Un si joli bouquet, un ram preciós, ternura y amistad !
13.01.2019, W7, Muriel
diumenge, 13 de gener del 2019
diumenge, 6 de gener del 2019
Or, encens i mirra...
 |
| pessebre d'enguany a casa meva... minimalista, amb imatge de Josep Obiols, 1933, Sagrada Família - felicitació del monestir de Montserrat- i figurines de fusta |
 |
| de massapà i fruites confitades, plaer de Reis... i Reines ! si et toca la fava pagaràs el tortell i si et toca la figurina, seràs rei o reina per un moment ! |
Desitjos d'or, d'encens i de mirra per a vosaltres !!!
Fins ben aviat ! Muriel
dimarts, 1 de gener del 2019
2019 !
(photos de la Vall d'en Bas, en pleine campagne, aux alentours de Girone, una escapada nadalenca, paisajes realmente bonitos, ala, lo dicho, bon any nou !)
divendres, 14 de desembre del 2018
Un pessic de poesia: Temps d'empelt
Temps d'empelt
Quan te'n vas anar l'arbre encara hi era.
Hi eren les fulles, intactes,
i hi era el resguard que feia el seu tronc.
Una ombra és tenir algú que no pregunte* per què,
que protegeix sense exigir res a canvi.
Ignorant la tècnica sovint tornem a l'arbre
buscant les arrels del que un dia hi vas deixar,
de l'esperança que es va quedar per créixer
quan els dies eren ferms com un camp de blat.
De tant en tant tornem a l'arbre,
un arbre que havia estat tots els arbres.
I és aleshores que ens agafem a les branques
i ens repetim en veu baixa:
no prospera l'empelt,
no prospera l'empelt,
no prospera l'empelt,
i és a l'ombra on tot més crema.
Àngels Gregori, Quan els grans arbres cauen
Àngels Gregori és una poeta valenciana (1985-) resident a Barcelona, és gestora cultural, dirigeix el festival de poesia del municipi d'Oliva (Comunitat valenciana) i és co-comissària de Barcelona Poesia.
Avui he pres el temps d'assaborir aquest poema, atreta pel títol, la paraula empelt, i perquè al cos del poema hi ressaltava la paraula arbre... M'agrada molt... però molt molt... Llavors, he pres uns minuts per a compartir.
 | |
| Novetat a la nostre biblio (ens ha arribat molta poesia... un plaer) |
* pregunte: variant de pregunta
Bé doncs, fins molt aviat, era... un pessic de poesia per fer camí ! Muriel (post dedicat als arbres de la meva vida, un bedoll, un roure, una morera, perdó, dues !, i molts amics-arbres més !)
dijous, 13 de desembre del 2018
... i ara amb la recepta de l'autèntica magdalena
Doncs sí, no fa mal fer-li un cop d'ull a la recepta de l'autèntica magdalena francesa, la de Commercy, la proustiana !
Hem re-arranjat l'expo de la Recerca i li hem afegit la recepta:
Les magdalenes franceses tenen el seu origen a Commercy, a la Lorena. Les va inventar, temps era temps, la Madeleine Paulmier, cuinera d’una casa aristòcrata. Amb el pas del temps, s’han anat elaborant a molts països amb formes i sabors diferents.
Les tradicionals magdalenes franceses, les de A la recerca del temps perdut, d'en Marcel Proust, es preparen de la següent manera:
Els ingredients:
3 ous ben frescos; 200 grams de farina; 50 cl. de llet sencera; 100 grams de mantega; 90 gr. de sucre; 25 grams de mel; 1 sobre doble de llevat, la pell ratllada d’una llimona
Sortiran unes 20 unitats
aproximadament
L'elaboració:
La mantega ha d’estar a temperatura ambient (tipus pomada), igual que els ous.
En un bol gran, mesclem els ous amb el sucre, la mel i la ratlladura de llimona.
A continuació afegim la farina i el sobre de llevat (o gasificant). Anem movent fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.
Incorporem la llet i la mantega·
Cobrim el bol amb un film i el guardem a la nevera durant una hora aproximadament.
Pre-escalfem el forn a 220º.
Untem el motlle (safata especial per a magdalenes) amb una mica de mantega fosa.
Omplim tost els forats amb la mescla i posem la safata al forn durant 7-8 minuts, o fins que les magdalenes comencin a pujar. A continuació baixem la temperatura a 180º i donem 5-6 minuts més de temps.
Per a treure-les fàcilment del motlle, és millor fer-ho quan encara estan tèbies.
Les deixem en una reixa i de seguida que estiguin fredes.
Es poden degustar amb una tassa de te, de cafè o de xocolata ben
calenta. Evidentment, A la Recerca del temps perdut és una lectura idònia per acompanyar
aquesta degustació !
"Et tout d'un coup le souvenir m'est apparu. Ce goût, c'était celui du petit morceau de madeleine que le dimanche matin à Combray (parce que ce jour-là je ne sortais pas avant l'heure de la messe), quand j'allais lui dire bonjour dans sa chambre, ma tante Léonie m'offrait après l'avoir trempé dans son infusion de thé ou de tilleul. La vue de la petite madeleine ne m'avait rien rappelé avant que je n'y eusse goûté ; peut-être parce que, en ayant souvent aperçu depuis, sans en manger, sur les tablettes des pâtissiers, leur image avait quitté ces jours de Combray pour se lier à d'autres plus récents ; peut-être parce que, de ces souvenirs abandonnés si longtemps hors de la mémoire, rien ne survivait, tout s'était désagrégé ; les formes — et celle aussi du petit coquillage de pâtisserie, si grassement sensuel sous son plissage sévère et dévot — s'étaient abolies, ou, ensommeillées, avaient perdu la force d'expansion qui leur eût permis de rejoindre la conscience. Mais, quand d'un passé ancien rien ne subsiste, après la mort des êtres, après la destruction des choses, seules, plus frêles mais plus vivaces, plus immatérielles, plus persistantes, plus fidèles, l'odeur et la saveur restent encore longtemps, comme des âmes, à se rappeler, à attendre, à espérer, sur la ruine de tout le reste, à porter sans fléchir, sur leur gouttelette presque impalpable, l'édifice immense du souvenir."
Du côté de chez Swann, À la recherche du temps perdu, Marcel Proust (Valentin Louis Georges Eugène Marcel, de son véritable "petit nom" !)
En català, i en la versió d'en Josep Maria Pinto* (aquest passatge és el paràgraf just anterior al citat en francès... i és que la magdalena dóna de si !):
"Va enviar a buscar una d’aquestes pastetes curtes i rodanxones anomenades magdalenes, que semblen haver estat emmotllades en la valva ratllada d’una petxina de pelegrina. I tot seguit, maquinalment, aclaparat per aquella jornada ensopida i la perspectiva d’un endemà trist, vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa. De cop i volta m’eren indiferents les vicissituds de la vida, inofensius els seus desastres, il·lusòria la seva brevetat, de la mateixa manera que opera l’amor, tot omplint-me d’una essència preciosa: o més ben dit, aquest essència no era a dins meu, era jo mateix. Havia deixat de sentir-me mediocre, contingent, mortal. D’on m’havia pogut venir aquella joia poderosa? Sentia que estava lligada al gust del te i de la magdalena, però que el superava infinitament, no devia ser de la mateixa naturalesa. D’on venia? Què significava? Com arribar a copsar-la? (...)
(...)I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la."
* Josep Maria Pinto és l'autor de la nova versió en català de La Recherche a l'Editorial Viena, Barcelona.
Fins aviat ! i... felices lectures per sempre mai !!! Muriel
Hem re-arranjat l'expo de la Recerca i li hem afegit la recepta:
 |
| a la nostra biblio, plaers de la vida ! 13 de des. de 2018, Muriel |
Les magdalenes franceses tenen el seu origen a Commercy, a la Lorena. Les va inventar, temps era temps, la Madeleine Paulmier, cuinera d’una casa aristòcrata. Amb el pas del temps, s’han anat elaborant a molts països amb formes i sabors diferents.
Les tradicionals magdalenes franceses, les de A la recerca del temps perdut, d'en Marcel Proust, es preparen de la següent manera:
Els ingredients:3 ous ben frescos; 200 grams de farina; 50 cl. de llet sencera; 100 grams de mantega; 90 gr. de sucre; 25 grams de mel; 1 sobre doble de llevat, la pell ratllada d’una llimona
Sortiran unes 20 unitats
aproximadament L'elaboració: La mantega ha d’estar a temperatura ambient (tipus pomada), igual que els ous.
En un bol gran, mesclem els ous amb el sucre, la mel i la ratlladura de llimona.
A continuació afegim la farina i el sobre de llevat (o gasificant). Anem movent fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.
Incorporem la llet i la mantega·
Cobrim el bol amb un film i el guardem a la nevera durant una hora aproximadament.
Pre-escalfem el forn a 220º.
Untem el motlle (safata especial per a magdalenes) amb una mica de mantega fosa.
Omplim tost els forats amb la mescla i posem la safata al forn durant 7-8 minuts, o fins que les magdalenes comencin a pujar. A continuació baixem la temperatura a 180º i donem 5-6 minuts més de temps.
Per a treure-les fàcilment del motlle, és millor fer-ho quan encara estan tèbies.
Les deixem en una reixa i de seguida que estiguin fredes.
Es poden degustar amb una tassa de te, de cafè o de xocolata ben
calenta. Evidentment, A la Recerca del temps perdut és una lectura idònia per acompanyar
aquesta degustació ! 
"Et tout d'un coup le souvenir m'est apparu. Ce goût, c'était celui du petit morceau de madeleine que le dimanche matin à Combray (parce que ce jour-là je ne sortais pas avant l'heure de la messe), quand j'allais lui dire bonjour dans sa chambre, ma tante Léonie m'offrait après l'avoir trempé dans son infusion de thé ou de tilleul. La vue de la petite madeleine ne m'avait rien rappelé avant que je n'y eusse goûté ; peut-être parce que, en ayant souvent aperçu depuis, sans en manger, sur les tablettes des pâtissiers, leur image avait quitté ces jours de Combray pour se lier à d'autres plus récents ; peut-être parce que, de ces souvenirs abandonnés si longtemps hors de la mémoire, rien ne survivait, tout s'était désagrégé ; les formes — et celle aussi du petit coquillage de pâtisserie, si grassement sensuel sous son plissage sévère et dévot — s'étaient abolies, ou, ensommeillées, avaient perdu la force d'expansion qui leur eût permis de rejoindre la conscience. Mais, quand d'un passé ancien rien ne subsiste, après la mort des êtres, après la destruction des choses, seules, plus frêles mais plus vivaces, plus immatérielles, plus persistantes, plus fidèles, l'odeur et la saveur restent encore longtemps, comme des âmes, à se rappeler, à attendre, à espérer, sur la ruine de tout le reste, à porter sans fléchir, sur leur gouttelette presque impalpable, l'édifice immense du souvenir."
Du côté de chez Swann, À la recherche du temps perdu, Marcel Proust (Valentin Louis Georges Eugène Marcel, de son véritable "petit nom" !)
En català, i en la versió d'en Josep Maria Pinto* (aquest passatge és el paràgraf just anterior al citat en francès... i és que la magdalena dóna de si !):
"Va enviar a buscar una d’aquestes pastetes curtes i rodanxones anomenades magdalenes, que semblen haver estat emmotllades en la valva ratllada d’una petxina de pelegrina. I tot seguit, maquinalment, aclaparat per aquella jornada ensopida i la perspectiva d’un endemà trist, vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a alguna cosa extraordinària que passava a dins meu. M’havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa. De cop i volta m’eren indiferents les vicissituds de la vida, inofensius els seus desastres, il·lusòria la seva brevetat, de la mateixa manera que opera l’amor, tot omplint-me d’una essència preciosa: o més ben dit, aquest essència no era a dins meu, era jo mateix. Havia deixat de sentir-me mediocre, contingent, mortal. D’on m’havia pogut venir aquella joia poderosa? Sentia que estava lligada al gust del te i de la magdalena, però que el superava infinitament, no devia ser de la mateixa naturalesa. D’on venia? Què significava? Com arribar a copsar-la? (...)
(...)I tot d’una ha aparegut el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora de la missa), quan anava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la."
* Josep Maria Pinto és l'autor de la nova versió en català de La Recherche a l'Editorial Viena, Barcelona.
Fins aviat ! i... felices lectures per sempre mai !!! Murieldimecres, 5 de desembre del 2018
Qui no se'n va a la recerca del temps perdut....
... és
perquè no vol ! Es fácil ir en busca del tiempo perdido... y encontrarlo... en la
Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras, mucho ! Vraiment, en quête du temps perdu et puis
retrouvé, c'est donné ! A la biblioteca ho tenim tot preparat, servit en una safata d'argent: el mes passat vam renovar tots els volums de la traducció en
castellà (obra, pel que fa als primers volums, de Pedro Salinas, paraules majors
!) i ara, acabem de rebre els de la traducció en català.
En busca del tiempo perdido de Marcel Proust en castellà
(Madrid, Alianza):
- Por el camino de Swann, traduc. Pedro Salinas
- A la sombra de las muchachas en flor, traduc. Pedro Salinas
- El mundo de Guermantes, traduc. Pedro Salinas & José María Quiroga Plà
- Sodoma y Gomorra, traduc. Consuelo Berges
- La prisionera, traduc. Consuelo Berges
- La fugitiva, traduc. Consuelo Berges
- El tiempo recobrado, traduc. Consuelo Berges
 |
un des volumes en castillan,
disponible à la bibli |
La traducció en català, aclamada, és de Josep Maria Pinto, editorial Viena, Barcelona.
La presentació, a més a més,
és molt bonica. Seran 10 llibres en total, el desè està "al
forn", com qui diu. Hem desencaixat els 9 primers: processats, folrats,
etiquetats com a "Novetat" i... disposats a ser prestats !
A la recerca del temps perdut en català, El Cercle de Viena
- Combray
- Un amor d'en Swann
- A l'ombra de les noies en flor, I
- A l'ombra de les noies en flor, II
- El cantó de Guermantes, I
- El cantó de Guermantes, II
- Sodoma i Gomorra I
- Sodoma i Gomorra II
- La presonera I
- (La presonera II, properament)
 |
| et un des volumes en catalan... |
Por eso digo que... quien no se va ahora mismo en busca del tiempo perdido, es que no quiere ;-) !
 | |
à la bibliothèque, les volumes sous l'effet des reflets
des néons, mince,
d'abord le "pavé" en français, puis les volumes en
castillan,
en dessous, les livres en catalan, déc. '18, Muriel
|
 |
idem !
|
Confessió: no me l'he llegit sencer... no sóc, diguem-ne, proustiana... m'estic apropant... ho aconseguiré doncs... pels bons propòsits, sempre estem a temps, en tot cas, el cercaré, el temps, i... amb una mica de sort, el trobaré !
Apa, fins molt aviat, à bientôt, hasta luego, felices lectures sempre !
(Cathy,
une pensée et une bise pour toi ! proustienne "donde las haya", merci
pour tes recommandations, toujours sympa, ciblées ! je te dois une longue longue
lettre !)
y atención: acabamos de renovar buena parte de nuestro fondo Gabriel García Márquez, los libros estaban hechos polvo (en la 2a foto de la biblioteca, se vislumbran, debajo de Proust, unos libros, nuevos, de García Márquez, un placer, palabra de lectora muy garciamarquiana :-)
Eso de la biblioteca, nunca se acaba !
dijous, 29 de novembre del 2018
Un pie de elefante ?
Será el pie de un elefante lo que he visto de buena mañana al lado de la parada de bus ?
Pues no ! Es un pie de almez, un pied de micocoulier, un peu de lledoner, celtis australis* pes !
Un pie vegetal-animal !
Una imagen-sonrisa para celebrar el nuevo día :-)
Apa, que vaya bien ! Hasta pronto, Muriel
* para saber un poco más sobre el almez:
http://botanicmontserrat.blogspot.com/2017/01/almez-celtis-australis.html
(un blog lleno de vida vegetal !)
 |
| Un pie de elefante ? |
Pues no ! Es un pie de almez, un pied de micocoulier, un peu de lledoner, celtis australis* pes !
Un pie vegetal-animal !
Una imagen-sonrisa para celebrar el nuevo día :-)
Apa, que vaya bien ! Hasta pronto, Muriel
* para saber un poco más sobre el almez:
http://botanicmontserrat.blogspot.com/2017/01/almez-celtis-australis.html
(un blog lleno de vida vegetal !)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
