martes, 14 de marzo de 2017

Com la tornada d'una cançó, la forêt...

Com la tornada d'una cançó íntima, a la meva vida, torna el bosc de Sénart, la meva "forêt"... Bé doncs, hi torno jo...

Aquests dies que s'està despertant de l'hivern, la trobo molt tendre, entranyable, amb els seus estiraments suaus en tons de verd:

Forêt de Sénart, mars '17, Muriel

Forèt de Sénart, mars '17, Muriel

Forêt de Sénart, mars '17, Muriel


I em ve de gust citar aquí un fragment de La Fageda d'en Jordà d'en Joan Maragall:


El caminant, quan entra en aquest lloc
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura i no sent res, i està perdut
li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond


No crec que els sàpiga greu, ni a la Fageda d'en Jordà, ni a la Forêt de Sénart, ser agermanades per la màgia dels versos d'un gran poeta ! 

Els boscos tenen ànima i jo, fa temps que em sento germana dels arbres. 

Fins aviat, Muriel

No hay comentarios:

Publicar un comentario