lunes, 21 de julio de 2014

Arquitectura dels contemplatius amb biblioteca, Delta

Un cap de setmana entre oliveres, pins, garrofers, arbres fruiters - entre els quals la figuera imponent, bellísima, que l'any passat ens va regalar figues des del setembre al Nadal (!), quin plaer poder abraçar-la !, entre els arrossars, sota un cel ara blau ara ple de núvols, magnífic, tot... Un cap de setmana al cor mateix de l'arquitectura dels contemplatius*, ben a prop d'una pétrea i entendridora biblioteca... no en vaig consultar cap volum però sé que tots són guardians de la memòria de temps llunyans i del savoir-faire humà: una autèntica joia per a la vista, per a la ment...

Biblioteca de memòria, maons i rajoles, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Tractats sobre la memòria de temps llunyans, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Cel de núvols, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Arrossars, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Figuera hospitalària, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Entre oliveres, pins i garrofers, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

L'altre ingredient predominant, com no podia ser d'una altra manera... l'Amistat !

* L'arquitectura dels contemplatius (o Arquitectura per als que busquen el coneixement), un text que em va entrar al cap un bon dia a classe de filosofia - temps era temps - i que sempre he tingut molt present, aquí el tinc en castellà: “Llegará el día -muy pronto, quizá- en que se reconozca lo que les falta a nuestras grandes ciudades: lugares silenciosos, vastos, espaciosos, para la meditación; lugares con elevadas y largas galerías para los días de lluvia y de sol, a los cuales no lleguen el ruido de los coches ni los pregones de los vendedores ambulantes y donde no se emitiría ni la oración en alta voz al sacerdote; algo que expresara lo que tienen de sublime la meditación y el alejamiento del mundo. Pasaron los tiempos en que tuvo la iglesia el monopolio de la reflexión, en que la vida contemplativa era siempre, ante todo, vida religiosa. Todo lo que la iglesia ha edificado expresa este pensamiento, pero los monumentos de la Iglesia hablan en lenguaje demasiado patético y demasiado estrecho; son los lugares de las relaciones ultraterrestres para que nosotros, impíos, podamos meditar allí. Queremos traducirnos a nosotros mismos en piedras y en plantas, queremos pasearnos por nosotros mismos cuando circulemos por esas galerías y esos jardines”, Nietzsche, El gay saber (també La ciència alegre o La gaia ciència) -1882.1887- 5 volums on Nietzsche planteja els grans temes de la seva filosofia.

Fins aviat, Muriel (Gràcies, Pilar !)

Pensée profonde pour M.A.

No hay comentarios:

Publicar un comentario