Pues esto: ho camminato a Roma, molto, moltissimo... fascination absolue pour les mosaïques... à part ça: la tête pleine, moltissimo, troppo... cal deixar reposar les imatges i les impressions... pair-les... leur donner le temps de se remettre... de surgir du chaos... il tempo !!!
.
.
Bonheur du pied sur les mosaïques du sol de Santa Maria Maggiore !
.
À bientôt ! Fins aviat ! Ciao ! Muriel
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Roma sempre es agotadora, caminant i sense. Però es un cansament que voldría per mí cada dia. Tota la inmensa belleza que guarde, es un regal per tots els sentits.
ResponElimina