miércoles, 27 de enero de 2010

Estacions, Miquel Martí i Pol

L'altra tarda estava al taulell de préstec i vaig veure que hi havia pegada amb cel·lo a un costat de l'ordinador una poesia del poeta de Roda de Ter, el vaig llegir aquest poema, em va agradar i en vaig prendre nota. Diu així:

Estacions

L'estiu dispersa i abalteix
Són massa
llargs els dies, i tot és excessiu
i incita a la peresa.

Amb la tardor i l'hivern recobrarem
la intimitat perduda.
Altre cop el silenci
puntuarà discretament converses:
llegirem, escriurem, farem
projectes,
i jo et veuré en un lloc de privilegi
a totes les mirades.

Miquel Martí i Pol

Aquella tarda feia una tarda més que d'hivern, de tardor... M'agrada la tardor... i l'hivern. Sé que per aquestes contrades mediterrànies (també meves, ara) sembla curiós això de no preferir l'estiu... També he pogut comprovar que per Vic, el clima, el cel... no són ben bé mediterranis...

Apa, fins una altra, Muriel

No hay comentarios:

Publicar un comentario