvenirs de rires, de confidences, de réflexions sur la vie...

Merci de tout coeur Isabel, Saudades, Amitié, Muriel (bises affectueuses à toi, Patricia, i petons per a tu, estimada Montse)

YouTube-Cristina-Branco-Ai-Vida, un fado avant de dire au revoir... 

*reines ? nous portons toutes les 3 le même pin qui représente une reine d'un château dans l'Alentejo, peut-être celui d'Evoramonte.

jueves, 30 de marzo de 2017

Móvil-conversaciones ajenas que taladran el cerebro en el transporte público

- xyxyxyxyxyxyxyx
- arroz o fideos, arroz o fideos, sí, sí, sí, arroz o fideos, vale
xyxyxyxyxyxyxyx
- arroz o fideos, vale, vale, arroz o fideos, o fideos, sí o fideos
- xyxyxyxyxyxyxxy
- sí, un presupuesto, sí
xyxyxyxyxyxyxyx
- un presupuesto, sí, sí, vale
- .xyxyxyxyxyxxyx
- lentejas, vale, lentejas, lentejas, de acuerdo
- xyxyxyxyxyyxyxy
- el 18, sí, sí, sí, el 18
- xyxyxyxyxyxyxyx
- el diestista, el dietista, el dietistaaaaa... se llama Óscar, el dietista sí, sí, Óscar
- xyxyxyxyxyxyxyx
- eso sí que no lo sé
- xyxyxyxyxyxyxyxy
- eso sí que no lo sé
- xyxyxyxyxyxyxyxyx
- eso sí que no lo sé
- xyxyxyxyxyxxyyx
- o lentejas vale, lentejas, sí, sí
xyxyxyxyxyxyxyx
- vale, arroz o fideos y si acaso lentejas
- xyxyxyxyxyxyxyx
- Óscar, sí, sí
- xyxyxyxyxyxyxyx
- el día 18, sí, el 18
xyxyxyxyxyxyxyx
- sí, vale y el presupuesto

y asi sucesivamente... el tono de voz es fuerte y afable sin entusiasmo, apaciguado (esto último no minimiza el punto "taladrador" !)

¡ Uffff ! ¡ Horrible ! Entre el arroz y los fideos casi casi que pierdo los nervios... Es que viajar en autobus se ha vuelto así, un castigo de la movilmanía, es raro el día que hago el recorrido sin que una conversación de este estilo me taladre el cerebro, y repiten las cosas una vez y otra, y hablan fuerte, y estan sentados justo detrás tuyo, y se despiden una vez y otra vez y vuelven a repetir todo lo que ya han dicho dos, tres, cuatro, hasta cinco veces... Esta conversación de hoy ha sido de las amables y exentas de desgracias e intimidades demasiado... íntimas, que las hay inquietantes, violentas y hasta vomitivas ¡ Uffff ! Se habrá perdido el silencio para rato, imagino... O no necesariamente el silencio pues el ruido de fondo de las conversaciones "en vivo" no molestan tanto... Quiero pensar que llegará, un momento en que esta contaminación de móvil-conversaciones ajenas a grito perdido, que no nos interesan, que invaden el espacio, que no nos dejan disfrutar de un momento en blanco, este ruido, digo yo, se hará ¡ insostenible ! ¿ O no ? En fin... de momento, a tomarlo con filosofía, escucharlo con oído psico-socio-lingüístico, o simplemente meditativo (y volverlo runrún sin importancia, o integrarlo a los pensamientos propios en "modo bus"... ¡ Me cuesta, de momento me cuesta, sí, sí, me cuesta ! ¡ Ay... nooooo, tan integrado, nooooo !

Y esta noche, en el bus de vuelta a casa, otra conversación de este tipo... ¡ Uffff !

Por lo menos, con este post me he ¡ desfogadoooooo !



http://www.higherperspectives.com/smartphones-1406170388.html
"Los nuevos que llegan parecen incapaces de conversar.
Se quedan mirando fijamente sus manos, desesperados"

Me despido, me despido, sí, sí, vale, me despido, sí, adiós, adiós,
Muriel ! ;-)

lunes, 27 de marzo de 2017

Bebé Sansevieria cylindrica, un acontecimiento tierno

Estoy emocionada, me siento feliz: mi Sansevieria Boncel o Sansevieria cylindrica (nombre científico), está teniendo dos bebés ! Anoche estuve mirando como el más avanzado ya salía de la tierra con todo el porte de una Señora Sansevieria, con los piquitos en la cabeza.

¿ Qué és una Sansevieria cylindrica ? Una planta así:


crédito foto:
 http://jardinplantas.com/la-sansevieria-cylindrica

y así:



crédito foto:
https://www.jardineriaon.com/sanseviera.html


o también así:


Mi Sansevieria Boncel particular :-) , Muriel, marzo de 2017
(la hoja más pequeña mide unos 9 o 10 cm)


Son plantas semi-crasas o suculentas (¡me encanta esta palabra !) muy sorprendentes, espectaculares, decorativas a tope. Sus hojas tienen forma de lanzas cilíndricas con pigmentaciones a franjas en diferentes tonos de verdes. Muy elegantes, ellas ! Son originarias de Angola y Kenia principalmente y son plantas muy buenas porque agradecen el menor cuidado, es decir un cuidado menor, casi nada.
Mi planta particular (particular como la rosa del Principito, pues se ve que, al fin y al cabo, son plantas comunes que, en algunos parques, crecen por decenas cuando no por centenares), en fin, que mi Sansevieria cylindrica tiene siete hojas, "una para cada día de la semana", me dijo la señora que me la vendió. ¡ Me gustó ! 


Y el bébé en cuestión es éste:


Bebé Sansevieria cylindrica, Muriel, 29 de marzo del 2017 ☺

Ya está. Era una simple necesidad de compartir, de hacer una crónica de este acontecimiento diminuto y tan tierno :-)  y... si todo va bien, de aquí a unas semanas, vuelvo a dar noticias vegetales !

Hasta la próxima, Muriel 


martes, 21 de marzo de 2017

Dia mundial de la poesia: Poesia

Ahir entràvem a la Primavera i avui és el Dia Mundial de la Poesia (Unesco). La Institució de les Lletres Catalanes ha escollit la poesia Poesia de la poeta mallorquina Antònia Vicens per celebrar-lo (poema escrit especialment per a l'ocasió):

La poesia

Plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre
les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema


Per completar aquest post (que encara que sigui el Dia de la Poesia, avui les presses m'apreten una mica), us dirigeixo cap a aquest link, del diari cultural digital Núvol


Ep ! La Gloria Fuertes, extraordinària, no estaria gens d'acord amb la part de la notícia que diu "els poetes i les poetesses" doncs ella deia que "hay poesía y poetas", que ella era poeta i que si "algun home volia ser poeto, allà él"!

Feliç Dia de la Poesia ! Fins aviat amb més primavera, més poesia, més vivències ! Muriel

lunes, 20 de marzo de 2017

Sonata para la Primavera

Anne-Sophie Mutter al violín y Lambert Orkis al piano: la sonata nº 5, La Primavera, para violín y piano de Ludwig van Beethoven

youtu.be-sonata-primavera-mutter.orkis

Y unas violetas de mi jardín:

Unas violetas (de mi jardín en Île-de-France) fan la primavera!
(y una golondrina también hace la primavera si queremos !)
marzo, '17, Muriel

Muy feliz Primavera :-) Muriel

martes, 14 de marzo de 2017

Com la tornada d'una cançó, la forêt...

Com la tornada d'una cançó íntima, a la meva vida, torna el bosc de Sénart, la meva "forêt"... Bé doncs, hi torno jo...

Aquests dies que s'està despertant de l'hivern, la trobo molt tendre, entranyable, amb els seus estiraments suaus en tons de verd:

Forêt de Sénart, mars '17, Muriel

Forèt de Sénart, mars '17, Muriel

Forêt de Sénart, mars '17, Muriel


I em ve de gust citar aquí un fragment de La Fageda d'en Jordà d'en Joan Maragall:


El caminant, quan entra en aquest lloc
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura i no sent res, i està perdut
li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond


No crec que els sàpiga greu, ni a la Fageda d'en Jordà, ni a la Forêt de Sénart, ser agermanades per la màgia dels versos d'un gran poeta ! 

Els boscos tenen ànima i jo, fa temps que em sento germana dels arbres. 

Fins aviat, Muriel

lunes, 13 de marzo de 2017

La musique nous rapproche

Samedi dernier, retrouvailles avec Paris, avec les amies d'un temps passé toujours bien présent et... avec la musique, sans oublier un moment partagé autour d'un thé plus pâtisserie (tarte fine aux poires, vraiment bonne) à la Pâtisserie Les enfants gâtés, nous, en somme, au féminin, les enfants très gâtées !

Ah ! Paris, Paris qui sera toujours Paris, qui ne s'est pas fait en un jour, qui vaut bien une messe, qu'avec des si on met en bouteille, Paris qu'il me restera toujours... et j'en passe ! Puis, il faisait beau, le printemps avait envie de faire plaisir et au Parc Monceau - des arbres splendides !-  les joggers y allaient dans tous les sens (pourquoi d'ailleurs suis-je toujours tellement surprise de voir les gens courir comme ça ?!), Paris, donc, était, pour moi, une fête !

Entrée du Parc Monceau, Paris

Et la musique ? La musique ! C'était le concert Cantates, Cantates ! à la Salle Cortot, une salle à l'acoustique extraordinaire, "une salle qui sonne comme un violon" ! (lisez un peu, c'est une belle histoire : www.sallecortot.com-LA-SALLE), un concert de l'Orchestre de Chambre de Paris (deux violons, un alto, un violoncelle, un clavecin, un tenor et un contre-tenor) sur un programme de Bach (le grand maestro aux innombrables cantates), Caldara (que c'est beau, aussi !) et une oeuvre que je n'avais jamais entendue, de Pierre-Yves Macé, résolument contemporaine, que j'ai bien aimée et dont le titre me plaît beaucoup beaucoup: "Maintenant, de toutes nos forces, essayons de ne rien comprendre" (orchestredechambredeparis.cantates-cantates-11-03-2017)

Avant le concert, moment précieux entre l'affineur et le clavecin,
photo Biljana D., Salle Cortot, mars '17

Alors, vous comprenez maintenant pourquoi, n'est-ce pas ?, en cet après-midi-là, je me suis sentie tellement gâtée, avec l'amitié, la musique, Paris et une bonne pâtisserie, l'ingrédient chef de file étant, bien entendu, l'amitié qui permet le partage de tous les autres !

Et sur le programme, à la Salle Cortot, cette phrase: La musique nous rapproche ! Et comment !

Allez, à bientôt, Muriel, et... bises à vous, les filles ;-)

Pour le bonheur de (ré)écouter Caldara, voici la Cantate BC Vicino a un rivoletto (Près d'un ruisseau), :
YouTube-Caldara-cantate- Vicino a un rivoletto

Quant à Pierre-Yves Macé, c'est un compositeur français né en 1980 dont "le travail se situe au croisement de la musique électroacoustique, de la musique contemporaine et de l'art sonore" (Wikipédia), "avec une certaine sensibilité rock" (lit-on sur le programme du concert). D'emblé, ça me donne envie d'écouter attentivement. A priori, rien à voir avec Bach, ni Caldara... mais quand même ! La musique nous rapproche !

YouTube-Pierre-Yves-Mace-Miniatures-extrait

Bon, au revoir et à bientôt, Muriel
On dit en castillan "Quien mucho se despide, pocas ganas tiene de irse", et c'est sans doute vrai ici pour moi : "qui dit au revoir encore et encore n'a pas vraiment envie de partir" ;-) !

sábado, 18 de febrero de 2017

Volem acollir, la mani

Torno a casa després de la gran mani per als Refugiats, una marxa tranquil·la, fraternal i determinada des del centre de Barcelona (Plaça Urquinaona) fins al Mar, fins al Mediterrani, el Mare Nostrum, nosaltres aquí, del bon costat, els altres allà, del dolent (dolent de dolor és clar)...

"Cap ésser humà és il·legal", "La dignitat és el dret a tenir dret"...


Final de la marxa, el mar, la meva foto preferida entre les que he fet avui,
Barcelona, 18 de febrer de 2017, Muriel



La Barceloneta, el Mediterrani, la llum al final del dia
de la mani per als Refugiats, 18 de febrer de 2017, Muriel


  


Una marxa important i també, per a mi, un moment d'amistat...

I aquí, el link per a veure (o tornar a veure) el gran concert per als Refugiats, Palau Sant Jordi, Barcelona, 11 de febrer de 2017:
Concert-Volem.Acollir-BCN-febrer-2017

No tinc paraules originals, tinc les de tots els indignats i indignades...
"Cada ésser humà és com una cel·lula d'un cos únic, el que afecta una sola cel·lula, afecta tot el cos"

Fins ara, Muriel