5mn de pausa i un poema

Envejo els ocells

Envejo els ocells
perquè tenen ales
- però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
- però no tenen mans
ni ungles.
No teixexen xarxes
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sopesar pedres
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen
donen i accepten.

Vull mans
i no vull ales !

És un poema de Montserrat Abelló del seu recull Vida diària, Al cor de les paraules [Obra poètica 1963-2002, Edicions Proa, Barcelona 2002 ]

L'he descobert fullejant una Antologia de poesia catalana feminina, a càrrec de Carme Riera amb il·lustracions d'Eulàlia Sariola. [ Disponible a les biblioteques amb la signatura P 833 Ant ]
Fins aviat, Muriel