diumenge, 31 de desembre del 2017

Donne-moi la main, dona'm la veu, Miquel Martí Pol

[ Donne-moi la main, donne-moi la voix
et proclamons 
que tout reste à faire, 
que tout est possible aujourd'hui,
faisons sentir autour de nous
comme s'exalte le désir ancien
d'un monde meilleur. ]

Dóna'm la mà
per fer camí
cap al gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà, dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.


Miquel Martí Pol


Adéu 2017... tot està per fer... un món millor, un món millor, el gran llac dels somnis... 
Doncs... fins demà, una abraçada, Muriel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada