dissabte, 24 d’abril del 2010

Dragons & llibres, livres, libros, en fín, books !

Princes, princesses ou dragons ? Entre les 3 mon coeur balance-t-il vraiment? Non ! C'est aux dragons que va ma préférence ! Plus l'âge de croire aux princes et princesses ! Les dragons me fascinent bien davantage, que voulez-vous! Je vous présente les 2 spécimens qui m'ont tenu compagnie, hier, à la bibliothèque !

Prínceps? Princeses? Dracs? Fa temps que no crec en prínceps i princeses... Em quedo amb els dracs i dragons ! No em fan gens de por ! i m'agrada molt més, a priori, el que em poden explicar... Ahir vaig treballar en la companyia de 2 espècimens força simpàtics:

Drac de papiroflexia i Drac feliç de la vida

Ma préférence, donc, va aux dragons, aux roses et aux livres aussi: un joli bagage pour continuer la route en ces lendemains de Sant Jordi !

Em quedo definitivament amb els dracs i amb les roses i els llibres: un equipatge força bo per anar per la vida !

Et entre ces 2 pins mon coeur balance ! Quin d'aquests 2 pins per avui ?

Més llibres, més lliures o Gecko d'argent, fils du dragon

...

.À bientôt, fins la propera, Muriel (Gràcies Rosa ! Merci Aïna ! Gràcies Pilar !)

divendres, 23 d’abril del 2010

Feliç Diada de Sant Jordi des de la Biblioteca !

Doncs això: us desitjo una bona diada,
un feliz dia, une bonne fête de Sant Jordi...
tot això des de la Biblioteca!



Meilleurs voeux pour une vie pleine de livres et de roses (entre autres choses !)


1000 desitjos per una vida plena de llibres i de roses (entre altres coses !)


À bientôt, hasta luego, fins després ! y un abrazo especial para Susanna, por las rosas ! Muriel

Rosa Virtual -Liliana Palau



dijous, 22 d’abril del 2010

Una web plena de roses !!!

Demà Diada de Sant Jordi !!! És una festa que sempre m'ha agradat molt, fa molts anys ara que vaig viure la meva primera Sant Jordi a Barcelona, al bell mig de les Rambles... M'encanten els llibres... també les flors, entre elles les roses ! L'any passat per aquestes dates us havia donat el vincle per una web plena de roses dissenyades per diferents artistes especialment per la Sant Jordi: us conecto amb l'entrada meva de l'any passat:http://books-carabistouilles.blogspot.com/2009/04/disseny-i-roses-una-web-per-visitar.html

i si voleu anar directament a la web de les roses cliqueu aquí:
http://www.rosa.cat/

En tot cas que demà sigui l'ocasió d'una FELIÇ SANT JORDI per a tots vosaltres !!!


Rosa dissenyada per Marcel F.

Fins demà mateix ! Muriel

dilluns, 19 d’abril del 2010

Llegim ? Llegim !

Us enllaço amb una web que val la pena consultar. Com hi col·labora la Patricia, companya de feina i amiga meva amb més raó us la recomano :
nosaltresllegim.cat http://www.nosaltresllegim.cat/

Jo, ara, estic llegint Mientras mi niña duerme de la italiana Rossana Campo (traduïda al castellà per la Laura Calvo Valdivieso), si de cas, us n'explicaré alguna cosa quan l'hagi acabat... I vosaltres, què esteu llegint ?
I.


Felices lectures sempre, fins aviat, Muriel

dissabte, 17 d’abril del 2010

Paul Verlaine, Odilon Redon

L'hiver épris de printemps, l'hiver qui arrive transis et le printemps qui sommeille encore... désir d’aimer, d’être aimer, douceur et conscience de la fragilité des instants de bonheur, émotion contenue... Lire Verlaine et sentir la musique, la beauté des mots, l'amour du vers :

Paul Verlaine, Green (Romances sans paroles)

Voici des fruits, des fleurs, des feuilles et des branches
Et puis voici mon coeur qui ne bat que pour vous.
Ne le déchirez pas avec vos deux mains blanches
Et qu'à vos yeux si beaux l'humble présent soit doux.

J'arrive tout couvert encore de rosée
Que le vent du matin vient glacer à mon front.
Souffrez que ma fatigue à vos pieds reposée
Rêve des chers instants qui la délasseront.

Sur votre jeune sein laissez rouler ma tête
Toute sonore encor de vos derniers baisers ;
Laissez-la s'apaiser de la bonne tempête,
Et que je dorme un peu puisque vous reposez.

Paul Verlaine, poeta francès, simbolista (1844-1896) ... Recitar poemes de Verlaine és l'immens plaer de sentir la música de la llengua, la joia de les paraules.

Us proposo una versió, casolana, al català - més literal que no pas poètica... L'hivern enamorat de la primavera arriba gelat, carregat de regals, la primavera dorm encara... Desig d'estimar, ser estimat, tendresa i conciència de la fragilitat dels instants de felicitat, emoció continguda... Amor a la poesia, diu així:

Aquí teniu fruites, flors, branques
I també el meu cor que tan sols batega per a vos.
No el trenqueu pas amb les vostres mans blanques
Que als vostres ulls tan bells l’humil regal sigui dolç.

Arribo, tot cobert el meu front
De rosada glaçada pel vent matiner.
Permeteu que la meva fatiga descansi als vostres peus
I somnií amb la joia dels instants que la bressolin.

A sobre del vostre pit jove acolliu el meu cap
Tot sonor encara amb el vostre últim bes;
Deixeu-lo perquè es refaci d’aquella bona tempesta,
I jo m’adormiré ja que vos ara descanseu.
Odilon Redon, Deux jeunes filles parmi les fleurs:


Odilon Redon (pintor simbolista francès, 1840-1916)

Fins aviat, à bientôt, Muriel

dilluns, 12 d’abril del 2010

Histoires de piafs et autres oiseaux-lyres // Pájaros liras, "piafs" y otros gorriones

Bien sûr, il y a les oiseaux-lyres des gravures et poésies de mon enfance, les fabuleux oiseaux-lyres...



L'oiseau lyre

Oiseau-lyre mon oiseau-lyre
Dans les albums de mon enfance
J'aurais cassé ma tire-lire
Et bravé toutes les défenses
Pour aller par des mers de lie
Te captiver en Australie

Bernard Lorraine




bien sûr... puis il y a, tout simplement, les moineaux, les p'tits piafs; j'ai toujours aimé les moineaux... ils n'ont l'air de rien comme ça mais ils sont drôlement beaux et ils chantent drôlement bien... et il y en a un, comme la rose du Petit Prince, qui pour moi est différent de tous les autres, un moineau qui est resté un peu plus de 2 mois à vivre à la maison, ramassé frais tombé du nid (enfin, pas frais, le pauvre); moi, jamais, absolument jamais, je n'aurais, avant lui, pensé un jour "établir une relation" avec un piaf, et pourtant avec sa cervelle d'oiseau, il m'a... comment dire... appris des trucs sympa, tenez, "l'attache parentale" par exemple, (non, non, je ne perds pas la tête, c'est "le terme scientifique"!)... un truc qui m'avait déjà attendrie dans "Histoire d'une Mouette et du Chat qui lui apprit à voler", de l'écrivain chilien Luís Sepúlveda... Bref, avec ce drôle de piaf, on allait jusqu'au kiosque ensemble, chercher le journal, lui perché sur mon épaule et les gens, stupéfaits, qui disaient: "Mais vous avez un moineau, là, sur l'épaule !"et moi, tout bonnement, qui faisais: "Oui, oui, c'est normal!"... puis un jour il s'est envolé avec tout un groupe d'autres moineaux, il a d'abord fait un tour avec eux, puis il est revenu se poser sur moi, quelques secondes, il a piaulé et a vraiment pris son envol... et je repense à lui, souvent, avec un sourire dans la tête... voici une photo prise "au début de son séjour à la maison":

Piulet, mai '97,  un amour de moineau, Muriel

¡ Por supuesto que hay en mi vida el pájaro lira de los cuentos de mi niñez, el maravilloso pájaro lira ! y supe de memoria durante mucho tiempo la poesía de Bernard Lorraine (¿segundo? ¿tercero de primaria?)... sí, el pájaro lira... pero también, ¡ también ! están los gorriones, siempre me han encantado "les petits piafs", un "piaf" es un gorrión en argot parisino, Edith Piaf, nacida en la calle, diminuta, poquita cosa pero... ¡ qué voz ! un apodo que le sentaba de maravilla ! total que una vez un gorrión fue para mí lo que la rosa del Principito, un gorrión recien nacido, caído del nido, que vivió un poco más de 2 meses en casa; yo, nunca jamás habría imaginado tener algún día "una relación" con un gorrión, pero el hecho es que con su cerebro de pájaro me enseñó cosas, importantes creo, una,en todo caso, enternecedora, un poco como en la "Historia de una Gaviota y del Gato que le enseñó a volar" del chileno Luís Sepúlveda, el "vínculo parental" (y no, no pierdo la cabeza, es ¡ el "término científico"!)... íbamos juntos al quiosco a por el diario, él sobre mi hombro y la gente, extrañada, decía: "oye, que tienes un gorrión en el hombro" y yo: "sí, sí, es normal"... un buen día voló con un grupo de gorriones que pasaban por aquí, voleteó un poco con ellos, volvió hacia mí, se posó en mi hombro, pió y... se fue... y me acuerdo a menudo de él, y sonrio para mí... más arriba tenéis una foto "pocos días después de conocernos"...

Hasta pronto, à bientôt mais... "pour la route" La foule, Edith Piaf : http://www.youtube.com/watch?v=4yn8Gf4d8Ec, merveilleux, non?

.
CDs de "la Môme" Piaf en las bibliotecas: signatura CD 072.7 Pia (hay un montón)
Historia de la una Gaviota y del Gato que le enseñó a volar: I*** Se
El Principito: JN Sai
Sobre gorriones y otros pájaros: signatura 59.82 + las 3 primeras letras del apellido del autor, ex. 59.82 Bri; 59.82 Bla etc.
.
à + ! Muriel

dimecres, 7 d’abril del 2010

Àvies i néts, néts i àvies

Ahir la meva filla m'ensenya com al Facebook un amic seu ha penjat 2 fotos, l'una al costat de l'altra i la tendresa de les fotos i sobretot d'aquell noi de posem 20 anys, m'envaeix: a la primera foto està ell, petitó, i la seva àvia li està donant de menjar amb la cullera i a la segona foto, està ell, ara, fa uns dies i... li està donant de menjar a la seva àvia amb la cullera...

Avui, a la biblioteca, ha passat quelcom semblant: un noi jove, 16 anys potser, arriba a la segona planta amb la seva àvia, una iaia diminuta, encongida pels anys i una mica, sembla, perduda. Primer escullen un llibre i després el noi instal·la dues cadires al davant d'un ordinador que ha reservat, una per a la seva àvia i una altra per a ell. No vull xafardejar però és una escena particular i m'atrau i no puc estar-me'n d'observar-los una mica, així des del taulell. Pel que veig el noi ha vingut a conectar-se al Facebook i amb la iaia han agafat un llibre d'animals... Ell va compaginant el teclejar comentaris i picar fotos (el seu món de Facebook) amb el passar les pàgines del llibre i ara assenyala alguna cosa. M'apropo (al cap i a la fi he d'aixecar-me i anar a col·locar aquest diccionari al seu lloc !) i sento com li diu: "Veus, l'esquirol està pujat a l'arbre!" amb tranquil·litat i un somriure...


La tendresa...

Això us volia explicar avui, i no, no solc mirar el que la gent fa als ordinadors !
Fins ben aviat, Muriel

dimarts, 6 d’abril del 2010

Portraits de portraits, retratos retratados & BNF

En algun momento se debió de disparar sola la cámara y ahora descubro esta foto, mi primer impulso es "eliminar" pero no, hay algo aquí que me retiene en esta serie de retratos colgados en una de las paredes de mi casa... Entre Betty Boop y... yo misma, dibujos de mi hija - de hace ya algun tiempo (!) - una foto de estudio de 1933: a la izquierda del retrato de familia está mi abuela materna, tiene 18 años.

Une photo qui s'est faite toute seule, à un moment donné et que je découvre aujourd'hui, la première idée : "éliminer" puis tout compte fait je garde, quelque chose me retient dans cette série photographiée de portraits accrochés à un de mes murs... Entre Betty Boop et... moi-même, deux dessins de ma fille d'il y a on va dire "quelque temps", une photo de studio, un portrait de famille de 1933, ma grand-mère se tient debout, à gauche, elle a 18 ans.



C'est tout, une miette de vie, un flash tierno (para mí)... y aprovecho, ya que de retratos estoy hablando, para invitaros a visitar la exposición virtual de la BNF, Bibliothèque Nationale de France : Portraits, Visages (Retratos, Caras) et j'en profite, puisqu'il s'est agi ici de portraits, pour vous inviter à visiter l'exposition virtuelle de La BNF : Portraits, Visages : http:/expositions.bnf.fr/portraits/index.htm

BNF en general: www.bnf.fr , OK ?

Et il y a aussi cela: J'ai un visage pour être aimé (choix de poèmes 1914-1951), de Paul Éluard, récemment publié chez Gallimard et dont voici une miette:

J'ai eu longtemps un visage inutile
Mais maintenant
J'ai un visage pour être aimé
J'ai un visage pour être heureux

(Tuve durante mucho tiempo un rostro inútil
Pero ahora
Tengo un rostro para ser amado
Tengo un rostro para ser feliz)


et encore une autre

Je suis né derrière une façade affreuse
J'ai mangé j'ai ri j'ai rêvé j'ai eu honte
J'ai vécu comme une ombre
Et pourtant j'ai su chanter le soleil
Le soleil entier qui respire
Dans chaque poitrine et dans tous les yeux
La goutte de candeur qui luit après les larmes

(Pour en savoir plus: http://www.andrevelter.com/pe.htm )

Allez, à bientôt, hasta pronto, Muriel

diumenge, 4 d’abril del 2010

Et... JOYEUSES PÂQUES !!!





Fins ben aviat, à la prochaine et... Joyeuses Pâques ! Muriel

dijous, 1 d’abril del 2010

Poisson d'Avril ! April Fool's day !

1er avril, poisson d'avril !

Es una tradición francesa vieja de unos 4 siglos equivalente al día de las Inocentadas en España; se celebra hoy, además de en Francia en varios países como Bélgica, Suiza, Canadá, Holanda, Alemania, Inglaterra, Escocia... siendo la alegría de grandes y pequeños.

Mi broche para hoy, naturalmente - ¡ cada día un broche !- es éste:




pues las inocentadas se llaman "poissons", es decir "peces". ¿Por qué? ¡buena pregunta !

Y aprovecho la oportunidad parar presentaros un web bellísimo, de un amigo, un web lleno, llenísimo de... peces de todos colores, de todos los mares : http://www.marcfotosub.com/ (clicar encima para entrar)
J'ai bien pensé à vous faire une blague, un poisson d'avril... mais pour le moment, je profite simplement de l'occasion pour vous présenter un très beau site web plein, archi plein de poissons, toutes couleurs, toutes mers et océans confondus !
Cliquez et entrez: http://www.marcfotosub.com/

Joyeux 1er avril, joyeux avril tout court, feliz mes de abril, hasta luego, Muriel  
(una abraçada per a la  Magda por regalar-me la 1a foto ! Ara tan sols falten 999 per a la meva col·lecció de 1000 agulles i altres fermalls")