viernes, 23 de septiembre de 2016

Genealogia càctea

La protagonista d'aquest post i element central d'aquesta genealogia
és una echinopsis (o trichocereus) pachanoi,
una Sant Pere de nom comú,
o San Pedro, directament en castellà
(l'espècie és originràia de les Amèriques andines).

La veiem aquí, als seus nous "aposentos":

Nova companyia al meu jardí, set. '16, Muriel

Aquí, és ella, tal i com la veig veure per primera vegada,
al juny passat, tot passejant per Collserola
i mirant testos a un viver que hi ha per allà.
(post d'aquest mateix blog:
books-carabistouilles.06-2016-symphonie-pastorale-en-sol-soleil.html)
Em va cridar molt l'atenció aquell dia,
amb el seu aspecte vegetal-mineral:

 Collserola, foto juny '16, Muriel
Collserola, foto juny '16, Muriel

També, allà, hi són l'avant-passat i altres parents seus:

Setembre '16, Muriel

La planta mare, set.'16, Muriel

La planta mare, setembre '16, Muriel

 I els petitons ! La seva descendència és aquesta:

Foto Montse S., setembre '16

Tot un arbre genealògic, si o no ? 

Hi afegiré algunes consideracions:
Aquesta echinopsis ha sigut regal sorprenent
 i ben encertat, em fascinen els cactus  !
És una planta que m'inspira, això sí, molt de respecte, 
essent una espècie venerada des de fa segles
per les seves virtuts medicinals, 
una planta sagrada amb poders al·lucinògens (el mescal).
És també un repte, doncs hauré de fer deures 
per familiaritzar-m'hi (tècniques d'esqueix, etc.), 
un món nou per a mi, el de les echinopsis !

I per descomptat, aquest exemplar particular és 
una presència molt apreciada meva
 i, lo millor: em parla d'amistat !


I si tot va bé, cap a finals d'agost de l'any vinent,
principis de setembre, farà una flor molt bonica
(la que duia ja s'havia secat, són efímeres),
 una flor així d'espectacular
(la més grossa entre les cactàcies):

Font foto: www.weberseeds.de

Una altra dada digne de consideració és que
 les echinopsis pachanoi creixen fins als 3 metres, o més,
poca broma, és clar, en el seu àmbit natural,
o similar (les he vistes al jardí de cactus de Barcelona).
En testos, el creixement deu ser molt relatiu,
veurem que fa ! Llarga vida !


Fins molt aviat, moltes gràcies de nou, amics i amigues ;-)  Muriel

(Un abrazo para Teresa M. que me había saludado en junio a través
de este blog en ocasión de la entrada sobre este mismo cactus)

No hay comentarios:

Publicar un comentario