Aquests dies que s'està despertant de l'hivern, la trobo molt tendre, entranyable, amb els seus estiraments suaus en tons de verd:
 |
| Forêt de Sénart, mars '17, Muriel |
 |
| Forèt de Sénart, mars '17, Muriel |
 |
| Forêt de Sénart, mars '17, Muriel |
I em ve de gust citar aquí un fragment de La Fageda d'en Jordà d'en Joan Maragall:
El caminant, quan entra en aquest lloc
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura i no sent res, i està perdut
li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond
No crec que els sàpiga greu, ni a la Fageda d'en Jordà, ni a la Forêt de Sénart, ser agermanades per la màgia dels versos d'un gran poeta !
Els boscos tenen ànima i jo, fa temps que em sento germana dels arbres.
Fins aviat, Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada