dimarts, 23 de setembre del 2014

Arbres, automne, tardor

Feliç tardor a vosaltres, arbres amics d'aquests passats dies de setembre !
Bel automne à ces arbres-là:

Du côté du Moulin Ballot, sept.'14, Muriel

Feliç tardor a tots els arbres
Bel automne à tous les arbres, 
arbres des forêts, arbres des champs, arbres des montagnes, 
arbres des bords de mer, arbres des villes, 
bel automne à vous 
arbres amics ! 

I aquest pensament per a la Montserrat Abelló, poetessa i traductora catalana que ens va deixar el passat 9 de setembre (Tarragona 1918-Barcelona 1914) i era molt amiga dels arbres (les mans i els arbres són temes recurrents a la seva obra):

Plantar sobre la terra

Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola 
com tu, com jo.

(D’El blat del temps, 1986)

Un très beau poème, simple et touchant de Montserrat Abelló, poétesse catalane qui après un parcours vital de 96 ans ( !) s'est éteinte à ce monde le 9 septembre dernier pour rejoindre, c'est sûr, un autre monde de mots, d'arbres et de mains, thèmes phares dans son oeuvre. Ce poème-là dit à peu près cela: Planter sur la terre / ses pieds. Ne plus avoir/ peur. Sentir monter / la sève, plus haut, encore plus haut. / Grandir comme un arbre. / À son ombre / abriter quelqu'un qui / se sent aussi seul, seule / comme toi, comme moi. (Recueil de poèmes Le blé du temps, 1986)

Voilà, alors bel automne à vous tous, avec des arbres, avec des amis ! Feliç tardor entre arbres i amics us desitjo ! Fins aviat, Muriel 

(pensée reconnaissante pour les arbres de ma vie, pensée tendre pour ma mère qui aime les arbres, pensée profonde pour l'amie qui a devancé Montserrat Abelló, M.A, et que l'ombre des arbres du Moulin Ballot soit douce à vous du Moulin Ballot !)

1 comentari:

  1. Molt bonic. La tardor sempre ens transporta a la reflexió i a la renovació. Petons, companya.

    ResponElimina