dijous, 23 de maig del 2013

Dutilleux i Moustaki

M'he despertat amb la notícia de la mort de Henri Dutilleux, 97 anys per això, una vida "sencera"! Un músic "del 4" com diem a la biblioteca, és a dir, en el seu cas, de música clàssica contemporània, i quan he arribat a la feina li he fet un petit homenatge a la 1a planta, la de la música. També he vist que teníem tan sols 1 CD i he fet arribar suggeriments de compra a la companya encarregada de fer prosperar la nostra col·lecció.

«He intentat fer cantar la orquestra com els pintors fan sorgir els colors»
(j'ai essayé de faire chanter l'orchestre comme le peintre fait jaillir ses couleurs)

«És bo a vegades orientar a l'auditori sobre el món que desitjem crear»
(il est bon parfois d'orienter l'auditeur vers le monde que vous cherchez à créer)

Tot just acabava de muntar aquest modest homenatge que em truca una altra companya: "Ja pots preparar una coseta per al Georges Moustaki també, acaba de morir." Era molt malalt i la mort l'ha pillat més "abans d'hora". Amb els anys m'havia allunyat de Moustaki ì si el sentia era més aviat per casualitat però és absolutament inseparable de la meva joventut, com l'escoltàvem, com el cantàvem !!! Ma liberté, Ma solitude...

Ma liberté 
C'est toi qui m'a aidé 
A larguer les amarres  
On allait n'importe où 
On allait jusqu'au bout  
Des chemins de fortune  
On cueillait en rêvant   
Une rose des vents   
Sur un rayon de lune   

Llibertat meva
Tu que em vas ajudar
A amollar les amarres
Anavem sense rumb
Anavem fins al final
A l'atzar dels camins
Tot somniant collíem
Una rosa dels vents
Sobre un raig de lluna

Doncs, que descansin tots dos en pau !
Moustaki, Ma liberté : http://youtu.be/9Cw3LkBEe7M  (un Moustaki molt i molt jove !)

Dutilleux, L'arbre des songes (Violí, Renaud Capuçon) : http://youtu.be/gRmIV8efTyQ (bellíssim!) 

Fins la propera, Muriel

1 comentari:

  1. QUERIDA MURIEL
    Acá también salió la noticia
    y sobre GEORGE MUSTAKI, yo tenía de chica un disco muy bonito de él con su cara de pelo muy largo, jeans y su clásica barba, él contó que fue pareja de LA PIAF pero era mucho menor.
    Te cuento que acá dieron en un canal de cable europeo llamado EUROPA EUROPA, la vida de GEORGE BRASSENS, y no tenía ni idea de que además de sus hermoasa canciones conocidas (más familiares, aunque algunad e protesta) tuviera algunas con malas palabras y cosas procaces, jaja, esos discons no llegaban a la República Argentina. buen besos nena

    ResponElimina