Un poema intraduïble (Jacques Roubaud)

L'altre dia que estava a la biblio, al taulell de Préstec, em van tornar un llibre de poesia. Sempre em crida l'atenció doncs no són llibres que surtin molt però sí, hi ha usuaris que entren i van directament a la secció de Poesia, m'agrada constatar això, m'agrada... Aquell llibre era una edició bilingue (castellà / francès) de poemes de Jacques Roubaud*. El vaig fullejar (era un dia calmadet a préstec) i cap al final, vaig veure una nota editorial que deia El poema intraducible. Ja sabem que de per si la poesia és intraduïble i es veu que aquest poema ho és encara més. Es tracta de Rond-point des Champs-Elysées. Ja veig: jocs de paraules a partir d'expressions (ronds de jambe, ronds de fumée,  ronds de chapeau, rond-point, que tenen com a denominador comú "rond" però tan sols en francès... ah, i la paraula "robert" (le petit Robert** / les roberts)... Sí, intraduïble... 

Aquí el teniu: 

Rond-point des Champs-Elysées

Ils ne sont plus nombreux à résumer leur âme 
lente
'en plusieurs ronds de fumée'
'abolis en d'autres ronds' (and so on I presume)
ça fait beau temps que je n'ai pas rencontré dans mes lectures 
ronds de jambe ni ronds de flanc ni ronds de chapeau
et sans le petit Robert je ne saurais vous dire 
ce que signifie ronde bosse
qui est un terme d'architecture
apparu au seizième siècle, mais
dans les porno soft des années cinquante
(la série blonde) 
cela voulait dire ce que d'autres nommaient
les 'roberts'
(petits ou grands)
("tu verrais ses roberts: aux pommes")
(c'est du Sartre)
(plus récemment on disait: roploplot
comme vous pouvez le lire 
sur une colonne à la station Porte de l'Hôpital 
du tramway de Strasbourg)

toujours d'après le Robert (petit), rond de cuir
n'a pas beaucoup plus de cent ans d'âge
et pourtant
est déjà désuet

heureusement qu'il nous reste 
rond-point
c'est ce que je me dis en traversant les Champs-Elysées.
           
*Jacques Roubaud: escriptor i matemàtic francesc nascut el 1932, membre de l'OuLiPo (Ouvroir de Littérature Potentielle, taller de literatura amb tècniques d'escriptura limitada, limitacions auto-imposades per explorar la llengua) i amic, llavors, de Raymond Queneau i Georges Pérec. 

**Le Petit Robert: diccionari abreviat de la llengua francesa (el seu germà gran té 8 volums), molt consultat per la gent que escriu i diferent del seu company de prestage, Le Petit Larousse, més convencional que s'até a les definicions. Els "roberts", argot pur i dur, són els pits, les tetes, la pitrera vaja.

Us deixo aquí ! i... sento no poder traduir aquest poema !!!
Per llegir els altres poemes, traduïts: 
Cuarenta poemas, Jacques Roubaud, ed. Hiperión, poesía 

Fins aviat, Muriel i... felices poemes sempre !