Ombúes en la ciudad

Los ombúes, o árboles de la bella sombra (y de nombre sabio phytolacca dioica), son árboles verdaderamente intrigantes para mí, seguramente para más personas pues sus raíces parecen patas de elefante o más bien de algún animal anterior al elefante, un prehistórico, un antediluviano, vaya. Los hay en muchos sitios en Barcelona y alrededores y siempre que paso cerca de unos los miro, me detengo y... me intrigan. Será por su aspecto ancestral y animal y por la tranquilidad enorme que emana de ellos, imagino. En la ciudad tiendo a caminar mirando hacia el suelo (no está bien pero evito pisar cosas desagradables y tiene su punto ;-) pues, de paso veo las raíces de los árboles. Ayer hice estas 4 fotografías:

Ombúes, Parque de la Marquesa, L'Hospitalet de Llob., Muriel

Ombúes, Parque de la Marquesa, L'Hospitalet de Llob., Muriel

Ombúes, Parque de la Marquesa, L'Hospitalet de Llob., Muriel

Ombúes, Parque de la Marquesa,
L'Hospitalet de Llob., Muriel

Por Montjuïc y Sant Just Desvern hay unos ejemplares más espectaculares me parece... Sin embargo, éstos son los que vi ayer. 

Para entender lo de "bella sombra", consultad el blog Árboles con alma, maravilloso:
post ombú: http://arboles-con-alma.blogspot.com.es/2011/04/ombu-bella-sombra-phytolacca-dioica.html
blog: Arboles con alma - blog

Admiración y agradecimiento por los árboles ! Los amigos árboles !

Hasta pronto, Muriel

Vraiment la saison des glycines

En pleine ville comme à la campagne, c'est la saison des glycines:

C/ Numància, BCN, 04-15, Muriel

C/ Numància, BCN, 04-15, Muriel

Un bonheur, un sourire dans le coeur de les voir au détour d'une rue... et une pensée profonde pour M.A.

À bientôt ! Muriel

et le lendemain, encore des roses et des dragons de la Sant Jordi dans les vitrines :-)

Trop bien installés pour limiter leur séjour à la "Diada", les dragons et les roses siégeaient encore dans certaines vitrines le lendemain:

Dragons et pains de la Sant Jordi - Boulangerie Baltà- avr. '15, BCN, Muriel

Dragons et pains de la Sant Jordi - Boulangerie Baltà- avr. '15, BCN, Muriel

avr. '15, BCN, Muriel

et les roses...boutique Felgar, avr. '15, , BCN, Muriel

Dans les vitrines et à la maison:

Roses 2015, Muriel

Allez, à bientôt ! @-->--- Muriel

Feliç Diada de Sant Jordi ! Los sonidos del silencio: recomanació exprés de lectura

Molt feliç Diada del Llibre i la Rosa, de les Princeses i Cavallers, Lectors i Lectores, Dracs i Amants de la Vida !

Us torno a enllaçar amb el blog de la biblioteca doncs surt la meva recomanació exprés de lectura al voltant del llibre de l'Anna Bofill Levi, Los sonidos del silencio, Aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres:

http://blocs.lescorts.cc/lecturamllongueras/2015/04/23/una-recomanacio-expres-de-sant-jordi/

Los sonidos del silencio. Ed. Aresta

Aquest matí he agafat la jaqueta a corre-cuita i també, una rosa de molla de pa i sucre, regal d'una companya del Centre Cívic, l'any passat, i també una mica de fil i una agulla per cosir-me-la a la solapa. I ho he fet asseguda al bus que m'ha portat a la biblio. Una iaia estava asseguda al costat meu i feia 70 anys de casada ! M'ha explicat que el seu marit sempre li havia regalat una rosa el dia de Sant Jordi però que "ara, passa de la rosa" :-(  però que "tot bé igualment" :-). A aquesta iaia li he dit que no mirés de prop com estava cosint la rosa, que els punts se'm veien molt i que no era un treball fi de modista però ella m'ha dit que "sí, t'està sortint bé, fa goig, jo, de totes maneres, no m'hi veia gaire i el que compta de veritat és la il·lusió, maca !" Boniques paraules, o no ?!!!! 

Rosa cosida al bus avui Diada de Sant Jordi, Muriel, 23-04-15

 

Reprodueixo aquí la meva ressenya per  tenir-la també al meu blog: 

Em ve de gust fer aquesta recomanació exprés d'una novetat que ha sigut de cocció lenta i és una eina molt afinada per a aparençar i ampliar la banda sonora de la nostra vida i per fer una mica de justícia envers les dones compositores de tots els temps. És una joia, tant per als estudiosos de la música, per als melòmans de a peu o els curiosos en general. 

Es titula Los sonidos del silencio i porta com a subtítol Aproximación a la historia de la creación musical de las mujeres de l'Anna Bofill Levi, arquitecta i compositora d'aquí, Barcelona. Edita Aresta Mujeres. El títol em sembla força bonic i si bé el subtítol pot donar la impressió que serà un "tostón", no ho és! La lectura és amena i obridora de camins musicals, filosòfics, vitals. 

Al final del llibre hi ha una guia d’enregistraments actualment disponibles per a escoltar moltes de les obres de les compositores esmentades des de l’alemanya Hildegard Von Bingen del segle XII, passant per la veneciana Barbara Strozzi del segle XVII i l'Ethel Smyth (anglesa de la 2a meitat del segle XIX-1a meitat del segle XX) fins a compositores d’Amèrica llatina dels nostres dies. És un llibre de consulta, imprescindible  per a tots, dones i homes que volem, amb petits gestos quotidians, reescriure una Història més inclusiva.

Aprofito l'avinentesa per a recomanar la música de la mateixa Anna Bofill, Alea Arborea i Barcelona Modern Project (CDs). 

Per cert, avui Diada de Sant Jordi, l'Anna signarà el seu llibre a la parada de la llibreria Pròleg a la Plaça Sant Jaume !

De pas, i perquè és d'un estil i problemàtica semblants, aplicat a la poesia, recomano el llibre de la María Cinta Montagut, poetessa, professora i traductora nascuda a Madrid i resident aquí, Barcelona. El títol és Tomar la palabra, Aproximación a la poesía escrita por mujeres, també de l'editorial Aresta Mujeres !

No vivim exclusivament de música i poesia, d'acord, però pregunto, què seria de la nostra vida sense un pessic de música i un grapat de poesia, un pastís força insípid potser ?!

Total que Visca la lectura, Visca la música ! Gràcies Rosa per publicar aquest post, gràcies Raquel per la rosa de pa i sucre, gràcies Aïna pel te de roses, gràcies Inma per la rosa-rosa ben vermella de Sant Jordi... 

Felices lectures i joiosa música sempre !!!  Salutacions des de la biblioteca, Muriel

 

Sant Jordi a punt a punt: recomanacions de lectura des de la biblio i altres bons desitjos !

Us enllaço amb el blog dels Clubs de Lectura de la biblio amb accés directe al post "especial Sant Jordi". Entre d'altres notícies hi trobareu les recomancions de lectura de tot l'equip :-)

Biblioteca Les Corts Miquel Llongueras 

el blog dels Clubs de Lectura

http://blocs.lescorts.cc/lecturamllongueras/2015/04/15/celebra-el-sant-jordi-a-la-biblioteca/

Salutacions i... felices lectures sempre ! Muriel

Afageixo aquest punt de lectura que he trobat a una llibreria, molt excessiu, sens dubte, això de un dia sense llegir és un dia perdut... doncs, no es perden tan fàcilment els dies, per sort ! En tot cas, un dia amb lectura, potser sí que és un dia guanyat ;-) Igualment, aquest punt m'ha fet gràcia i l'anell és el que em posaré demà, Diada del llibre i... de la rosa !

Punt de llibre i rosa de Sant Jordi 2015, Muriel

Apa, fins ara ! i Feliç Diada demà @ --> --   @ --> --   @ --> --  !!!

Biografia infantil de Virginia Woolf - Recomanació de lectura ! Sant Jordi a la vista ;-)

Divendres a la tarda  em tocava  taulell de préstec, aquest taulell del que m'agrada dir-ne "platea" ( més glamour, més divertit ;-)  http://books-carabistouilles-préstec versus platea ), i una usuària em va retornar una biografia de la Virginia Woolf*, escriptora que fa anys que és especial per a mi. Em va sorprendre que fos un llibre infantil, i encuriosida em vaig "auto-prestar" el llibre. Encuriosida perquè, com es fa una biografia de la Virginia per a nens i nenes ? El subtítol, "La escritora de lo invisible" em va agradar, em va semblar encertat per a parlar de la Virginia i va acabar d'afegir un punt més d'intriga a tot plegat.

Diumenge a la tarda, vaig instal·lar-me tranquil·lament amb el llibre i... quin moment més exquisit de lectura ! Un intermedi absolutament deliciós en un cap de setmana "a tope" (de coses bones per això: poesia, música. amistat...) !

biografia infantil 

text Luisa Antolín Villota; 

il·lustracions Antonia Santolaya

editorial hotelpapel ediciones

col·lecció libros para crecer en igualdad

bilingüe castellà-anglès

És un llibre delicat, com no podia ser d'una altra manera. La Virginia està molt ben retratada, i la seva obra també. Els dibuixos i el text són bonics i molt evocadors del seu món tan particular, un món, al cap i a la fi, fàcil d'entendre, de captar. M'il·lusiona pensar que algun nen o nena pugui sentir interés a partir d'aquesta biografia per la habitació pròpia ("Virginia se dio cuenta entonces de que si quería ser escritora necesitaba tener una habitación para ella sola. Silenciosa y con cerrojo, para que nadie pudiera interrumpirla mientras lanzaba su red a las palabras"), o per la Mrs Dalloway que, un bon matí, decideix anar ella mateixa a buscar les flors per a decorar casa seva, o en fi, perquè la Virginia diu clarament i senzillament que "para escribir, lo más importante es ser una misma".


* Virginia Woolf, 1882-1941, Anglaterra, novel·lista, assagista, editora, feminista, una figura destacada del moviment modernista literari del segle XX

http://www.everseradio.com/letter-virginia-woolf-terese-coe/

 
Fins molt aviat, felices lectures sempre ! Muriel

Nadine, je pense à toi ! nos discussions emballées, le mémoire de maîtrise à Paris-XII, tu faisais ça avec quel prof ? moi, c'était la linguistique générale avec M. Pergnier... Que d'eau a coulé sous les ponts ! Viens, viens faire un tour par ici, qu'on discute encore un peu, beaucoup !, autour d'un bon thé fumant (et des p'tits gâteaux !!!) 
Bises !

Une pensée de glycine

Ma Grande Camarade, un an de Présence depuis l'Absence...
Reconnaissance infinie pour l'Amitié, au-delà de tout, et même de la présence et de l'absence...

La saison des glycines est revenue, j'aime énormément la glycine, elle me transporte toujours jusqu'à Combs-la-Ville / Quincy, chez nous, jeunes... Toi aussi tu aimais bien la glycine. Je cherche une photo de glycine sur le web pour te l'offrir et agrémenter ce mot, exprès pour toi, et je lis ceci au hasard de google: "La glycine est une merveilleuse plante grimpante, à la floraison généreuse et délicieusement odorante", "La glycine embellit les espaces", "Une classique des jardins à la floraison spectaculaire qui apporte une touche de romantisme", " Cette plante vigoureuse demande un support très solide auquel s'accrocher." S'agirait-il donc là de la plante de l'Amitié ? La floraison commence en avril... 

photo www.binette-et-jardin.com

En effet, le tronc (la tige ?) de la plante s'attache avec force à ce qu'il aime. Un jour d'hiver, il y a quelques années, dans une rue près d'anciennement chez toi, j'ai pris cette photo d'une glycine accrochée à un portail de fer forgé tombé en désuétude. Ça m'avait frappée, une image forte, la nostalgie, la fidélité, l'intention d'empêcher que les choses, les sentiments, la vie s'évanouissent, se perdent, se confondent:

Vieux portail et glycine, Combs-la-Ville, Muriel

Pensée profonde pour toi, amitié vive au-delà de l'absence...
Ma force, c'est entre autre, je le sais, d'avoir connu une amitié comme celle qui nous a unies !

À bientôt, à toujours, Muriel

Eduardo Galeano...

"Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo". Eduardo Galeano

Eduardo Galeano, periodista y escritor uruguayo, autor, de entre varios libros que me han impresionado, Las venas abiertas de América Latina (1971, lo descubrí en los 80's), nacido en Montevideo en 1940 y muerto hoy, 13 de abril 2015, una pérdida de inmenso valor humano.

"Beaucoup de gens minuscules* dans des endroits minuscules faisant des choses minuscules peuvent changer le monde."
(*minuscules au lieu de petits parce que c'est le sens, je crois. Des petites gens c'est autre chose et des gens petits, ma foi, c'est pas ça non plus; l'alternative "sans importance" marche pour les gens et les endroits mais... pas pour les choses, idem pour "insignifiant", puis insignifiant, de toute façon, qu'est-ce que ça veut dire ?!)

Eduardo Galeano, que son âme repose en paix ! et nous, essayons de continuer à faire notre part, à apporter ce minuscule grain de sable à l'édifice du bonheur des gens et de la santé de la planète... Merci à lui !

À bientôt, hasta pronto, Muriel (pensée profonde pour ma Grande Camarade)

Diumenge de Passejada amb barret

Aquest matí ha sigut matí de Passejada amb barret - anem per l'11a edició, ja té solera :-)
La Passejada, l'organitza un grup de dissenyadores de barrets d'aquí, Barcelona, i per participar, l'única cosa que cal fer és presentar-se al punt de trobada (a dalt de tot de la Rambla Catalunya, allà on està "la Girafa coqueta" i dur barret al cap (senzill, tunejat, sofisticadíssim, això, un mateix) ! i el punt d'arribada és allà on està "la Vaca pensativa". (La Girafa i la Vaca són 2 escultures emblemàtiques de BCN )
 

Passejada Amb Barret, Barcelona, abril 2015 

Us enllaço amb articles de premsa i posts de blogs relacionats amb la Passejada:

http://lorenzoduaso.blogspot.com.es/2015/04/xi-passejada-amb-barret-i.html  (fotos espectaculars !)
http://lorenzoduaso.blogspot.com.es/2015/04/xi-passejada-amb-barret-ii.html (+ fotos espectaculars !!)
http://www.estilobcn.com/noticias-noticies/estilo-bcn-passejada-barret/
http://books-carabistouilles.blogspot.com/2013/04/9a-passejada-amb-barret-barcelona-2013.html  (aquest mateix blog, Passejada 2013)

I pel que fa a la Girafa:

http://www.minube.com/rincon/escultura-la-girafa-coqueta-a54403
http://books-carabistouilles.blogspot.com/2013/02/la-girafa-coqueta-de-barcelona.html
(aquest mateix blog, un dia del 2013)

foto style-by-bru- passejada amb barret

La Vaca està molt poc documentada, pel que veig, bé doncs, és aquesta (darrera la passejadora embarretada !):

Vaca pensativa i passejadora amb barret, abril '15, Muriel

Més informació sobre aquesta vaca pensativa properament... (de seguida que en trobi)

Fins la propera, Muriel

Et cet autre poème, també de la Remei Margarit i Tayà

À mon fils, Al meu fill, es titula el poema... À ma fille, A la meva filla, penso jo... Et je pense aussi aux amies et à leurs fils, à leurs filles...Amigues, fills i filles... car, viure els demana, per qui més, qui menys, un dur combat, efectivament.

Al meu fill

El dolor em colpeix les entranyes
quan m'adono
des de la meva impotència
del dur combat
que el viure et demana.
Estimar-te no és prou
ja que la vida
des de tu,
cerca sense treva
l'expressió en les mesures.
Només puc, de lluny estant,
preguntar arreu
per l'esperança.

Remei Margarit i Tayà (De la soledat i el desig)

À mon fils

La douleur me prend au ventre
quand je me rends compte,
impuissante,
du dur combat
que vivre exige de toi.
T'aimer ne suffit pas
car la vie, 
en toi
cheche sans trève
l'expression dans les mesures.
Je ne peux, de loin,
que solliciter à l'entour
l'espoir.

Une traduc à main levée, "peut mieux faire"... Avec la poésie, on peut toujours mieux faire, de toute façon... C'est de son recueil "De la solitude et du désir", des poèmes particulièrement touchants.

Amies qui vous reconnaissez, Amigues, no fa falta dir el vostre nom, una abraçada, forta, je vous embrasse !

L'aubépine et les perce-neige, les flors d'arç i les campanetes d'hivern simbolitzen l'esperança

Aubépine

Perce-neige

 
Fins aviat, à bientôt, Muriel

Troupeau de pins, ramat de pins i joc d'ombres

Plaisir d'une balade à bon pas dans le massif de Collserola, plaisir d'avoir fait cette balade en semaine et plaisir d'avoir vu de haut la cime des pins, comme autant d'animaux paisibles, vert luminuex et jeu d'ombres, joli, très !

Plaer d'una caminada a pas lleuger aquest matí per la carretera de les Aigües (Collserola), plaer d'aquesta caminada un dimarts al matí i plaer d'haver vist des de dalt la copa dels pins, afable i tranquil ramat en un contrast de verd i d'ombra, molt i molt bonic !

Troupeau de pins, Collserola, avril '15, Muriel

Apa, fins aviat, à bientôt, Muriel (merci Ghis. pour les pompes, gràcies Ioia per la companyia)

La vida, un poema de Remei Margarit

La vida

De la fatiga
dels moments escassos
on sóc
m'adono del neguit
sobrer
de cada dia.
Sento l'afany de jeure
i mirar passar els núvols
escoltant el soroll de l'aigua
que corre
no gaire lluny.
Silenci
per sentir nítidament
la vida.

Remei Margarit i Tayà
(del recull De la soledat i el desig) 

Que delicadament i que certament dit, en aquest poema de la Remei Margarit, el que sento avui (i cíclicament) tan fort en tot el meu ésser ! 
Hi ha dies amb necessitat - i plaer !- de la música i d'altres dies que volen silenci, només silenci i calma, sí.

Remei Margarit i Tayà (Sitges, 1935) és escriptora, poetessa, psicòloga, professora de música. Va ser co-fundadora, l'any 1961, del grup Els setze jutges, pioners de la Nova Cançó a Catalunya

Fins aviat, salut ! Muriel (pensée profonde pour M.A.)

En ce 1er avril...

Cette chanson, pour toi, ma grande, grande camarade, parce que, combien de fois ne l'avons-nous pas chantée, toutes les deux, cette chanson-là, Potemkine !!! Je l'écoute ce soir avec toi. Depuis toujours, c'était inévitablement "avec toi", indéfectiblement, c'est comme ça:

YouTube-Potemkine-Jean Ferrat

Nous avions un "répertoire" de très belles chansons que tantôt nous écoutions avec révérence, et tantôt nous massacrions gaîment, à tue-tête... Nous adorions Jean Ferrat et Georges Brassens, et Léo Ferré, et Barbara et nous avions repris à notre compte les grandes chansons d'Edith Piaf... Forcément ! Enfin, nous aimions de toute façon des tas de choses ! La vie !

Et celle-là, tu l'aimais bien aussi: YouTube-Ma Môme-Jean Ferrat !

Pensée profonde pour M.A, un an que ton coeur a tout à coup commencé à sévèrement déconner, ç'aurait pu être un poisson d'avril, ç'aurait été de mauvais goût, ça n'aurait pas été une idée à toi, non...

Image de la Forèt de Sénart, notre forêt ! Muriel 

Bon, et comme dit une autre grande amie, "à tout de suite par la pensée", Muriel