Les meves escapades es complementen, en general, amb una visita a la biblioteca local i no podia ser d'una altra manera quan vaig passar 4 dies de mini vacances a Freiburg a l'abril. Em va encantar la ciutat i em va agradar molt la biblioteca pública, la Stadtbibliothek, particularment la sala de documents musicals o sobre músics i música. L'edifici és molt bonic i situat al bell cor de la ciutat, un plaer ! La biblioteca universitària és una joia arquitectònica moderna i... refrescant (representa un cub de gel !). A part de visitar les biblioteques, en faig fotos que, és un ritual, faig arribar a la meva companya Rosa que té un blog de... biblioteques del món ! El post que va fer amb les fotos de Freiburg és aquest:
http://librariesoftheworld- biblioteques-i-Sant-Jordi-Freiburg-Alemanya
Petita precisió: la frase "La veritat us farà lliures" és a la façana de la Universitat, no de la biblioteca universitària.
Bé doncs, fins la propera... A reveure ! Muriel
PD: la meva última escapada em va portar cap a un bibliobus: a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès, no hi ha biblioteca. Passa el bibliobús El Castellot ;-)
i per si teniu curiositat, us enllaço:
http://bibliotecavirtual.diba.cat/es/bibliobus-el-castellot
dilluns, 29 de maig del 2017
Biblioteques (pública i universitària) de Freiburg, Alemanya
Etiquetes de comentaris:
Bibliothèques du monde,
Blogs d'interès
dimarts, 9 de maig del 2017
Escapada a les terres de l'Alt Penedès
![]() |
amb Montserrat a la llunyania, maig '17, Muriel |
![]() |
camp obert, vinyes (les del cava, entre d'altres vins) i Sant Martí Sarroca al fons, maig '17, Muriel |
![]() |
l'ermita Sant Joan de LLedó, un plaer descansar a la seva ombra, maig '17 |
![]() |
la mateixa, tan bonica, rodejada d'oliveres, envoltada del cant dels ocells, maig '17, Muriel |
![]() |
mirar el país des del balcó, literalment, als voltants del santuari de Santa Maria (Torrelles de Foix), maig '17, Muriel |
![]() |
a Torrelles de Foix, jardí silvestre a dalt d'un mur, maig '17, Muriel |
![]() |
impressionant conjunt històric (medieval) de Sant Martí Sarroca, maig '17, Muriel |
![]() |
a Sant Martí Sarroca ho saben: el conjunt medieval es formós i dóna per presumir de skyline ! maig '17, Muriel |
Fa un temps, quan es va inaugurar el mural de l'skyline de Sant Just Desvern, vaig fer una entrada sobre el tema en aquest mateix blog. M'agraden les (o els ? línia és femení, no ?!) skylines de les grans ciutats i... m'encanta que les petites - quan no petitones - poblacions (Sant Martí Sarroca) també en facin ostentació, ben orgulloses ! Aquest de Sant Martí és realment bonic, trobo !
Els anteriors, els trobareu a:
books-carabistouilles./2015/05/skylines-en-una-escala-de-major-menor-o.html
Apa, pau, serenitat i cants d'ocells al cap i els ulls plens d'horitzó.. Retrobar-se amb això és un gran plaer, una necessitat !
I penso que entraria bé, una copa de cava, ara... En el seu defecte, aquests versos de la Joanna Raspall:
D'una soca molt resseca
surt un pàmpol ufanós,
i després, com un miracle,
en penja un raïm sucós.
- Digues, cep, qui t'ha ensenyat
a treure suc del secà?
Si ens poguessis dir la trampa...
- Què, vindríeu a cavar?
i aquesta darrera foto, prometedora de futures copes de cava:
![]() |
camp obert i vinyes, al fons, el poble de Sant Martí Sarroca, maig '17, Muriel |
Fins aviat, Muriel
Etiquetes de comentaris:
Photo,
Pintura y Dibujo,
Poésie,
Simplement la vie
divendres, 28 d’abril del 2017
Flora de finals d'abril i una cançó...
![]() |
les glicines que m'esperaven :-) abril '17, Muriel |
Profusió de glicines (o wisteria), quina meravella !
A Friburg (Freiburg, Alemanya), quin goig que feien,
una llum esplendorosa... i el perfum dolç, és clar !
Les glicines fan molt per a l'abril !
![]() |
i altres flors que no m'esperaven però que m'han sigut un regal a la vista ! |
A Friburg també, el mercat al voltant de la catedral, la Münsterplatz,
tulipes, margarites, flors molts variades i, no podia faltar, el "muguet"
(que no acaba de tenir nom propi en català,
(que no acaba de tenir nom propi en català,
en castellà, lirio del valle, és una flor de contrades més cap al Nord),
una festa tot plegat !
una festa tot plegat !
i també, les flors silvestres a alguns parterres,
les que anomenem males herbes,
perquè no ens fan servei o estimem que no decoren,
en fi, precioses, un cant a la primavera:
![]() |
m'encanta aquest verd, pura vida i el groc de les flors de dent de lleó, abril '17, Muriel |
Des de Barcelona, passant per Friburg,
Damunt de tu, només les flors
una cançó que trobo tan bonica,
un poema de Josep Janés,
amb música de Frederic Monpou
Damunt de tu,
només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos
mai més seria de la branca;
Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.
Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir,
a tu, perquè la meva vida
s’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit
que al teu costat fóra esvaïda.
Apa, fins una propera, que les flors us envoltin sempre,
bisous pour Aïna, longue vie parmi les fleurs !
pensée pour Marie-Annick (les glycines !), Muriel
pensée pour Marie-Annick (les glycines !), Muriel
Etiquetes de comentaris:
Flora,
Música,
Photo,
Poésie,
Saisons/Estacions
dimarts, 25 d’abril del 2017
Ella Fitzgerald, née le 25 avril 1917...
Aujourd'hui Ella, la grande Ella, la formidable Lady Ella, The First Lady of Song, aurait 100 ans !
J'adore sa voix, par-dessus tout ! D'autres voix m'ont émue, accompagnée un bout de chemin, que je ne peux plus écouter ou que je n'ai plus envie d'écouter. Ella, si, toujours ! Un bonheur ! J'ai toujours envie de l'écouter chanter, fabuleuse Bess avec Louis (Armstrong fabuleux Porgy), The Cole Porter Songbook, Ella in Berlin, Ella in Rome... Bref, Ella partout !!!
J'adore sa voix, par-dessus tout ! D'autres voix m'ont émue, accompagnée un bout de chemin, que je ne peux plus écouter ou que je n'ai plus envie d'écouter. Ella, si, toujours ! Un bonheur ! J'ai toujours envie de l'écouter chanter, fabuleuse Bess avec Louis (Armstrong fabuleux Porgy), The Cole Porter Songbook, Ella in Berlin, Ella in Rome... Bref, Ella partout !!!
![]() |
Ella Fitzgerald-1 |
![]() |
Ella Fitzgerald-2 |
![]() |
Ella Fitzgerald-3 |
La formidable Ella Fitzgerald que, dans mes années de prime jeunesse, j'ai eu l'immense bonheur de voir (de mes yeux vue !) et d'écouter en direct, en présence, avec la Des Moines Symphony Orchestra (c'était dans l'Iowa, quite a long time ago). Il y a juste 4 ans, j'avais fait ce post sur ce même blog:
Et puis là, tout de suite, comme une gourmandise nostalgique, I love Paris:
et encore A Tisket a Tasket, Imagination, Lady be good:
On a une sacrée collection de CDs d'Ella Fitzgerald a la bibli,je vais certainement les rassembler autour d'une petite expo-hommage cet après-midi.
Allez, à la prochaine ! Muriel (bises à Nadine qui a toujours un peu préféré Billie Holiday ;-), à Ghislaine, à Cathy, à Sylvaine et à Gaile !
Etiquetes de comentaris:
Books CDs i altres documents,
Des moments et des mots,
Iowa,
Música,
Simplement la vie
dimarts, 18 d’abril del 2017
Carte postale "nous, un jour" dans la galerie à Bruxelles
Cette carte postale, qu'on n'a jamais achetée, ni écrite, ni envoyée, qui était restée sur le présentoir, qu'on avait simplement regardée dans la galerie à Bruxelles, les Galeries Royales Saint-Hubert, c'était l'été 2012, cette carte postale dans laquelle je m'étais amusée à nous voir, toutes les trois "dans longtemps", un coup de vieux dans l'aile mais toujours "bon pied bon oeil" et en virée pour un nouvel anniversaire rond, ou pas si rond (il arrive un moment où des ronds, il n'y en plus tant que ça à l'horizon), tu vois, cette carte postale, ma Grande Camarade, me visite souvent l'esprit et je repense à ce moment. J'en avais fait une photo:
On avait dit que, devant c'était Yona, toujours prompte et studieuse dans les expos, que derrière elle, forcément, comme c'est la plus grande, c'était moi et que toi, Marie-Annick, tu étais derrière moi, contente de l'expo mais surtout d'être avec nous et absolument ravie à l'idée d'aller bientôt faire un tour à la cafétéria du musée en question. On avait ri, j'adorais te taquiner et tu étais bonne joueuse.
Elle est géniale, cette photo, enfin cette carte postale. Toi, ça t'amusait quand même très moyennement de te projeter dans les années, de te voir en vieille dame... Et la vie, qui a plus d'un tour dans son sac, des marrants et d'autres pas du tout, nous en a joué un bien vilain, il y a trois ans déjà... Tu ne seras jamais une vieille dame...
Il fallait que je revois cette photo et que je nous entende rire... C'est fait...
À bientôt, à toujours même, ma Grande Camarade, parce que là, c'est certain, et si l'éternité existe, c'est bel et bien pour toujours ! Amitié ! Muriel (Yona et Pascal, je vous embrasse)
Et pour la route, pour toi qui aimais tellement Léo Ferré, comme moi,
Avec le temps: YouTube-Leo-Ferre-avec-le-temps
Carte postale "Mais ! C'est nous, un jour, dans...quelques années !!!" Bruxelles, juillet 2012 |
On avait dit que, devant c'était Yona, toujours prompte et studieuse dans les expos, que derrière elle, forcément, comme c'est la plus grande, c'était moi et que toi, Marie-Annick, tu étais derrière moi, contente de l'expo mais surtout d'être avec nous et absolument ravie à l'idée d'aller bientôt faire un tour à la cafétéria du musée en question. On avait ri, j'adorais te taquiner et tu étais bonne joueuse.
Elle est géniale, cette photo, enfin cette carte postale. Toi, ça t'amusait quand même très moyennement de te projeter dans les années, de te voir en vieille dame... Et la vie, qui a plus d'un tour dans son sac, des marrants et d'autres pas du tout, nous en a joué un bien vilain, il y a trois ans déjà... Tu ne seras jamais une vieille dame...
Il fallait que je revois cette photo et que je nous entende rire... C'est fait...
À bientôt, à toujours même, ma Grande Camarade, parce que là, c'est certain, et si l'éternité existe, c'est bel et bien pour toujours ! Amitié ! Muriel (Yona et Pascal, je vous embrasse)
Et pour la route, pour toi qui aimais tellement Léo Ferré, comme moi,
Avec le temps: YouTube-Leo-Ferre-avec-le-temps
Etiquetes de comentaris:
Chansons,
Des moments et des mots,
Photo
diumenge, 16 d’abril del 2017
I la vida va amb les coses mil de l'abril
En abril, aigües mil !
En abril, petits (grans) plaers de temporada a dojo !
El cant dels ocells, el vol de les orenetes, el cel canviant, la profusió de roselles entre el blat i les males herbes (bones per alguns éssers tan vius com jo), roselles i altres flors silvestres de colors vius...
La primavera ! I una escapada al camp esdevé un re-naixement !
Els arbres amb les fulles noves fan molt de goig...
Definitivament, passejar pel camp dóna vida.
Ahir em van presentar un alzina "al·lucinant" (paraula que van emprar), immensa, de tres troncs, si ens hi endinsem, és com estar dins d'una casa (em va recordar una maloca, lluny, molt lluny d'aquí, fa molt de temps), impressionant
A prop de l'Alzina Al·lucinant, hi havia una pedra-cor, gran, més qu'un cor de veritat, li vaig demanar permís per emportar-me-la. Ara la tinc a prop meu, em fascina... Energia mineral...
Avui, és dia de Pascua i a la Pedra-Cor li han caigut uns ous de xocolata :-)
Avui, doncs, és un altre dia per agrair, com ahir, com abans d'ahir, com gairebé tots els dies... Val la pena posar alguns versos a tot plegat:
Fins molt aviat, Muriel... però, abans, també aquests versos de la Joana Raspall, que fan molt per agrair uns dies bonics:
En abril, petits (grans) plaers de temporada a dojo !
El cant dels ocells, el vol de les orenetes, el cel canviant, la profusió de roselles entre el blat i les males herbes (bones per alguns éssers tan vius com jo), roselles i altres flors silvestres de colors vius...
La primavera ! I una escapada al camp esdevé un re-naixement !
![]() |
La Riera de Gaià, abril '17, Muriel |
![]() |
La Riera de Gaià, abril '17, Muriel |
![]() |
La Riera de Gaià, abril '17, Muriel |
Els arbres amb les fulles noves fan molt de goig...
Definitivament, passejar pel camp dóna vida.
Ahir em van presentar un alzina "al·lucinant" (paraula que van emprar), immensa, de tres troncs, si ens hi endinsem, és com estar dins d'una casa (em va recordar una maloca, lluny, molt lluny d'aquí, fa molt de temps), impressionant
![]() |
L'Alzina Al·lucinant, Ardenya, abril '17, Muriel |
![]() |
L'Alzina Al·lucinant, Ardenya, abril '17, Muriel |
A prop de l'Alzina Al·lucinant, hi havia una pedra-cor, gran, més qu'un cor de veritat, li vaig demanar permís per emportar-me-la. Ara la tinc a prop meu, em fascina... Energia mineral...
![]() |
La pedra-cor o Pedra-Cor, abril '17, Muriel |
Avui, és dia de Pascua i a la Pedra-Cor li han caigut uns ous de xocolata :-)
![]() |
La Pedra-Cor i els ous de Pascua, abril '17, Muriel |
Avui, és un dia serè després d'uns quants dies de tempesta amb les amigues que falten, la gent estimada que està lluny i unes velles "preguntes existencials" que de tant en tant piquen a la porta (és natural, ens coneixem, res greu, la vida va)...
Per la finestra, veig aquestes flors que em van arribar al mig de la tempesta. Es tanquen del tot quan el sol es posa i l'endemà, quan està al seu zènit, tornen a obrir-se, són molt boniques
![]() |
Flors d'amistat al cor de la tormenta, abril '17, Muriel |
Avui, doncs, és un altre dia per agrair, com ahir, com abans d'ahir, com gairebé tots els dies... Val la pena posar alguns versos a tot plegat:
En un camp de blat,
amb galta vermella,
hi ha una rosella
gronxant i gronxant.
És el tou llebeig
qui al ball la porta,
qui li parla i conta
mil somnis daurats.
La rosella riu
i riu primavera
i el blat espera
un temps per granar.
[...]
J.J. Roca Labèrnia,
La Rosella (fragment)
Fins molt aviat, Muriel... però, abans, també aquests versos de la Joana Raspall, que fan molt per agrair uns dies bonics:
Quin color té l’alegria?
Jo
diria,
el de taronja madura,
el de ginesta florida,
el de rosella del blat…
amb olor fresca d’espígol,
d’aufàbrega i clavells dobles…
i gust, com de ceba tendra,
de raïm, de brot de menta
i rom amb sucre cremat.
![]() |
Passejada pels camps un dia d'abril, La Riera de Gaià, 04-'17, Muriel |
Etiquetes de comentaris:
Arbres,
De tout coeur (de tous coeurs),
Flora,
Photo,
Poésie,
Saisons/Estacions,
Simplement la vie
dimecres, 5 d’abril del 2017
Souvenirs de Lisbonne, d'ailleurs et d'amitié
Depuis hier midi mes pensées partent vers Lisbonne et reviennent à moi en un manège constant...
Et je nous revois, par exemple, trois reines* heureuses dans la ville, três rainhas em Lisboa, un jour d'été chaud et venteux, c'était en 2003 ou peut-être en 2004...
Tellement de souvenirs, Lisbonne, les Açores bien sûr ("au milieu de la vie, au milieu de l'océan"), Barcelone, forcément, et un jour, il y a bien longtemps, à la neige (était-ce à la Molina ? à Núria ?) et puis en Galice aussi, à Collioure... Des souvenirs de rires, de confidences, de réflexions sur la vie...
Merci de tout coeur Isabel, Saudades, Amitié, Muriel (bises affectueuses à toi, Patricia, i petons per a tu, estimada Montse)
YouTube-Cristina-Branco-Ai-Vida, un fado avant de dire au revoir...
*reines ? nous portons toutes les 3 le même pin qui représente une reine d'un château dans l'Alentejo, peut-être celui d'Evoramonte.
Et je nous revois, par exemple, trois reines* heureuses dans la ville, três rainhas em Lisboa, un jour d'été chaud et venteux, c'était en 2003 ou peut-être en 2004...
![]() |
As três rainhas Isabel, Patricia e Muriel em Lisboa, 08/2003 ? 2004 ? |
Tellement de souvenirs, Lisbonne, les Açores bien sûr ("au milieu de la vie, au milieu de l'océan"), Barcelone, forcément, et un jour, il y a bien longtemps, à la neige (était-ce à la Molina ? à Núria ?) et puis en Galice aussi, à Collioure... Des souvenirs de rires, de confidences, de réflexions sur la vie...
Merci de tout coeur Isabel, Saudades, Amitié, Muriel (bises affectueuses à toi, Patricia, i petons per a tu, estimada Montse)
YouTube-Cristina-Branco-Ai-Vida, un fado avant de dire au revoir...
*reines ? nous portons toutes les 3 le même pin qui représente une reine d'un château dans l'Alentejo, peut-être celui d'Evoramonte.
Etiquetes de comentaris:
Des moments et des mots,
Música,
Photo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)