 |
| Berga, carrer dels Àngels, agost '15, Muriel |
 |
| Berga, carrer dels Àngels, agost '15, Muriel |
 |
| Berga, carrer dels Àngels, agost '15, Muriel |
 |
| Berga, carrer dels Àngels, agost '15, Muriel |
 |
| Berga, carrer dels Àngels, agost '15, Muriel |
 |
| Berga, carrer dels Àngels, agost '15, Muriel |
Les Guites, l'Àliga, el Tabal,... també Sant Jordi lluitant contra el drac... tot el bestiari i l'imaginari catalans ! Molt bonic aquest carrer dels Àngels de Berga, molt polit i cada pocs passos una rajola com aquestes que vaig fotografiar i que fan goig de veure.
També a Bagà hi ha no rajoles sinó plaques de fundició que ens parlen del mateix poble de Bagà i de la seva gent:
 |
| Bagà, palau dels Barons de Pinós, agost '15, Muriel |
I des del Santuari de Queralt, tota la terra catalana, tot el país s'ofereix a la nostra vista:
 |
| Des del Santuari de Queralt, agost '15, Muriel |
 |
| Des del Santuari de Queralt, agost '15, Muriel |
 |
| Des del Santuari de Queralt, agost '15, Muriel |
En fi, unes pinzellades de la Catalunya profunda, entranyable, molt i molt catalana !
Catalunya és, des de fa uns anys, el país ón més he viscut, és el meu país ! o altrament dit, també el meu país !
Visca aquest petit país ! A la seva cançó, emblèmatica, la del País Petit, Lluís Llach diu així:
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
i tant se val!
.../...
El meu país és tant petit
que des de d'alt d'un campanar
sempre es pot veure
el campanar veí.
Això ho vaig comprovar claríssimament a dalt al Santuari de Queralt ! molts campanars ! una vista bellíssima, embriagadora !
El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta
lluny d'aquí.
Això serà cert de qualsevol país, dic jo, tots els països hi caben al cor de la seva gent obligada (o no) a marxar. Penso amb respecte i tristesa en totes les persones que estan arribant (quan arriben !) als països europeus en busca d'un refugi, doncs Síria és bastant més gran que Catalunya i segur, seguríssim, que hi cap sencera al cor d'aquests Sirians.
Un desig: què els països i els pobles puguin viure lliures !
Ah, i la cançó del País Petit sona així: https://youtu.be/Pais-petit-Lluis-Llach
Fins aviat, Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada