Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iowa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iowa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 d’abril del 2017

Ella Fitzgerald, née le 25 avril 1917...

Aujourd'hui Ella, la grande Ella, la formidable Lady Ella, The First Lady of Song, aurait 100 ans !

J'adore sa voix, par-dessus tout ! D'autres voix m'ont émue, accompagnée un bout de chemin, que je ne peux plus écouter ou que je n'ai plus envie d'écouter. Ella, si, toujours ! Un bonheur ! J'ai toujours envie de l'écouter chanter, fabuleuse Bess avec Louis (Armstrong fabuleux Porgy), The Cole Porter Songbook, Ella in Berlin, Ella in Rome... Bref, Ella partout !!!


Ella Fitzgerald-1
Ella Fitzgerald-2

Ella Fitzgerald-3

La formidable Ella Fitzgerald que, dans mes années de prime jeunesse, j'ai eu l'immense bonheur de voir (de mes yeux vue !) et d'écouter en direct, en présence, avec la Des Moines Symphony Orchestra (c'était dans l'Iowa, quite a long time ago). Il y a juste 4 ans, j'avais fait ce post sur ce même blog:

Et puis là, tout de suite, comme une gourmandise nostalgique, I love Paris:

et encore A Tisket a Tasket, Imagination, Lady be good:




On a une sacrée collection de CDs d'Ella Fitzgerald a la bibli,je vais certainement les rassembler autour d'une petite expo-hommage cet après-midi. 

Allez, à la prochaine ! Muriel (bises à Nadine qui a toujours un peu préféré Billie Holiday ;-), à Ghislaine, à Cathy, à Sylvaine et à Gaile ! 

dilluns, 1 de febrer del 2016

Dos voces... tres voces...

En pocos días descubro dos voces, es decir dos personas que han destacado por su voz. Las descubro a través de Catalunya Música, por la mañana, un poco temprano -  pues así es como, habitualmente, vuelvo a aterrizar en la vida despierta, con música y noticias musicales.

Son las voces de una soprano y un bajo-barítono. Me quedo con la curiosidad...

Ella, francesa, acaba de morir, mejor dicho, acaba de llegar allá donde moran los ángeles, sin olvidar las ángelas, y ha vuelto a encontrar su voz que un día, demasiado joven, perdió...

Él és norteamericano, de Iowa, y sigue cantando aquí abajo y pasa por Barcelona en ocasión del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.

Denise Duval, 94 años, la voz de La Voix humaine, texto de Jean Cocteau y música escrita a medida para ella por Francis Poulenc:

cultura.elpais.com-cultura-Denise-Duval-2016/01/27 (me encanta el retrato de esta página cultural de El País, una foto lindísima)

youtu.be/Denise-Duval-Voix-Humaine

y también:

Concert Mai Musical de Bordeaux, 1958
 Youtu.be/Denise-Duval-Francis-Poulenc-Salle-Gaveau-1959- Mamelles-Tiresias , conmovedor y divertido !


Simon Estes, después del Preludi, lo vuelvo a encontrar en La Contra (La Vanguardia).
La Contra es como el té de cada mañana, un ritual, un momento agradable, a veces desigual, con más o menos sabor o, en fin, cosas que pasan... La Contra es, en general, para mí, un buen comienzo del día y una formidable oportunidad para encontrarme con seres diversos, sorprendentes, insospechados, es una especie de fugaz lección de vida (que me puede servir o no... a mi, lo que me sirve es estar en contacto con tantos personajes que tienen tantas ganas de vivir !

Simon Estes, 78 años, en activo, nieto de esclavos, durante mucho tiempo no pudo cantar en Nueva York las óperas por las que le aclamaban en Berlín, París, Viena, Londres, Madrid. Entonces mperaba la discriminación en Estados Unidos... Mandela subió al poder y Estes fue el primer negro en cantar ópera en Sud-África... Historia pasada ? Historia reciente ! Dice que "hace falta tener el valor de perdonar", que su madre siempre le repetía que "si la amargura conseguía instalarse en su corazón, se enfermaría" y le mandaba rezar por los que le hacían daño... Dice que le ha hecho caso a su madre :-) Leo la entrevista y se me hace una persona muy bondadosa. Aquí la tenéis:

lavanguardia.com/lacontra/2016-02-01-Simon-Estes

youtu.be/-Simon-Estes_Leontyne-Price-Aida qué voz, los dos ! la de Estes, potente !

y éste, cantando en casa, Iowa :-)   youtu.be-Simon-Estes-Des-Moines-Symphony

Y... hay otra voz que quiero convocar aquí, invitar... bueno, se invita sola :-), una voz en un tono menor... No, no se trata de óperas ni de fama internacional... Es la voz de mi padre, que cantava, en la ducha, literalment, el repertorio de su época, de su juventud y, qué entrañable y qué buena voz ! y que también cantaba enfilado en lo alto de los tejados de las casas de nuestro pueblo y pueblos vecinos pues, trabajaba de eso, de hacer tejados (con tejas Île-de-France entre otras). De haber nacido en otro contexto socio-economico-cultural, para decir algo, seguro segurísimo, le habrían apuntado a clases de canto y quien sabe...

À mon père, pensée affectueuse, tant d'années déjà qu'il chante là-haut, là-bas, depuis l'autre rive:

Mon coeur est un violon, chanté ici par Luis Mariano: youtu.be/mon-coeur-est-un-violon-Luis-Mariano

Hasta pronto, à bientôt, Muriel [and... hi Gaile, Carol, Beth, Ben, Mike, Sue, Bill... I do remember ! and Laura, many years now among singing angels ! hi Jackie... hi Iowa ;-) ]

dilluns, 25 de gener del 2016

Finals feliços, novel·les epistolars i records d'Iowa

La llibreria dels finals feliços (en català a Edicions 62, 2014; títol original en suec Läsarna i Broken Wheel rekommenderar, 2013), és un dels últims llibres que acabo de llegir, atreta pel títol - doncs qui no vol finals feliços ?! -, pel resum a la contraportada - amistat, passió pel llibres, un viatge iniciàtic a Iowa, com jo fa molt anys, en fi, que em va passar per les mans al taulell de préstec a la biblio i... ho tenim tan fàcil, tan llaminer, els treballadors de les biblios :-)

És de Katarina Bivald, llibretera-escriptora sueca nascuda el 1983. Us remeto a la ressenya de Nosaltres llegim, blog de lectura (http://www.nosaltresllegim.cat/):

http://www.nosaltresllegim.cat/2014/la-llibreria-dels-finals-felicos-de-katarina-bivald/ (amb possibilitat de llegir els 1ers capítols en pdf)

La forma és la de lletres creuades entre l'Amy, dona gran de l'Iowa i la Sara, dona jove de Suècia, aquest gènere epistolar* que torna a florir des d'uns anys ençà...

Tot plegat per a mi, un bon divertiment i un retrobar-me amb Iowa molt i molt agradable. El blat de moro, mare meva, com me'n recordo. havia somniat amb Nova York, La Nueva Orleans, California i... m'envien a... Iowa, al bell mig de la "corn belt", i el lema, també me'n reocrdo: Iowa, a place to grow, amb el doble sentit de "un lloc per créixer" i "un lloc per fer créixer... el blat de moro" :-). Encara tinc un dibuix retallat d'un diari d'allà, de "way back then" que representa un granger "típic" de l'Iowa, amb el peto, la camisa de quadres i la eterna gorra. L'he de rescatar d'alguna carpeta... I tinc un viatge pendent a Iowa, després del viatge de la joventut, el de la... com dir.ho, d'un altre tipus de joventut ;-)

Doncs sí, és una lectura reconciliadora i fa passar un bon moment... És un plaer retrobar-nos amb títols de llibres llegits fa molt de temps com ara Little Women o Les aventures de Huckleberry Finn, també Walden or life in the woods... i la Sara aquesta aplica un sistema força particular de classificació:  "Atenció, final tràgic !" o "Per als vespres de divendres o els diumenges de fer el ronso"...


* més novel·les el gènere epistolar: el llibre que vaig llegir com es s'assaboreix un bombó, vaja, un marró glacé ;-) i us recomano sense bemoll és 84, Charing Cross Road, Helen Hanff  i un altre, força simpàtic, una mica com La llibreria dels finals feliços, és La societat literària de pastís de pela de patata de Guernsey, Mary Ann Shaffer i Annie Barrows, sense oblidar, impossible, Adreça desconeguda, Katherine Kressmann Taylor ! Aquí van ls fotos amb els títols originals:


        


Apa, fins aviat i... felices lectures sempre ! Muriel


dijous, 25 d’abril del 2013

Ella Fitzgerald, elle aurait 96 ans aujourd'hui

La formidable Ella, l'unique, pour moi, sur les 5 doigts d'une main, elle est parmi les plus grandes chanteuses. Je l'ai écoutée en boucle pendant de longues périodes de ma vie et l'écoute toujours avec un immense bonheur ! J'ai eu le privilège énorme de passer un après-midi à la regarder répéter, se préparer pour un concert, c'était en 1978, il y a pile 35 ans, j'étais toute jeune et n'en revenais pas !!! C'était en Iowa, elle allait chanter accompagnée du Des Moines Symphony Orchestra... Non, je n'en revenais pas d'être là, à la voir, à l'entendre, toute simple, agréable, en habits de tous les jours... Et le soir, waouw !!! le concert, merveilleux, elle toute belle, et sa voix, sa voix, sa voix !!! Émotion vive ! Si ma mémoire est bonne, j'ai encore le programme, à l'intérieur de la pochette d'un 33 tours de la grande Ella... Effectivement:

Programme concert Des Moines- 1

Programme concert Des Moines- 2

Programme concert Des Moines- 3

Merci Ella ! Ma fille a failli s'appeler comme toi, exprès, c'est joli en français aussi mais ça n'est pas pratique du côté des langues catalane et castillane... Je lui ai beaucoup chanté Summertime, ça oui !!! Elle t'a beaucoup entendue, Ella ! beaucoup ! Ella, You're the top !!!!!!

Ella Fitzgerald (The Cole Porter Songbook): You're the top - YouTube



Clin d'oeil à Gaile (dans le programme, parmi les seconds violons) pour Summertime ! et à Sylvaine, pour... Summertime aussi !!! À bientôt, Muriel

Alors, pour la route: YouTube-Ella-Summertime


dissabte, 23 de gener del 2010

Biblioteques, Gats, Iowa

* Biblioteques: la meva nova feina

* Gats: una gata ha irromput a la meva vida
* Iowa: vaig passar-hi un any – a long time ago ! - amb una beca d’estudis, no a la ciutat de Spencer sinó a Indianola. No hauria anat pel meu propi peu a Iowa... més aviat havia sol·licitat - com tothom !- Nova York, California, Louisiana, Chicago i Arizona – aquest últim estat arran d’unes lectures + treball sobre l’idioma dels indis Hopi i el seu sistema de representació del temps: fascinant... com tots els textos sagrats, la poesia dels indis nord-americans -. En fi, em van proposar destí a Iowa, en ple cor del "cinturón de blat de moro", i va ser una bona experiència. Iowa havia sigut un territori Sioux, el mateix nom Iowa és una paraula Sioux. El Museu Etnològic de la capital, Des Moines - llavors, no sé ara - era molt interessant pel que fa al patrimoni indi d'aquest estat. I com m'agradava circular per les carreteres rectíssimes en mig dels camps de blat de moro, els paisatges immensos, els cels ennuvolats més immensos encara, bellíssims ! Saludo de pas la meva amiga artista “iowana” Gaile, pintora d’uns “Iowascapes” molt bonics...

* Dewey, el gat de biblioteca que va conmoure el món, de Vicki Myron : és el llibre que m’acabo de llegir. Va arribar a la nostra biblioteca amb el lot de novetats d’aquest mes de gener i si bé no em sembla una gran peça de literatura, doncs és molt "ensucrat" i repetitiu, té el seu punt, és divertit, tendre.... La Vicki Myron, bibliotecària i autora del llibre, ens explica quelcom poc habitual i sens dubte, per a ella, pugnant... A mi, em parla de coses – de móns – que em són propers i la lectura m'ha resultat agradable.

Sinopsis: Un matí d’hivern congelat del 1988, la Vicki, directora de la biblioteca pública de la petita ciutat de Spencer - Iowa, Estats-Units - troba un gatet abandonat a la bústia de retorn de documents. Tot l’equip de treballadors –treballadores en aquest cas – decideixen adoptar-lo... i donar-li el nom de Dewey com a petit homenatge al famós bibliotecari Melvil Dewey. El gat Dewey resulta no ser un gat ordinari: ben al contrari, és un animal especial que transforma la vida de tots els que l’envolten, personal bibliotecari, usuaris de la biblioteca i tota la petita ciutat de Spencer. ... tot plegat una conjunció d’elements que he trobat divertida ! i l'ocasió perfecte per descansar de la meva ratxa dura-dura de lectures de la tardor passada !
.
A les biblioteques trobareu aquest llibre amb la signatura N Myr, d'acord ?

I res més de moment ! o... sí, aquests apunts:
* El nom sencer del gat Dewey [pronunciar du-i ] és Dewey Readmore Books o Dewey Llegeix Més Llibres
* Es tracta d’una història real, va passar de debó. Dewey va viure 18 ou 19 anys (fins al 2006)

* El títol original és: Dewey, the small town cat who touched the world, en castellà és Dewey Lee Más Libros & en Francès, Dewey a seques
* S’està preparant una pel·li amb la Meryl Streep com a directora de la biblioteca

* Melvil Dewey (1851-1931) era bibliotecari a l’Amherst College de Massachusetts i va posar en marxa, el 1876, el sistema de classificació decimal que encara impera a les biblioteques de molts països i del qual deriva directament el sistema que tenim per exemple aquí a Catalunya [Classificació Decimal de Dewey, CDD à Classificació Decimal Universal, CDU]. M'ha agradat molt descobrir -no fa tant de temps !- el món de la classificació dels documents, és a dir dels coneixements; mai m’havia parat a pensar-hi...
Ah ! i també aquest vincle que us poso ara us presenta 2 gats iowans que van esdevenir famosos: el Dewey, el gat de la biblioteca de Spencer & Tom, el gat d’una ferreteria de Conrad. M’ha fet gràcia veure els homes d’Iowa amb la seva imprescindible gorra (“souvenirs, souvenirs...”) : http://www.youtube.com/watch?v=YILcRoYGvQ4 (clic-clic) [vidéo YouTube de 6mn sur 2 personnalités félines de l'Iowa ]
i el vincle per entrar a la biblioteca pública de Spencer: http://spencerlibrary.com i per veure la galeria de fotos del gat Dewey, un cop heu entrat a la biblioteca, baixeu el cursor fins l'apartat Magazines on line i feu un clic a l'entrada Dewey at work in pictures ! [portail web de la Bibliothèque de Spencer] Résumé en français: "Dewey, the Small-town-library who touched the world", textuellement :"Dewey, le chat de la bibliothèque d'une petite ville qui a changé le monde", mais le titre en français est "Dewey" tout court.
Un chat abandonné prend une importance incroyable au sein d'une bibliothèque, d'une ville, d’un état. Nous sommes à Spencer, en Iowa et ça se passe sur 18 ans: 1988-2006. C’est l'histoire d'un chat, donc, abandonné dans la boîte de retour de la bibliothèque d'une petite ville, recueilli par le personnel de la bibli et qui devient le chat -et la mascotte- de la bibliothèque, des employés, des usagers, l'emblème de Spencer, petite ville de 10.000 habitants... Il marque les vies, les esprits, c'est une histoire vraie -extraordinaire ? rocambolesque? sympathique en tout cas !- bourrée d'anecdotes et c'est la directrice de la bibli, Vicki Myron, qui nous la raconte. On y voit comment Dewey s'entend avec les enfants handicapés et attendrit même les hommes d’affaires dépourvus de temps... et comment il devient la coqueluche des médias (des télés du monde entier viennent le filmer!)


Mapa de l'estat d'Iowa amb les ciutats de Spencer & Indianola indicades


Iowa Horizon, 1990-1991, Gaile Gallatin,
tècniques mixtes (carbó, llapissosde colors, tinta xinesa, acuarel·la...)

Fins aviat, à bientôt ! (une pensée pour Gaile, Laura, Mike, Gustavo & et les autres !)