 |
| Tuiles enneigées |
À mon père...
À bientôt, Muriel
dilluns, 30 de gener del 2012
dissabte, 28 de gener del 2012
Haikus d'hivern i bambús sumi-e
Aquest matí he assistit a un taller d'"aproximació a l'esperit zen a partir de la creació de haikus i la iniciació a la pintura sumi-e". Tal com promet el títol: tot un món ! Havíem de portar una foto que ens evoqués l'hivern i a l'hora de triar-ne una vaig pensar en aquest meu "haiku fotogràfic" gelat de la merla, el pomer i les petjades del nadal 2010 i avui he intentat convertir-lo en versos seguint les pautes molt precises dels haikus:
3 versos de 5, 7, 5 síl·labes respectivament, acabats amb paraules planes i a cada haiku, un kigo, és a dir el mot-clau indicador de quina època de l'any estem parlant ! i això que semblen de fàcil factura els poemites aquests !!!
Companya merla
quin fred i quina gana !
El pomer vetlla.
Pomes gelades,
una més per la tarda !
Feliç, t'envoles
Petjades teves
a la senda nevada !
Arreu, la calma.
M'ha agradat fer aquest exercici. Aquella passejada, un matí d'hivern, neu, silenci, pau per dins és un record viu que tinc i ha sigut un plaer "tornar-hi". Trobo a faltar els hiverns blancs de la meva infantesa i les merles, garses, mallerengues, els pit-roigs i els pardals del meu jardí !
Si els haikus semblen fàcils però no ho són, amb la pintura sumi-e les coses són molt clares : ni sembla fàcil ni ho és ! Poesia d'aigua i tinta, espais buits, contrastos en blanc i negre, paciència de ratlles, herbes, bambús i pruners (els 4 principals tipus de traços): realment, tot un món !
Aquí, els resultats de la iniciació (no he arribat al pruner...):
Més interessant (!), aquesta obra sumi-e del mestre Sesshu (Japó, s. XV):
En fi... demà, segona part del taller !
Una abraçada i un haiku clàssic (Saryuu) per acabar:
No usa pínceles
para pintar un cuadro
del viento el sauce
(al ser esdrúixola la paraula pínceles, l'última s'il·laba no compta, oi que és molt bonic aquest haiku ?!)
i un altre, clàssic també (Basho), en el seu so original (es veu que "el japonès és fàcil de pronunciar" dixit el japonès que ens dóna el taller !):
konomichiya
ikuhitonashimi
akinokure
(és a dir: este camino, nadie ya lo recorre, tarde de otoño)
Bé doncs, fins la propera, Muriel
.
3 versos de 5, 7, 5 síl·labes respectivament, acabats amb paraules planes i a cada haiku, un kigo, és a dir el mot-clau indicador de quina època de l'any estem parlant ! i això que semblen de fàcil factura els poemites aquests !!!
Companya merla
quin fred i quina gana !
El pomer vetlla.
Pomes gelades,
una més per la tarda !
Feliç, t'envoles
Petjades teves
a la senda nevada !
Arreu, la calma.
M'ha agradat fer aquest exercici. Aquella passejada, un matí d'hivern, neu, silenci, pau per dins és un record viu que tinc i ha sigut un plaer "tornar-hi". Trobo a faltar els hiverns blancs de la meva infantesa i les merles, garses, mallerengues, els pit-roigs i els pardals del meu jardí !
Si els haikus semblen fàcils però no ho són, amb la pintura sumi-e les coses són molt clares : ni sembla fàcil ni ho és ! Poesia d'aigua i tinta, espais buits, contrastos en blanc i negre, paciència de ratlles, herbes, bambús i pruners (els 4 principals tipus de traços): realment, tot un món !
Aquí, els resultats de la iniciació (no he arribat al pruner...):
Més interessant (!), aquesta obra sumi-e del mestre Sesshu (Japó, s. XV):
En fi... demà, segona part del taller !
Una abraçada i un haiku clàssic (Saryuu) per acabar:
No usa pínceles
para pintar un cuadro
del viento el sauce
(al ser esdrúixola la paraula pínceles, l'última s'il·laba no compta, oi que és molt bonic aquest haiku ?!)
i un altre, clàssic també (Basho), en el seu so original (es veu que "el japonès és fàcil de pronunciar" dixit el japonès que ens dóna el taller !):
konomichiya
ikuhitonashimi
akinokure
(és a dir: este camino, nadie ya lo recorre, tarde de otoño)
Bé doncs, fins la propera, Muriel
.
divendres, 20 de gener del 2012
Un llibre molt especial
Avui la nostra companya Pilar ha vingut a la reunió de cada divendres amb un regal per a cadascú de nosaltres: uns llibres molt especials que, tot i que no he obert el meu, sé que tots parlen de l'amistat i del bon companyerisme ! Són llibres-fermalls, cada u d'un color diferent, a mi m'ha tocat aquest :
Fins aviat, una abraçada per a la Pilar que ens agermana una mica més amb aquest regal d'avui ! Muriel
.
 |
| LLibre-fermall escrit en clau d'amistat |
Fins aviat, una abraçada per a la Pilar que ens agermana una mica més amb aquest regal d'avui ! Muriel
.
dijous, 19 de gener del 2012
Admiración por Zygmunt Bauman
Entre los pequeños placeres cotidianos, está él de La Contra, la última página de La Vanguardia. Siempre me ha gustado empezar el diario por la última página, "al revés", vamos, y con La Vanguardia, más pues La Contra casi siempre aporta un plus al día que comienza. El jueves 12, todavía más: entrevista a Zygmunt Bauman, de estas entrevistas que realmente despiertan las ganas de compartir ! Cuánta sencillez y sentido común ! Una persona, para mí, admirable ! He reciclado el periódico pero me he quedado con la entrevista encima del escritorio y me apetece invitaros a leerla:
La Contra de La Vanguardia: Zygmunt Bauman
[ Hemeroteca de La Vanguardia : http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html ]
Zygmunt Bauman en las Bibliotecas :
44 cartas desde el mundo líquido [304 Bau]
Amor líquido : acerca de la fragilidad de los vínculos humanos [177.6 Bau]
El Arte de la vida : de la vida como obra de arte [304 Bau]
Miedo líquido : la sociedad contemporánea y sus temores [304 Bau]
Mundo consumo : ética del individuo en la aldea global [339 Bau]
entre otros muchos títulos !
Voilà, hasta pronto, Muriel
La Contra de La Vanguardia: Zygmunt Bauman
[ Hemeroteca de La Vanguardia : http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/index.html ]
Zygmunt Bauman en las Bibliotecas :
44 cartas desde el mundo líquido [304 Bau]
Amor líquido : acerca de la fragilidad de los vínculos humanos [177.6 Bau]
El Arte de la vida : de la vida como obra de arte [304 Bau]
Miedo líquido : la sociedad contemporánea y sus temores [304 Bau]
Mundo consumo : ética del individuo en la aldea global [339 Bau]
entre otros muchos títulos !
Voilà, hasta pronto, Muriel
dilluns, 16 de gener del 2012
Neruda & Lamartine, las cosas, les choses
Dos poetas cantan su amor por las cosas, cada uno a su manera...
Deux poètes chantent leur amour des choses, chacun à sa façon...
Una oda entera y dos versos de un largo poema :
me gusta pensar que dialogan
Une ode entière et deux alexandrins d'un long poème:
j'aime à penser qu'ils dialoguent
Pablo Neruda, Oda a las cosas :
Amo las cosas loca, locamente.
Me gustan las tenazas, las tijeras, adoro las tazas,
las argollas, las soperas, sin hablar, por supuesto,
del sombrero.
Amo todas las cosas, no sólo las supremas,
sino las infinitamente chicas, el dedal, las espuelas,
los platos, los floreros. Ay, alma mía, hermoso es el planeta,
lleno de pipas por la mano conducidas en el humo,
de llaves, de saleros, en fin, todo lo que se hizo
por la mano del hombre, toda cosa:
las curvas del zapato, el tejido,
el nuevo nacimiento del oro sin la sangre, los anteojos,
los clavos, las escobas, los relojes, las brújulas,
las monedas, la suave suavidad de las sillas.
Ay cuántas cosas puras ha construido el hombre:
de lana, de madera, de cristal, de cordeles,
mesas maravillosas, navíos, escaleras.
Amo todas las cosas, no porque sean ardientes o fragantes,
sino porque no sé, porque este océano es el tuyo, es el mío:
los botones, las ruedas, los pequeños tesoros olvidados,
los abanicos en cuyos plumajes desvaneció el amor
sus azahares, las copas, los cuchillos, las tijeras,
todo tiene en el mango, en el contorno, l
a huella de unos dedos, de una remota mano perdida
en lo más olvidado del olvido.
Yo voy por casas, calles, ascensores, tocando cosas,
divisando objetos que en secreto ambiciono:
uno porque repica, otro porque es tan suave
como la suavidad de una cadera,
otro por su color de agua profunda,
otro por su espesor de terciopelo.
Oh río irrevocable de las cosas, no se dirá
que sólo amé los peces, o las plantas de selva
y de pradera, que no sólo amé lo que salta,
sube, sobrevive, suspira.
No es verdad: muchas cosas me lo dijeron todo.
No sólo me tocaron o las tocó mi mano,
sino que acompañaron de tal modo
mi existencia que conmigo existieron
y fueron para mí tan existentes
que vivieron conmigo media vida
y morirán conmigo media muerte.
(en su forma orginal, el poema es larguísimo: casi cada cosa un verso)
Alphonse de Lamartine, in Milly ou la terre natale:
Objets inanimés, avez-vous donc une âme
Qui s'attache à notre âme et la force d'aimer ?
(Objetos inanimados, será que tenéis un alma
que se prende de la nuestra y la fuerza a amar ?)
Yo misma amo los objetos, o cómo decir ? hay objetos que amo muchísimo, me hablan de personas, lugares, momentos... Hace mucho tiempo que los alejandrinos de Lamartine habitan en un rincón de mi alma ! menos tiempo, pero también, la oda de Neruda.
Algunos de mis objetos queridos son: mis gafas (!), unos puntos de lectura, el florero "Hola" pintado a mano por mi hija, broches, anillos y abalorios varios, unas tazas, una pluma, unas cajitas, algunas herramientas (un martillo que era del Meccano de mis hermanos y una llave inglesa de verdad que era de mi padre ) En fin...
Voici ici trois des objets auxquels je suis attachée, le vase "Hola", la Vache-qui-lit et l'Herbier littéraire:
Deux poètes chantent leur amour des choses, chacun à sa façon...
Una oda entera y dos versos de un largo poema :
me gusta pensar que dialogan
Une ode entière et deux alexandrins d'un long poème:
j'aime à penser qu'ils dialoguent
Pablo Neruda, Oda a las cosas :
Amo las cosas loca, locamente.
Me gustan las tenazas, las tijeras, adoro las tazas,
las argollas, las soperas, sin hablar, por supuesto,
del sombrero.
Amo todas las cosas, no sólo las supremas,
sino las infinitamente chicas, el dedal, las espuelas,
los platos, los floreros. Ay, alma mía, hermoso es el planeta,
lleno de pipas por la mano conducidas en el humo,
de llaves, de saleros, en fin, todo lo que se hizo
por la mano del hombre, toda cosa:
las curvas del zapato, el tejido,
el nuevo nacimiento del oro sin la sangre, los anteojos,
los clavos, las escobas, los relojes, las brújulas,
las monedas, la suave suavidad de las sillas.
Ay cuántas cosas puras ha construido el hombre:
de lana, de madera, de cristal, de cordeles,
mesas maravillosas, navíos, escaleras.
Amo todas las cosas, no porque sean ardientes o fragantes,
sino porque no sé, porque este océano es el tuyo, es el mío:
los botones, las ruedas, los pequeños tesoros olvidados,
los abanicos en cuyos plumajes desvaneció el amor
sus azahares, las copas, los cuchillos, las tijeras,
todo tiene en el mango, en el contorno, l
a huella de unos dedos, de una remota mano perdida
en lo más olvidado del olvido.
Yo voy por casas, calles, ascensores, tocando cosas,
divisando objetos que en secreto ambiciono:
uno porque repica, otro porque es tan suave
como la suavidad de una cadera,
otro por su color de agua profunda,
otro por su espesor de terciopelo.
Oh río irrevocable de las cosas, no se dirá
que sólo amé los peces, o las plantas de selva
y de pradera, que no sólo amé lo que salta,
sube, sobrevive, suspira.
No es verdad: muchas cosas me lo dijeron todo.
No sólo me tocaron o las tocó mi mano,
sino que acompañaron de tal modo
mi existencia que conmigo existieron
y fueron para mí tan existentes
que vivieron conmigo media vida
y morirán conmigo media muerte.
(en su forma orginal, el poema es larguísimo: casi cada cosa un verso)
Alphonse de Lamartine, in Milly ou la terre natale:
Objets inanimés, avez-vous donc une âme
Qui s'attache à notre âme et la force d'aimer ?
(Objetos inanimados, será que tenéis un alma
que se prende de la nuestra y la fuerza a amar ?)
Yo misma amo los objetos, o cómo decir ? hay objetos que amo muchísimo, me hablan de personas, lugares, momentos... Hace mucho tiempo que los alejandrinos de Lamartine habitan en un rincón de mi alma ! menos tiempo, pero también, la oda de Neruda.
Algunos de mis objetos queridos son: mis gafas (!), unos puntos de lectura, el florero "Hola" pintado a mano por mi hija, broches, anillos y abalorios varios, unas tazas, una pluma, unas cajitas, algunas herramientas (un martillo que era del Meccano de mis hermanos y una llave inglesa de verdad que era de mi padre ) En fin...
Voici ici trois des objets auxquels je suis attachée, le vase "Hola", la Vache-qui-lit et l'Herbier littéraire:
 |
| Florero - Vase "Hola" |
 |
| La Vache-qui-lit & l'Herbier littéraire * |
 |
| L'Herbier littéraire * - page des coquelicots |
* L'Herbier littéraire, Marthe Seguin-Fontes, Editions du Chêne
.
À bientôt, hasta pronto, Muriel (merci mon Aïna ! clin d'oeil à Nadine).
.
diumenge, 15 de gener del 2012
Enfin livre ! Blog littéraire Journal Le Monde
Étant présentement plongée dans la très belle lecture, douloureuse, une écriture émouvante, de Rien ne s'oppose à la nuit de Delphine de Vigan (Ed. JC Lattès, 2011) et recherchant quelques infos complémentaires sur le livre et son auteure, j'ai eu l'occasion de visiter le blog Enfin livre ! que je vous recommande (si vous ne le connaissez pas déjà !)
Enfin livre ! ( http://enfinlivre.blog.lemonde.fr/ )
Voilà, à la prochaine et bonnes lectures toujours ! Muriel
.
Enfin livre ! ( http://enfinlivre.blog.lemonde.fr/ )
Voilà, à la prochaine et bonnes lectures toujours ! Muriel
.
diumenge, 8 de gener del 2012
Algunes dones compositores
Ahir em tocava biblio, un dissabte sí, un no, i estava a la 1a planta que és, entre d'altres coses, la de la música. Va ser un dissabte tranquil (així tot encallat entre el dia de Reis i un diumenge, ja ens ho imaginàvem), una bona oportunitat per fer feines per a les quals normalment no hi ha temps, com ara aplegar uns documents per muntar una mini exposició sobre un tema que ens ve de gust. Vaig tenir ganes de fer un petit homenatge a les dones compositores de música clàssica -el 3 segons la nostra classificació- i de música contemporània (segle XX-XXI, electroacústica, etc.) -el nostre 4-, una salutació per a elles en aquests primers dies de l'any nou !
 |
| EXPO “Algunes DONES COMPOSITORES a la Biblioteca” |
Hi ha moltes més dones compositores (!) però, malauradament, de moment no disposem de cap enregistrament sònor a la biblioteca i les compositores presentment saludades són:
Hildegard von Bingen; Kaija Saariaho; Galina Ustvolskaya; Sofia Gubaidulina; Anna Bofill; Consuelo Diez; Pauline Oliveros; Frances White; Laurie Anderson; Yoko Ono; Jocelyn Pook; Björk i Loreena McKennitt.
M'hauria fet feliç trobar també alguna cosa de la Fanny Mendelssohn, també de les germanes Boulanger (la Nadia i la Lili), la Clara (Wieck) Schumann... En fi... de vàries dones compositores de qui he tingut l'oportunitat, l'atzar (?!), de sentir peces que m'han agradat. Fa poc, per exemple, vaig sentir una peça per a violí de la Cécile Chaminade...
Per consultar el catàleg de la xarxa de biblioteques, l'Aladí, el link és aquest:
Per consultar el catàleg de la xarxa de biblioteques, l'Aladí, el link és aquest:
I pel que fa a la classificació dels enregistraments sònors a les biblioteques, va així:
0: Músiques tradicionals i nacionals. Músiques del món
1:Jazz, blues i soul
2: Pop, rock
3: Música clàssica
4: Música contemporànis. Nous llenguatges musicals
5: Música d'espectacles (bandes sonores)
6: Enregistraments no musicals (entre d'altres coses, els audio-llibres)
7: Música infantil
Us desitjo un feliç any musical ! Fins la propera, Muriel
M'acaben de comunicar la pàgina web de la Asociación Mujeres en la Música (àmbit espanyol) : http://mujeresenlamusica.es/ i també tenen bloc: http://mujeresenlamusica.blogspot.com/ . Us convido a entrar-hi ! Quin bloc més maco, molt ! Hi he fet ara una passejada i m'ha agradat moltíssim ! per tornar-hi regularment !!!
Felices músiques sempre, Muriel (i gràcies Anna !)
.
M'acaben de comunicar la pàgina web de la Asociación Mujeres en la Música (àmbit espanyol) : http://mujeresenlamusica.es/ i també tenen bloc: http://mujeresenlamusica.blogspot.com/ . Us convido a entrar-hi ! Quin bloc més maco, molt ! Hi he fet ara una passejada i m'ha agradat moltíssim ! per tornar-hi regularment !!!
Felices músiques sempre, Muriel (i gràcies Anna !)
.
dijous, 5 de gener del 2012
Nit de Reis !
Tingueu uns Feliços Reis Mags !
Reis Mags - Mosaic Sant Apol·linar de Ravenna - Itàlia - Segle VI
Una abraçada, fins aviat, Muriel
dimarts, 3 de gener del 2012
Expo Sempé à l'Hôtel de Ville de Paris
Un grand bonheur, l'expo Sempé, à Paris: Un peu de Paris et d'ailleurs.
J'ai en effet eu le bonheur de visiter cette expo pendant les vacances de Noël : beaucoup de plaisir ! Je voulais vous en faire profiter un peu, si ça vous dit, cliquez et visitez: Sempé - un peu de Paris et d'ailleurs !
J'ai adoré ça, un animal inconsolable et gai ! tellement vrai... Un bonheur, vraiment, de se promener parmi les dessins de Sempé, parmi ses personnages minuscules et donc, inconsolables et gais :
 |
| Expo Sempé, Hôtel de Ville, Paris, janv.'12 Muriel |
 |
| Expo Sempé, Hôtel de Ville, Paris, janv.'12 Muriel |
Sempé aiment les gens, toutes sortes de gens, au café, à l'opéra, dans le bus, en couple à l'extérieur, en couple à la maison, seuls, il aime la ville, la campagne, il aime la vie ! Il aime spécialement les enfants, l'enfance, Le Petit Nicolas !
Et les livres, et les chats !
Bon, c'est tout, c'était simplement une envie de partager ! À bientôt, une bise toute spéciale pour Marie-Annick (qui aime les gens, les villes, les livres, les chats... et dont c'est l'anniversaire aujourd'hui !), Muriel
diumenge, 1 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
