viernes, 24 de abril de 2009

I el drac va aprendre a llegir // et le dragon apprit à lire

La légende est, comme toute légende digne de ce nom, quelque peu infidèle à la réalité. De fait, la princesse remercia vivement le beau chevalier d'avoir accouru à son secours mais elle lui expliqua que c'était une histoire à régler entre les villageois et le dragon et que maintenant qu'elle était grande et que son heure était arrivée, elle avait un plan. Le chevalier, respectueux - et un léger frisson au ventre, car en plus d'être bien jolie, ses propos directs et courageux ne le laissaient pas indifférent - passa son chemin en lui souhaitant tout de bon.
La llegenda, com gairebé totes les llegendes, s'aparta una mica (molt!) de la realitat. Perquè de fet, la princesa va donar-li les gràcies al bell cavaller per haver vingut a ajudar però li va explicar que era una cosa que s'havia d'arreglar entre tots ells, ells del poble i el drac, i com que ara ella ja no era una nena petita i que a més a més li havia arribat l'hora, doncs que tenia una idea de com fer-ho. El cavaller, respectuós - i amb una emoció rara envaïnt-li el cos, quines idees més clares, quin valor i quina bellesa aquesta princesa !- va marxar, tot desitjant-li "Bon courage" (i és que venia d'un poble de la Catalunya Nord i barrejava una mica els idiomes).

La princesse arriva à la tannière du dragon qui salivait déjà et le regardant droit dans les yeux et se retenant de respirer - la bête ne puait pas qu'un peu!- lui dit: "Je sais que tu n'en peux plus de vivre comme ça, mal aimé, sans autre but que de faire peur. Je vais t'apprendre à lire et tu seras notre fabuleux ambassadeur puis je serai ton amie... J'ai pensé que tu pourrais aussi t'alimenter de l'air du temps, d'un peu de perlimpimpin et de pas mal de persil (ça purifie l'haleine!). Qu'est-ce que tu en dis ?" Le monstre s'effrondra, essuya ses larmes de dragon et soupira de soulagement : "Je t'attendais, on commence quand?"
La princesa va arribar al cau del drac - a qui la boca ja se li feia aigua, quina flaire de carn tendre!- i mirant-lo als ulls -i aguantant la respiració, quina pudor aquesta bèstia!- li va dir: "Sé que no pots més, que no pots ni vols continuar vivint així, odiat i sense propòsits a la vida. T'ensenyaré a llegir i seràs el nostre ambaixador cultural a tot arreu i jo seré la teva amiga... També he pensat que podrias començar a alimentar-te de l'aire del temps, d'una mica de perlimpimpín, una cosa que floreix del altre costat del Pirineu ( la princesa contactaria amb el cavaller de Catalunya Nord per fer-ne arribar grans quantitats al poble, un noi molt ben plantat tot sigui dit) i de bastant julivert (tan bo per a purificar l'alè). Qu'en dius d'aquest tracte?" El monstre es va desplomar i tot eixugant les seves llàgrimes de drac va sospirar alleugerit i li va dir: "T'estava esperant, quan comencem?".

Voici donc la photo de notre dragon, hier - fête de la Sant Jordi, des roses et des livres - en train de lire des contes pour tout le monde, sur les Ramblas à Barcelone!!! Ahir el vaig veure a les Rambles !!!! Llegint contes per a tothom i tothom demostrant-li carinyo i admiració !!!

Un gos, un gat, aquest conte encara no s'ha acabat !!!!
À bientôt, Muriel

1 comentario:

  1. Mira, doncs m´agradat molt aquest final de la his-
    toria. A la Catalunya Nord en deuen saver molt de contes i llegendes. Dius Muriel, que el dia de S. Jordi vas anar a la Rambla. Es causualitat, però jo també m´hi vaig passejar per primera vegada a la vida en una Diada, i ademés vaig fer les mateixes fotos. Idèntiques! La rosa de Com Radio i el Drac aprenent a llegir devant de Casa Beethoveen. Ere tota una festa. La Compra del llibre i la rosa els vaig reservar per donar vida a S. Just, però el dinar sí que và ser a l'Atic de les Rambles devant de l'Esglesia del Carmen. T´el recomano. La festa del Walden quedarà per un altre any. MONTSERRAT SALA

    ResponderEliminar