dilluns, 24 de juny del 2019

Dia de Sant Joan... Jour de la Saint-Jean

Comme un dimanche qui s'ajoute à celui d'hier (en Catalogne, c'est férié, la Saint-Jean, après le Réveillon pour fêter le Solstice d'Été, on ne rit pas avec ces choses-là !), la journée invite à... une promenade, une balade du côté de Collserola. Il fait chaud, una chaleur adoucie par la brise, il fait chapeau de paille et gourde d'eau fraîche. C'est une magie, les oiseaux qui chantent, les bourdons qui bourdonnent, les liserons qui liseronnent et accrochent leur bleu pâle au jaune vif d'autres fleurs sauvages, le tout dans l'odeur de la résine de pin. Ici, une grande libéllule, très grande, là un bourdon affairé sur une fleur de chardon, puis un épervier qui fait du vol plané...

Com un diumenge més després d'ahir diumenge, el dia d'avui s'ofereix per a... un passeig, una caminada per Collserola. Fa calor i també fa brisa, fa barret de palla i cantimplora. És una màgia, el cant dels ocells, el bzzzz dels insectes, l'olor a resina de pi, la varietat de flors silvestres. Ara veig una libel·lula, gran, molt gran, ara veig un borinot tot afanyat en una flor de card, ara un esparver plana, suspès a l'aire, flors enredades d'un blau tendre, altres vestides de groc viu...

borinot i flor de card, Collserola, Muriel

Era la petita crònica d'un moment feliç... 

À bientôt, Muriel (en pensée avec Diane, bon anniversaire !)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada