dimarts, 28 d’abril del 2009

Mignonne allons voir si la rose...

Les roses de la Sant Jordi qui étaient alors en boutons sont à présent complètement épanouies...

Mignonne, allons voir si la rose
Qui ce matin avait déclose
Sa robe de pourpre au soleil,
A point perdu cette vêprée,
Les plis de sa robe pourprée,
Et son teint au vôtre pareil.
Las ! Voyez comme en peu d'espace,
Mignonne, elle a dessus la place,
Las, las ! Ses beautés laissé choir !
Ô vraiment marâtre Nature,
Puisqu'une telle fleur ne dure
Que du matin jusques au soir !
Donc, si vous me croyez, mignonne,
Tandis que votre âge fleuronne
En sa verte nouveauté,
Cueillez, cueillez votre jeunesse
Comme à cette fleur, la vieillesse
Fera ternir votre beauté.

Ode à Cassandre
Pierre de Ronsard (1524-1585)

Os propongo esta traducción de Carlos López Narváez

Vamos, Linda, a ver si la rosa
que abrió su pecho, esplendorosa,
a los primeros ímpetus del sol,
altiva, esbelta, iridescente,
bajo la lumbre atardecente
copia aún de tu faz el arrebol.
Ah! Mira con cuanta presteza
sobre la tierra su belleza
hoja por hoja descendió...
Fiera madrastra la Natura,
la flor en ella sólo dura
el tiempo que la luz la acarició.
Si pues mi amor tu fe merece,
en tanto que tu edad florece
en su más bella y fresca novedad,
recoge de la primavera tu flor...
Ya ves: locura fuera esperar
que se mustie su beldad.



Hasta pronto, à bientôt, Muriel

dilluns, 27 d’abril del 2009

4 de mes livres de cuisine

Voici 4 de mes livres de cuisine que, pour des raisons diverses, j'aime particulièrement:

Us presento 4 dels meus llibres preferits de cuina (preferits per raons molt diverses i que no sempre tenen a veure amb l'art culinari !)

1) Un livre japonais (no sé ni els autors ni l'editorial !)
... Sayuri, la petite collègue japonaise qui me l'a donné parce que la veille nous avions parlé du bonheur des plats simples et faciles à faire, avait bien précisé qu'avec les dessins et les photos on comprenait tout de suite les ingrédients, l'art et la manière... Je crois cependant qu'une petite base de japonais faciliterait tout de même grandement la chose et si en 8 ans de temps, j'ai créé quelques liens avec ce livre , je ne l'ai pas encore étrenné !

2) La cuisine avec Astérix - et Obélix !!!- (1991, Ed. Albert René et Goscinny-Uderzo)


3) Art & Cook - objet de design (de Allan Ben, Ed. Agnès Viénot, 2005)

4) El Llibre de la cuina exòtica, receptes fàcils de fogons llunyans de Josep Maria Romero i Jordi Puig , Edicions Altaïr (1a ed. 1995)

À Bientôt, fins aviat !!! Muriel

diumenge, 26 d’abril del 2009

El Llibre de Coch, el 1r llibre de cuina escrit en català

L'altre dia un usuari de la biblioteca em va demanar si teníem el Llibre de Coch a la biblioteca. Personalment mai n'havia sentit a parlar i li vaig demanar de que es tractava: un llibre de cuina, català, medieval i reeditat varies vegades: apassionant ! més tard vaig buscar més informació i és realment meravellós endisar-se a les històries d'alguns llibres ! El llibre de Coch (o de Coc, segons l'edició) és el primer llibre de cuina i gastronomia que es va escriure en català i un dels primers llibres culinaris d'Europa. Data de finals del segle XV i va ser editat a Barcelona (llavors ciutat amb impremtes de molt renom) l'any 1520 per l'impressor provençal Carles Amorós. El títol exact (i sencer !) és : Llibre de doctrina per a ben servir: de Tallar y del Art de Coch: ço és de qualsevol manera de potatges i salses.

Si el voleu fullejar virtualment, es pot fer a través de la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes (http://www.cervantesvirtual.com/) . Per arribar directament al llibre, feu un clic aquí: http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04709514244636562032268/index.htm
De moment em fa gràcia adjuntar-vos una imatge de la portada original :


El seu autor fou el Mestre Rupert (o Robert) de Nola, cuiner de don Ferrando, rei de Nàpols i es pensa que el va escriure al voltant de l'any 1490. Aquest fabulós llibre aplega més de 200 receptes de vàries regions i països i, per exemple, si voleu fer unes postres ben bones de pomes, aquí teniu a la vostra disposició la següent recepta:

De Mirraust de pomes
Pendras pomes deles mes dolçes e para les dela escorça e quartoneja les a quatre troços e leua los lo cor: e apres fes bullir vna olla ab aygua tanta com coneixaras quey fa menester e com la olla bullira met hi les pomes: e aps pendras ametles que sien ben torrades e pica les be en vn morter e com sien ben picades destempra les ab aquell brou deles pomes e passa les per estamenya ab vna molla de pa remullada ab lo dit brou deles pomes e passaras ho tot aço ben espes: e com lo hauras passat met hi bona quantitat de canyella picada e sucre: e apres vaja al foch a coure e quant la salsa bullira leuau del foch e met les pomes empero que sien be esgotades del brou mes guarda que les pomes no volen esser escaldades per quen pugues fer escudelles: e quant sien fetes met hi damunt e canyella.

No sé vosaltres però m'atrauen els llibres de cuina, en tinc uns quants i fins i tot un de japonès, molt bonic amb fotos i... tot escrit en japonès. Me l'havia regalat una companya de feina japonesa perquè un dia havíem parlat de receptes exòtiques (tant per a ella com per a mi !) fàcils de fer... un detallet però se li havia escapat: no llegeixo el japonès ! igualment em va insistir que em quedés el llibre perquè ella, em va dir, en realitat no cuinava gaire.

La vida, la gent, els llibres : continuarà... Ah ! i una cosa: sí que es pot trobar el Llibre de Coch (no l'exemplar medieval !!!) a les Biblioteques !

Fins aviat, potser per una petita ressenya de llibres de cuina...

Petit résumé en français:

Le Llibre de Coch est un livre médiéval, de cuisine et il s'agit du 1er livre de ce type écrit en catalan et d'un des 1ers livres culinaires européens. Il a été écrit vers 1490 par Robert (ou Rupert) de Nola, cuisinier du roi Fernando de Naples et publié en 1520 à Barcelone, haut lieu de l'edition à l'époque. C'est un livre qui a été réédité de nombreuses fois au fil des siècles et il est possible d'en emprunter une version récente auprès des bibliothèques. Pour le feuilleter en version médiévale il faut se tourner vers la bibliothèque virtuelle Miguel de Cervantes et faire le grand saut dans le temps grâce aux technologies les plus nouvelles :

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04709514244636562032268/index.htm

À la prochaine, peut-être pour un petit topo sur des livres de cuisine ! Muriel

dissabte, 25 d’abril del 2009

La caseta de Upuaut, un blog sorgit de la biblio-vida

La caseta de Upuaut és un altre blog sorgit de les hores passades -treballant !- a les biblioteques. Us recomano la visita : http://upuautbcn.blogspot.com/

La caseta de Upuaut es otro de los blogs surgidos de las horas pasadas - trabajando - en las bibliotecas. Para visitarlo: http://upuautbcn.blogspot.com/

divendres, 24 d’abril del 2009

Disseny i roses, una web per a visitar

Différents créateurs et créatrices ont été invités à créer leur rose pour la Sant Jordi 2009 : cliquez sur le lien: http://www.rosa.cat pour voir le résultat. C'est sympa, vous verrez.

Diversos creadors i creadores han dissenyat la seva rosa per aquesta Sant Jordi 2009: feu un clic al link :
http://www.rosa.cat per veure-les totes. He pensat que us podria fer gràcia .

Fins aviat !



Mariona Maresma Primavera & Raquel Pérez Crisis

I el drac va aprendre a llegir // et le dragon apprit à lire

La légende est, comme toute légende digne de ce nom, quelque peu infidèle à la réalité. De fait, la princesse remercia vivement le beau chevalier d'avoir accouru à son secours mais elle lui expliqua que c'était une histoire à régler entre les villageois et le dragon et que maintenant qu'elle était grande et que son heure était arrivée, elle avait un plan. Le chevalier, respectueux - et un léger frisson au ventre, car en plus d'être bien jolie, ses propos directs et courageux ne le laissaient pas indifférent - passa son chemin en lui souhaitant tout de bon.
La llegenda, com gairebé totes les llegendes, s'aparta una mica (molt!) de la realitat. Perquè de fet, la princesa va donar-li les gràcies al bell cavaller per haver vingut a ajudar però li va explicar que era una cosa que s'havia d'arreglar entre tots ells, ells del poble i el drac, i com que ara ella ja no era una nena petita i que a més a més li havia arribat l'hora, doncs que tenia una idea de com fer-ho. El cavaller, respectuós - i amb una emoció rara envaïnt-li el cos, quines idees més clares, quin valor i quina bellesa aquesta princesa !- va marxar, tot desitjant-li "Bon courage" (i és que venia d'un poble de la Catalunya Nord i barrejava una mica els idiomes).

La princesse arriva à la tannière du dragon qui salivait déjà et le regardant droit dans les yeux et se retenant de respirer - la bête ne puait pas qu'un peu!- lui dit: "Je sais que tu n'en peux plus de vivre comme ça, mal aimé, sans autre but que de faire peur. Je vais t'apprendre à lire et tu seras notre fabuleux ambassadeur puis je serai ton amie... J'ai pensé que tu pourrais aussi t'alimenter de l'air du temps, d'un peu de perlimpimpin et de pas mal de persil (ça purifie l'haleine!). Qu'est-ce que tu en dis ?" Le monstre s'effrondra, essuya ses larmes de dragon et soupira de soulagement : "Je t'attendais, on commence quand?"
La princesa va arribar al cau del drac - a qui la boca ja se li feia aigua, quina flaire de carn tendre!- i mirant-lo als ulls -i aguantant la respiració, quina pudor aquesta bèstia!- li va dir: "Sé que no pots més, que no pots ni vols continuar vivint així, odiat i sense propòsits a la vida. T'ensenyaré a llegir i seràs el nostre ambaixador cultural a tot arreu i jo seré la teva amiga... També he pensat que podrias començar a alimentar-te de l'aire del temps, d'una mica de perlimpimpín, una cosa que floreix del altre costat del Pirineu ( la princesa contactaria amb el cavaller de Catalunya Nord per fer-ne arribar grans quantitats al poble, un noi molt ben plantat tot sigui dit) i de bastant julivert (tan bo per a purificar l'alè). Qu'en dius d'aquest tracte?" El monstre es va desplomar i tot eixugant les seves llàgrimes de drac va sospirar alleugerit i li va dir: "T'estava esperant, quan comencem?".

Voici donc la photo de notre dragon, hier - fête de la Sant Jordi, des roses et des livres - en train de lire des contes pour tout le monde, sur les Ramblas à Barcelone!!! Ahir el vaig veure a les Rambles !!!! Llegint contes per a tothom i tothom demostrant-li carinyo i admiració !!!

Un gos, un gat, aquest conte encara no s'ha acabat !!!!
À bientôt, Muriel

dijous, 23 d’abril del 2009

Canal Cultura - web de la ciutat/ciudad/ville de Barcelona

Val la pena visitar aquesta pàgina, la pàgina per viure en directe els esdeveniments culturals a la ciutat de Barcelona : http://www.bcn.es/cultura . Per exemple, avui, Diada de Sant Jordi, hi ha connexió (òbviament !!!) amb les Rambles : llibres i roses i... gent !!!
La informació està ordenada en diferents entrades com: Festes i tradicions / Festivals/Museu i Patrimoni/ etc. D'acord ?

Ça vaut vraiment le coup de visiter le site Canal Cultura pour vivre en direct les événements culturels qui se déroulent à Barcelone : http://www.bcn.es/cultura. Aujourd'hui, par exemple, jour de la Sant Jordi (Saint Georges, patron de la Catalogne) il y a la possibilité d'être en direct sur les Ramblas : des livres, des roses et... des gens !!!
Vous trouverez des infos comme: Fêtes et traditions / Art, architecture et design / Itinéraires culturels / etc... D'accord ?

À bientôt,
Muriel