divendres, 14 de desembre del 2018

Un pessic de poesia: Temps d'empelt

Temps d'empelt

Quan te'n vas anar l'arbre encara hi era.
Hi eren les fulles, intactes,
i hi era el resguard que feia el seu tronc.
Una ombra és tenir algú que no pregunte* per què,
que protegeix sense exigir res a canvi.
Ignorant la tècnica sovint tornem a l'arbre
buscant les arrels del que un dia hi vas deixar,
de l'esperança que es va quedar per créixer
quan els dies eren ferms com un camp de blat.
De tant en tant tornem a l'arbre,
un arbre que havia estat tots els arbres.
I és aleshores que ens agafem a les branques
i ens repetim en veu baixa:
no prospera l'empelt,
no prospera l'empelt,
no prospera l'empelt,
i és a l'ombra on tot més crema.

Àngels Gregori, Quan els grans arbres cauen

Àngels Gregori és una poeta valenciana (1985-) resident a Barcelona, és gestora cultural, dirigeix el festival de poesia del municipi d'Oliva (Comunitat valenciana) i és co-comissària de Barcelona Poesia.

Avui he pres el temps d'assaborir aquest poema, atreta pel títol, la paraula empelt, i perquè al cos del poema hi ressaltava la paraula arbre... M'agrada molt... però molt molt... Llavors, he pres uns minuts per a compartir.

Novetat a la nostre biblio (ens ha arribat molta poesia... un plaer)

* pregunte: variant de pregunta

Bé doncs, fins molt aviat, era... un pessic de poesia per fer camí ! Muriel (post dedicat als arbres de la meva vida, un bedoll, un roure, una morera, perdó, dues !, i molts amics-arbres més !)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada