dimecres, 25 de gener del 2017

Una biblioteca magnífica, somptueuse !

Passa amb les biblioteques com amb qualsevol cosa: unes són molt boniques, fins i tot sumptuoses i altres no són tan angelades. La del Sultà Baiazet II, a Constantinoble - parlem de principis del segle 16 - és absolutament magnífica. Parla Michelangelo:

"[...] Decididament, aquets otomans són els mestres de la llum. La biblioteca de Baiazet, com la seva mesquita, en un promontori, és banyada per un sol omnipresent però discret, els raigs del qual mai no toquen els lectors de manera directa. Cal tota l'atenció d'un Miquel Àngel per descobrir, en el savi joc de la posició i l'orientació de les obertures, el secret de l'harmonia miraculosa d'aquest espai simple, la majestuositat del qual, en comptes d'esclafar el visitant, el col·loca al centre del dispositiu, l'afalaga, l'exalta i el reconforta."
(Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants, Mathias Énard, traducció de Mercè Ubach, ed. Columna)

Igual igual que la "meva" biblio, però sense l'harmonia miraculosa, ni el panorama, ni els jocs de llum ;-) i segurament els usuaris no s'hi senten afalagats ni exaltats, però... fa la seva funció amb els seus 75.000 documents i escaig ! I, si li tinc carinyo ? Òbviament ! No podria ser d'una altra manera !



Il en va des bibliothèques comme de toute chose ici-bas, il y en a de belles et de moins belles, et celle du Sultan Bayazid II (ou Bajazet), à Constantinople, est splendide. On est au tout début du 16ème siècle... Écoutez, c'est Michel-Ange qui parle:

[...] Ces Ottomans sont les maîtres de la lumière. La bibliothèque de Bayazid, comme sa mosquée, sur une hauteur, est baignée d'un soleil omniprésentmais discret, dont jamais les rayons ne tombent directement sur les lecteurs, Il faut toute l'attention d'un Michel.Ange pour découvrir, dans le jeu savant de la position et de l'orientation des ouvertures, le secret de l'harmonie miraculeuse de cet espace simple dont la majesté, au lieu d'écraser le visiteur, met celui-ci au centre du dispositif, le flatte, l'exalte et le rassure.  
(Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants, Mathias Énard, ed. Actes Sud)

Pas exactement comme la bibliothèque où je travaille, non, que j'ai par ailleurs prise en affection, mais comment dire, ni jeux de lumière, ni harmonie miraculeuse, ni panorama. Je ne crois pas non plus que les visiteurs s'y sentent flattés ou exaltés... Mais toute modeste qu'elle soit, et même plutôt moche (parce qu'il y en a de vraiment jolies à Barcelone), allez, elle tient la route et joue le jeu avec ses quelques... 75.000 documents !


Fins aviat, à bientôt, Muriel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada