dijous, 23 de juliol del 2009

Frikitecaris ??? Freakiothécaires ???

Un mundo aparte, los bibliotecarios y otros trabajadores de las bibliotecas ?!!! Una mica "frikis" potser ?! De quelle planète sommes-nous les biblio-travailleurs ? Freaks ?! Voici un blog sympa de."freakiothécaires", consulteu el blog d'uns "frikitecaris" simpàtics: http://www.frikitecaris.blogspot.com/

À bientôt ! Fins després ! Hasta luego ! Muriel

dilluns, 20 de juliol del 2009

Cantando al sol como la cigarra

I claro, hablando de cigarras, esta canción !!! Aquí la tenéis interpretada por la gran, la grandísima Mercedes Sosa, tan sólo hay que picar en le siguiente vínculo, clic: http://www.dailymotion.com/video/x1p6ee_mercedes-sosa-como-la-cigarra_music
i a continuación os pongo el texto, que es de María Elena Walsh:
La Cigarra

Tantas veces me mataron,
tantas veces me morí,
Sin embargo estoy aquí resucitando.
Pero si estoy a la desgracia
y la mano con puñal
por qué mató tan mal,
y seguí cantando.

Cantando al sol como la cigarra
después de un año bajo la tierra,
igual que sobreviviente
que vuelve de la guerra.

Tantas veces me borraron,
tantas desparecí,
a mi propio entierro fui
sola y llorando;
hice un nudo en el pañuelo
pero me olvidé después
que no era la única vez
y seguí cantando.

Cantando al sol como la cigarra
después de un año bajo la tierra,
igual que sobreviviente
que vuelve de la guerra.

Tantas veces te mataron,
tantas resucitarás,
cuántas noches pasarás
desesperando.
Y a la hora del naufragio
y la de la oscuridad
alguien te rescatará
para ir cantando.

Cantando al sol como la cigarra
después de un año bajo la tierra,
igual que sobreviviente

que vuelve de la guerra.

Para saber más de Mercedes Sosa, podéis consultar su página oficial: http://www.mercedessosa.com.ar/

Cd´s de Mercedes Sosa disponibles, cómo no, en las bibliotecas de Barcelona, el tejuelo -o referencia- es: CD 042.7 SOS, ¿de acuerdo?

Hasta pronto, fins ara, à bientôt ! Muriel

diumenge, 19 de juliol del 2009

Le chant des cigales // El cant de les cigales



Une hirondelle ne fait peut-être pas le printemps - encore que... - mais une seule cigale qui chante et c'est le plein été ! Je me trompe ? Pour moi c'est comme ça depuis l'enfance, c'est les vacances au soleil, c'est le bord de la Méditerranée après un long voyage en voiture, c'est l'école finie pour un moment, c'est la chaleur, les coups de soleil, le goût du melon... Ô le chant des cigales ! L'école justement et "La Cigale et la Fourmi" du bon vieux La Fontaine... mais avec tout le respect pour le grand fablier du XVIIème et toute mon admiration aussi, sincèrement, pour les fourmis, mais... quel enfant, quelle "grande personne" aimant la VIE préfèrerait vraiment être fourmi ? Diu el refrà que una oreneta no fa la primavera... però potser sí, una mica, no ? El que sí és cert és que una cigala canta i som a l'estiu ! Des de ben petita que visc el cant de les cigales com una gran festa ! les vacances a prop del mar després d'un llarg viatge en cotxe, s'ha acabat el col·le per una bona estona, fa molta calor, mengem meló... Al col·le, justament, hem après la faula de la Cigala i la Formiga i ens han intentat convèncer de que havíem d'aprendre a ser formiguetes però.. amb tot el respecte pels grans apolegs - gràcies de tot cor Esop i La Fontaine, us llegeixo sempre amb un plaer molt gran - i per les formigues també.. però a veure... quin nen, quina "persona gran" amant de la VIDA preferiria de veritat ser una formiga ?

La cigale , ayant chanté
Tout l'été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue.
Pas un seul petit morceau
De mouche de vermisseau
Elle alla crier famine
Chez la fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu'à la saison nouvelle
«Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l'Oût, foi d'animal,
Intérêt est principal.»
La fourmi n'est pas prêteuse ;
C'est là son moindre défaut.
«Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse.
Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
- Vous chantiez ? j'en suis fort aise.
Eh bien : dansez maintenant.»

Jean de la Fontaine - Fables (1668)

i una versió en occità -en desconec l'autor- però Visca la llengua d'Oc !- :

La cigala avent cantat
L’estivat
Se trobèt desprovesida
Jos la cisampa amalida,
Sens quitament un bricon
De mosca o de vermisson.
Quina malafam canina!
Anèt pregar sa vesina
La formiga de li prestar
Qualques grums per s’avidar
Dusca a la fin de la prima
I perdretz pas un centim,
Pagarai dusca al darrièr,
L’interès amb lo pè.
La formiga es pas prestaira:
Aquí son presic menèl.
Que fasiatz quand fasiá bèl?
Respond a nòstra empruntaira:
- Nuèch e jorn, al calimàs,
Cantavi a plec de garganta.
- Cantàvetz ? Aquò m’encanta!
Ara, pauròta, dançatz.

Voilà, c'est que j'ai eu le bonheur d'en voir - de mes yeux vues - de ces divas de l'été, ces derniers temps... C'est pas facile du tout ! j'avais essayé bien des fois mais là, je m'y suis mise et... je vous joins la photo de l'une d'entre elles dont j'eus l'infini bonheur d'entendre quelque aria en pleine campagne au pied du massif du Luberon en Provence, là, début juillet ! Puis j'en ai entendu d'autres, en région parisienne où l'été arrive aussi, bien entendu ! Je ne sais pas si elles chantent en plein Paris, il faudra que je fasse attention à ça la prochaine fois ! Et puis, de retour en Catalogne, je les entends chanter à tue-tête ! forcément ! Sempre havia volgut veure-les, les dives estiuenques, sense èxit per això ! però l'altre dia m'hi vaig posar de veritat - passava uns dies a la Provença, al peu del massís del Luberon - i vaig poder fins i tot fer aquesta foto que us adjunto... Les vaig sentir cantar ben a prop de París també on l'estiu sí que arriba ! (malas lenguas, a callar !) - el que no sé és si canten al Jardin du Luxembourg, no m'hi vaig fixar doncs altres "magdalenes de Proust" m'estaven envaint els sentits- i ara que he tornat a Catalunya les sento cantar i cantar, és clar !!!

Bon estiu, Bel été à toutes et tous ! Muriel

dilluns, 29 de juny del 2009

Una bibliotecària malèvola ! Une bibliothécaire méchante ?


.
Fa cosa d'uns dies va haver-hi una activitat divertida a la Biblioteca de la Barceloneta, un taller infantil al carrer, just al davant de la Biblio, animat pels pintors del barri - molts actius amb el seu hobby i molt implicats amb la vida del barri. Va aplegar molta gent entre usuaris menuts, els seus pares i alguns curiosos atrets pels colors i l'esperit festiu ! Els pintors havien pre-dissenyat personatges - dels de por !- dels contes de tota la vida i els nens havien de resseguir-ne els contorns i posar-los els colors. No van faltar ni el Llop de la Caputxeta Vermella, ni la Bruixa Avorrida, en fi, personatges que fan por ! Però... la Bibliotecària Malèvola ? De quin conte surt ? Perquè... de la mateixa Biblioteca, us dic que no ! no no no !!! Haurà sigut una broma carinyosa per part dels pintors ... segur! Aprofito per felicitar els pintors, els nens artistes i.. les companyes de la Biblio (bona gent, insisteixo !) que van posar l'activitat en marxa !
.
Devant la Bibli de la Barceloneta, s'est déroulée il y a quelques jours une activité sympa comme tout. Organisée par la Bibli, les peintres du quartier - très participatifs par rapport à la vie du quartier - et les plus jeunes des usagers de la Bibli. Les peintres avaient dessiné en pointillés les personnages qui font peur des contes qu'on connaît tous. Les gamins, après les avoir repassés, leur donnaient les couleurs et l'expression . Le Méchant Loup, l'Affreuse Sorcière, bref, ils étaient tous au rendez-vous... Mais d'où est donc sortie la Terrible Bibliothécaire? Elle fout la trouille ! C'est pas normal ! Une taquinerie de la part des peintres, c'est ça ? Total, un après-midi festif et réussi. Félicitations aux peintres du quartier, aux artistes en herbe et aux collègues de la Bibli (pas méchantes du tout !!) qui ont mis cette activité en route !
.

.
Allez, à + , fins després, Muriel

dissabte, 27 de juny del 2009

Lectura ancestral // Lecture ancestrale


.
L'automne dernier, j'ai passé pas mal d'heures dans différentes bibliothèques, de fet una pila d'hores ! i una de les biblioteques que em va agradar descobrir és la de Sant Pau-Santa Creu, entre els carrers del Carme i Hospital (actualment està tancada per obres i està previst que torni a obrir cap al desembre). Hi buscava determinats documents per estudiar i també en descobria d'altres no tant per estudiar. Je suis tombée par exemple sur un numéro de la publication annuelle du Concours de Photo sur la Lecture qu'organise la ville de Salamanque: Certamen Fotogràfico "El Placer de leer" de Salamanca (Le Plaisir de lire), signatura 028 Cer. Un régal de photos ! Tot plegat una barreja de delicadesa, tendresa, humor, en fi, una varietat entranyable de moments de lectura capturats a la capsa negra. Voici une des photos que j'ai bien aimées: "Lectura ancestral" de Juan Pedro Vallet Martínez, 2001 (sense permís exprés de l'autor però amb tota la meva consideració: Felicitats !)

À bientôt, fins aviat, Muriel

dimecres, 24 de juny del 2009

Of Books...

Parce qu'il n'y a pas que le gazpacho*, même si c'est fort bon, même s'il fait très chaud !!! Parce qu'il y a des tas de livres tellement beaux sur de jolis thèmes, bien présentés, superbement illustrés... Allez, on y va !
No todo será gazpacho* digo yo ! claro que es una delicia, de acuerdo que el calor es potente, però és que hi ha un munt de llibres magnífics, sobre temes bonics de debó, ben presentats, millor il·lustrats... Anem-hi !

(* Gazpacho de Alberto Herráiz, Editorial Akal, veure entrada 14-06-09 // voir article 14-06-09)

Us havia avançat quelcom d'un llibre sobre arbres. Aquí el teniu: "La Sabiduría de los Árboles - historia, folclore, simbolismo, propiedades curativas " texts de Fred Hageneder & fotos de Edward Parker, Editorial Blume, any 2006 per a la 1ª edició espanyola. El títol original en anglès és: "The Living wisdom of trees". A la contraportada podem llegir: "Descubra el valor sagrado que suyace tras la belleza de los árboles. Adéntrese en el folclore y el simbolismo que confieren a cada género un carácter único y un enorme poder de fascinación para las diferentes culturas del mundo". La veritat és que és un llibre bellíssim (les fotos !!!) sobre els éssers que els Indis de Nord-Amèrica anomenaven "els nostres germans dempeus". Es un paseo delicado e instructivo entre abedules, secuoyas, arces, fresnos, eucaliptos, saúcos, ginkgos, castaños de Indias, almendros, naranjos, higueras, baobabs, acacias, mirtos, olivos, álamos, robles, encinas, tejos, etc, etc. En fin, un paseo de paz, de vida, de implacable sabiduría, un paseo altamente recomendable ! No sé vosotros, pero a mi me gusta observarlos - y en alguna ocasión, abrazarlos-, quiero saber sus nombres en las diferentes lenguas, siento un vínculo fuerte con ellos, sí, definitivamente veo que forman parte de mi "árbol" genealógico !
.


També us havia parlat d'un altre llibre-viatge fantàstic que m'havia passat entre les mans a la biblioteca: "Catedrales, templos y mezquitas - nuestra historia vista desde el cielo", de Henri Stierlin, Editorial Lunwerg, 2006. Cada lloc sagrat ocupa una doble plana - una foto i un text curt de presentació - i aquesta doble plana també es desplega per la part de dalt i tenim una foto de 50 x 50 cm (!!!) de la catedral, la mezquita o el temple vist des del cel. Impressionant !Para excitar un poco la curiosidad os diré que embarcar en este libro nos lleva al Duomo de Florencia, al Templo Nara en Japón, al Mont Saint-Michel, en Normandía, a la Mezquita-Catedral de Córdoba, a la Mezquita de Djenné en Malí, la nueva Sinagoga de Berlín, a Lalibela, iglesia rupestre de San Jorge en Etiopía, al Campo dei Miracoli de Pisa, a Wat Phra That Doï en Tailandia, a la Iglesia fortificada de Prejmer en Rumanía y sólo os digo esto ! El viaje, lo haréis cuando os vaya bien !

Una cosa, estos 3 libros estan disponibles en las bibliotecas. Si no está en una, està en otra. ¿Sabéis que las bibliotecas trabajan en red y que se puede pedir un libro de otra biblioteca ? Se puede consultar el catálogo, por ejemplo haciendo un clic en el siguiente enlace:
Bé doncs, us deixo, fins aviat, Muriel

dissabte, 20 de juny del 2009

La courbe de tes yeux - Paul Eluard

Per a mi, un dels poemes d'amor més bell, un des plus beaux poèmes d'amour, un poema de amor de los más hermosos : La courbe de tes yeux, de Paul Eluard. Tellement beau ! C'est pour ma Vache-qui-lit et... pour vous tous qui me lisez, pour tous ceux qui aiment la poésie:

La Courbe de tes yeux

La courbe de tes yeux fait le tour de mon coeur,

Un rond de danse et de douceur,
Auréole du temps, berceau nocturne et sûr,
Et si je ne sais plus tout ce que j'ai vécu
C'est que tes yeux ne m'ont pas toujours vu.

Feuilles de jour et mousse de rosée,
Roseaux du vent, sourires parfumés,
Ailes couvrant le monde de lumière,
Bateaux chargés du ciel et de la mer,
Chasseurs des bruits et sources des couleurs,

Parfums éclos d'une couvée d'aurores
Qui gît toujours sur la paille des astres,
Comme le jour dépend de l'innocence
Le monde entier dépend de tes yeux purs
Et tout mon sang coule dans leurs regards.

Paul ELUARD, Capitale de la douleur, (1926)

La traducció en català és d'en Eduard J. Verger (València) :

La corba dels teus ulls

La corba dels teus ulls volta entorn del meu cor,
Rodona de dansa i dolcesa,
Aurèola del temps, bressol nocturn i ferm,
I si jo ja no sé tot allò que he viscut
És perquè no m’han vist sempre els teus ulls.

Fulles de jorn i escuma de rosada,
Canyissos del vent, somriures perfumats,
Ales que van cobrint el món de llum,
Vaixells abarrotats de cel i mar,
Caçadors dels sorolls i fonts de les colors.

Perfums nascuts d’una covada d’albes
Que encara jau a la palla dels astres,
Com el dia depèn de la innocència
Depèn el món sencer dels teus ulls purs
I en llurs mirades corre tota la meva sang.

Paul ELUARD, Capitale de la douleur, (1926)

À bientôt, fins aviat, Muriel (et un clin d'oeil à Laurence qui est co-auteure d'une édition bilingue français-galicien de Capitale de la douleur et qui m'en a gentiment dédicacé un exemplaire!)