dimarts, 20 de juliol del 2010

Imperativos impertinentes

Estoy al préstamo con una pila de ejemplares de la revista Psicología y las portadas de repente me parecen demasiado imperativas e impertinentes... o... no sé si es el calificativo adecuado, invasivas ? e imagino que hasta improductivas o contraproducentes. Una muestra del despliegue de órdenes que recibo en un minuto y medio sería:

Logra la vida que deseas ! Logra tus metas ! Renueva tu vida ! Sé feliz porque sí ! Vive sin ansiedad ! (Esto último complicado después de tanta presión, no?)

¿Cómo se pueden ordenar cosas así ? Como aquel día que unos usuarios me devolvieron unos Cuerpomente, Cocina ligera y no me acuerdo qué de Belleza con portadas chillando órdenes insolentes de perder kilos y ganar una silueta 10 a base de dietas sin sin sin y sin (azúcar, grasa, calorías, etc. en fín, todo lo realmente bueno )... A mí, esto me atabala y me abruma, me cansa de antemano... Querer sentirse feliz y bien en su cuerpo no me parece disparatado, no, no es eso, pero los imperativos nunca me han convencido ! Como mucho obedezco pero en materia de felicidad lo veo complicado, insólito, antitético e... impertinente de verdad o sea no pertinente, vaya ni pizca de pertinente...

Ah ! y esta otra frase de... Carla Bruni (también en una de las portadas) : “Quiero vivir con intensidad porque la vida es muy corta”. Se ve que lo dijo en una entrevista... ¡ Interesante !

Al final me quedo con una pobre pregunta : ¿en qué mundo vivo ? Y la confirmación de que las fórmulas imperativas generan sobre todo formas interrogativas... ¿Por qué será ?

Hasta pronto ! Muriel

divendres, 16 de juliol del 2010

Tants llibres per llegir... mentre vivim !!!

Estic a la biblio, col•locant llibres als corresponents prestatges. N’hi ha un de gruixut, com pesa ! que porta un títol d’aquests que m'inviten a fullejar el llibre i alhora em produeix rebuig : 1001 libros que hay que leer antes de morir. No sé si m'explico : això de “abans de morir” no m’incita a llegir més ni a visitar més ciutats, ni a passar caps de setmana a més llocs insòlits o en fi... inevitablement penso “i un cop morta què ?”. Ja ho sé prou bé que he de fer unes quantes coses abans de morir, essencialment en relació amb la meva gent (i també amb el meu entorn, ho sé, ho sé !), i com diem sempre per aquí “estoy en ello”, (en castellà, això sí, sempre dit en castellà, per què? no ho sé !). Doncs això, que procuro fer les coses per passar-m’ho bé, viure -VIURE !- més feliç, donar més sentit a la meva VIDA...

I també: per què 1001 llibres ? Tant pocs ? Tants ? M’agrada molt la frase d'en Eduardo Mendoza que hi ha a la contraportada: “Si tuviera que llevarme un solo libro a una isla desierta, prefiriría ahogarme en el naufragio.” Obro el “totxo” i faig una fullejada a tota pastilla : uns quants llibres els he llegit i molts, però molts, NO els he llegit (com en principi no moro demà suposo que no passa res!), molts em sonen molt, molts els conec d’alguna pàgina, d’algun paràgraf, d’alguna ressenya, de nom, de vista... en fi... És un petit moment de distracció, 3 minuts “robats” a la tasca de "col·locar" com diem entre nosaltres...

Continuo col•locant amb aquests títols apercebuts que ara em ballen al cap: Jacques le fataliste (ah ! Diderot, l’Insti, le “bahut” com dèiem, on són els meus 17 anys ?!), Walden (Thoreau, la Uni, “civilització i literatura nord-americana”, Walden or life in the woods ! un títol tan especial que m'hi he instal·lat, per dir-ho d'alguna manera...), Bel-Ami (Maupassant... i jo era profe de francès en una escola francesa i aquest títol formava part del programa, em va agradar haver-lo de llegir), La bestia humana (Zola, La bête humaine ! tot Zola, molts records i “le Bac”, és a dir aquí: la Sele, també Jean Gabin a la pel•li de Renoir), El gatopardo (tant sols he vist la pel•li), La feria de las vanidades (el tinc a casa, pendent de llegir des de fa molts anys, tot arribarà, tot es farà !), La biblia de barro (ens la demanen molt a la biblio), Moby Dick (el voldria haver llegit, no m’agrada no haver-lo llegit)... Stop... Ara toca tornar al taulell de préstec! Fins després !

Ara mateix estic llegint un llibre "potser prescindible, potser imprescindible ?! abans de morir" però us el recomano, és curiós, enganxa, es titula La inutilidad de un beso (així, amb inutilidad en itàlic), és el segon llibre d'una trilogia de Javier Puebla (no he llegit el 1er), és una novel·la que a més a més ret homenatge als contes de fades de tota la vida, a Kafka, a molts escriptors... és interessant !


Tots aquests llibres, por supuesto, els tenim a les biblioteques ! per consultar L'Aladí, és a dir el catàleg de la Xarxa de Biblioteques, i saber si estan disponibles i on es troben, entreu a:
http://sinera.diba.cat/ !
* 1001 libros que hay que leer antes de morir : relatos e historias de todos los tiempos; edición dirigida por Peter Boxall ; adaptación española dirigida por José-Carlos Mainer
Barcelona : Grijalbo, cop. 2006; signatura [ 028 100 ]

*
.....
en català o castellà a les biblios, Signatura [ 92(Tho) Tho ]

Apa, fins després ! Muriel
.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Globe terrestre de Vincenzo Maria Coronelli & Museo Virtuale Galileo

Ayant recherché sur la toile le globe terrestre qui m'avait tant plu à la Bibliothèque nationale de Rome, je l'ai retrouvé et en ai profité pour faire une 1ère visite, fort agréable, du Museo Virtuale Galileo: http://catalogo.museogalileo.it/.

Pour les globes terrestres et autres objets fascinants, cliquez sur Oggetti, au G, les globes -célestes, terrestres- mais il y a à toutes les lettres des objets merveilleux (horloges solaires polyédriques, par exemple: http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/OrologioSolarePoliedrico_n06.html ; flacons de chimie, celui-ci : http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/BottigliaCannelloRicurvo.html; bref, à vous de jouer !

Ah! et le globe terrestre de Vincenzo Maria Coronelli de 1688: http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/GloboTerrestre_n06.html

(en passant la souris sur le nom des objets, on en a la photo; en cliquant sur le nom on débouche sur la présentation, courte et avec photo en plus grand et en cliquant sur la photo, on l'a en grand, rien que la photo: l'Objet !)

Je ne comprends rien au fonctionnement de ces appareils (ayant à peine surmonté le test de la boussole... les horloges solaires, ça va, enfin certaines!) mais ils sont tellement beaux et nous emmènent carrément en voyage... Vous ne trouvez pas ?

Us ve de gust fer una passejada entre objectes meravellosos com a rellotges solars, globus terraquis, flascons de química, etc, etc: aneu corrents al Museo Virtuale Galileo !!! i de pas, a la lletra G, trobareu el globus terraqui d'en Vincenzo Maria Coronelli del 1688 que tant em va agradar a la Biblioteca nacional de Roma ! El Museo: http://catalogo.museogalileo.it/ i aquest globus en concret: http://catalogo.museogalileo.it/oggetto/GloboTerrestre_n06.html (n'hi han més però aquest és el que vaig tenir el plaer de veure !)

Bé doncs, fins aviat ! à bientôt ! Muriel
... et voici une boussole (Museo Galileo) pour la route, aquesta brúixola per si de cas:
.
.

diumenge, 4 de juliol del 2010

La Biblioteca Nazionale Centrale di Roma

¡ Qué privilegio poder visitar la Biblioteca Nazionale Centrale di Roma ! ¡Qué emoción, qué calma, qué belleza ! ¡Qué buen momento ! Vraiment, quel privilège, quel bonheur d'avoir pu visiter la Grande Bibliothèque Nationale de Rome ! Un très beau moment !

Os invito de todo corazón a emprender la visita virtual, si une petite visite virtuelle vous fait envie: http://www.bncrm.librari.beniculturali.it/ !!!

Quelques chiffres (impressionnants, vous en conviendrez !): 6 millions de volumes, 8000 manuscrits, 2000 incunables, 25000 édtions du XVIème siècle, 120000 autographes, 20000 cartes géographiques, etc, etc... et il est bien précisé : è un patrimonio in continuo incremento !!!

Une salle qui m'a particulièrement plu: celle de Géographie! des globes terrestres merveilleux, entre autres (peut-être une réplique) celui de Vincenzo Maria Coronelli, de 1688, quelle beauté ! La sala de geografía me impresionó con unos mapas y unos globos terráqueos magníficos.... El viaje dentro del viaje dentro del viaje... En fín...

Y como una le tiene cariño a su biblio-bolsa y con el deseo que sintió de vincular, salieron estas fotos:


1) delante de la cafeteria o... bibliocaffè

y 2) fuera, delante de la biblioteca, con también el biblio-abanico... hacía un caldo incredibile, tremendo !

.
Les Bibliothèques du réseau Barcelone offrent à leurs usagers, à l'occasion de certains événements, un sac sympa comme tout à porter en bandoulière et chaque été avec l'arrivée des grosses chaleurs, un éventail, sympa aussi et... efficace, j'ai testé !
.
Allez, à bientôt, hasta pronto, fins ben aviat ! Muriel
.
Ah ! Una abraçada ben forta per a la meva amiga i companya Rosa, autora del bellíssim bloc Libraries of the world [http://librariesoftheworld.blogspot.com] : aquestes fotos meves són "un clin d'oeil", ma belle !
.

dijous, 1 de juliol del 2010

Camminare e camminare a Roma... fascination pour les mosaïques !

Pues esto: ho camminato a Roma, molto, moltissimo... fascination absolue pour les mosaïques... à part ça: la tête pleine, moltissimo, troppo... cal deixar reposar les imatges i les impressions... pair-les... leur donner le temps de se remettre... de surgir du chaos... il tempo !!!
.

.
Bonheur du pied sur les mosaïques du sol de Santa Maria Maggiore !
.
À bientôt ! Fins aviat ! Ciao ! Muriel
.