La vida va i segueixo esperant el bus que m'apropa a la biblio al costat de mateix lledoner... i és així com cada matí (o migdia segons el dia de la setmana) segueixo per un moment el pas de les estacions al ritme d'aquest exemplar jove, que "va fent". Aquest migdia es veia així de maco, amb moltes fulles minúscules i algunes de ja bastant grans. He sentit la tendresa i la joia de la vida:
 |
el lledoner de la parada, abril '19, Muriel |
Fins aviat ! Muriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada