Tardor d'aquarel·la

Passejava per aquells paratges més nòrdics (tampoc tant nòrdics però gens mediterranis, això, segur: pobles de la Brie al llindar del bosc que m'estimo tant, la Forêt de Sénart) i veia paisatges que directament em semblaven aquarel·les. Sempre em passejo amb una càmara (petita, per això, ni pesa ni és invasiva) i m'agrada prendre fotos com si fossin notes del camí...

Parc de la Borne Blanche, Combs-la-Ville, nov.'14, Muriel
foto per a la Pilar, aquarel·lista a les seves hores :-)

Al llindar del bosc de Sénart, Combs-la-Ville, nov. 14, Muriel

Bosc de Sénart, Comb-la-Ville / Quincy, Nov. '14, Muriel

Bosc de Sénart, ginkgo biloba, nov.'14, Muriel

Bosc de Sénart, arce japonès, nov.'14, Muriel

Els colors de la tardor estaven servits, llestos per gaudir-ne ! 

A l'arbre hi ha una fulla que està ja

a punt de caure

i l'últim raig del dia, que ho sap,

encar la daura.

Josep Carner *

*Josep Carner: poeta, escriptor i traductor catalan, 1884-1970, en diuen "el príncep dels poetes catalans", va ser renovador de la llengua. El seu llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és una fita a la poesia catalana.

Us connecto amb aquesta entrada del blog d'una amiga muy amiga de los árboles también, en este post, los árboles que celebra són de Madrid, del Retiro. Sóc testimoni: els arbres del Retiro són bellos, bellíssimos, sí, senyora :

Pasionpormadrid-arboles-singulares-del-buen-retiro (del seu blog: Buscar lo importante)

Des de fa temps i per sempre vull sentir-me germana dels arbres ! Continuen amb una tardor que us desitjo feliç, fins aviat, Muriel...  i a veure, Pilar, si un dia veig al teu racó d'artista una aquarel·la que em fa viatjar cap a aquelles terres meves de més al Nord ;-) un petó