viernes, 6 de octubre de 2017

Adéu Jordi, Hola Arbre !

Avui un amic meu ha passat de dir-se Jordi a dir-se Arbre, ha entrat al Tribunal (Registre Civil m'imagino) dient-se d'un nom de sant i n'ha sortit amb el seu nom natural, ell que es sent tan proper als arbres, germà o fill o amic... algun vincle afectiu fort. "Adéu Jordi, Hola Arbre !"

Benvingut Arbre ! 06 oct. '17, Sant Just Desvern
(-©2012-2017 Moonglowlilly)

M'ha fet pensar de quin nom d'arbre m'agradaria dir-me si m'hagués de canviar el meu: des d'Alzina, a... n'hi ha tants, d'arbres per escollir i abraçar i recolzar-s'hi !!! Com tinc un nom celta, d'origen pagà, que m'evoca la mar (muir) i em dóna llum (gheal), em va bé, molt bé, me'l quedo !

Aquesta reflexió m'ha portat fins a aquesta pàgina (amb els noms dels arbres, arbustos i plantes en català, castellà, francès i anglès):

floracatalana.net/llistes/arbres

L'any 2006, amb en llavors Jordi, ara Arbre, vam fer un "llibre", un recull de poemes d'ell i fotografies meves sobre la Vall de Sant Just, Collserola, Paraules i mirades des de la Vall . L'homenatge a la Vall és principalment un homenatge als arbres de la Vall:


Garrofer, és la teva hora
(4 de març de 2006)
a
El teu fruit penja
de totes les branques
la trencada és plena
les garrofes ennegreixen
contrastant amb les altres 
d'un marró fort.
La teva hora ha sonat
de pur vell
t'has trencat
tu que vas conèixer
l'esplendor d'un bosc
ple de germans
la malaltia els va matar
ets un supervivent
majestuós
lluïes al bell mig
del camí a la Font de la Beca.
Ara  retornaràs a la terra
nodriràs el sòl
per fructificar, donar vida
a tota mena de flora.


Garrofer, Vall de Sant Just, Collserola
març 2006, Muriel

El 2014, Jordi-Arbre, que camina i escriu poesia, va fer una Oda a l'arbre que també es va publicar en forma de llibret, amb il·lustracions de l'amic Lluís:



Aquesta pàgina, part XIV, parla d'un baobab; cito ara la part XV, que és un cant a l'olivera:


a Mireu ! Quin tronc ! recargolat, buit en el mig,
l'escorça antiga torna a rebrotar !
Oliveres mil·lenàries, aquella d'allà amb més de dos mil anys
dóna fruits, olives negres molt saboroses,
les prensem i en surt un "elixir de vida", l'oli.

Fins aviat, una abraçada arbòria, Muriel (germana dels arbres i amiga d'Arbre: Arbre, cuida't !)


No hay comentarios:

Publicar un comentario