domingo, 19 de abril de 2009

Un poème de Jules Supervielle

La mer secrète - Jules Supervielle

Quand nul ne la regarde
La mer n’est plus la mer,
Elle est ce que nous sommes
Lorsque nul ne nous voit.
Elle a d’autres poissons,
D’autres vagues aussi.
C’est la mer pour la mer
Et pour ceux qui en rêvent
Comme je fais ici.

Si nul ne pense à moi
Je cesse d’exister.

Us proposo aquesta traducció :

El mar secret

Quan ningú no el mira
El mar deixa de ser el mar
I llavors és el que som
Quan ningú no ens mira.
Té altres peixos,
I altres onades.
És el mar per a si mateix
I és el mar per als que somien amb ell,
Com estic fent ara.

Si ningú no pensa en mi

Deixo d’existir.

[ Jules Supervielle: segle XX (mor l’any 1960), poeta francès, poesia moderna però allunyada del surrealisme, a la recerca d’un toc més humà. Molt atent sempre al món que l’envolta així com als seus propis fantasmes interiors, una poesia intimista i alhora oberta. ]

1 comentario:

  1. Tu c'est magnifique. Merci pour les poesies que j'aime bien. J' espere savoir me débrouiller bien dans ce nouveau moyen.

    ResponderEliminar