miércoles, 17 de febrero de 2016

Entreacte, paraules, poesia, vida...

Llegeixo aquest poema, Entreacte, de Joan Brossa i com sempre que llegeixo Joan Brossa se m'encén una llum i un somriure. La seva poesia és balsàmica, divertida i, trobo encertada. Encerta a definir les coses de la vida, la poesia i les paraules i es veu com les estima (o serà perquè les estima).

Entreacte
Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les
bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d'altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d'adjectius mirant pel
forat del teló.
El poema següent ara començarà.
del recull Els ulls i les orelles del poeta

Vet aquí una formidable presentació de la poesia ! I veig que també de la vida mateixa doncs, els entreactes són com la puntuació de la vida, la respiració entre els actes, que són a la vida el que els mots a la poesia. La vida, obra de teatre feta, és clar, d'actes i entreactes...

un poema visual de Joan Brossa

Fins ara, Muriel

No hay comentarios:

Publicar un comentario