Entrada monosil·làbica

Van passant els dies i no trobo el moment d'escriure "largo y tendido".... però vet aquí que l'atzar de les devolucions a la biblioteca em porta a fullejar una antologia de poesia catalana i que obro el llibre a una plana coberta de monosíl·labs ! Que existeixin tantíssimes paraules tan curtes em meravella ! Ideals, penso, aquestes paraules, per fer algunes entrades plis plas i mantenir el blog alimentat en temps d'anar corrents ;-) El poema que ara publicaré, per això, és llarg, llarguíssim ! És el conegut Tirallonga dels monosíl·labs, d'en Pere Quart, i va precedit d'una introducció, que ara mateix em resulta enigmàtica, però crec que no s'ha de separar del poema:

Una llengua avara - doncs rica - em permeté aquesta contribució anticipada al tan plausible programa d'austeritat. Dedico aquest curiós exercici a Josep Ros i Artigues. Petit senyal d'afecte. I d'especial reconeixement (que ho pugui entendre, que ho entengui) .

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet. 

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu. 

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel. 

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit. 

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro. 

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos. 

I un poc de gas. 

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc. 

I un poc de joc
-tres reis, dos nous. 

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem. 

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou. 

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or. 

Un poc de peix.
I un poc de greix. 

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel. 

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins. 

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port. 

I un poc de llor. 

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc. 

I un poc de porc. 

I un xic de parc. 

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur. 

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull? 

Un xic de seny. 

I un poc de temps. 

I un xic de món. 

I un poc de sort. 

I un poc de mort.  

I un poc de Vós. 

Ei, si pot ser.

Pere Quart ( Joan Oliver), del seu recull Circumstàncies (1968)

Maco o no ? Impressionant ! 

Fins aviat, Muriel (impossible treure les cometes aquestes, em rendeixo, plis plas)