jueves, 27 de octubre de 2016

Entrada monosil·làbica

Van passant els dies i no trobo el moment d'escriure "largo y tendido".... però vet aquí que l'atzar de les devolucions a la biblioteca em porta a fullejar una antologia de poesia catalana i que obro el llibre a una plana coberta de monosíl·labs ! Que existeixin tantíssimes paraules tan curtes em meravella ! Ideals, penso, aquestes paraules, per fer algunes entrades plis plas i mantenir el blog alimentat en temps d'anar corrents ;-) El poema que ara publicaré, per això, és llarg, llarguíssim ! És el conegut Tirallonga dels monosíl·labs, d'en Pere Quart, i va precedit d'una introducció, que ara mateix em resulta enigmàtica, però crec que no s'ha de separar del poema:

Una llengua avara - doncs rica - em permeté aquesta contribució anticipada al tan plausible programa d'austeritat. Dedico aquest curiós exercici a Josep Ros i Artigues. Petit senyal d'afecte. I d'especial reconeixement (que ho pugui entendre, que ho entengui) .


Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet. 
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu. 
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel. 
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit. 
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro. 
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos. 
I un poc de gas. 
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc. 
I un poc de joc
-tres reis, dos nous. 
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem. 
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou. 
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or. 
Un poc de peix.
I un poc de greix. 
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel. 
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins. 
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port. 
I un poc de llor. 
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc. 
I un poc de porc. 
I un xic de parc. 
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur. 
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull? 
Un xic de seny. 
I un poc de temps. 
I un xic de món. 
I un poc de sort. 
I un poc de mort.  
I un poc de Vós. 
Ei, si pot ser.
Pere Quart ( Joan Oliver), del seu recull Circumstàncies (1968)


Maco o no ? Impressionant ! 

Fins aviat, Muriel (impossible treure les cometes aquestes, em rendeixo, plis plas)

No hay comentarios:

Publicar un comentario