domingo, 16 de abril de 2017

I la vida va amb les coses mil de l'abril

En abril, aigües mil !
En abril, petits (grans) plaers de temporada a dojo !
El cant dels ocells, el vol de les orenetes, el cel canviant, la profusió de roselles entre el blat i les males herbes (bones per alguns éssers tan vius com jo), roselles i altres flors silvestres de colors vius...
La primavera ! I una escapada al camp esdevé un re-naixement !

La Riera de Gaià, abril '17, Muriel

La Riera de Gaià, abril '17, Muriel

La Riera de Gaià, abril '17, Muriel

Els arbres amb les fulles noves fan molt de goig...
Definitivament, passejar pel camp dóna vida.
Ahir em van presentar un alzina "al·lucinant" (paraula que van emprar), immensa, de tres troncs, si ens hi endinsem, és com estar dins d'una casa (em va recordar una maloca, lluny, molt lluny d'aquí, fa molt de temps), impressionant

L'Alzina Al·lucinant, Ardenya, abril '17, Muriel

L'Alzina Al·lucinant, Ardenya, abril '17, Muriel

A prop de l'Alzina Al·lucinant, hi havia una pedra-cor, gran, més qu'un cor de veritat, li vaig demanar permís per emportar-me-la. Ara la tinc a prop meu, em fascina... Energia mineral...

La pedra-cor o Pedra-Cor, abril '17, Muriel

Avui, és dia de Pascua i a la Pedra-Cor li han caigut uns ous de xocolata :-)

La Pedra-Cor i els ous de Pascua, abril '17, Muriel

Avui, és un dia serè després d'uns quants dies de tempesta amb les amigues que falten, la gent estimada que està lluny i unes velles "preguntes existencials" que de tant en tant piquen a la porta (és natural, ens coneixem, res greu, la vida va)... 

Per la finestra, veig aquestes flors que em van arribar al mig de la tempesta. Es tanquen del tot quan el sol es posa i l'endemà, quan està al seu zènit, tornen a obrir-se, són molt boniques

Flors d'amistat al cor de la tormenta, abril '17, Muriel

Avui, doncs, és un altre dia per agrair, com ahir, com abans d'ahir, com gairebé tots els dies... Val la pena posar alguns versos a tot plegat:

En un camp de blat,
amb galta vermella,
hi ha una rosella
gronxant i gronxant.
És el tou llebeig
qui al ball la porta,
qui li parla i conta
mil somnis daurats.
La rosella riu
i riu primavera
i el blat espera
un temps per granar.
[...]

J.J. Roca Labèrnia,
La Rosella (fragment)


Fins molt aviat, Muriel... però, abans, també aquests versos de la Joana Raspall, que fan molt per agrair uns dies bonics:

Quin color té l’alegria?
               Jo diria,
el de taronja madura,
el de ginesta florida,
el de rosella del blat…
amb olor fresca d’espígol,
d’aufàbrega i clavells dobles…
i gust, com de ceba tendra,
de raïm, de brot de menta
i rom amb sucre cremat.


Passejada pels camps un dia d'abril, La Riera de Gaià, 04-'17, Muriel

No hay comentarios:

Publicar un comentario