Arquitectura dels contemplatius amb biblioteca, Delta

Un cap de setmana entre oliveres, pins, garrofers, arbres fruiters - entre els quals la figuera imponent, bellísima, que l'any passat ens va regalar figues des del setembre al Nadal (!), quin plaer poder abraçar-la !, entre els arrossars, sota un cel ara blau ara ple de núvols, magnífic, tot... Un cap de setmana al cor mateix de l'arquitectura dels contemplatius*, ben a prop d'una pétrea i entendridora biblioteca... no en vaig consultar cap volum però sé que tots són guardians de la memòria de temps llunyans i del savoir-faire humà: una autèntica joia per a la vista, per a la ment...

Biblioteca de memòria, maons i rajoles, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Tractats sobre la memòria de temps llunyans, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Cel de núvols, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Arrossars, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Figuera hospitalària, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

Entre oliveres, pins i garrofers, Delta de l'Ebre, juliol '14-Muriel

L'altre ingredient predominant, com no podia ser d'una altra manera... l'Amistat !

* L'arquitectura dels contemplatius (o Arquitectura per als que busquen el coneixement), un text que em va entrar al cap un bon dia a classe de filosofia - temps era temps - i que sempre he tingut molt present, aquí el tinc en castellà: “Llegará el día -muy pronto, quizá- en que se reconozca lo que les falta a nuestras grandes ciudades: lugares silenciosos, vastos, espaciosos, para la meditación; lugares con elevadas y largas galerías para los días de lluvia y de sol, a los cuales no lleguen el ruido de los coches ni los pregones de los vendedores ambulantes y donde no se emitiría ni la oración en alta voz al sacerdote; algo que expresara lo que tienen de sublime la meditación y el alejamiento del mundo. Pasaron los tiempos en que tuvo la iglesia el monopolio de la reflexión, en que la vida contemplativa era siempre, ante todo, vida religiosa. Todo lo que la iglesia ha edificado expresa este pensamiento, pero los monumentos de la Iglesia hablan en lenguaje demasiado patético y demasiado estrecho; son los lugares de las relaciones ultraterrestres para que nosotros, impíos, podamos meditar allí. Queremos traducirnos a nosotros mismos en piedras y en plantas, queremos pasearnos por nosotros mismos cuando circulemos por esas galerías y esos jardines”, Nietzsche, El gay saber (també La ciència alegre o La gaia ciència) -1882.1887- 5 volums on Nietzsche planteja els grans temes de la seva filosofia.

Fins aviat, Muriel (Gràcies, Pilar !)

Pensée profonde pour M.A.

Horitzó, el principi i la fi i un altre castell de sorra

Fer entrar pels ulls tot l'horitzó que hi pugui caber ! Tota la setmana privada d'horitzó, tot a escala reduïda, sense profonditat de camp... i de sobte tot l'horitzó del món ! Penso en un llibre de conversacions amb l'escultor Eduardo Chillida*, artista que te una importància particular per a mi, un preferit meu, definitivament. El llibre es titula "Elogio del horizonte"* i recull unes reflexions sobre l'art, l'escultura, el temps i l'horitzó com a ingredients fonamentals de qualsevol obra, en tot cas, de les seves, unes reflexions sobre la mirada i la vida... una gran lectura... Elogio del horizonte, d'altra banda, és el nom de la monumental escultura de Chillida a Gijón (1990, 10 m d'alçada, 500 tonelades formigó armat):

Elogio del horizonte, Gijón, escultura de E.Chillida
(procedencia foto: http://www.foro-ciudad.com)

Elogio del horizonte Conversaciones con E. Chillida

A aquesta meva darrera provisió d'horitzó, una altra escultura, d'un altre artista, l'Alfa i Omega (Rafael Bartolozzi, 1999, ferro) hi va afegir un toc especial, el començament i final a la mateixa línia de l'infinit... qué més volem !

Alfa i Omega, R. Bartolozzi, Torredembarra, foto 07-'14, Muriel

I, eternament, els castells de sorra... Tinc una amiga que, quan passegem per la platja i veu els petits arquitectes de la sorra, sempre diu "els nens, sempre treballant, sempre construint"... Té raó:

Platja dels Muntanyans, Torredembarra, 07-'14, Muriel

* Eduardo Chillida: 1924-2002, País Basc, escultor conegut per les seves obres de ferro i formigó, un dels majors escultors del segle XX. Diu:

""Desde el espacio

con su hermano el tiempo

bajo la gravedad insistente

con una luz para ver como no veo.

Entre el ya no y el todavía no

fuí colocado.

El asombro ante lo que desconozco fue mi maestro. 

Escuchando su inmensidad.

He tratado de mirar, no sé si he visto."

El llibre, Elogio del horizonte, recull 11 conversacions entre el 1992 i el 1997; és una mena de testament vital, artístic i espiritual (editorial destino, 2003)
.
Apa, fins aviat, salut i horitzó ! (Pepita, gràcies !) Muriel

Festa de la Música

Una cita anual que coincideix amb l'arribada de l'estiu, la Festa de la Música. M'agrada !
Définitivement, un rendez-vous que je n'aime pas manquer, la Fête de la Musique !

Després de la platja i els seus castells de sorra al matí, ahir al vespre va ser la platja i l'OBC (Orchestre Symphonique de Barcelone et National de Catalogne, un nom à "coucher dehors" mais un très bon orchestre !), l'orquestra d'aquí !

Une très belle soirée musicale pour inaugurer l'été... Un públic feliç, molt estiuenc i molt divers: barcelonins i turistes, alguns vestits molt "chic", altres amb patalons curts i samarretes, uns amb el banyador posat (potser acabats de sortir de l'aigua, potser decidits a donar-se un bany nocturn), una assistència de cadires plegables, tovalloles, flassades, també molta gent asseguda a la sorra "sin más", una profusió de provisions, entrepans, "chuches", fruita, cervesa o, com els meus veïns de concert, cava amb les degudes copes de cristall ! Jo que tan sols havia previst aigua, de sobte em van entrar unes ganes de cava ben fresc, oh ! (a les fotos es veuen les copes amb el desitjat líquid !). Em quedo amb la idea per una propera ocasió, això sí !

Un programa ben escollit, clàssic i festiu... Monteverdi, Wagner, Bizet, Grieg, Rossini, Tchaïkovsky, etc... i entre les propines musicals de la OBC, un homenatge al mestre Eduard Todrà, la seva sardana La Camperola... Molt bonic tot, realment.

Concert de l'OBC a la platja-21-06-'14- Muriel

Concert de l'OBC a la platja-21-06-'14- Muriel

Concert de l'OBC a la platja-21-06-'14- Muriel

Concert de l'OBC a la platja-21-06-'14- Muriel

La peça que va obrir el concert:  Monteverdi, Orfeo (Toccata) - YouTube

i la que el va tancar: Eduard Todrà, La camperola - YouTube

Bref, l'été a bien commencé... "Que duri, que duri !!!"
Fins aviat, visca la música sempre ! Muriel

Premier jour d'été

L'été est arrivé ce matin à 10h51. Que faisiez-vous à ce moment précis ? Pour ma part, je marchais sur la plage, une matinée idéale, le ciel, la température et j'ai contemplé ces créations, ces châteaux de sable sur le sable qui m'émeuvent, m'amusent, me réconcilient toujours avec "le cours de la vie". 

Balade sur la plage-21-06-'14, Muriel

Balade sur la plage-21-06-'14, Muriel

Balade sur la plage-21-06-'14, Muriel

On fait des châteaux depuis tout le temps et je me demande où sont passés les enfants qui construisaient consciencieusement leurs forts et leurs palais éphémères sur les plages il y a 20, 40, 60 ans, parce que tout de même, on a beau être optimiste, aimer la vie, chercher à voir coûte que coûte le beau, il faut bien le reconnaître, le panorama social, économique, enfin, le système dans lequel on vit et qui est forcément l'oeuvre des générations successives d'enfants devenus grands, de nous tous devenus adultes, n'est pas toujours réjouissant. Que sont devenus les enfants qui, d'instinct, "y croyaient" ??? Malgré tout, j'ai envie de dire, de croire, que tant qu'on fera des châteaux sur la plage, l'espoir reste là d'une humanité encore humaine, rêveuse, bâtisseuse, essentielle, facilement conquise par les éléments, et la simplicité de la vie...

Mais, revenons à l'été, au moment présent... Une très belle matinée d'horizon, de soleil, d'amitié... alors... merci la vie et bel été à nous ! 

À la prochaine, Muriel (pensée profonde pour M.A.)

Femmes Lumière

Envie et besoin de partager avec vous ce webdocumentaire que j'ai découvert sur TV5-Monde: Femmes Lumière, sur les femmes et l'épargne villageoise.

Les sourires, les regards, la détermination commune de femmes des "5 coins du monde" pour sortir de la pauvreté, leur esprit de solidarité, leur confiance, leur beauté, leur élégance, leur dignité, c'est t rès beau ! Leur lumière, c'est bien ça ! Ces femmes "nourricières et pourvoyeuses d'avenir pour leurs enfants" , les "premiers soldats de la survie" !

Cliquez et installez-vous parmi elles, ça vaut le coup ! Pour chacun des pays (la Côte d'Ivoire, Haïti, Madagascar, le Cambodge et le Bangladesh), vous verrez, à part la présentation, il y a plusieurs apartés (présentation, vie du groupe, autres regard, grands témoins, etc. ). 

Franchement, chapeau les femmes ! Notre force, unies, n'a pas de limite ! 

http://femmeslumiere.tv5monde.com/

À la prochaine (pensée présente pour M.A. qui aurait aimé voir ça et avec qui j'aurais adoré en discuter), Muriel

Peus al cel, peus a la sorra, pieds dans le ciel, pieds dans le sable

Peus al cel, peus a la sorra
Als ulls, la mar i la línia de l'horitzó !

Pieds dans le ciel, pieds dans le sable
Dans les yeux, la mer et la ligne de l'horizon !

Pies en el cielo, pies en la arena
En los ojos, el mar y la línea del horizonte !

Peus, ciel, pies, sorra, mar, horitzó, 
Tiens, une mouette, pieds, cel, peus, sable

Otra gaviota, cel, mer, bateau loin sur l'horizon, 
Sorra, pies en el cielo, mar

Un vaixell, el cielo, una gavina, mes pieds, la arena, el mar !

Feia un cel blanc, un vent moderat però incessant i una mica de fred, no era un dia per anar a la platja... Però sí, era un dia fantàstic per anar-hi a caminar... Això he pensat i efectivament he trobat una platja deserta (ni tan sols amos amb gossos, bé doncs, algun, alguna...), un mar meravellós, agitat, escumós, d'un gris groc, molt groc, surprenent, era aigua amb sorra... Un cel molt i molt bonic, blanc, gris clar, taques blaves, ramats de núvols de tots tipus... He caminat lleugera, he intentat estar tan sols a la platja, en el vent, amb els núvols del moment present... He sentit la joia de viure... i he vist un grunxador a una zona, deserta, de jocs de platja per a nens i nenes i no he pogut no asseure-m'hi i m'he grunxat, grunxat, grunxat, tenia 6 anys, 9 anys, no tenia edat, ni preocupaciones, ni pensaments concrets, un moment extraordinari... El grunxador, símbol de la infantesa feliç i enyorada...

En dépit d'un ciel blanc, d'un vent modéré mais constant et d'une température frileuse, j'ai décidé ce matin d'aller à la plage pour marcher... Un cadeau ! La plage pour moi, même pas de chiens avec leur maître ou leur maîtresse, enfin trois ou quatre, une mer agitée comme j'adore la voir, d'une couleur surprenante, toute gris jaune, le sable pris dans l'eau, un ciel beau comme tout, gris blanc avec toute sorte de nuages... J'ai marché d'un pas léger, me suis sentie légère, j'ai essayé de n'être que sur cette plage, qu'avec cette mer, que sous ces nuages du moment présent, j'ai ressenti la joie de vivre... et c'est là que j'ai vu une balançoire, dans une zone de jeux de plage pour les enfants, désertée elle aussi, et je n'ai pas résisté, je m'y suis assise et me suis balancée, balancée, balancée, j'avais 6 ans, j'avais 9 ans, je n'avais plus d'âge et pas de soucis non plus, pas de pensées précises, un moment extraordinaire... La balançoire, symbole de l'enfance heureuse, nostalgie de cette enfance-là... 

Balançoire, grunxador, columpio... Em quedo amb "balançoire". Serà perquè a la meva infantesa eren, a la força, balançoires, no grunxadors ni columpios ? Serà perquè dir la paraula en francès és, ja, com grunxar-se una mica ? 

Une balançoire en peinture:

La balançoire, Nicolas Lancret, 1735 - détail

... et une autre, en chanson: 
Une demoiselle sur une balançoire - Yves Montand


Fins aviat, à bientôt (pensée affectueuse pour mon père, qui nous avait mis une balançoire dans le jardin et pensée affectueuse aussi pour ma mère que j'avais failli assommer d'un coup de cette même balançoire ! pensée profonde pour M.A. avec qui j'ai beaucoup partagé mais jamais de moment de balançoire) Muriel

RodaMots, dies i olles...

M'he abonat a RodaMots i així, cada dia rebo al meu e-correu una paraula, una expressió, un mot de la llengua catalana. El RodaMot d'avui, Dies i olles curen les coses, m'ha agradat... En francès diem que Le temps guérit bien des blessures... El temps, si no cura del tot, suavitza... I olles, n'hi han que alimenten el cos i l'ànima... llavors curen, sí !

Si us voleu abonar a RodaMots: http://www.rodamots.com/inici.asp

Un RodaMot cada dia, el Preludi a Catalunya Música, La Contra de La Vanguardia, rutines "afegides" molt agradables !

I per un RodaMots en francès: Le Mot du Jour, per exemple: http://www.lemotdujour.com/

Fins aviat, gràcies Montse, pensée profonde pour M.A., Muriel