Carme Malaret, ceramista i escultora, qüestiona la memòria històrica

Tenia pendent un post des del diumenge 19 d'abril que vaig veure Oblit amb aixovar, l'obra i instal·lació de la Carme Malaret. Em va impressionar per la seva bellesa i delicadesa, per la veritat profunda que emana del conjunt, per la senzillesa amb la qual s'exposen els  fets, pel qüestionament fonamental que representa ! La Carme Malaret no concep l'art separat d'un sentit social i el seu treball gira entorn de la memòria històrica, la qüestiona. Amb Oblit amb aixovar ret homenatge a les dones de la vida quotidiana, especialment les de la post-guerra encara que fàcilment refereix a les dones de generacions anteriors i posteriors, com a les de molts llocs del planeta, és a dir les dones que per damunt de les guerres, les dictadures, les penúries mantenen les cases endreçades, calentes, amb olor a menjars bons, les que fan aquest treball de filigrana no registrat, no reconegut, sense el qual ni les cases ni les famílies s'aguantarien dretes - i per tant ni les societats -, les dones que viuen per a i a través dels altres i que, preparant l'aixovar, perpetuen aquest ordre, aquest "endreçament" de les coses:

Oblit amb aixovar, obra de Carme Malaret, Can Ginestar, abr.'15, Muriel

Oblit amb aixovar, obra de Carme Malaret, Can Ginestar, abr.'15, Muriel

Les piles de plats ben verticals acaben torçant-se i les de llençols perfectament planxats i plegats també. Hi ha una fragilitat que ens convida a admirar i a l'hora a preguntar-nos què és el que passa. Sentim que va més enllà de la fragititat dels materials o de la instal·lació. Al costat de les piles de plats i llençols i tovallons, l'arxiu, amb moltes caselles buïdes, les caselles que haurien de contenir la memòria d'aquelles dones, ens impacta per la seva presència despoblada, ens impregna. Implacable, fràgil i desolat conjunt que força a fer memòria... no tan sols del treball de les dones oblidades en unes cirumstàncies històriques concretes, també del la pròpia mare. Contundent, preciosa obra de reconeixement i agraïment. Imprescindible ara que existeix !

I si us dic que vaig tenir el privilegi d'una explicació de l'obra in situ per la mateixa autora, què ?! Hi he tornat a pensar sovint i aquest post ha estat germinant. Ara que m'hi poso, entro al blog de la Carme i trobo, és clar, una magnífica entrada feta ! L'únic que he de fer és enllaçar-vos directament doncs, i ho sé per experiència, ningú us guiarà millor que la mateixa artista ! No us la perdeu ! Aquí teniu el vincle:

http://carmemalaret.blogspot.com.es/2015/04/questionar-la-memoria-historica.html

I des d'aquí, el seu blog: Blog Carme Malaret


La Carme va ser professora meva d'escultura i de ceràmica als tallers d'Arts Plàstics de Sant Just Desvern. No m'he fet pas escultora, ni ceramista, mai vaig mostrar cap do especial però sí, vaig aprendre molt i vaig inclós poder materialitzar amb un cert èxit (un èxit, s'entén, de mi a mi !) alguna idea, algun sentiment que tenia a dins... Encara tinc presents moltes de les observacions i reflexions que sorgien durant les classes ! Una gran sort ! Gràcies Carme !

A l'arxiu de Sant Just,
Sant Jordi a Sant Just, abr. '15, Muriel

Fins la propera, Muriel