Donne-moi la main, dona'm la veu, Miquel Martí Pol

[ Donne-moi la main, donne-moi la voix

et proclamons 

que tout reste à faire, 

que tout est possible aujourd'hui,

faisons sentir autour de nous

comme s'exalte le désir ancien

d'un monde meilleur. ]

Dóna'm la mà

per fer camí

cap al gran llac dels somnis,

dóna'm la mà

hi ha un horitzó

que ens crida de molt lluny.

Tot és pur com el silenci

que precedeix el cant

i el temps desfà tendrament els rulls

que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà

i així podrem

creure altre cop que

tot el que hem volgut

només espera un gest

com si fos el vent

que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor per compartir

projectes i esperances,

dóna'm els ulls

i que el desig

ens marqui un nou destí.

Més ençà de la incertesa

que ens va marcir la veu

els dits pentinen de nou el mar

com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà, dóna'm la veu

i proclamem que

tot està per fer,

tot és possible avui,

fem sentir arreu

com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Miquel Martí Pol

Adéu 2017... tot està per fer... un món millor, un món millor, el gran llac dels somnis... 

Doncs... fins demà, una abraçada, Muriel