viernes, 8 de mayo de 2009

Petit homenatge a uns usuaris de les Biblios

Això, ara, és per retre un petit homenatge a 3 usuaris que vaig conèixer a diferents biblioteques... Unes persones... ara no trobo l'adjectiu exacte... entranyables, molt, i per transmetre'ls, encara que no ho sàpiguen mai, un pensament carinyós.

* Una dona, ja gran - diria que més de 70 anys, les mans de treballadora, tota ella, es veu que ha currat i dur, tota la vida - vé al taulell de préstec i diu que es vol emportar "este libro, que los chavales se ve que son simpáticos, me dará vida", el llibre en qüestió és un de la col.lecció "El Club de los Cinco" de l'Enid Blyton... Uf ! Quants records i quant de temps !!! La senyora té una cara dolça i alhora marcada per una vida difícil i de sobte em diu: "Sabe, es que yo, hace unos meses era analfabeta. He aprendido a leer ahora al casal de la gent gran y estoy muy contenta y muy ocupada" i somriu d'un somriure ingenu que m'arriba fins al cor i diu: "Está todo escrito por todas partes, antes no lo veía i ahora leo todo lo que se puede leer y vengo aquí a la biblioteca cada día a leer, dos horas y después vuelvo a casa y leo en el sofá. Sabe? Tampoco sabía escribir, firmaba mi nombre con una cruz." La felicito, tinc la pell de gallina i ganes d'abraçar-la i veig com s'en va, no m'hi havia fixat, té una cama malament i va coixa, amb una crossa, i no sé si sent que la miro però es gira i em diu: "Hasta mañana" i jo: "Hasta mañana, que la espero y buena lectura !"

* Un senyor, gran també, i molt familiar, senzill, vé cada día per tornar 4 Cd's i agafar-ne 4 de nous. Primer torna els 4 que té i aquell dia em diu: "Això no val res, no. Aquesta cantant negra sí, molt bona, mooolt bona." És el CD Salt de la Lizz Wright i encara que sí, la conec "per sobre", mai l'he escoltada de veritat. (Decideixo emportar-me'l a casa). Pocs minuts després torna a presentar-se el senyor amb els 4 CD's nous : "Es que jo estic sol a casa i una casa porta molta feina, ara he posat dues rentadores, dues ! Hi ha un moment que les coses s'han de fer i ara em toca netejar a fons i amb música es fa més ràpid, és tot més fàcil." I penso que segurament va perdre la seva dona fa poc i segueix sol el camí. És veu determinat a viure bons moments i és molt simpàtic. Pel que m'explica, és del mateix any que el meu pare... 80 anys, o 81 potser ! Chapeau ! I sí, Senyor, hi estic d'acord, el CD de la Lizz Wright és bo, molt !! [Segell Verve-2003- Lizz Wright, nascuda el 1980, és una cantant americana de jazz. ]

* Una dona, 50 anys potser, s'apropa al taulell, se la veu molt contenta: "Me gustaría llevarme este libro si fuera tan amable", la cortesía de América Latina, y el acento. "Si, por supuesto ! Veo que le gusta la poesía... Jaime Sabines, no lo he leído... pero también me gusta la poesía" y ella contesta, feliç "Es un poeta mexicano, como yo" i es gira per veure si hi ha cua, però no, hi ha sort "¿Me permite?" agafa el llibre i busca entre las pàgines "mi poema preferido, me encanta, léalo, verá". I començo a llegir "Los amorosos" però ara ve més gent i no puc continuar: "Lo buscaré y lo leeré, se lo prometo!" i veig que la dona torna a posar-se a la cua. Ara li toca de nou "¿Me podría recomendar un poeta que a usted le guste mucho?" i penso ràpid, quin de tots els que m'agraden? i miro a l'ordinador si está disponible "Palabras" d'en Jacques Prévert (França, 1900-1977 / Paroles, 1946), sí ! La dona el va a buscar i torna molt il·lusionada "¿Me podría indicar los dos, o tres, poemas que usted prefiere?" i li indico Desayuno por la mañana, Barbara i Para hacer el retrato de un pájaro, els més coneguts però... es que són joies !... i també li indico Familiale... Miro com s'en va amb els tresors en versos... Ha sigut un moment especial realment... Al servei de préstec, generalment no hi ha temps... i per això va ser com un regal.

A continuación, cómo no, Los amorosos de Jaime Sabines

Los amorosos callan.
El amor es el silencio más fino,
el más tembloroso, el más insoportable.
Los amorosos buscan,
los amorosos son los que abandonan,
son los que cambian, los que olvidan.

Su corazón les dice que nunca han de encontrar,
no encuentran, buscan.
Los amorosos andan como locos
porque están solos, solos, solos,
entregándose, dándose a cada rato,
llorando porque no salvan al amor.

Les preocupa el amor. Los amorosos
viven al día, no pueden hacer más, no saben.
Siempre se están yendo,
siempre, hacia alguna parte.
Esperan,
no esperan nada, pero esperan.

Saben que nunca han de encontrar.
El amor es la prórroga perpetua,
siempre el paso siguiente, el otro, el otro.
Los amorosos son los insaciables,
los que siempre -¡que bueno!- han de estar solos.
Los amorosos son la hidra del cuento.

Tienen serpientes en lugar de brazos.
Las venas del cuello se les hinchan
también como serpientes para asfixiarlos.
Los amorosos no pueden dormir
porque si se duermen se los comen los gusanos.
En la oscuridad abren los ojos
y les cae en ellos el espanto.
Encuentran alacranes bajo la sábana
y su cama flota como sobre un lago.

Los amorosos son locos, sólo locos,
sin Dios y sin diablo.
Los amorosos salen de sus cuevas
temblorosos, hambrientos,
a cazar fantasmas.
Se ríen de las gentes que lo saben todo,
de las que aman a perpetuidad,
verídicamente, de las que creen en el amor
como una lámpara de inagotable aceite.

Los amorosos juegan a coger el agua,
a tatuar el humo, a no irse.
Juegan el largo, el triste juego del amor.
Nadie ha de resignarse.
Dicen que nadie ha de resignarse.
Los amorosos se avergüenzan de toda conformación.
Vacíos, pero vacíos de una a otra costilla,
la muerte les fermenta detrás de los ojos,
y ellos caminan, lloran hasta la madrugada
en que trenes y gallos se despiden dolorosamente.

Les llega a veces un olor a tierra recién nacida,
a mujeres que duermen con la mano en el sexo,
complacidas,
a arroyos de agua tierna y a cocinas.
Los amorosos se ponen a cantar entre labios
una canción no aprendida,
y se van llorando, llorando,
la hermosa vida.

Jaime Sabines Gutiérrez (1926-1999) fue un poeta y político mexicano.

Fins molt aviat, Muriel

8 comentarios:

  1. Quina entrada més bonica, Muriel! Bona feina! Ens veiem molt aviat.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Rosa, ets un sol !!! Sí, em fa il·lusió veure't aviat, molta ! Muriel

    ResponderEliminar
  3. Felicitats, per la teva feina i per la teva sensibilitat. Fins al Tram!

    ResponderEliminar
  4. Gràcies Pilar ! Quina sort que tinc de tenir "seguidores" com vosaltres !!! Sí, fins al Tram ! Muriel

    ResponderEliminar
  5. Et veig gaudint molt de la teva feina, i no saps com m'en al-legro. Un trevall fet a mida per tú. No saps prou bé tot el que ensenye un taulell. Es molt enriquidor. Cal molta paciencia i humanintat, però compense i cada dia et sorprén.

    ResponderEliminar
  6. És veritat que no m'havia imaginat aquesta immensa diversitat ! i sí, m'agrada molt aquesta nova feina ! Gràcies pel teu comentari Montse !

    ResponderEliminar
  7. Gràcies, Muriel, per compartir aquests petits tresors. Ens veiem el divendres al "soparet"!

    ResponderEliminar
  8. Gràcies a tu, MªÀngels ! Sí, ens veiem aviat !!! Muriel

    ResponderEliminar