domingo, 14 de febrero de 2016

Música, agraïment al moment present, a la vida i als nostres morts...

Mar, Muntanya, Música...

Música aquest matí a L'Auditori. Un concert en el desconcert de la mort de "l'altra" Muriel, la de Catalunya, la meva "tocaya", que vaig tenir la sort de conéixer un dia, seguint el fil de l'Amistat...

Absència del compositor català Hèctor Parra (Barcelona, 1976) ha sonat amb molta emoció, interpretada per l'OBC, dirigida pel joveníssim director Lorenzo Viotti (Lausana, 1990) - 1er premi de direcció d'orquestra guanyat amb aquesta mateixa obra el 2013 -. L'Hèctor Parra, present entre els oients, ha presentat la seva peça i l'ha dedicat, per aquest matí, al compositor català David Padrós, mort aquest setmana (Igualada el1942) i a la Muriel Casals, morta aquesta matinada (Avinyó, 1945).

Que el somriure serè i el tarannà dialogant que caracteritzaven la Muriel emparin Catalunya des d'allà dalt o des d'on sigui se n'hagi anat...

No he pogut localitzar Absència. Sí, en canvi, he trobat Fragments on Fragility (Hèctor Parra, 2009), que també, de sobte, si més no pel títol, sembla adient per a l'ocasió:

https://youtu.be-Parra-Fragments on Fragility

Aquest concert, obert amb Absència, ha seguit amb el Concierto de Aranjuez (bellíssim, interpretat per Juan Manuel Cañizares !) i la 3a simfonia de Beethoven, l'Heròica, amb tot l'ímpetu que li ha pogut donat aquest jove director, ha sigut, tot plegat, molt emocionant i com de rèquiem... Rèquiem, en llatí, és descans, descans per als morts...

Afegeixo el link per a la carta de comiat que l'Òmnium Cultural li adreça:
www.vilaweb.cat/omnium-cultural-estimada-muriel

Una abraçada per a la Montse que, tot conduint cap a L'Auditori, ha dit aquesta frase que m'ha tocat l'ànima "Estic agraïda als meus morts", morts entre els quals, des d'aquest matí, la seva companya i amiga Muriel; una altra abraçada per a la Pepita,

Fins aviat, Muriel (pensée profonde pour mes morts...)

No hay comentarios:

Publicar un comentario