miércoles, 7 de abril de 2010

Àvies i néts, néts i àvies

Ahir la meva filla m'ensenya com al Facebook un amic seu ha penjat 2 fotos, l'una al costat de l'altra i la tendresa de les fotos i sobretot d'aquell noi de posem 20 anys, m'envaeix: a la primera foto està ell, petitó, i la seva àvia li està donant de menjar amb la cullera i a la segona foto, està ell, ara, fa uns dies i... li està donant de menjar a la seva àvia amb la cullera...

Avui, a la biblioteca, ha passat quelcom semblant: un noi jove, 16 anys potser, arriba a la segona planta amb la seva àvia, una iaia diminuta, encongida pels anys i una mica, sembla, perduda. Primer escullen un llibre i després el noi instal·la dues cadires al davant d'un ordinador que ha reservat, una per a la seva àvia i una altra per a ell. No vull xafardejar però és una escena particular i m'atrau i no puc estar-me'n d'observar-los una mica, així des del taulell. Pel que veig el noi ha vingut a conectar-se al Facebook i amb la iaia han agafat un llibre d'animals... Ell va compaginant el teclejar comentaris i picar fotos (el seu món de Facebook) amb el passar les pàgines del llibre i ara assenyala alguna cosa. M'apropo (al cap i a la fi he d'aixecar-me i anar a col·locar aquest diccionari al seu lloc !) i sento com li diu: "Veus, l'esquirol està pujat a l'arbre!" amb tranquil·litat i un somriure...


La tendresa...

Això us volia explicar avui, i no, no solc mirar el que la gent fa als ordinadors !
Fins ben aviat, Muriel

2 comentarios:

  1. Avis i nets, nets i avis, relacions amoroses d'aprenentage i molt, molt, transformadores.

    Petonets!

    Patrícia

    ResponderEliminar
  2. un abrazo y un beso MURIEL
    Que estén bien (no puedo traducir tu nota, snif, snif, snif, no la entiendo)
    besos
    magù

    ResponderEliminar