sábado, 28 de enero de 2012

Haikus d'hivern i bambús sumi-e

Aquest matí he assistit a un taller d'"aproximació a l'esperit zen a partir de la creació de haikus i la iniciació a la pintura sumi-e". Tal com promet el títol: tot un món ! Havíem de portar una foto que ens evoqués l'hivern i a l'hora de triar-ne una vaig pensar en aquest meu "haiku fotogràfic" gelat de la merla, el pomer i les petjades del nadal 2010 i avui he intentat convertir-lo en versos seguint les pautes molt precises dels haikus:
3 versos de 5, 7, 5 síl·labes respectivament, acabats amb paraules planes i a cada haiku, un kigo, és a dir el mot-clau indicador de quina època de l'any estem parlant ! i això que semblen de fàcil factura els poemites aquests !!!


Companya merla
quin fred i quina gana !
El pomer vetlla.







Pomes gelades,
una més per la tarda !
Feliç, t'envoles






Petjades teves
a la senda nevada !
Arreu, la calma. 




M'ha agradat fer aquest exercici. Aquella passejada, un matí d'hivern, neu, silenci, pau per dins és un record viu que tinc i ha sigut un plaer "tornar-hi". Trobo a faltar els hiverns blancs de la meva infantesa i les merles, garses, mallerengues, els pit-roigs i els pardals del meu jardí !

Si els haikus semblen fàcils però no ho són, amb la pintura sumi-e les coses són molt clares : ni sembla fàcil ni ho és ! Poesia d'aigua i tinta, espais buits, contrastos en blanc i negre, paciència de ratlles, herbes, bambús i pruners (els 4 principals tipus de traços): realment, tot un món !
Aquí, els resultats de la iniciació (no he arribat al pruner...):











Més interessant (!), aquesta obra sumi-e del mestre Sesshu (Japó, s. XV):




















En fi... demà, segona part del taller !
Una abraçada i un haiku clàssic (Saryuu) per acabar:

No usa pínceles
para pintar un cuadro
del viento el sauce

(al ser esdrúixola la paraula pínceles, l'última s'il·laba no compta, oi que és molt bonic aquest haiku ?!)

i un altre, clàssic també (Basho), en el seu so original (es veu que "el japonès és fàcil de pronunciar" dixit el japonès que ens dóna el taller !):

konomichiya
ikuhitonashimi
akinokure             
(és a dir: este camino, nadie ya lo recorre, tarde de otoño)

Bé doncs, fins la propera, Muriel
.

No hay comentarios:

Publicar un comentario