divendres, 19 de febrer del 2016

Entre végétal et animal

Ça faisait longtemps que je ne passais pas par le Parc Cervantes. J'aime bien pourtant, la mer au loin, la ville qu'on surplombe (même si ce n'est qu'un peu) et selon la saison, des roses à profusion ou simplement, comme hier, des arbres dépouillés ou déjà en bourgeons...

Au beau milieu du parc, siège un exemplaire de belle-ombre, un belombra ou raisinier dioïque, enfin, de ces phytolacca dioica dont les racines toujours toujours m'impressionnent.
Hier, il m'a carrément happée, émerveillée, transportée dans une fusion des mondes végétal et animal. Une racine-poulpe surgie d'océans anciens, une racine-phoque des sables s'oubliant dans une tenue presque impudique, enfin, lascive, presque langoureuse, une racine, que sais-je, rhinocérontique - si je touche du pied, elle se réveillera - s'étalait au pied du tronc, parmi d'autres racines encore plutôt végétales...
J'ai adoré ce moment, cet arbre, cette racine et n'ai pas voulu réveiller l'animal, non, tout au plus ai-je désiré savoir, ou pouvoir, un jour m'allonger au pied d'un arbre, moi animal soucieux et gesticulateur, et ressembler pour un moment, à une racine dans une fusion entre l'animal et le végétal...


Belle-ombre - Parc Cervantes - février '16 - Muriel

Belle-ombre - Parc Cervantes - février '16 - Muriel

Belle-ombre - Parc Cervantes - février '16 - Muriel

Belle-ombre - Parc Cervantes - février '16 - Muriel


C'est vrai, je vous avais déjà parlé de belombras, de ceux du Parc de La Marquesa: 

Bon, alors... à bientôt, toute ma gratitude aux arbres en général et à ce belle-ombre en particulier ! Muriel

dimecres, 17 de febrer del 2016

Entreacte, paraules, poesia, vida...

Llegeixo aquest poema, Entreacte, de Joan Brossa i com sempre que llegeixo Joan Brossa se m'encén una llum i un somriure. La seva poesia és balsàmica, divertida i, trobo encertada. Encerta a definir les coses de la vida, la poesia i les paraules i es veu com les estima (o serà perquè les estima).

Entreacte
Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les
bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d'altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d'adjectius mirant pel
forat del teló.
El poema següent ara començarà.
del recull Els ulls i les orelles del poeta

Vet aquí una formidable presentació de la poesia ! I veig que també de la vida mateixa doncs, els entreactes són com la puntuació de la vida, la respiració entre els actes, que són a la vida el que els mots a la poesia. La vida, obra de teatre feta, és clar, d'actes i entreactes...

un poema visual de Joan Brossa

Fins ara, Muriel

diumenge, 14 de febrer del 2016

Música, agraïment al moment present, a la vida i als nostres morts...

Mar, Muntanya, Música...

Música aquest matí a L'Auditori. Un concert en el desconcert de la mort de "l'altra" Muriel, la de Catalunya, la meva "tocaya", que vaig tenir la sort de conéixer un dia, seguint el fil de l'Amistat...

Absència del compositor català Hèctor Parra (Barcelona, 1976) ha sonat amb molta emoció, interpretada per l'OBC, dirigida pel joveníssim director Lorenzo Viotti (Lausana, 1990) - 1er premi de direcció d'orquestra guanyat amb aquesta mateixa obra el 2013 -. L'Hèctor Parra, present entre els oients, ha presentat la seva peça i l'ha dedicat, per aquest matí, al compositor català David Padrós, mort aquest setmana (Igualada el1942) i a la Muriel Casals, morta aquesta matinada (Avinyó, 1945).

Que el somriure serè i el tarannà dialogant que caracteritzaven la Muriel emparin Catalunya des d'allà dalt o des d'on sigui se n'hagi anat...

No he pogut localitzar Absència. Sí, en canvi, he trobat Fragments on Fragility (Hèctor Parra, 2009), que també, de sobte, si més no pel títol, sembla adient per a l'ocasió:

https://youtu.be-Parra-Fragments on Fragility

Aquest concert, obert amb Absència, ha seguit amb el Concierto de Aranjuez (bellíssim, interpretat per Juan Manuel Cañizares !) i la 3a simfonia de Beethoven, l'Heròica, amb tot l'ímpetu que li ha pogut donat aquest jove director, ha sigut, tot plegat, molt emocionant i com de rèquiem... Rèquiem, en llatí, és descans, descans per als morts...

Afegeixo el link per a la carta de comiat que l'Òmnium Cultural li adreça:
www.vilaweb.cat/omnium-cultural-estimada-muriel

Una abraçada per a la Montse que, tot conduint cap a L'Auditori, ha dit aquesta frase que m'ha tocat l'ànima "Estic agraïda als meus morts", morts entre els quals, des d'aquest matí, la seva companya i amiga Muriel; una altra abraçada per a la Pepita,

Fins aviat, Muriel (pensée profonde pour mes morts...)

dissabte, 13 de febrer del 2016

“Le monde aurait pu être simple comme le ciel et la mer.” André Malraux

Plage de Gavà, 13 fév. 2016, Muriel


"... hay puertas al mar que se abren con palabras" Rafael Alberti
(Il est des portes sur la mer que l'on ouvre avec des mots)


La contemplation de la mer me procure un bien fou, fou !

À bientôt, Muriel

dimarts, 9 de febrer del 2016

Regal de núvols i teules amb pensament

Sempre nous regals de núvols al cel, Cingles de Bertí, feb. '16, Muriel

Homenatge al meu pare, tantes teulades al llarg de la seva vida,
Cingles de Bertí, feb. '16, Muriel

Fins la propera, Muriel (records als altres 5 de la "Camiñada" !)

divendres, 5 de febrer del 2016

Français/Catalan/Castillan/etc.: blogs littéraires-literaris-literarios-etc.

Ce post est une compil' des BLOGS sur la lecture et les bouquins rencontrés au hasard de mes recherches sur le net. C'est peut-être plus pratique de les regrouper par langue d'origine ? C'est ce que je vais faire. J'alimenterai au fil de mes découvertes,  un post donc en construction permanente...


Aquest post es una recopilació dels blogs sobre lectura i llibres que s'han presentat a mi a l'atzar de recerques a Internet. Potser és millor agrupar-los per idiomes ? Crec que sí. Ara mateix, tinc poquets links pel català però aniré afegint els blogs que descobreixi i m'agradin. Aquest és un post per sempre en construcció...


Esta entrada es una recopilación de los blogs dedicados a la lectura y los libros que he visitado al azar de mis búsquedas: los agruparé por idiomas, será más cómodo de cara a... las próximas búsquedas ;-) De momento hay poquitos en castellano, iré añadiendo los que descubra a medida... que los descubra ! Un post en construcción permanente !





  • FRANÇAIS
  • ETC.
- The Deliberate Reader
- Bookalicious Babe Book Reviews
- The New York Review of Books
- One More Page
- Vulpes Libris


- Quaderno de un bibliotecario
- Non Solo Mozart


  • ADEMÁS, TAMBÉ, ET ENCORE...
- A year of reading the world:
https://ayearofreadingtheworld.com/thelist/

- Descubriendo el mundo a través de 37 libros:
http://www.libropatas.com/libros-literatura/descubriendo-el-mundo-a-traves-de-37-libros/



À bientôt, fins ara, hasta luego, bye for now, ciao, etc. !
Belles lectures à vous, feliços llibres sempre, felices lecturas os deseo...
Salutations lectrices à Cathy ;-)  Muriel


dilluns, 1 de febrer del 2016

Dos voces... tres voces...

En pocos días descubro dos voces, es decir dos personas que han destacado por su voz. Las descubro a través de Catalunya Música, por la mañana, un poco temprano -  pues así es como, habitualmente, vuelvo a aterrizar en la vida despierta, con música y noticias musicales.

Son las voces de una soprano y un bajo-barítono. Me quedo con la curiosidad...

Ella, francesa, acaba de morir, mejor dicho, acaba de llegar allá donde moran los ángeles, sin olvidar las ángelas, y ha vuelto a encontrar su voz que un día, demasiado joven, perdió...

Él és norteamericano, de Iowa, y sigue cantando aquí abajo y pasa por Barcelona en ocasión del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.

Denise Duval, 94 años, la voz de La Voix humaine, texto de Jean Cocteau y música escrita a medida para ella por Francis Poulenc:

cultura.elpais.com-cultura-Denise-Duval-2016/01/27 (me encanta el retrato de esta página cultural de El País, una foto lindísima)

youtu.be/Denise-Duval-Voix-Humaine

y también:

Concert Mai Musical de Bordeaux, 1958
 Youtu.be/Denise-Duval-Francis-Poulenc-Salle-Gaveau-1959- Mamelles-Tiresias , conmovedor y divertido !


Simon Estes, después del Preludi, lo vuelvo a encontrar en La Contra (La Vanguardia).
La Contra es como el té de cada mañana, un ritual, un momento agradable, a veces desigual, con más o menos sabor o, en fin, cosas que pasan... La Contra es, en general, para mí, un buen comienzo del día y una formidable oportunidad para encontrarme con seres diversos, sorprendentes, insospechados, es una especie de fugaz lección de vida (que me puede servir o no... a mi, lo que me sirve es estar en contacto con tantos personajes que tienen tantas ganas de vivir !

Simon Estes, 78 años, en activo, nieto de esclavos, durante mucho tiempo no pudo cantar en Nueva York las óperas por las que le aclamaban en Berlín, París, Viena, Londres, Madrid. Entonces mperaba la discriminación en Estados Unidos... Mandela subió al poder y Estes fue el primer negro en cantar ópera en Sud-África... Historia pasada ? Historia reciente ! Dice que "hace falta tener el valor de perdonar", que su madre siempre le repetía que "si la amargura conseguía instalarse en su corazón, se enfermaría" y le mandaba rezar por los que le hacían daño... Dice que le ha hecho caso a su madre :-) Leo la entrevista y se me hace una persona muy bondadosa. Aquí la tenéis:

lavanguardia.com/lacontra/2016-02-01-Simon-Estes

youtu.be/-Simon-Estes_Leontyne-Price-Aida qué voz, los dos ! la de Estes, potente !

y éste, cantando en casa, Iowa :-)   youtu.be-Simon-Estes-Des-Moines-Symphony

Y... hay otra voz que quiero convocar aquí, invitar... bueno, se invita sola :-), una voz en un tono menor... No, no se trata de óperas ni de fama internacional... Es la voz de mi padre, que cantava, en la ducha, literalment, el repertorio de su época, de su juventud y, qué entrañable y qué buena voz ! y que también cantaba enfilado en lo alto de los tejados de las casas de nuestro pueblo y pueblos vecinos pues, trabajaba de eso, de hacer tejados (con tejas Île-de-France entre otras). De haber nacido en otro contexto socio-economico-cultural, para decir algo, seguro segurísimo, le habrían apuntado a clases de canto y quien sabe...

À mon père, pensée affectueuse, tant d'années déjà qu'il chante là-haut, là-bas, depuis l'autre rive:

Mon coeur est un violon, chanté ici par Luis Mariano: youtu.be/mon-coeur-est-un-violon-Luis-Mariano

Hasta pronto, à bientôt, Muriel [and... hi Gaile, Carol, Beth, Ben, Mike, Sue, Bill... I do remember ! and Laura, many years now among singing angels ! hi Jackie... hi Iowa ;-) ]