sábado, 24 de octubre de 2009

Romàntica o de nazis

Avui a la biblioteca una usuària m'ha demanat "una novel·la romàntica o de nazis"(així tot seguit com si es tractés d'un sol adjectiu). M'he quedat una mica "???**!!¿¡¡^^¿¿" i difuminada la sorpresa he repassat (mentalment) la lliçó de les preposicions, l'apartat, és clar, de la o i he pensat que d'una banda hi ha un sentit únic o unificat per a cada preposició però que d'altra banda la nostra preposició, o, es pot utilitzar de manera inclusiva (l'un, l'altre o ambdós -en aquest cas segons el context pot voler dir i) i, és a dir, o (!), de manera exclusiva (com quan al menú del xiringuito ens donen a escollir entre el formatge o les postres: ni parlar-ne de posar-se les botes i empassar el formatge i les postres !) En fi... romàntica + nazis ? romàntica - nazis ? romàntica = nazis ? i tot això limitant-nos al sentit "contemporani" de la paraula romàntica.... oh la la ! Total que li he proposat a la meva usuària una novel·la d'amor, una novetat del mes... ara mateix no recordo el títol però a la portada els amants estaven abraçats... i... la dona ha marxat contenta... que això és important !

Adjunto la foto de l'arc de Sant Martí de dijous passat, un arc que va fer la portada dels diaris deixant de color gris el cas Millet del Palau de la Música, les devallades econòmiques i les guerres: UN RESPIR !
.
.
La Vanguardia, viernes, 23 de octubre de 2009 / N.º 45.988
.
Bé doncs, fins molt aviat ! Muriel

No hay comentarios:

Publicar un comentario